Quines activitats escollir per a que els nens aprenguin mentre gaudeixen d'un estiu inoblidable?

Arriba el final de curs i amb ell la necessitat de trobar les activitats més adients perquè els teus fills aprenguin mentre gaudeixen d'un estiu inoblidable.

Hi ha diferents alternatives, com ara els campaments, les colònies o els casals d'estiu. Sigui quina sigui la que elegeixis, ha de servir perquè els nens puguin passar-ho bé i fer nous amics. Qualsevol opció suposarà que es trobin en un entorn diferent a l'habitual que serà molt propici per viure experiències enriquidores.

A l'hora de decidir-te, has de tenir en compte diferents aspectes, com ara els tipus de casals o campaments que hi ha, el preu, l'horari o l'edat dels teus fills. Hi ha opcions per a totes les edats i per a tots els gustos. L'especialització és cada vegada major. Pots trobar-ne d'enfocades a l'estudi d'idiomes, esportives, de muntanya, tecnològiques o musicals. També és molt habitual que els casals o campaments combinin activitats diferents. Tot seguit, et donem una sèrie de consells que et podran ajudar a fer la millor elecció.

Criteris a tenir en compte a l'hora d'elegir l'activitat

• És molt important que involucris els teus fills a l'hora d'elegir el campament o casal perquè estigui en concordança amb les seves aficions. Potser no són els horaris o la localització que ens agradaria, però hem d'escoltar les preferències dels nens i invertir temps en trobar una activitat que se'ls adapti bé.
• En tot cas, és important tenir en compte si els teus fills necessiten molta activitat o són més bé tranquils, si es troben més còmodes amb molta gent o en grups reduïts i també si els agraden més les activitats esportives, les de natura o les relacionades, per exemple, amb l'art.
• Pel que fa a l'edat, has d'informar-te del programa d'activitats per assegurar-te que és adient per als teus fills, així com saber com es dividiran els grups (si per edat, per aficions, etc). És recomanable que es facin grups de nens de la mateixa edat o similar.
• A l'hora de decidir si els més petits estan preparats per assistir a un campament d'estiu, tu ho saps millor que ningú. Hi ha nens força desimbolts i d'altres que patirien més l'angúnia i la inseguretat per la separació dels pares.
• Pel que respecta al preu, demana que et donin l'import total, incloses totes les despeses extra com ara transport, menjador o d'horari extensiu. 
• És també important visitar les instal·lacions i supervisar que compten amb els requisits de seguretat bàsics per a nens: reixes a les piscines, control d'entrada i de sortida de nens o neteja dels banys.
• Si els nens es queden a dinar, demana que t'ensenyin la cuina i el menjador. Què t'expliquin com és el menú que ofereixen o si pots dur dinar de carmanyola.
• En cas que hi hagi excursions i els nens hagin de ser traslladats en autobús, informa't sobre l'empresa responsable del transport, si els vehicles compten amb cinturó de seguretat i si hi ha acompanyant a càrrec dels nens. A més, també hauran de comptar amb una assegurança obligatòria de viatgers.

Casals, campaments i colònies

Hi ha un munt de tipus de campaments, colònies o casals d'estiu diferents. Hi ha alguns molt organitzats i tradicionals, i d'altres que ofereixen més opcions per a diferents activitats i noves experiències. I la varietat de temàtiques és cada vegada major.

T'oferim un breu llistat d'opcions sense cap ànim d'exhaustivitat:

• En el cas dels casals, són molt freqüents els de l'estudi de l'anglès, i els dedicats a activitats artístiques i musicals, esportives, de contacte amb la natura o els relacionats amb la ciència i la tecnologia. En podem trobar també de molt originals, com ara de realització de viatges imaginaris per diferents països, de fabricació de senzills dispositius tecnològics o d'aprenentatge de cultura popular catalana i d'arreu del món. Poden ser una bona elecció els casals relacionats amb la natura i el camp, on els nens poden treballar l'hort i aprendre la importància que tenen les verdures per a les persones, o interactuar a diari amb els animals de la granja en el seu hàbitat natural. 
• També és molt diversa l'oferta de campaments i colònies. Haureu de valorar el lloc on es realitza, si és en el mar o en la muntanya, i també la distància des de la vostra casa. Valoreu la llista d'activitats diferents que ofereixen, com ara esports d'aventura, jocs o activitats relacionades amb la cura de la natura. També hi ha campaments especialitzats en la immersió en anglès.

Qualsevol activitat d'estiu ben organitzada és un lloc perfecte perquè els teus fills comparteixin idees, vivències i coneixements amb altres nens en un entorn nou. Si la decisió és encertada, estaran garantides la diversió i un munt d'experiències emocionals i educatives. Així que no ho dubtis i comença la recerca de la millor alternativa per als teus fills!

Font: Faros Hospital Sant Joan de Déu.

Estimulem el llenguatge dels més menuts!

El llenguatge és l’instrument de comunicació més  important que tenim les persones.

A més, el seu desenvolupament adequat és decisiu per l’estructuració del pensament, l’acció, per estructurar i regular la personalitat i el comportament amb els altres, és el principal medi d’informació i transmissió de cultura.

L’entorn familiar és el context clau, insubstituïble per l’estimulació i desenvolupament del llenguatge en els nostres fills i filles.

A continuació trobareu un conjunt de pautes sobre com estimular el seu llenguatge.

Estimulació del Llenguatge

El descans dels infants

La son és una necessitat vital per a les persones de totes les edats. En el cas dels infants és especialment important un bon descans, ja que si dormen bé, la seva actitud és més vital i positiva.

En l'etapa de 3 a 6 anys, hi ha normalment una tendència exagerada a anar a dormir molt tard, bé perquè es mira la televisió, o bé perquè els pares i mares som massa permissius en l'hora d'anar a dormir o bé perquè se sopa molt tard i entre que s'acaba el sopar i l'hora d'anar a dormir encara sol passar un bona estona. Aquesta falta de descans pot produir una fatiga crònica en els nostre infants durant el dia, excepte quan hi ha una activitat interessant per a ells.

En general, podem dir que els nostres fills/es:

- entre els 3 i 4 anys necessiten dormir de 12 a 14 hores totals de son.

- entre els 4 i 6 anys necessiten dormir d'11 a 12 hores totals de son.

A més de les hores que es dorm també cal tenir en compte la qualitat d'aquest son i de descans i són molt importants els factors que la condicionen: sorolls, llum excessiva, roba de llit suficient però no excessiva, temperatura de l'habitació, etc.
Un aspecte important del descans són els hàbits. És important mantenir l'horari d'anar a dormir, i si abans d'això fem una activitat relaxant o tranquil·la com passejar, el bany abans de sopar, escoltar música tranquil·la, llegir un conte plegats abans d'anar a dormir, explicar les vivències del dia... propiciarem que el son no sigui inquiet i així podrem evitar pors i malsons, tan usuals en aquestes edats.

Quan no es descansa prou, l'estat general del seu cos pot reaccionar amb conductes inadequades, hiperexcitabilitat, irritabilitat, dispersió... o bé somnolència, baix nivell d'atenció, inhibició... Aquestes conductes interfereixen en els processos de creixement, d'aprenentatge i de relació social i afectiva. Hi ha, doncs, una estreta relació enter el descans, el benestar i el rendiment. Per això, un bon descans és imprescindible perquè els nostres fills i filles vagin a l'escola en condicions òptimes.

Font: www.gencat.cat/familiaiescola

La resolució de conflictes

Sovint els conflictes fan perdre molt de temps i provoquen sensació d’impotència.
Tanmateix, el moment de la crisis és el pitjor moment per parlar del problema que ha passat, s’ha d’esperar un temps que la situació es refredi i se’n pugui parlar tranquil•lament.


S’ha de contenir la situació, i intentar solucionar el conflicte perquè no resorgeixi amb més violència. 

Entenem un conflicte com una “discrepància d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts”. 

A casa i a l’escola són espais de convivència, i per tant espais on hi ha conflictes que cal abordar. 
- Les baralles les han de solucionar els mateixos que les provoquen o les pateixen. 


Un grup-classe és una comunitat en la que nois i noies conviuen moltes hores, per tant hi sorgeixen conflictes. Aquesta realitat esdevé una gran oportunitat educativa. Serà important establir mecanismes, pautes i normes per a la convivència i la transformació dels conflictes. 

Els conflictes entre germans són tan normals com ho són els conflictes entre els adults. El repte dels pares i educadors és que els infants aprenguin a resoldre'ls sense agressivitat. El diàleg esdevé una eina indispensable en aquesta tasca.

• No fer distincions entre els alumnes/ germans, se’ls ha d’avisar o castigar als dos per igual. 
• No posicionar-nos a favor del més dèbil, voler escoltar l’altre versió. 
• A través del diàleg resoldre els conflictes. 
• Cal arribar a un acord en un temps limitat. 
• Es premiarà (per duplicat) la bona fe i la disposició a una entesa mútua i ràpida.
• No implicar a terceres persones (professors, companys...) per aconseguir el propòsit. 
• La família també se n’ha de mantenir una mica al marge (quan el conflicte esdevé a l’escola)

Com ens afrontem als conflictes?  

Cal tenir en compte com ens comuniquem, ja que això afectarà a la manera com ens respondran les altres persones. Hi ha diferents estils: 

• Estil Passiu: Donant-los l’esquena com si no hi fossin. 
• Estil Agressiu: Barallant-nos amb agressivitat verbal i/o física. 
• Estil Assertiu: Dialogant. 

I, doncs, com podem resoldre els conflictes? 

Podem utilitzar diverses estratègies:

• Mediació: intervenció d’una tercera persona neutral que ajuda les parts de forma voluntària a trobar un acord o solució acceptable o a prendre decisions. 
• Negociació: els implicats discuteixen sobre el conflicte per arribar a acords o pactar una solució conjunta. 
• Arbitratge: les parts en conflicte trien una persona o institució que proposa una solució. 
• Judici: per decidir la solució del conflicte. Hi intervé una autoritat institucionalitzada i reconeguda socialment (pares o professors).

Reunions amb les famílies d'Educació Infantil

El passat dijous 27 de febrer, l'Equip Psicopedagògic d'Infantil i Primària va realitzar unes breus xerrades a les reunions de segon trimestre amb les famílies d'Educació Infantil.

• A P3 es va parlar de com educar en la responsabilitat. Més específicament, com posar límits de manera efectiva i com recompensar les conductes que ens interessa potenciar en els nostres infants.

• A P4 la Montse Baulenas, psicòloga i logopeda de l'escola, va parlar del desenvolupament del llenguatge i en quins casos es necessita logopèdia escolar, ja que a P5 s'avalua a tot l'alumnat i es realitza una intervenció en aquells infants que ho necessiten.

• A P5 es va animar a les famílies a no anticipar-nos al canvi d'Infantil a Primària i es van donar unes breus pautes per afrontar la situació amb bon humor.

Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original. 

Xerrada amb cafè sobre la intel·ligència emocional

El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè "Intel·ligència emocional, motivació i autoestima", amb l'objectiu de dialogar sobre com educar les emocions. 

A continuació us deixem un petit resum informatiu sobre el tema i pautes que podeu aplicar a casa amb infants i joves. 

Què és la intel·ligència emocional?

Segons autors com Bisquerra, és l’habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, i la capacitat per gestionar-les.

Què és l'educació emocional?

• És un procés educatiu, continu i permanent. 
• Es tracta de potenciar el desenvolupament de les competències emocionals. 
• Té la finalitat de capacitar-lo per a la vida i augmentar el benestar personal i social. 

(Bisquerra, 2000)

La importància de la família en l'educació emocional

El context familiar és una oportunitat idònia per al desenvolupament de competències emocionals. Per tant, és important que com a adults:

• No amaguem les nostres emocions,
• les acceptem i 
• les verbalitzem davant d'infants i joves per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Eines per a ajudar a infants i joves a desenvolupar la intel·ligència emocional

   

Consells per ser més competents emocionalment:

• Comunicar-nos assertivament: evitar l'ús d'etiquetes ("ets...") i substituir-ho per descripcions d'allò que passa ("estàs"...). 

                           Ser assertiu significa dir allò que pensem sense ferir als altres, per exemple: 

                           “No tinc diners” → “No vull comprar-ho”

                           “No queden llaminadures” → “No vull que mengis llaminadures ara”

                           “No es pot” -> “No vull que ho facis”

                           “La mestra diu que no es pot córrer aquí” → “No vull que corris aquí”

• Reconèixer els èxits d'infants o joves evitant valorar-los per aquests, és a dir, evitant aprovar allò que realitzen. 
• Potenciar el coneixement i l’expressió de les emocions i ampliar el vocabulari emocional: els diccionaris d'emocions són molt útils per aquest propòsit. Evitem usar les paraules "bé" i "malament". 
• Vigilar amb el llenguatge no verbal: amb gestos, to de veu, postures corporals, etc. les persones comuniquem molta informació. 

Tècniques que podem utilitzar:

• Utilitzar els "Missatges JO". 
• Usar el "disc ratllat" envers demandes i/o situacions repetitives. 
• Fer relaxacions, visualitzacions, ioga en família, etc. que ens ajudi a conèixer-nos i a connectar el nostre cos i la nostra ment. A més a més, és una bona oportunitat per compartir moments amb la nostra família i conèixer com funcionem. 
• Realització d'un diari emocional. 

Si voleu tota la informació de la xerrada, bibliografia sobre el tema i recomanacions de llibres per educar emocionalment a infants i joves aquí hi podeu accedir. 

Els terrors nocturns

La majoria dels mares i pares han hagut de consolar alguna vegada als seus infants després d'un malson. Però els terrors nocturns ocasionen tal angoixa i por que no hi ha manera de consolar-los.

Un terror nocturn és un trastorn del son que s'assembla a un malson, amb l'excepció que és molt més espectacular. Tot i que els terrors nocturns poden espantar bastant als que els presencien, no solen ser un motiu de preocupació ni el signe d'un problema mèdic subjacent.

Què són els terrors nocturns?

Durant una nit típica, el somni passa per una sèrie de fases. Cadascuna d'elles s'associa a una activitat cerebral particular, i la fase de moviments oculars ràpids (REM en anglès) és quan tenen lloc la majoria de somnis.

A diferència dels malsons, un terror nocturn no és un somni des del punt de vista tècnic, sinó més aviat una reacció sobtada de por que té lloc durant la transició d'una fase de son a una altra.

Els terrors nocturns solen ocórrer de dues a tres hores després que l'infant agafi el son, quan té lloc la transició des de la fase de son més profunda a la més superficial. En general, aquesta transició succeeix amb suavitat, però a vegades l'infant s'agita i s'espanta - i aquesta reacció de por és el terror nocturn.

Durant un terror nocturn, la persona es pot incorporar i seure al llit sobtadament i posar-se a cridar o xisclar com si estigués summament angoixat. La respiració i el ritme cardíac se li poden accelerar, pot començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigués summament alterat i espantat. Al cap d'uns minuts o una mica més, es calma i es torna a dormir plàcidament.

A diferència dels malsons, que se solen recordar, l'endemà els infants no tenen cap record del terror nocturn perquè estaven adormits mentre va ocórrer. 

Quina és la seva causa?

Els terrors nocturns són provocats per una hiperactivació del sistema nerviós central durant el son. Això pot passar perquè encara està madurant.

Els terrors nocturns són més freqüents en infants que:

• estan molt cansats, malalts, estressats o fatigats
• estan prenent un medicament nou
• dormen en un entorn nou o lluny de casa.

Com reaccionar davant d'un terror nocturn

La millor manera de reaccionar davant un terror nocturn és esperar pacientment que passi i assegurar-se que l'infant no es fa mal a l'agitar-se. Generalment es tranquil·litzen i tornen a la placidesa del somni al cap de pocs minuts.

És millor no intentar despertar l'infant durant un terror nocturn. Aquests intents no solen funcionar i, en el cas que funcionin, el més probable és que, en despertar-se, se senti desorientat i confós, probablement li costarà més tranquil·litzar-se i tornar a agafar el son.

També seria interessant provar aquestes recomanacions:

• Reduir l'estrès a què està sotmès l'infant. 
• Establir i mantenir una rutina per abans d'anar a dormir que sigui simple i relaxant.
• No deixar que vagi a dormir tard. 

Font: KidsHealth

Xerrada amb cafè: Xantatge emocional i frustració

El passat divendres 22 de gener va tenir lloc la xerrada amb cafè “Xantatge Emocional i Frustració”. En aquesta entrada trobareu informació sobre aquest tema, pautes que podeu aplicar a casa i, finalment, us hem fet una llista de llibres i contes que us recomanem.

Què és el xantatge emocional?

El xantatge emocional pot donar-se en diferents tipus de relacions: entre els membres d’una família (per exemple, mare-fill), parelles, amics, etc.
La finalitat de la persona que fa el xantatge és aconseguir que l’altra persona faci allò que vol. A  vegades pot ser subtil i d’altres més marcat.

Maneres de fer xantatge:

• Per pressió o amenaça

Consisteix a pressionar l’altra persona, de tal manera que si no allò que se li diu, hi haurà un càstig o s’enfadarà molt. Davant d’aquesta manipulació, la persona sent por.
“Si fas això… estaràs castigat”, “si et portes malament, vindrà la policia”

• Culpabilitat

Consisteix a crear un sentiment de culpa a l’altra persona, és a dir, dir-li que no és bona si no fa cas.
“Si no fas el que et dic estaré molt trist/a”, “mira tot el que faig per tu…”

• Confondre

Qui fa el xantatge intenta deformar la situació fins a fer veure que és ell/a qui té la raó. Coneix els punts febles de l’altra persona i li fa veure que necessita la seva ajuda i consell per escollir el bon camí creant així una dependència.

• Promeses i regals

Es premia o es regala alguna cosa a canvi de fer cas.
“Si et portes bé et compraré…”, “si vas a veure l’àvia ,et compraré…”

Què és la frustració?

La frustració és una vivència emocional que es dóna quan un desig, una activitat, una il·lusió o un projecte no s‘arriba a satisfer.
Quan allò que volem no es compleix experimentem tot un seguit d’emocions com enuig, tristesa, angoixa… Ara bé, la sensació de frustració és transitòria. 

Aprendre a tolerar la frustració des de ben petits permet que els nens/es puguin afrontar de manera positiva les diferents situacions que se li presenten al llarg de la vida.

Pautes per a treballar la frustració des de casa

Tolerar la frustració vol dir ser capaç d’afrontar els problemes i les limitacions que ens podem anar trobant al llarg de la vida. És una actitud que es pot treballar i desenvolupar.

Per ensenyar als nostres fills/es a tolerar la frustració podem:

• Mantenir una actitud positiva davant les situacions adverses.
• Ensenyar als infants a esforçar-se.
• No els hi hem de donar tot fet. S’han de poder equivocar i aprendre dels seus errors.
• No cedir davant les rebequeries.
• Marcar objectius realistes per tal que s’enfrontin a situacions adequades a la seva edat.
• Fer que la frustració sigui un aprenentatge, per si es torna a donar la situació.
• Ensenyar a ser perseverant. Així podran aprendre a solucionar molts problemes. 
• Ensenyar maneres positives per fer front a la frustració:
• Tècniques de relaxació.
• Ensenyar a identificar emocions.
• Ensenyar a demanar ajuda.
• Podeu trobar més informació sobre aquest tema al bloc “Coneguem-nos” de l’escola. 

Eines per a treballar la frustració i prevenir el xantatge emocional

Llibres per a les famílies

Aquest llibre, del neuropsicòleg Álvaro Bilbao, és un bon manual per a famílies que tenen fills/es de totes les edats. Són especialment interessants els capítols on explica com funciona el cervell dels infants, com posar pautes i límits adequats i com treballar la frustració.

Aquest llibre ens pot ajudar a millorar la comunicació amb els fills/es. Alguns dels exemples que proposa són interessants per a evitar caure en amenaces, xantatges i frustracions innecessàries.

Llibres i contes per a treballar les emocions

Educació Infantil

"Així és el meu cor", de Jo Witek i Christine Roussey és un conte magnífic per entrar dins el món de les emocions. Al llarg d'aquest llibre els infants aprendran a reconèixer les emocions i els sentiments en totes les seves formes i tots els seus colors: alegria, tristesa, calma, disgust, por...

Aquest conte està recomanat per a principiants de les emocions. I és que, acompanyant al Pol descobrirem quan se sent trist, enfadat i content i què fa en cadascuna de les ocasions.

Un llibre per aprendre a expressar les emocions. Una divertidíssima i emotiva història per tal que els nens i nenes aprenguin a identificar què i com els fan sentir les diferents emocions.  Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap? Aquest és el punt de partida d’aquest original àlbum il·lustrat que pretén ser una eina per aprendre a expressar les diferents emocions que sentim. Un llibre per ajudar als petits lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix al seu interior. Recomanat a partir dels 4 anys d'edat.

Educació Primària (... i Secundària, Batxillerat i per adults!)

L'Emocionari és un diccionari que inclou 42 emocions i sentiments: tendresa, vergonya, culpa, decepció, etc. És una eina molt útil perquè infants (i adults) aprenguin a identificar allò que senten i descriguin què els passa. Com que parla de tantes emocions n'hi ha que es poden treballar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres caldrà esperar fins més endavant.

En aquest enllaç trobareu una guia de lectura i propostes d'activitats per a casa. De la pàgina 17 fins a la 26 trobareu l'apartat de propostes per a realitzar a casa agrupat per edats: 6-8 anys, 8-10 anys i 10-12 anys.

Aquest llibre, de l'Anna Llenas, és una col·lecció de 58 emocions i estats de l’ànim que et convida a retrobar-te amb cadascun d'ells en un viatge al teu interior. Igual que el llibre anterior, hi haurà emocions que podrem explorar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres emocions ens haurem d'esperar.

Amb aquest diari els nens i nenes aprendran a identificar les seves emocions, reconèixer-les i expressar-les d'una manera divertida i creativa. A cada pàgina hi ha una sèrie d'activitats i exercicis per canalitzar les emocions desagradables i potenciar aquelles que ens fan sentir bé. D'aquesta manera aconseguirem augmentar el benestar i el coneixement d'un/a mateix/a. Es recomana a partir dels 9 anys per treure'n el màxim de profit.

Aquest llibre, dels mateixos autors que "Emocionari" ens proposa sopes de lletres, textos, reflexions i activitats per aprofundir en el coneixement de les emocions. Si bé tots experimentem emocions constantment, no tots som igualment conscients dels diversos matisos que les acompanyen. I conèixer-los és un art, un art que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena. Recomanat a partir dels 12 anys.

Contes per a treballar la frustració (i més!)

És un recurs educatiu dissenyat per alliberar emocions des d'un enfocament amè i divertit. En el conte, la Martina, després d'un dia precipitat i enfadat, descobreix alternatives per alliberar-se del seu malestar i no acabar “cridant al gat, al veí, o a la seva mare”. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar les rabietes dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.

“En tus brazos” és un conte i una guia per acompanyar el plor. És un recurs per a tota la família, dissenyat per a treballar els diferents patrons educatius que limiten l’expressió de les emocions. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar el plor dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.

El Guillem és un globus que a vegades s'enfada molt, tant que perd el control. Aquest és un conte per a infants amb dificultats per controlar la seva ira, ja que ofereix pautes fàcils i divertides per a aconseguir-ho.

Tot sovint, després de posar límits als nostres fills/es ens pregunten.. "m'estimes?". Aquest conte és ideal per aquests moments i és que, com diu la protagonista, "passi el que passi i facis el que facis, l'amor mai no s'acaba". Un conte per tenir sempre a mà.

Esperem que la informació us sigui útil. Si la poseu en pràctica, no dubteu en deixar-nos un comentari!

Com introduir el mindfulness a casa: consells pràctics

Els adults i els infants vivim en un món accelerat i ple d'estímuls, on de vegades queda poc espai per poder aturar-se i prestar atenció als detalls i a nosaltres mateixos.

El mindfulness ens pot ajudar a observar d'una forma conscient i intencionada al que passa aquí i ara. Mindfulness significa prestar atenció als nostres pensaments, sentiments i sensacions corporals amb una actitud curiosa, amigable i amable, sense rebutjar, jutjar o criticar, simplement acceptant el que està passant en el moment present.

El mindfulness permet a tothom millorar la seva capacitat per mantenir l'atenció i concentració, ens ajuda a conèixer-nos; ens ajuda a explorar i saber què pensem i què sentim i no deixar-nos portar pels nostres pensaments, emocions i sensacions, per tant disminueix la impulsivitat i augmenta la tolerància a la frustració. És una eina que ens ajuda a calmar-nos i relaxar-nos; en definitiva, redueix l'estrès i millora la nostra qualitat de vida.

Com introduir el mindfulness a casa

És important buscar un espai tranquil per començar a practicar. Cal introduir les activitats de mindfulness de forma lúdica, com un joc. Sense forçar, ni obligar els menuts, cal tenir molta paciència. No cal practicar durant llargs períodes de temps, podem començar fent una pràctica durant 5 minuts i allargant el temps de pràctica progressivament.

El més important és practicar, així com fer-ho de forma regular, reforçant positivament sempre la pràctica i recollint al final l'experiència viscuda.

Activitats mindfulness per fer amb els nens:

Atenció a la respiració:

1. Buscarem un lloc tranquil per seure, amb l'esquena recta i els peus a terra. Tancarem els ulls i observarem com respirem. Com l'aire entra i surt intentant donar-nos compte si l'aire entra al pit o a la panxa. No es tracta de canviar res, simplement prestar atenció. Prestarem atenció a com és la respiració: és ràpida?, és lenta?, és tallada? i en com ens sentim ara, respirant com ho fem: estem tranquils?, nerviosos?, enfadats?, contents?...

Amb aquest exercici ensenyarem als menuts a prestar atenció a la seva respiració i saber que en funció de com ens sentim respirem d'una manera o d'una altra i si som capaços de donar-nos compte podem canviar la manera que tenim de respirar per aconseguir una respiració més calmada i tranquil·la.

2. Buscarem un lloc tranquil per seure, amb l'esquena recta i els peus a terra. Observarem com és l'aire quan entra i surt pels orificis nasals. Col·locarem el dit sota el nas i observarem com és l'aire quan entra i surt. L'aire quan entra és fred i quan surt és calent.

Amb aquesta activitat estarem practicant l'atenció plena en el moment present i observant la informació que ens dóna el nostre cos.

Explorant sensacions corporals:

1. Podem anar al parc o en algun lloc on puguem fer una petita carrera. En primer lloc ens posarem drets i tancarem els ulls, podem posar la mà al cor i intentar observar com batega (ràpid, lent). En segon lloc farem una petita carrera i llavors tornarem a observar com batega el nostre cor.

2. Ens asseurem en un lloc tranquil, tancarem els ulls i prestarem atenció a com està el nostre peu dins de la sabata. Després ens traurem la sabata i observarem com està el peu fora de la sabata. Són diferents les sensacions?

Amb aquestes activitats estarem treballant atenció plena a les sensacions corporals.

Què hi ha a l'habitació?

Anirem a una habitació de casa, que hi hagi molts estímuls i observarem amb atenció totes les coses. Llavors podem plantejar observar per després poder recordar i anotar totes les coses de color blanc, o blau, o les coses que serveixen per jugar o per vestir-nos ...

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara.

Atenció als sons:

Anirem a una habitació de casa, ens estirarem a terra i tancarem els ulls. Respirarem 5 vegades, prenent l'aire pel nas poc a poc i deixant-ho per la boca, i durant 5 minuts pararem atenció als sorolls que puguem sentir. A veure qui és capaç d'escoltar i recordar més sons!

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara.

L'activitat de la llimona:

Tindrem una llimona per cadascú, podem també afegir més llimones que no siguin de ningú. Cada persona que faci l'exercici tindrà els ulls tapats amb un mocador i explorarà amb el tacte i l'olfacte la seva llimona durant uns minuts. Llavors es barrejaran totes les llimones i cada membre haurà d'endevinar quina és la seva. Podeu posar la inicial del nom de cada un amb retolador a la llimona per poder identificar-les. Abans de començar podeu preguntar qui creu que sabrà quina és la seva llimona sense veure-ho i treballar al final la confiança i la importància de prestar atenció amb tots els sentits i tot el que fem.

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara i la confiança en un mateix.

Menjar amb atenció:

Cada participant triarà alguna cosa per menjar. Prendrem tres unitats de l'aliment triat:

1) En primer lloc, la primera unitat ens la menjarem com ho fem normalment. I preguntarem per com ha estat l'experiència, si ens hem adonat d'alguna cosa.

2) En segon lloc, menjarem una altra unitat però aquesta vegada amb atenció. Primer la observarem com si fos la primera vegada que la veiem, observarem la seva forma, el color.
Després tancarem els ulls per augmentar el sentit del tacte, i explorarem amb els dits quin és la seva textura (és rugós, és llis, s'enganxa), després portarem l'aliment cap a l'orella; Fa algun soroll?
A continuació lentament l'olorarem; ¿Quina sensació em produeix ?, és agradable? ¿S'està produint alguna sensació a l'estómac o a la boca? Llavors, introduirem l'aliment a la boca, el mourem pel paladar, ¿quina sensació em produeix?
A continuació, mossegarem un tros de l'aliment, és diferent la sensació ara? Després lentament tornarem a mossegar l'aliment, i finalment ens ho acabarem de menjar a poc a poc. Ara toca valorar l'experiència.

3) En darrer lloc, tornarem a repetir el procés de menjar en atenció de l'aliment però aquesta vegada cada un es donarà les instruccions a ell mateix. Un cop haguem acabat recollirem les sensacions i les diferències entre menjar com ho fem sempre i menjarem amb atenció.

Aquesta activitat de mindfuleating ens ajudarà a prestar atenció al que fem, a prestar atenció a quan mengem, atendre les sensacions i a gaudir-lo de una altra manera.

El dibuix de l'emoció:

Ens asseurem en un lloc tranquil i tancarem els ulls. Intentarem observar com ens sentim, quina emoció sentim ara. Observant com respirem, observant la informació que ens dóna el cos, observant els pensaments que em fan sentir d'alguna manera. Un cop ho sapiguem farem un dibuix de com ens sentim ara. L'important és identificar com ens sentim, no importa quina és l'emoció. És important saber com ens sentim, primer hem d'aprendre a identificar-les per poder fer alguna cosa.

Aquesta activitat ens permet prestar atenció a les emocions, ens ajuda a saber com ens sentim ara i a identificar les emocions explorant les sensacions que sentim.

Registre del dia o setmanal de coses bones:

Ens asseurem en un lloc tranquil i observarem quines coses bones ens han passat al llarg del dia i el anotarem en un paper o graella, després somriurem per totes les coses bones que ens han passat. Podem fer un registre de tota la setmana per adonar-nos de la gran quantitat de coses bones que ens passen.

Aquesta activitat ens permetrà adonar-nos de les coses bones que passen i estar contents per això.

La caixa de les qualitats personals:

Buscarem paperets, retoladors i una capseta. Ens asseurem tota la família en cercle i intentarem observar quines qualitats (quines coses ens agraden, bones, saben fer) tinc i quines qualitats tenen els altres membres i l'escriurem o farem un dibuix en un paper afegint el nom de la persona (mama, papa ...), i col·locarem els paperets a la capseta. Llavors anirem agafant els paperets, cadascun dels seus i els llegirem en veu alta, recollint les nostres qualitats.

Aquesta activitat ens permet prestar atenció a les qualitats personals i dels altres.

Font: HSJD Faros 

Ensenyar-los a conviure amb la frustració.

No sempre aconseguim el que volem i això pot generar frustració. Si gestionar aquesta reacció és complicat per a un adult, com serà per a la canalla?

“La frustració es pot definir com aquell comportament que està bloquejat per algun obstacle”, escriu Joaquim Limonero, professor titular del departament de psicologia bàsica, evolutiva i de l’educació de la UAB i secretari de la Facultat de Psicologia, a 'Motivació i emoció' (UOC). “La persona o organisme -continua- no pot aconseguir o accedir al seu objectiu desitjat, cosa que li genera un estat emocional negatiu” que pot anar “des de la confusió, la tensió o la inquietud fins a la irritació i fins i tot l’agressió; i en última instància la desorganització de la conducta”. ¿Els pares actuals permeten als fills que experimentin i resolguin -amb ajuda, s’entén- situacions frustrants? “Els nens i nenes es frustren menys que els adults”, respon Ramon Cladellas, professor agregat i secretari del mateix departament de l’Autònoma. “En general -constata- deixem que els nens es frustrin poc, per no dir molt poc. Tots plegats fem el que calgui per evitar-ho”.

Llegir tot el text. Font: Ara Criatures.

Els Malsons

Tot i que és normal que els nens tinguin malsons de tant en tant, hi ha algunes tècniques que pots provar per controlar-les i garantir que tinguin un somni agradable.

Els malsons són un tipus de somni que tenen lloc durant l’acte de dormir i produeix sentiments de terror, por, angoixa i ansietat, sovint es presenten en la segona meitat de la nit i solen provocar el despertar de la persona que dorm. Encara que són més comuns en nens, un 50% dels adults experimenten malsons ocasionals, majoritàriament en dones.

En nens solen començar al voltant dels 2 anys encara que cobren més protagonisme entre els 3 i 6 anys. No se sap exactament què les causa, però es pensa que poden estar relacionades amb l’estrès i l’ansietat del nen. En la majoria de casos, no suposen un motiu de preocupació per als pares.

Es poden evitar els malsons?

No es poden evitar totalment però els pares poden contribuir a que els seus fills tinguin un somni el més agradable possible. Quan els nens es desperten per un malson, les imatges del somni encara estan fresques i poden semblar reals, així que és natural que se sentin espantats i alterats i que cridin als seus pares perquè els consolin.

No es coneixen els mecanismes que provoquen l’aparició de malsons i la majoria ocorren sense cap raó aparent, encara que pot existir una relació amb alguna situació que estigui vivint el nen com una mudança, canvi d’escola, tensions familiars, etc. Alguns malsons tenen lloc com a resposta a algun esdeveniment més traumàtic per al nen com una catàstrofe natural o un accident. Alguns nens poden tenir malsons si hores abans han presenciat escenes violentes a la televisió o en llegir determinats contes.

Com garantir-los-hi un son agradable?

Els pares no poden evitar els malsons però sí ajudar-los a dormir més relaxadament, i en conseqüència això afavoreix la minimització de malsons. Per aconseguir-ho els nens haurien de...

• Tenir un horari regular per anar a dormir i aixecar-se.
• Seguir una rutina quan arriba l’hora d’anar al llit que els ajudi a estar més tranquils i a sentir-se segurs com banyar-se, rebre carícies, llegir, parlar sobre coses agradables, etc.
• Tenir una habitació acollidora, on puguin sentir-se en pau i relaxats.
• Evitar veure la televisió abans d’anar a dormir o llegir contes que els puguin fer por, sobretot si ha pogut comprovar en altres ocasions que els produeix malsons.
• Saber que els malsons no són reals, que només són somnis i que no els poden fer mal.

Què fer si un nen té malsons?

• Tranquil·litza’l fent-li sentir que estàs al seu costat. La teva presència i el fet de mostrar tranquil•litat ajudarà al teu fill a sentir-se segur i protegit. Saber que un adult està al seu costat li reforça el seu sentiment de seguretat.
• Explica-li el que passa. Parla amb el teu fill perquè comprengui que ha tingut un malson i que no és real.
• Consola’l. Mostra al teu fill que entens que estigui espantat i que tenir por no és dolent i que fins i tot és natural.
• Juga amb la seva imaginació. Pots fer servir la imaginació del nen per fer desaparèixer els "causants" dels malsons per exemple utilitzant un suposat esprai especial per eliminar monstres.
• Deixa una llum encesa. Deixar una llum encesa pot ser un punt de seguretat per al nen. També deixar una llanterna a la tauleta de nit.
• Ajuda el teu fill a tornar a dormir. Donant-li afecte i consol ajudaràs a que canviï el seu estat d’ànim. Perquè pugui agafar el son de nou pots donar-li el seu peluix favorit, tapar-lo amb una manta, col·locar-li un coixí, encendre un llum o fins i tot posar-li música tranquil·la.
• Escolta’l amb interès. No cal parlar massa sobre el malson a altes hores de la nit, només cal que ajudis al teu fill perquè se senti tranquil, segur i protegit, i així pugui tornar a adormir-se. Però és possible que al matí, el teu fill vulgui explicar amb més detall el malson de la nit anterior. En parlar del malson a la llum del dia moltes de les imatges angoixants perden el seu poder.

La majoria dels nens només tenen malsons de tant en tant, i és una cosa normal que no ha de perquè preocupar. L’únic que cal en aquests casos és que els pares els tranquil·litzin i els donin la seguretat que necessiten. Si les malsons impedeixen que el nen dormi suficient o si estan acompanyades d’altres problemes emocionals o de comportament, consulta-ho amb el teu pediatre.

Publicat a: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/malsons-nens-poden-evitar

Xerrada P3: Créixer en família

El passat dijous 1 de març va tenir lloc la xerrada "Créixer en família", dirigida a les famílies de P3. La va oferir la Queralt Burgaya, psicòloga de l'escola, amb l'objectiu de donar pautes sobre l'educació dels més menuts de la casa. Més concretament, va exposar les següents:

• Educar des de l'exemple. Cal proporcionar bons models de conducta als nostres fills i filles, ja que desenvolupen bona part de les seves habilitats intel·lectuals i emocionals a través de l'observació i la imitació. 

• Recompensar la conducta adequada, evitant donar regals ni premis, i intentant donar-los el vostre reconeixement. 

• Posar límits i normes amb tranquil·litat, confiança i afecte. 

• La comunicació cooperativa, com a eina per promoure la col·laboració dels fills en les tasques del dia a dia.

Xerrada P5: El Pas d'Infantil a Primària

El passat dijous 22 de febrer, Montserrat Baulenas Psicòloga i Logopeda de l'escola va oferir una xerrada als pares de P5. Es van donar pautes i accions per dur a terme amb els alumnes que el proper curs faran primer de primària.

A continuació veureu algunes de les pautes que es van donar.

Com ajudar els fills/es als estudis.

Quan parlem d’ajudar el teu fill en els estudis, no es tracta que li redactis tu el treball de Socials que ha de fer per a dilluns ni que hagis d’esforçar-te molt amb l’escaire i el cartabó per tal de completar les làmines de plàstica que haurà d’entregar demà i que encara no ha començat a fer. Tampoc no cal que li facis tu els esquemes del tema 6 de Socials per d’estalviar-li la molèstia i facilitar-li així les coses. És el teu fill qui ha de fer tot això.

No cal dir que serà de gran ajuda que, com a pare o com a mare, estiguis al seu costat ajudant-lo a organitzar-se, supervisant el seu treball i animant-lo a mantenir una actitud positiva respecte de l’estudi, però, a part d’això, hi ha tota una sèrie d’actuacions no gaire complicades que poden marcar la diferència en el rendiment del teu fill.

DEU CLAUS

Es poden resumir en deu punts clau les actuacions que, des de la família, afavoreixen (i molt) el progrés escolar dels fills:

• Mantenir una actitud positiva i de respecte envers el centre educatiu i el seu professorat. Fins i tot davant desacords entre la família i l’escola (per exemple, per considerar inadequada una sanció quan hi ha un problema de conducta) és important reconèixer el valor d’aquesta mesura educativa i amagar, davant del fill, les discrepàncies. Així evitam que perdi el respecte al professorat i que comprengui que hi ha acord i unió entre l’escola i la família pel que fa a objectius educatius bàsics.
• Crear un espai d’estudi fix, funcional i confortable,que sigui sempre el mateix, que sigui còmode i silenciós, que convidi a l’estudi i que estigui allunyat de les distraccions. Ha de tenir una taula d’estudi ampla i una cadira còmoda i recta, bona il·luminació i possibilitat de ventilació. La taula de treball ha d’estar ordenada amb tot el material necessari i amb una prestatgeria a prop per col·locar-hi tot el material.
• Exigir un temps d’estudi adequat al nivell educatiu i les característiques personals de l’infant, amb una hora per començar i una altra per finalitzar. En cas que no es compleixi aquest horari, hi ha d’haver conseqüències negatives (immediates, proporcionals i adaptades al seu nivell de maduresa). Per contra, sempre cal valorar i reconèixer el seu esforç (al marge de les resultats finals).
• No sobrecarregar els horabaixes amb activitats extraescolars.Si arriba massa tard a casa, estarà massa cansat per posar-se a estudiar en condicions. També li ha de quedar temps per a la relaxació, el joc i la diversió.
• Ajudar-lo a organitzar-se i a planificar-se. Per exemple, podem elaborar un horari setmanal amb el temps d’estudi i d’esbarjo i penjar-lo en un lloc visible de l’habitació. També és important orientar-lo perquè aprengui a estudiar de manera eficaç (ensenyar-lo a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar...).
• Cal que aprengui que ell és el responsable dels seus estudis, els deures i els exàmens. Si té alguna dificultat, ha de cercar la solució per si mateix (telefonant a un company de classe, demanant ajuda al professor...). No cal que estiguem pendents del que es diu al WhatsApp del grup de pares de l’escola.
• Supervisar el seu treball i mostrar disponibilitat. Una cosa és exigir-li autonomia i una altra deixar-lo al seu aire sense un mínim control, sobretot durant l’Educació Primària. Per tant, hi ha d’haver un equilibri entre fomentar la responsabilitat i la supervisió, que en molts casos pot esser totalment necessària quan es tracta d’infants que tenen dificultats d’aprenentatge.
• Controlar les hores de son i l’alimentació. Els nins que tenen entre 6 i 12 anys necessiten dormir entre 8 i 10 hores i els més grans, entre 7 i 9. La manca de son afecta negativament el rendiment escolar, l’estat d’ànim i fins i tot el desenvolupament. De la mateixa manera, el fet de seguir una dieta inadequada (en la qual el berenar té una rellevància especial) perjudica el progrés escolar.
• Controlar el temps que dedica a les pantalles (televisió, tauleta, consola, telèfon mòbil...). Hem d’evitar les partides interminables de la Play, els missatges i internet. Aquest soroll de fons perjudica l’atenció i el rendiment de l’infant.
• Mantenir un contacte personal amb el centre educatiu, especialment amb el tutor. És important acudir a la reunió grupal de principi de curs i a les reunions individuals amb el tutor al llarg del curs. Utilitzar l’agenda escolar o el correu electrònic és un bon recurs per transmetre informació entre la família i l’escola.

Si tens en compte tots aquests punts, podràs preveure i donar resposta a qualsevol dificultat que pugui aparèixer en el seu aprenentatge, alhora que aconseguiràs que el teu fill sigui autònom i organitzat, estigui motivat i se senti responsable en el seu procés d’aprenentatge.

Font: Ara Critatures 10/02/2017