Xerrada amb cafè: com parlar de la mort als infants?

El passat divendres 19 de novembre va tenir lloc la xerrada amb cafè “Com parlar de la mort als infants”, moderada per la psicòloga i logopeda Montserrat Baulenas. En aquesta entrada trobareu una llista de contes i pel·lícules que es van recomanar.

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la mort i el dol, i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. 

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir!

Xerrada amb cafè sobre la intel·ligència emocional

El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè "Intel·ligència emocional, motivació i autoestima", amb l'objectiu de dialogar sobre com educar les emocions. 

A continuació us deixem un petit resum informatiu sobre el tema i pautes que podeu aplicar a casa amb infants i joves. 

Què és la intel·ligència emocional?

Segons autors com Bisquerra, és l’habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, i la capacitat per gestionar-les.

Què és l'educació emocional?

• És un procés educatiu, continu i permanent. 
• Es tracta de potenciar el desenvolupament de les competències emocionals. 
• Té la finalitat de capacitar-lo per a la vida i augmentar el benestar personal i social. 

(Bisquerra, 2000)

La importància de la família en l'educació emocional

El context familiar és una oportunitat idònia per al desenvolupament de competències emocionals. Per tant, és important que com a adults:

• No amaguem les nostres emocions,
• les acceptem i 
• les verbalitzem davant d'infants i joves per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Eines per a ajudar a infants i joves a desenvolupar la intel·ligència emocional

   

Consells per ser més competents emocionalment:

• Comunicar-nos assertivament: evitar l'ús d'etiquetes ("ets...") i substituir-ho per descripcions d'allò que passa ("estàs"...). 

                           Ser assertiu significa dir allò que pensem sense ferir als altres, per exemple: 

                           “No tinc diners” → “No vull comprar-ho”

                           “No queden llaminadures” → “No vull que mengis llaminadures ara”

                           “No es pot” -> “No vull que ho facis”

                           “La mestra diu que no es pot córrer aquí” → “No vull que corris aquí”

• Reconèixer els èxits d'infants o joves evitant valorar-los per aquests, és a dir, evitant aprovar allò que realitzen. 
• Potenciar el coneixement i l’expressió de les emocions i ampliar el vocabulari emocional: els diccionaris d'emocions són molt útils per aquest propòsit. Evitem usar les paraules "bé" i "malament". 
• Vigilar amb el llenguatge no verbal: amb gestos, to de veu, postures corporals, etc. les persones comuniquem molta informació. 

Tècniques que podem utilitzar:

• Utilitzar els "Missatges JO". 
• Usar el "disc ratllat" envers demandes i/o situacions repetitives. 
• Fer relaxacions, visualitzacions, ioga en família, etc. que ens ajudi a conèixer-nos i a connectar el nostre cos i la nostra ment. A més a més, és una bona oportunitat per compartir moments amb la nostra família i conèixer com funcionem. 
• Realització d'un diari emocional. 

Si voleu tota la informació de la xerrada, bibliografia sobre el tema i recomanacions de llibres per educar emocionalment a infants i joves aquí hi podeu accedir. 

Xerrada amb cafè: Xantatge emocional i frustració

El passat divendres 22 de gener va tenir lloc la xerrada amb cafè “Xantatge Emocional i Frustració”. En aquesta entrada trobareu informació sobre aquest tema, pautes que podeu aplicar a casa i, finalment, us hem fet una llista de llibres i contes que us recomanem.

Què és el xantatge emocional?

El xantatge emocional pot donar-se en diferents tipus de relacions: entre els membres d’una família (per exemple, mare-fill), parelles, amics, etc.
La finalitat de la persona que fa el xantatge és aconseguir que l’altra persona faci allò que vol. A  vegades pot ser subtil i d’altres més marcat.

Maneres de fer xantatge:

• Per pressió o amenaça

Consisteix a pressionar l’altra persona, de tal manera que si no allò que se li diu, hi haurà un càstig o s’enfadarà molt. Davant d’aquesta manipulació, la persona sent por.
“Si fas això… estaràs castigat”, “si et portes malament, vindrà la policia”

• Culpabilitat

Consisteix a crear un sentiment de culpa a l’altra persona, és a dir, dir-li que no és bona si no fa cas.
“Si no fas el que et dic estaré molt trist/a”, “mira tot el que faig per tu…”

• Confondre

Qui fa el xantatge intenta deformar la situació fins a fer veure que és ell/a qui té la raó. Coneix els punts febles de l’altra persona i li fa veure que necessita la seva ajuda i consell per escollir el bon camí creant així una dependència.

• Promeses i regals

Es premia o es regala alguna cosa a canvi de fer cas.
“Si et portes bé et compraré…”, “si vas a veure l’àvia ,et compraré…”

Què és la frustració?

La frustració és una vivència emocional que es dóna quan un desig, una activitat, una il·lusió o un projecte no s‘arriba a satisfer.
Quan allò que volem no es compleix experimentem tot un seguit d’emocions com enuig, tristesa, angoixa… Ara bé, la sensació de frustració és transitòria. 

Aprendre a tolerar la frustració des de ben petits permet que els nens/es puguin afrontar de manera positiva les diferents situacions que se li presenten al llarg de la vida.

Pautes per a treballar la frustració des de casa

Tolerar la frustració vol dir ser capaç d’afrontar els problemes i les limitacions que ens podem anar trobant al llarg de la vida. És una actitud que es pot treballar i desenvolupar.

Per ensenyar als nostres fills/es a tolerar la frustració podem:

• Mantenir una actitud positiva davant les situacions adverses.
• Ensenyar als infants a esforçar-se.
• No els hi hem de donar tot fet. S’han de poder equivocar i aprendre dels seus errors.
• No cedir davant les rebequeries.
• Marcar objectius realistes per tal que s’enfrontin a situacions adequades a la seva edat.
• Fer que la frustració sigui un aprenentatge, per si es torna a donar la situació.
• Ensenyar a ser perseverant. Així podran aprendre a solucionar molts problemes. 
• Ensenyar maneres positives per fer front a la frustració:
• Tècniques de relaxació.
• Ensenyar a identificar emocions.
• Ensenyar a demanar ajuda.
• Podeu trobar més informació sobre aquest tema al bloc “Coneguem-nos” de l’escola. 

Eines per a treballar la frustració i prevenir el xantatge emocional

Llibres per a les famílies

Aquest llibre, del neuropsicòleg Álvaro Bilbao, és un bon manual per a famílies que tenen fills/es de totes les edats. Són especialment interessants els capítols on explica com funciona el cervell dels infants, com posar pautes i límits adequats i com treballar la frustració.

Aquest llibre ens pot ajudar a millorar la comunicació amb els fills/es. Alguns dels exemples que proposa són interessants per a evitar caure en amenaces, xantatges i frustracions innecessàries.

Llibres i contes per a treballar les emocions

Educació Infantil

"Així és el meu cor", de Jo Witek i Christine Roussey és un conte magnífic per entrar dins el món de les emocions. Al llarg d'aquest llibre els infants aprendran a reconèixer les emocions i els sentiments en totes les seves formes i tots els seus colors: alegria, tristesa, calma, disgust, por...

Aquest conte està recomanat per a principiants de les emocions. I és que, acompanyant al Pol descobrirem quan se sent trist, enfadat i content i què fa en cadascuna de les ocasions.

Un llibre per aprendre a expressar les emocions. Una divertidíssima i emotiva història per tal que els nens i nenes aprenguin a identificar què i com els fan sentir les diferents emocions.  Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap? Aquest és el punt de partida d’aquest original àlbum il·lustrat que pretén ser una eina per aprendre a expressar les diferents emocions que sentim. Un llibre per ajudar als petits lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix al seu interior. Recomanat a partir dels 4 anys d'edat.

Educació Primària (... i Secundària, Batxillerat i per adults!)

L'Emocionari és un diccionari que inclou 42 emocions i sentiments: tendresa, vergonya, culpa, decepció, etc. És una eina molt útil perquè infants (i adults) aprenguin a identificar allò que senten i descriguin què els passa. Com que parla de tantes emocions n'hi ha que es poden treballar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres caldrà esperar fins més endavant.

En aquest enllaç trobareu una guia de lectura i propostes d'activitats per a casa. De la pàgina 17 fins a la 26 trobareu l'apartat de propostes per a realitzar a casa agrupat per edats: 6-8 anys, 8-10 anys i 10-12 anys.

Aquest llibre, de l'Anna Llenas, és una col·lecció de 58 emocions i estats de l’ànim que et convida a retrobar-te amb cadascun d'ells en un viatge al teu interior. Igual que el llibre anterior, hi haurà emocions que podrem explorar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres emocions ens haurem d'esperar.

Amb aquest diari els nens i nenes aprendran a identificar les seves emocions, reconèixer-les i expressar-les d'una manera divertida i creativa. A cada pàgina hi ha una sèrie d'activitats i exercicis per canalitzar les emocions desagradables i potenciar aquelles que ens fan sentir bé. D'aquesta manera aconseguirem augmentar el benestar i el coneixement d'un/a mateix/a. Es recomana a partir dels 9 anys per treure'n el màxim de profit.

Aquest llibre, dels mateixos autors que "Emocionari" ens proposa sopes de lletres, textos, reflexions i activitats per aprofundir en el coneixement de les emocions. Si bé tots experimentem emocions constantment, no tots som igualment conscients dels diversos matisos que les acompanyen. I conèixer-los és un art, un art que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena. Recomanat a partir dels 12 anys.

Contes per a treballar la frustració (i més!)

És un recurs educatiu dissenyat per alliberar emocions des d'un enfocament amè i divertit. En el conte, la Martina, després d'un dia precipitat i enfadat, descobreix alternatives per alliberar-se del seu malestar i no acabar “cridant al gat, al veí, o a la seva mare”. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar les rabietes dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.

“En tus brazos” és un conte i una guia per acompanyar el plor. És un recurs per a tota la família, dissenyat per a treballar els diferents patrons educatius que limiten l’expressió de les emocions. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar el plor dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.

El Guillem és un globus que a vegades s'enfada molt, tant que perd el control. Aquest és un conte per a infants amb dificultats per controlar la seva ira, ja que ofereix pautes fàcils i divertides per a aconseguir-ho.

Tot sovint, després de posar límits als nostres fills/es ens pregunten.. "m'estimes?". Aquest conte és ideal per aquests moments i és que, com diu la protagonista, "passi el que passi i facis el que facis, l'amor mai no s'acaba". Un conte per tenir sempre a mà.

Esperem que la informació us sigui útil. Si la poseu en pràctica, no dubteu en deixar-nos un comentari!

Xerrada amb cafè: Què passa quan sobreprotegim els/les nostres fills/es?

El passat divendres 9 de març, va tenir lloc la xerrada amb cafè "Què passa quan sobreprotegim els nostres fills/es?"

A continuació us deixem les pautes que vam donar al final.

Hem d’ajudar als nostres fills i filles a  construir una imatge de sí mateixos el més positiva possible, per aconseguir-ho hem de dosificar la protecció necessària perquè puguin arribar a ser autònoms.

La protecció permet donar a l’infant el necessari perquè ell vagi desenvolupant habilitats i adquirint coneixement a través de la seva pròpia experiència; aquesta és la millor manera de créixer.

Sobreprotecció, és donar més protecció del compte; en principi té una connotació positiva però en realitat és tot el contrari. Això  genera en l’infant inseguretat, dependència, manca d’interès per l’aprenentatge i moltes dificultats per aprendre i relacionar-se.

L’infant s’ha de desenvolupar amb normalitat en un món on contínuament hi ha dificultats que ha d’aprendre a fer front tot sol. És bo preveure i evitar petits accidents domèstics però no fins el punt que no pugui experimentar per sí sol.

Què podem fer?

• Intentar no veure perills per tot arreu, que explori el seu entorn sense por. No dir constantment: “cauràs”, “et faràs mal”...No infravalorar les seves pors, però tampoc exagerar-les. Ajudar-lo a que les pugui superar.
• Que provi i s’equivoqui, així pot aprendre dels errors. Que es conegui, que aprengui quines són les seves limitacions, les febleses i fortaleses.
• No evitar-li les frustracions.
• Nosaltres som el seu model, ell/a actua per imitació.
• Quan manifesta que “no puc”, animar-lo a que ho intenti, que és capaç de poder fer moltes coses sol/a. Per exemple: que mengi sol/a encara que s’embruti o tardi més temps.
• Dir-li “pobret, és petit”; no l’ajuda, el fa més dèbil.
• Si al parc es baralla amb un altre nen/a no intervenir, ha d’aprendre a defensar-se sol/a. Si l’ajudem el seu company/a el veurà encara més dèbil.

BIBLIOGRAFIA:

Phillips, Asha. Saber dir No. Per què és important saber dir no als teus fils. Editorial Empúries.

Xerrada amb Cafè: Què passa quan sobreprotegim als nostres fills/es"

ASSETJAMENT ESCOLAR

Dimecres passat es va realitzar la Xerrada en Cafè per abordar el tema de l'Assetjament Escolar.
A continuació podreu llegir les pautes i la informació donades als pares.

Xerrada amb cafè: La prevenció del bullying a l'ambient escolar.

Podeu fer les inscripcions aquí.

Xerrada amb Cafè: Tècniques per a millorar el rendiment escolar

Divendres dia 11 de novembre es va realitzar la Xerrada amb cafè a càrrec de la directora pedagògica de secundària, Dolors Masclans.

Les mares i pares que van assistir van poder plantejar dubtes sobre com millorar el rendiment de les seves filles i els seus fills.

A continuació us fem un petit resum del què es va parlar en aquella xerrada. Esperem que en gaudiu!

MILLORA DEL RENDIMENT DE L’ALUMNAT

RENDIMENT ESCOLAR:

·        En el cas de l’alumnat: Bons resultats acadèmics. Podem anar més enllà: BON APRENENTATGE O APRENENTATGE CONSOLIDAT, A LLARG TERMINI, (aprenguin, que sàpiguen coses, que sàpiguen fer coses, que tinguin eines).

Quin és l’òrgan implicat? CERVELL

Per tant necessitarem saber alguna cosa d’aquest òrgan: com funciona, què necessita, com es fixa l’aprenentatge,...

Aquest rendiment escolar és el resultat en 2 àmbits d’actuació: A CASA I A L’ESCOLA (estreta  vinculació)

Podem seguir un ordre cronològic:

·        Funcionament de l’alumne a l’escola

·        A casa

Família

·        Controlar el descans dels fills a la nit (d’això en pot acabar depenent el coeficient intelectual per maduració del sistema nerviós)

o   Establir hora d’anar a dormir

o   Assegurar mòbil fora de l’habitació

·        Esmorzar a casa i portar esmorzar a l’escola

o  Durant la nit: es produeix la regeneració cel·lular això implica despesa de sucre i de reserves. Baixen els nivells de sucre en sang.

o   Esmorzar a casa: finalitat incrementar els nivells de sucre doncs el cervell només funciona amb hidrats de carboni.

o   Portar esmorzar per mantenir nivells.

Amb tot això tindrem un BON FUNCIONAMENT DEL CERVELL I PER TANT MILLORARÀ LA CONCENTRACIÓ A L’AULA, MILLORA L’ALERTA, CAPACITAT D’ANÀLISI, CAPACITAT DE RELACIÓ,...

Paper important de l’alumne a l’aula (treball conjunt escola-família)

AJUDAR A MENTALITZAR A L’ALUMNAT:

• Lloc de creixement personal
• Ajudar a crear un clima d’aula (Bons dies i activitats de dimensió interior): + concentració, + accés als nous coneixements.

·        Motivació: important treballar el tema de la automotivació (tinc un objectiu de futur, que és molt important el què venen a fer a l’escola, reptes per superar-se i fer-ho cada dia una mica millor).

·        

     És important que els alumnes entenguin que l'APRENENTATGE NO és una obligació que tenen ÉS UN DRET.

TOT AIXÒ MILLORARÀ I MOLT LA DINÀMICA D’AULA

Tècniques Concretes per millorar el rendiment (a l'escola)

·        Atenció a classe:

o   Escoltar a classe permet la introducció de nous continguts i la relació que el professorat fa amb els que ja té. Lligar coneixements nous amb coneiexement previs fa que l’aprenentatge sigui molt més significatiu i quedi fixat. Si no relaciona coneixements no hi ha aprenentatge i allò acabarà desapareixent. El professor fa aquesta feina sinó ho haurà de fer l’alumne a casa sol i és molt més complicat.

o  Facilita molt l'assimilació de conceptes, ja que a l'hora d'estudiar, els continguts ja resulten familiars. L’alumne no ha de començar de 0.

·       

Presa d’apunts:

o  Permet mantenir la concentració. Sinó prenc apunts és fàcil que es despisti.

o   Ja s’està fent un procés d’interiorització del coneixement, doncs no ho ha d’apuntar tot sinó el més important (allò que el professor escriu a la pissarra), i a més a més estructurat i relacionat. Important recollir un exemple.

·    Correcció de tot els que es fa a classe: No hi haurà possiblitat d’estudiar coses que estan malament.

·        Planificar-se: apuntar-se totes les feines a fer.

Tècniques Concretes per millorar el rendiment (des de casa)

Temps per a què?

o   Ordre i rutines (ens ajuden a estructurar el cervell):

-  s’han de fer càrrec d’unes tasques (obligacions)

- han de tenir uns horaris: per veure televisió, per fer deures, per ajudar a casa, per anar a dormir, per la seva higiene personal, de lleure, fins i tot per avorrir-se (millora la creativitat)

o   Activitats extraescolars de moviment: esport, activitat física. Millora l’oxigenació del cervell.

Objectiu: Fer un aprenentatge significatiu a llarg termini i evitar memoritzacions de darrera hora per només aprovar uns exàmens.

•   Horari de feina independenment de si hi ha deures o no.
  
• Organitzar l’espai d’estudi: Han de tenir un lloc i sempre el mateix. Bona iluminació, còmode i amb tot el què necessiten a l’abast. Necessiten concentrar-se per tant evitem desplaçaments i evitem distraccions (mòbils i xarxes socials), sense música,...
  
• Mirar agenda: tasques més immediates i avançament de feines.
  
•  Començar per les feines més senzilles i acabar per les més complicades (evitar el desànim).
  
• Donar importància als deures: feina ben feta, amb tots els passos, amb bona lletra, amb respostes reiteratives,...
  
• Fer deures ja es repassar el què s’ha fet a l’aula per tant està consolidant coneixement.

  També és important repassar continguts que s’han treballat a l’aula o estudi previ:

o  Llegir amb atenció i subratllar el més important.  Fer una lectura comprensiva és essencial per entendre i assimilar els continguts. Anotar les paraules que no s'entenguin i buscar-les en un diccionari. Fer una segona lectura per subratllar les idees principals del text i destacar-les de manera visual.

o   Fer esquemes: Després de la lectura comprensiva és important agafar les idees principals i estructurar-la de manera jeràrquica. Utilitzar paraules i frases concretes i breus. 

o   Resumir el contingut. És important fer un resum a partir d’un esquema creat per l’alumne. Es tracta d'elaborar un text breu on s'expliquin els continguts principals amb les pròpies paraules de l'alumne i si es pot on es relaciona amb altres continguts. No es tracta de copiar diferentes paràgrafs del llibre.

o   Memoritzar allò que s’estudia. Han de exercitar la memòria però no reproduint exactament el què està escrit. Han d’entendre i després memoritzar el que han entès: recordant paraules clau, recordant imatges (per aquells alumnes que són més visuals),..

o   Exercitar allò que s'ha après. Fer exercicis d’allò que s’ha après o s’ha memoritzat ajuda a saber si està realment consolidat. Molt important en el cas de les matèries de matemàtiques o de ciències: tornar a fer els exercicis, no mirar per sobre com els hem fet

o   Avaluar allò que s’ha après. Quan l'alumne cregui que ja ha assimilat els continguts de l'estudi, és interessant que es posi a prova.

- Atenció: Hi ha alumnes que demanen als pares que els preguntin la lliçó: No és efectiu. Pensem que la majoria dels controls seran escrits i no orals per tant la expressió ha de ser escrita.

- Fer exercicis, casos pràctics, problemes,...

IMPORTANTÍSSIM L’ACTITUD DAVANT EL TREBALL, L’ESFORÇ, LA CONSTÀNCIA, ...

Xerrada amb cafè: Conflictes a l'escola. Com els gestionem?

El passat dimecres 3 de febrer la Montserrat Basseda, membre de l'equip psicopedagògic de l'escola va oferir als assistents la xerrada "Conflictes a l'escola. Com els gestionem?".

Tot seguit us trobareu un breu resum del què allà es va parlar. 

     

“L’EXISTÈNCIA D’UN CONFLICTE NO ENS HA DE PREOCUPAR. EL QUE ENS HA DE PREOCUPAR ES COM EL RESOLEM”

L’escola és el reflex de la societat i, alhora, un espai privilegiat on s’adquireixen uns coneixements i uns hàbits de socialització i de relació amb els altres. És un espai on les criatures conviuen moltes hores i on hi sorgeixen conflictes que cal abordar.

Un dels nostres objectius bàsics com escola és que l’alumnat aprengui a viure i a conviure i a afrontar els conflictes inevitables que se’n deriven. El conflicte és un fet consubstancial a la convivència. Els conflictes són inevitables.

Per educar la convivència cal posar l’accent en les relacions abans que ens les diferencies.

La relació entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funció de com sigui el procés de resolució del conflicte.

Els conflictes a l’escola poden ser:  Intrapersonals, conflictes individuals de cada persona relacionats amb circumstàncies íntimes. Interpersonals, conflictes entre dues persones. Grupals, el conflicte que afecta al grup.

La relació entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funció de com sigui el procés de resolució del conflicte.

Estils d’afrontament de conflictes:

Inhibit o passiu: NO resol el problema perquè no l’afronta. Evitar és negar el problema. Els problemes s’acumulen sense resoldre. El problema segueix existint i pot tornar a aparèixer en qualsevol moment.

Agressiu: Afrontant amb agressivitat verbal o física. S’ofèn a l’altre i no es respecte.NO resol el problema, perquè no es busca l’acord sinó l’afrontament. Com a resultat d’encarar malament els problemes en van sorgint de nous. És la situació on hi ha un guanyador i un perdedor.

Assertiu: Socialment hàbil. Expressa el que sent i defensa els seus drets respectant l’altre. El model assertiu permet ser just. Ser assertiu no vol dir tenir sempre la raó. Dialogant es busquen solucions que satisfaguin els interessos i les necessitats de totes les parts.

De totes les tècniques de resolució de conflictes, l’escola treballa la MEDIACIÓ ESCOLAR.

COM RESOLEM ELS CONFLICTES A L’ESCOLA.

La primera eina és l’educació i la prevenció.

La prevenció és crear un bon clima d’aula.

Amb el model assertiu d’afrontament del conflicte.

El més important: escoltant a l’alumne sense jutjar.

Amb el diàleg com a via per a solucionar situacions conflictives.

Oferint sempre la possibilitat de solucionar els conflictes entre ells, confiant en ells, donant llibertat d’acord amb les seves possibilitats i la confiança que es mereixen.

Parlar i reflexionar amb ells intentant que se n’adonin del seu comportament erroni

Intervenint mitjançant la tècnica de la mediació. La mediació ensenya a negociar d’una manera imparcial i tenint en conte els interessos de les dues parts on es proposen solucions on no hi ha un que guanya i un que perd, sinó que es proposen solucions beneficioses per les dues parts: tots hi guanyem. S’afavoreix un comportament cooperatiu en que es cerca satisfer els interessos i les necessitats de totes les parts.

Paral·lelament, si s’escau, pot haver-hi una sanció a complir.

RESOLDRE el conflicte no sempre serà possible. Parlem doncs de “transformar-lo”.

Xerrada amb cafè: Estimular per a un bon aprenentatge.

El passat divendres 22 de gener la Carme Plans, mestra de P5 de la nostra escolar i coordinadora del Cicle d'Infantil va oferir als assistents la xerrada "Estimular per a un bon aprenentatge".
Tot seguit us trobareu un breu resum del què allà es va parlar.

 Al llarg dels anys ha canviat molt la manera d’ensenyar, abans era el mestre el que ho sabia tot i l’alumne era el que ho havia d’aprendre. El mestre explicava i l’alumne escoltava i contestava.

Per sort això ha anat canviant i al llarg dels anys ens hem adonat que els nens i nenes saben un munt de coses i que d’ells també podem aprendre.

Per què un alumne aprengui hem de crear un ambient agradable, tranquil, els hem d’ensenyar a observar, deduir, experimentar, crear, imaginar...

Hem de buscar activitats diferents i que tinguin interès per ells, que estiguin relacionades amb coses de la vida real, properes a ells que les puguin utilitzar al dia a dia per resoldre qualsevol situació. Que puguin participar amb les seves pròpies vivències i reforçar-les.

Hem de buscar activitats que els facin pensar, els hem de fer preguntes obertes. Que no hagin de contestar només si o no. Han d’aprendre deduint, fent hipòtesis, què passarà si..., experimentant,  traient conclusions del que han fet. És més important el procés que realitzen per arribar a resoldre un problema que no el resultat correcte, s’hi poden aproximar. Hem de tenir en compte que per aprendre s’han d’equivocar.

Actualment a l’escola estem treballant de diferents maneres:

Per projectes, fent treballs en equip on els alumnes s’han d’ajudar, amb treball cooperatiu on cada un del grup té una tasca a fer un pot ser el secretari, l’altre l’encarregat d’anar a buscar el material i repartir-lo, el portaveu que explicarà les conclusions o bé el que han fet... tots ajuden d’alguna manera al grup.

El curs passat es van començar a fer itineraris. A partir d’una pregunta els alumnes hauran de buscar la resposta d’una manera més participativa. Aquest curs ja els començarem  a introduir tots els cursos i de mica en mica aquesta serà la manera de treballar de la nostra escola.

Una vegada acabat el treball  cada alumne farà una rúbrica per avaluar-se ell mateix i als seus companys de grup: si han treballat bé, si tots han col·laborat, si han après coses, si els ha agradat, si quan un alumne ha fet la seva explicació se l’ha entès, si ho ha explicat alt i clar,...

A més la mestra anirà fent una avaluació continua dels treballs que es van fent.

També hem de potenciar l’autoestima reforçant les seves fortaleses. Mirant de ser positius i d’ajudar-los a superar els entrebancs que poden trobar-se. Potenciant les seves virtuts i capacitats. Buscar a cada alumne el millor d’ell i amb el que es pot sentir segur. Valorant l’esforç que ha fet per petit que sigui. D’aquesta manera se sentirà valorat i amb ganes de millorar. Ensenyar-los que l’esforç és vital per aprendre.

A l'inici d’aquest curs varem fer una sèrie d’activitats  per cohesionar el grup, conèixer als alumnes nous i a la mestra. A infantil  una mestra va portar una maleta amb una sèrie d’objectes que significaven alguna cosa per ella i cada vegada que anava ensenyant un explicava perquè l’havia portat . En aquesta activitat es buscava el factor sorpresa, la intriga i l’emoció de veure què sortiria d’un lloc tancat.

Una altra classe tenien una pandereta i cada nen la tocava mentre deia el seu nom seguint un ritme, la pandereta els va ajudar a perdre la vergonya. La mestra va presentar primer als alumnes nous per tal que aquests anessin perdent la por. També conjuntament varem buscar quines normes podríem posar a la classe i les varem posar en el mural per anar les recordant.

Un altre aspecte important és que l’alumne tingui estabilitat emocional, que se senti estimat,  ha d’aprendre a exterioritzar les seves emocions que moltes vegades no sap explicar-les. Ha de veure que el què li passa a ell als altres també els pot passar.

També és important que els ensenyem a tenir empatia  a posar-se al lloc dels altres.

En conclusió hem d’intentar que els nens i les nenes s’impliquin en el procés d’aprenentatge.