"A contracorrent"

INSCRIPCIÓ

Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

La supremacia de les noves tecnologies en la nostra vida ha fet que pares, mares i fills disposem als nostres dispositius mòbils no només del correu electrònic, sinó d’aplis com Facebook, Twitter i WhatsApp, que ens ajuden a comunicar-nos de manera immediata. Els grups de pares i mares a WhatsApp no són una excepció i, d’un temps ençà, s’han convertit en una via comunicativa de primer ordre, una pràctica útil quan es tracta de qüestions organitzatives i econòmiques, però... ¿què passa quan la raó d’aquests missatges passen a ser els deures i exàmens, un càstig grupal o la metodologia d’un determinat mestre?

Això és el que passava fins fa poc a la classe del Joel, que l’any passat feia cinquè de primària. “El xat de pares servia per avisar-nos mútuament quan s’acostava un dia de vaga o de lliure disposició -explica Rafa Alcaide, el pare del Joel- i per decidir entre tots si fèiem un regal a la tutora o a la nostra delegada de classe. Però també es va convertir en l’eina que fèiem servir pares i mares per preguntar els deures i exàmens que tenien els nostres fills, i això servia per fer broma amb el fet que potser caldria celebrar en paral·lel la nostra pròpia graduació a final de curs”.

LA SEVA AUTONOMIA, EN JOC

“També debatíem de tant en tant que el més adequat seria abandonar aquesta pràctica. Érem conscients que actuàvem en detriment de l’autonomia, responsabilitat i tolerància a la frustració -a un suspens, a un negatiu per deures no fets, etc.- dels nostres fills, però de vegades no ens en podíem estar”, prossegueix Alcaide, que també reconeix comaquesta apli de vegades sí que resulta útil: “Ens va permetre detectar unes conductes d’una antiga tutora que no ens van agradar gens ni mica. Vam cursar una queixa a través de la delegada a direcció i, sortosament, va arribar una solució que va beneficiar els nostres fills”, explica.

Amb el Whatsapp, el perill no és l’eina en si, sinó els usos que se’n fa

Com passa amb qualsevol mitjà, el perill no és l’eina en si, sinó els usos que se’n fa. Jordi Pla, professor d’ESO, ho té ben clar: “Que pares i mares decideixin fer servir el WhatsApp per organitzar-se en comissions, fer un regal o quedar per acompanyar la canalla a un partit em sembla fantàstic”. Tot i així, insta a cuidar el llenguatge i “veure si el to és agressiu i ofensiu o prudent, dialogant i empàtic”. On és el problema, doncs? “En el fet que els adults demanin quins deures cal fer, quins temes surten a l’examen de l’endemà, quin tipus de roba cal dur per a la sortida, etc.”, subratlla Pla. I no només això, ja que al seu parer “els fills ja els han pres el pèl, i a mesura que vagin creixent, uns esdevindran esclaus i els altres trobaran en el despotisme la seva zona de confort”.

"Els fills ja els han pres el pèl, i a mesura que vagin creixent, uns esdevindran esclaus i els altres trobaran en el despotisme la seva zona de confort"

JORDI PLA - PROFESSOR

De vegades aquests xats també serveixen per comentar situacions que afecten el grup, a partir de comentaris dels mateixos alumnes o de les percepcions dels pares, que engeguen un debat esbiaixat i totalment al marge de l’equip del centre. Alguns cops fins i tot és el mateix mestre qui esdevé l’objecte de crítiques dels pares, un cercle viciós que cal tallar d’arrel. Pla es mostra taxatiu en aquesta qüestió: “Si algun pare o mare té algun dubte o queixa, cal que sol·liciti hora d’entrevista i parli directament amb l’educador; és la manera més ràpida, eficaç i neta per aclarir o solucionar algun possible inconvenient”. Una opció que, de retruc, evita posteriors penediments, i és que, com apunta el mestre, “de vegades, quan tenim un mòbil a les mans i no veiem l’interlocutor o interlocutors, ens animem i fins i tot arribem a perdre el nord”.

Cal recordar, a més, que la comunicació entre docents i famílies és clau. El principal beneficiat ha de ser en tot moment l’alumne, cosa que no significa que el tàndem escola-família hagi de buscar eines que els permetin una connexió il·limitada les 24 hores al dia. Jordi Pla té clar el protocol: “Fer servir el correu electrònic de manera puntual, l’agenda per a comunicacions no urgents i el telèfon de l’escola per a casos molt urgents”. Una lliçó que sembla que, aquest any i amb les criatures ja a sisè, els pares i mares de la classe del Joel ja han après: “Ara el WhatsApp dels pares només serveix per fer apunts puntuals i pràctics”, celebra Alcaide.

FONT: http://criatures.ara.cat

ASSETJAMENT ESCOLAR

Dimecres passat es va realitzar la Xerrada en Cafè per abordar el tema de l'Assetjament Escolar.
A continuació podreu llegir les pautes i la informació donades als pares.

Com ajudar els fills/es als estudis.

Quan parlem d’ajudar el teu fill en els estudis, no es tracta que li redactis tu el treball de Socials que ha de fer per a dilluns ni que hagis d’esforçar-te molt amb l’escaire i el cartabó per tal de completar les làmines de plàstica que haurà d’entregar demà i que encara no ha començat a fer. Tampoc no cal que li facis tu els esquemes del tema 6 de Socials per d’estalviar-li la molèstia i facilitar-li així les coses. És el teu fill qui ha de fer tot això.

No cal dir que serà de gran ajuda que, com a pare o com a mare, estiguis al seu costat ajudant-lo a organitzar-se, supervisant el seu treball i animant-lo a mantenir una actitud positiva respecte de l’estudi, però, a part d’això, hi ha tota una sèrie d’actuacions no gaire complicades que poden marcar la diferència en el rendiment del teu fill.

DEU CLAUS

Es poden resumir en deu punts clau les actuacions que, des de la família, afavoreixen (i molt) el progrés escolar dels fills:

• Mantenir una actitud positiva i de respecte envers el centre educatiu i el seu professorat. Fins i tot davant desacords entre la família i l’escola (per exemple, per considerar inadequada una sanció quan hi ha un problema de conducta) és important reconèixer el valor d’aquesta mesura educativa i amagar, davant del fill, les discrepàncies. Així evitam que perdi el respecte al professorat i que comprengui que hi ha acord i unió entre l’escola i la família pel que fa a objectius educatius bàsics.
• Crear un espai d’estudi fix, funcional i confortable,que sigui sempre el mateix, que sigui còmode i silenciós, que convidi a l’estudi i que estigui allunyat de les distraccions. Ha de tenir una taula d’estudi ampla i una cadira còmoda i recta, bona il·luminació i possibilitat de ventilació. La taula de treball ha d’estar ordenada amb tot el material necessari i amb una prestatgeria a prop per col·locar-hi tot el material.
• Exigir un temps d’estudi adequat al nivell educatiu i les característiques personals de l’infant, amb una hora per començar i una altra per finalitzar. En cas que no es compleixi aquest horari, hi ha d’haver conseqüències negatives (immediates, proporcionals i adaptades al seu nivell de maduresa). Per contra, sempre cal valorar i reconèixer el seu esforç (al marge de les resultats finals).
• No sobrecarregar els horabaixes amb activitats extraescolars.Si arriba massa tard a casa, estarà massa cansat per posar-se a estudiar en condicions. També li ha de quedar temps per a la relaxació, el joc i la diversió.
• Ajudar-lo a organitzar-se i a planificar-se. Per exemple, podem elaborar un horari setmanal amb el temps d’estudi i d’esbarjo i penjar-lo en un lloc visible de l’habitació. També és important orientar-lo perquè aprengui a estudiar de manera eficaç (ensenyar-lo a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar...).
• Cal que aprengui que ell és el responsable dels seus estudis, els deures i els exàmens. Si té alguna dificultat, ha de cercar la solució per si mateix (telefonant a un company de classe, demanant ajuda al professor...). No cal que estiguem pendents del que es diu al WhatsApp del grup de pares de l’escola.
• Supervisar el seu treball i mostrar disponibilitat. Una cosa és exigir-li autonomia i una altra deixar-lo al seu aire sense un mínim control, sobretot durant l’Educació Primària. Per tant, hi ha d’haver un equilibri entre fomentar la responsabilitat i la supervisió, que en molts casos pot esser totalment necessària quan es tracta d’infants que tenen dificultats d’aprenentatge.
• Controlar les hores de son i l’alimentació. Els nins que tenen entre 6 i 12 anys necessiten dormir entre 8 i 10 hores i els més grans, entre 7 i 9. La manca de son afecta negativament el rendiment escolar, l’estat d’ànim i fins i tot el desenvolupament. De la mateixa manera, el fet de seguir una dieta inadequada (en la qual el berenar té una rellevància especial) perjudica el progrés escolar.
• Controlar el temps que dedica a les pantalles (televisió, tauleta, consola, telèfon mòbil...). Hem d’evitar les partides interminables de la Play, els missatges i internet. Aquest soroll de fons perjudica l’atenció i el rendiment de l’infant.
• Mantenir un contacte personal amb el centre educatiu, especialment amb el tutor. És important acudir a la reunió grupal de principi de curs i a les reunions individuals amb el tutor al llarg del curs. Utilitzar l’agenda escolar o el correu electrònic és un bon recurs per transmetre informació entre la família i l’escola.

Si tens en compte tots aquests punts, podràs preveure i donar resposta a qualsevol dificultat que pugui aparèixer en el seu aprenentatge, alhora que aconseguiràs que el teu fill sigui autònom i organitzat, estigui motivat i se senti responsable en el seu procés d’aprenentatge.

Font: Ara Critatures 10/02/2017

Mindfulness per a nens i adolescents

Mindfulness, o el que vindria a ser "atenció plena", és una tècnica d'origen budista, popularitzada a occident per Jon Kabat-Zinn, basada en una pràctica de meditació terapèutica que ajuda a reduir l'estrès. És una pràctica que comença prestant atenció a la respiració per tal de centrar-se en l'aquí i ara, i no el que podria haver estat o en el que podria ser. L'objectiu final és crear suficient distància respecte a pensaments i emocions, per tal d’observar-los sense reaccionar immediatament.

En els últims anys aquesta tècnica s'ha convertit en una forma de tractar els nens i adolescents amb TDAH o amb símptomes com l'ansietat, els trastorns de l'espectre autista, la depressió o l'estrès, amb un alt grau d’èxit.

Saltzman també va dur a terme un estudi en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Stanford, en el que va demostrar que després de 8 setmanes d'entrenament de la ment, havia documentat una disminució en l'ansietat, i les millores en l'atenció. Els participants estaven menys emocionalment reactius, eren més capaços de gestionar els reptes diaris i de triar el seu comportament.

El mindfulness en nens i adolescents

Hi ha testimonis que expliquen com l’aprenentatge d’aquesta tècnica en els seus fills els ha servit de manera sorprenent. A l’escola els joves seuen en cercle, tanquen els ulls, i silenciosament van prenent nota dels seus propis pensaments i del que succeeix al seu voltant. En cada sessió es pot abordar un objectiu diferent: veure conscient, l’atenció en l'oïda, la respiració conscient, o heartfulness (o l'enviament de pensaments bons per als altres). L’objectiu a l’escola era que l'aprenentatge d'aquestes tècniques pogués ajudar els joves estudiants a millorar acadèmicament a l'escola i sentir-se menys estressats.

També es pot practicar a casa. Els nens que aprenen aquesta tècnica també poden incorporar-la en la seva vida diària i modificar el seu comportament. Aprenen a fer una pausa i a respondre a les situacions en lloc de reaccionar. Explica una mare:

“Quan la meva filla comença a atabalar-se per alguna cosa, ella mateixa és capaç d'aturar-se, respirar, i canviar la seva perspectiva per arribar a una reacció productiva menys emocional i més profitosa” 

També ajuden a millorar les habilitats de comunicació, ja que els nens aprenen a estar presents per a ells mateixos i per als altres.

Els beneficis de la pràctica de l'atenció

Els beneficis de l'atenció plena són molts. Diferents científics han confirmat els seus efectes positius sobre la salut mental i el benestar.

La Fundació Hawn diu que a les escoles on s'ha implementat, el 90% dels nens ha millorat la seva capacitat de portar-se bé amb altres nens  Al voltant del 80% eren més optimistes i havien millorat el concepte de si mateixos, l’autoregulació i l’autogestió, tres quartes parts dels nens van millorar la seva capacitat de planificació i organització, i la mateixa quantitat havia tingut un millor control dels impulsos i menys reactivitat.

El mindfulness dins la família

És possible introduir aquesta pràctica a casa. El més convenient és que els pares també la practiquin. Crear rutines com prendre el sol uns minuts al dia per tancar els ulls i notar la pròpia respiració, els propis pensaments, emocions i sensacions del propi cos, amb un sentiment de bondat i curiositat, pot tenir un gran impacte en tota la família.

El propòsit de l'ensenyament de “l'atenció” en els nostres fills és donar-los habilitats per desenvolupar la consciència de les seves experiències internes i externes, per reconèixer els seus pensaments com "només pensaments," per entendre com les emocions es manifesten en els seus cossos, per reconèixer quan la seva atenció s'ha desviat i proporcionar eines pel control dels impulsos. No és una panacea, i no es pot pensar que eliminarà completament el que és el comportament normal del nen, amb les seves rebequeries, plors, crits i discussions habituals, però sí que pot ajudar.

Si voleu iniciar la pràctica de mindfulness dins la família el més important és que no ho forceu. Si els teus fills no hi estan interessats, deixeu-ho estar. Si, per contra, ells mostren interès, us donem alguns suggeriments per començar:

1. Escoltar la campana. Una manera fàcil perquè els nens practiquin l'atenció plena és centrar-se en prestar atenció al que poden sentir. Podeu utilitzar un bol, una campana, un conjunt de campanes o una aplicació de telèfon que tingui sons. Deixa que el teu fill es concentri en el so fins que ja no el pugui sentir (que sol ser de 30 segons a un minut).
2. La pràctica de la respiració amb un company. Per als nens petits, una instrucció com "prestar atenció a la respiració" pot ser difícil de seguir. Una opció és que cada nen agafi un animal de peluix, i després s’estiri amb el seu peluix al ventre. Centrarà la seva atenció en l'ascens i caiguda de l'animal de peluix a mesura que inhala i exhala.
3. Passejar. Doneu un passeig a través del vostre barri fixant-vos en les coses que no heu vist abans. Destineu un minut del passeig a estar completament en silenci i simplement prestar atenció a tots els sons que podem escoltar.
4. Establir una pràctica d’agraïment. La gratitud és un component fonamental de l'atenció, ensenyar als nostres fills a apreciar l'abundància en les seves vides, en lloc de centrar-se en totes les joguines i llaminadures que ells anhelen. 
5. Comproveu el seu informe del temps personal. Quedant-se quiets com una granota, animeu-los a "invocar l'informe meteorològic que millor descriu els seus sentiments en aquell moment." Assolellat, plujós, tempestuós, tranquil, amb molt de vent, un tsunami? Aquesta activitat permet als nens observar el seu estat actual sense necessitat d'identificar-se massa amb les seves emocions. No poden canviar el clima exterior, i no poden canviar les seves  emocions o sentiments, però poden canviar la forma com es relacionen amb ells. Els nens poden reconèixer: "No sóc l'aiguat, però noto que està plovent. No sóc un poruc, però m'adono que de vegades tinc aquesta gran sensació de por en algun lloc prop del coll.”
6. La pràctica conscient de menjar. L'exercici de menjar conscientment una pansa o un tros de xocolata és un aliment bàsic de l'educació de l'atenció, i és una gran activitat per als nens. 

Aquests són alguns exemples, però per sobre de tot, recordeu divertir-vos i fer-ho senzill. Segur que en el dia a dia trobareu moltes oportunitats per afegir a les pràctiques d’atenció plena.

Font: FAROS, Sant Joan de Déu.

Xerrada amb cafè: La prevenció del bullying a l'ambient escolar.

Podeu fer les inscripcions aquí.