Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original. 

Els terrors nocturns

La majoria dels mares i pares han hagut de consolar alguna vegada als seus infants després d'un malson. Però els terrors nocturns ocasionen tal angoixa i por que no hi ha manera de consolar-los.

Un terror nocturn és un trastorn del son que s'assembla a un malson, amb l'excepció que és molt més espectacular. Tot i que els terrors nocturns poden espantar bastant als que els presencien, no solen ser un motiu de preocupació ni el signe d'un problema mèdic subjacent.

Què són els terrors nocturns?

Durant una nit típica, el somni passa per una sèrie de fases. Cadascuna d'elles s'associa a una activitat cerebral particular, i la fase de moviments oculars ràpids (REM en anglès) és quan tenen lloc la majoria de somnis.

A diferència dels malsons, un terror nocturn no és un somni des del punt de vista tècnic, sinó més aviat una reacció sobtada de por que té lloc durant la transició d'una fase de son a una altra.

Els terrors nocturns solen ocórrer de dues a tres hores després que l'infant agafi el son, quan té lloc la transició des de la fase de son més profunda a la més superficial. En general, aquesta transició succeeix amb suavitat, però a vegades l'infant s'agita i s'espanta - i aquesta reacció de por és el terror nocturn.

Durant un terror nocturn, la persona es pot incorporar i seure al llit sobtadament i posar-se a cridar o xisclar com si estigués summament angoixat. La respiració i el ritme cardíac se li poden accelerar, pot començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigués summament alterat i espantat. Al cap d'uns minuts o una mica més, es calma i es torna a dormir plàcidament.

A diferència dels malsons, que se solen recordar, l'endemà els infants no tenen cap record del terror nocturn perquè estaven adormits mentre va ocórrer. 

Quina és la seva causa?

Els terrors nocturns són provocats per una hiperactivació del sistema nerviós central durant el son. Això pot passar perquè encara està madurant.

Els terrors nocturns són més freqüents en infants que:

• estan molt cansats, malalts, estressats o fatigats
• estan prenent un medicament nou
• dormen en un entorn nou o lluny de casa.

Com reaccionar davant d'un terror nocturn

La millor manera de reaccionar davant un terror nocturn és esperar pacientment que passi i assegurar-se que l'infant no es fa mal a l'agitar-se. Generalment es tranquil·litzen i tornen a la placidesa del somni al cap de pocs minuts.

És millor no intentar despertar l'infant durant un terror nocturn. Aquests intents no solen funcionar i, en el cas que funcionin, el més probable és que, en despertar-se, se senti desorientat i confós, probablement li costarà més tranquil·litzar-se i tornar a agafar el son.

També seria interessant provar aquestes recomanacions:

• Reduir l'estrès a què està sotmès l'infant. 
• Establir i mantenir una rutina per abans d'anar a dormir que sigui simple i relaxant.
• No deixar que vagi a dormir tard. 

Font: KidsHealth

Xerrada P3: Créixer en família

El passat dijous 1 de març va tenir lloc la xerrada "Créixer en família", dirigida a les famílies de P3. La va oferir la Queralt Burgaya, psicòloga de l'escola, amb l'objectiu de donar pautes sobre l'educació dels més menuts de la casa. Més concretament, va exposar les següents:

• Educar des de l'exemple. Cal proporcionar bons models de conducta als nostres fills i filles, ja que desenvolupen bona part de les seves habilitats intel·lectuals i emocionals a través de l'observació i la imitació. 

• Recompensar la conducta adequada, evitant donar regals ni premis, i intentant donar-los el vostre reconeixement. 

• Posar límits i normes amb tranquil·litat, confiança i afecte. 

• La comunicació cooperativa, com a eina per promoure la col·laboració dels fills en les tasques del dia a dia.

Xerrada amb cafè: Acompanyar els fills a l'estudi?

Quan els nostres fills i filles arriben a l'etapa de secundària creiem que ja són grans i que deixen de necessitar la nostra ajuda en l'estudi. És aquesta creença certa? Fins quan els hem d'acompanyar? I com cal fer-ho?

Totes les preguntes es podran plantejar divendres 23 d'octubre a les 15.15 en la propera xerrada en cafè a l'edifici Pi i Margall 157 a càrrec de Mª Dolors Masclans, directora pedagògica de Secundària.

Us voleu apuntar?? Feu click aquí

El pas a secundària

El pas de primària a secundària és un dels aconteixements més importants en la vida dels nens i de les nenes. Aquest pas suposa notables diferències amb les etapes passades: canvi de professorat, canvi d'assignatures, canvi de companys... A més a més, els nens i les nenes han de conviure amb nois i noies més grans que ells.
A vegades aquest canvi suposa una font d'estrès i d'ansietat per a la família que sol estar acompanyat amb llegendes urbanes que no tenen res a veure amb el què és la realitat (fumen als lavabos, porten ganivets, hi ha baralles...).

És important que en aquesta evolució els nens i les nenes de primària coneguin el centre de manera física i puguin fer-se una idea real del què es trobaran el primer dia d'escola. Que puguin confabular i crear falses expectatives només farà que augmentar la sensació d'estrès i d'ansietat. Les comunicacions amb germans grans, cosins, amics i altres persones que coneguin l'entorn escolar de secundària els donarà seguretat als infants i a les famílies.

Quins són els punts clau que hem de tenir presents en el pas a Secundària?

1- Elaborar un horari d'estudi:
Amb aquest horari ajudem al nostre fill o a la nostra filla a organitzar-se millor les hores lliures que pugui tenir a la tarda i d'aquesta manera optimitzar el temps. Aquest temps d'estudi serveix per a fer els deures de la setmana però també cal contemplar aquelles estones de repàs de matèria, prepara resums, avançar treballs. Si els ajudem a planificar i a organitzar de manera correcta el seu temps d'estudi estarem prevenint possibles dificultats futures. La família ha de vetllar per a què es compleixin aquests horaris i han de garantir unes condicions adequades per al bon estudi.

2- Parlar sobre la vida dins de l'escola o institut:
Parlar amb els nens i les nenes sobre les seves vivències dins de l'escola/institut i sobre el seu procés d'aprenentatge ens dóna una idea de com ells estan vivint aquest procés. També nosaltres podrem tenir informació de primera mà i els podrem ajudar a orientar-los en el seu aprenentatge. No cal fer un interrogatori als nostres fills sinó que caldrà estar disponible per a què el nen o la nena pugui explicar el què necessiti i pugui plantejar preguntes obertes. 

3- Mantenir un contacte amb l'escola (professorat): 
Els pares heu d'estar informats de l'evolució de vostre fill o de la vostra filla dins de l'escola i no només de les avaluacions i de les notes. Cal treballar de manera conjunta amb el professorat i poder arribar a acords per tal de vetllar per la bona evolució dels nens i de les nenes. En aquestes etapes la familia i el professorat han de colaborar entre ells ja que els dos nuclis estan implicats en l'educació de l'infant. 


4- No creieu en les veritats absolutes:
Cal posar en dubte missatges com: "no hi ha exàmens...", "no he d'estudiar res", "tots els companys fan el mateix", "no hi ha més deures". Cal estar alerta de totes aquestes generalitzacions. És important poder contrastar la informació que ens donen amb l'escola.


5- Controleu el temps de dedicació a Internet:
Les xarxes socials i la connectivitat total dels infants a internet pot portar conseqüències indesitjables per als nostres infants. Cal establir un temps de connexió, unes normes clares sobre l'ús a internet i supervisar en tot moment l'ús i la privacitat (xarxes socials). Un abús en aquests temes pot portar, en un primer terme, fracàs en el rendiment i un canvi en la personalitat dels nostres infants.

6- Establir contractes:
En aquestes etapes es necessari, en algunes ocasions, establir contractes amb els vostres fills i les vostres filles. Ells i elles podran gaudir de certs beneficis sempre que compleixi amb allò que s'ha pactat (complir horari, ús de internet...). 

7- Conèixer cercle d'amistats:
A partir d'aquestes edats les amistats van i venen i són molt canviants. Aquesta novetat en el cercle d'amistats pot portar problemes a nivell social i emocional. Cal que els pares estigueu alerta de les noves relacions que tenen els vostres fills i les vostres filles per tal de poder jutjar amb un criteri objectiu.

8- Acords presos en parella:
El tracte amb el fill o filla adolescent és especialment complicat per a totes les families. Cal que els pares us mantingueu ferms i aneu sempre a la una en les decisions i en els acords presos. Aquesta unió és clau i fonamental per afrontar l'educació en aquesta nova etapa. 

9- Reforceu positivament les conductes:
Cal reforçar de manera positiva aquelles conductes que els nois i les noies fan correctament. No es tracta de posar efusivitat i crear un ambient perfecte sinó de felicitar i fer-los tocar de peus a terra. Per exemple: si guanya una carrera de bicicletes, cal felicitar-lo però fóra bo preguntar si ell està content, si era el què volia aconseguir i si creu que podria millorar en algunes coses. Es tracta de reforçar però no de posar-hi tota l'emoció positiva.

10- Estigueu alerta als canvis:
Aquest pas a l'educació secundària obligatòria suposa un canvi també a nivell personal dels nostres fills i de les nostres filles. Cal estar alerta a aquests canvis: humor més irritable, conductes impertinents, canvi de manera de vestir...
També es produeixen canvis bruscos. No cal esperar gaire temps per abordar aquests canvis. És important abordar-los a nivell familiar i sinó fos efectiu caldria veure quina és la situació dins de l'escola. Si existissin problemes caldria demanar ajuda a orientadors o altres professionals.

Eines per comprendre al nostre fill adolescent

En Daniel Cruz, coordinador del CSMIJ de Granollers ens explica que hem de saber per a comprendre els canvis que els nostres fills i les nostres filles experimenten a l'arribar a l'adolescència. 


Vídeo

I ARA QUÈ ESTUDIO?

Els nostres fills i les nostres filles arriben a final de l'etapa d'ESO i han de prendre una de les decisions més difícils. Cap a on vaig? Què estudio? Quin és el meu itinerari? Cicle? Batxillerat?

Moltes vegades ens demanen informació, consell, orientació als pares i a les mares. Per això cal que tinguem coneixement sobre quines són les opcions que tenen al sortir de l'ESO. 

Divendres dia 30 de gener l'Ana Molleví, responsable d'orientació a ESO, explicarà als pares i a les mares tots els dubtes que pogueu tenir sobre l'orientació dels vostres fills i de les vostres filles.