Tolerància i respecte, dues qualitats que hem de transmetre als nostres fills.

La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.

Que els nens interioritzin aquestes qualitats és fonamental per a l'èxit en el futur, però recorda que ho faran si veuen que els pares són tolerants i respectuosos.

A l'escola, al parc o en qualsevol activitat extraescolar fills conviuen i creixen entre cultures molt diverses. Entenen les diferències? Les respecten i valoren?

És molt important que ho facin i aprenguin noves maneres d'actuar, de reaccionar i de treballar que no són les mateixes que ells tenen. Això els enriquirà, els farà més cultes i més receptius a l'hora d'afrontar els problemes de la realitat.

D'aquesta manera, per garantir l'èxit dels nens en un món cada vegada més global, cal inculcar aquesta actitud i fer que siguin receptius i tinguin la ment oberta, a una diversitat amb la qual conviuran durant tota la seva vida.

Els fills seran més tolerants amb els altres si tu ho ets 

No existeix un manual sobre com ensenyar als nens a ser tolerants i respectuosos, però, com en molts casos, no hi ha millor lliçó que l'exemple. Aquesta actitud s'anirà incorporant en la personalitat dels petits de forma subtil, imitant les persones que estan al voltant. D'aquesta manera, si tu respectes als altres, valores les altres cultures i rebutges els estereotips injustos, ells també ho faran.

A més, també és recomanable parlar amb els nens sobre aquest tema, ensenyar-los característiques que no són pròpies de les seves tradicions, saber quins missatges reben dels mitjans en aquest sentit i, si encara no l'han tingut, donar-los l'oportunitat que juguin i treballin amb persones d'altres cultures. Això sí, han de saber que tolerar tampoc no significa deixar passar certes conductes, per exemple, aquelles que puguin ferir o ofendre als altres.

Respecte pels altres, però també pel medi ambient

La tolerància, en el nostre món actual, no només és aplicable a les nostres relacions amb les persones. També ha de ser la clau de la nostra actitud amb l'entorn. Segons explica Pau Chamorro, responsable d'Educació Medi Ambiental de Greenpeace a la revista CEAPA, vivim en una cultura de plaers passatgers. Tenim electricitat, aigua, roba, menjar, sense preocupar-nos per la desforestació o el canvi climàtic. Així creixen també els nostres fills. Som conscients que, en aquest sentit, també han de rebre exemple?

Chamorro aposta perquè els valors bàsics de respecte per l'entorn es vegin ja a casa. Per a ell, accions com separar les escombraries, consumir aigua i energia en la justa mesura o rebutjar bosses de plàstic tenen un gran potencial educatiu. A més, aconsella que es facin activitats familiars que aproximin els nens a la natura, com anar d'acampada, fer senderisme o banyar-se al riu.

Val a dir que les escoles també expliquen que els recursos del planeta s'acaben. Els nostres fills reben avui més educació ambiental que fa uns anys i és per això que les seves aportacions han de ser també acollides en la família. Així ho afirma Chamorro, i afegeix que l'aprenentatge col·lectiu entre tots els membres d'una llar, de diverses generacions, pot portar a solucions conjuntes i compartides. Es tracta només, doncs, d'apreciar el coneixement de l'altre i contrastar-lo amb el mateix; no és més que tolerar.

Font: http://faros.hsjdbcn.org

Educa als teus fills amb sentit de l'humor: riure és una de les millors medicines!

Font: 

FAROS Sant Joan de Déu

Les rialles i el bon humor sovint són la millor de les medecines. Els nens descobreixen el riure de forma espontània a les poques setmanes de néixer, i al llarg de la seva infància les rialles l’acompanyaran i ompliran la nostra llar de felicitat.

Però, com a pares, ajudem a que els nostres fills cultivin el sentit de l’humor? Procurem que aprenguin a riure sense ferir a ningú? Cuidem que pugin veure en els seus errors i en els nostres una oportunitat de mirar les coses des d’una altra perspectiva? Dediquem temps a divertir-nos amb els nostres fills?

El sentit de l’humor és tan necessari en la vida familiar com ho és la disciplina, l’educació o els valors. Les relacions entre pares i fills que permeten i dediquen temps a divertir-se, al bon humor i a riure, són més sanes, menys tenses i més cordials. L’humor també ens serveix per veure els problemes amb una dimensió més correcta, ni sobreestimats ni subestimats, alhora que saber riure dels nostres errors facilita la possibilitat de reconduir situacions que, d’una altra manera, farien augmentar la tensió i els conflictes.

El sentit de l’humor també s’educa 

Tenim la tendència a pensar que l'humor forma part de la nostra composició genètica, com els ulls blaus o els peus grans. Però el sentit de l'humor és en realitat una qualitat que s’aprèn i que es pot desenvolupar en els infants. 

Als nens els encanta divertir-se, i als pares ens és fàcil fer-los riure quan són bebès, però a mida que creixen i comencem a sentir la responsabilitat de la seva educació, a poc a poc podem allunyar-nos de les expressions diàries d’alegria amb les que ens dirigíem a ells quan eren petits. Ens posem perfeccionistes portats por la tensió i l’estrès, i sovint passem la major part del temps corregint i senyalant els errors, els conflictes i les dificultats.

Moltes vegades oblidem passar temps amb els nostres fills divertint-nos, quan l’humor també ens pot ajudar molt en la seva educació. Deixem doncs de ser models de persones alegres i divertides, sense tenir en compte que les famílies que passen temps juntes divertint-se, creen vincles de relació més estrets i duradors. 

Quins beneficis aporta riure?

Riure és una de les expressions que més beneficis aporta a una persona, i un bon sentit de l'humor és una eina que els nens poden aprendre i que els ajudarà a:

• Veure les coses des de molts punts de vista.
• Ser espontani.
• Captar idees no convencionals o formes de pensar diferents.
• Veure més enllà de la superfície de les coses.
• Gaudir i participar en els aspectes lúdics de la vida.
• No prendre’s les coses massa seriosament.
• Els nens amb un sentit de l’humor ben desenvolupat són més feliços i optimistes, tenen una major autoestima, i poden gestionar les diferències (pròpies i dels altres). Els nens que poden apreciar i compartir l'humor són apreciats pels seus companys i són més capaços de gestionar les adversitats de la infància.

A més a més, un bon sentit de l'humor no només ajuda als nens emocionalment i socialment. S’ha demostrat que les persones que riuen més són més saludables:

• Riure és l’expressió de l’alegria i ens fa menys propensos a estar deprimits.
• Activa la producció d’endorfines, transmissors químics que aporten al cervell alleujament i benestar.
• Allibera tensions.
• Millora la nostra funció immune, augmentant la nostra resistència a malalties o problemes físics.
• Experimentem menys estrès.  
• Provoca una resposta emocional única orientada a l’alegria i al benestar.
• Augmenta la captació d’oxigen.
• Crea un ambient positiu i cordial.
• Ens ajuda a prendre perspectiva davant els problemes.

Però sobretot, un sentit de l'humor sa, que no ridiculitza ni fereix, és el que fa que la vida sigui molt més divertida. Així doncs, riguem molt i riguem junts!

Després de l'estiu... adaptació!

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar!!!!

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar, però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant físicament com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi de mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en si mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge perquè no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, perquè puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al curs vinent: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada a l'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures 

Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original. 

4 mites i realitats sobre les persones introvertides

Quan el nostre fill o la nostra filla és introvertit/da acostumem a pensar que té poca confiança i seguretat en ell/a mateix/a i una autoestima baixa. Ara bé, això no funciona d'aquesta manera. La introversió és una característica del temperament de les persones i no un símptoma de debilitat o de malestar personal.

Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, ens ajuda a entendre com són les persones introvertides a partir de 4 mites i realitat sobre la introversió. 

Per Álvaro Bilbao (font)

Ho reconeixeu a la vostra filla o al vostre fill? I a vosaltres?

Fins la setmana vinent!

Xerrada amb cafè sobre la intel·ligència emocional

El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè "Intel·ligència emocional, motivació i autoestima", amb l'objectiu de dialogar sobre com educar les emocions. 

A continuació us deixem un petit resum informatiu sobre el tema i pautes que podeu aplicar a casa amb infants i joves. 

Què és la intel·ligència emocional?

Segons autors com Bisquerra, és l’habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, i la capacitat per gestionar-les.

Què és l'educació emocional?

• És un procés educatiu, continu i permanent. 
• Es tracta de potenciar el desenvolupament de les competències emocionals. 
• Té la finalitat de capacitar-lo per a la vida i augmentar el benestar personal i social. 

(Bisquerra, 2000)

La importància de la família en l'educació emocional

El context familiar és una oportunitat idònia per al desenvolupament de competències emocionals. Per tant, és important que com a adults:

• No amaguem les nostres emocions,
• les acceptem i 
• les verbalitzem davant d'infants i joves per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Eines per a ajudar a infants i joves a desenvolupar la intel·ligència emocional

   

Consells per ser més competents emocionalment:

• Comunicar-nos assertivament: evitar l'ús d'etiquetes ("ets...") i substituir-ho per descripcions d'allò que passa ("estàs"...). 

                           Ser assertiu significa dir allò que pensem sense ferir als altres, per exemple: 

                           “No tinc diners” → “No vull comprar-ho”

                           “No queden llaminadures” → “No vull que mengis llaminadures ara”

                           “No es pot” -> “No vull que ho facis”

                           “La mestra diu que no es pot córrer aquí” → “No vull que corris aquí”

• Reconèixer els èxits d'infants o joves evitant valorar-los per aquests, és a dir, evitant aprovar allò que realitzen. 
• Potenciar el coneixement i l’expressió de les emocions i ampliar el vocabulari emocional: els diccionaris d'emocions són molt útils per aquest propòsit. Evitem usar les paraules "bé" i "malament". 
• Vigilar amb el llenguatge no verbal: amb gestos, to de veu, postures corporals, etc. les persones comuniquem molta informació. 

Tècniques que podem utilitzar:

• Utilitzar els "Missatges JO". 
• Usar el "disc ratllat" envers demandes i/o situacions repetitives. 
• Fer relaxacions, visualitzacions, ioga en família, etc. que ens ajudi a conèixer-nos i a connectar el nostre cos i la nostra ment. A més a més, és una bona oportunitat per compartir moments amb la nostra família i conèixer com funcionem. 
• Realització d'un diari emocional. 

Si voleu tota la informació de la xerrada, bibliografia sobre el tema i recomanacions de llibres per educar emocionalment a infants i joves aquí hi podeu accedir. 

Propostes per a que els adolescents aprofitin l’estiu

Arribada una certa edat, és normal que els adolescents s'avorreixin a l'estiu, bé perquè no saben ben bé què fer o, simplement, perquè ja no els interessen les coses que feien altres anys. Què poden fer els pares per estimular els fills "avorrits"?

El millor consell que podem oferir-te és que pares i fill prengueu aquesta situació com una oportunitat. Lluny de forçar-lo a fer alguna cosa que no li interessa o d'apuntar-lo a activitats on no se sentirà a gust, exploreu junts quins interessos pot desenvolupar, i ajuda’l a triar una cosa que normalment li agradi. És senzill, ja que cada vegada són més les entitats que ofereixen una gran varietat de coses per fer a preus molt assequibles.

L'opció dels campaments sempre és vàlida, sempre i quan el teu fill no ho consideri avorrit o perdi l’interès. És normal, però, que a certa edat deixen d'agradar. És recomanable planificar amb una certa anticipació què es farà durant les vacances, per si alguna activitat requereix inscripció prèvia.

Una de les primeres fonts a les quals podem recórrer fàcilment és l'escola. Diversos centres educatius, i no únicament aquell on el teu fill estudiï, tenen programes especials d'estiu. Una altra font on es podrà trobar informació i programes variats és a les biblioteques. Moltes d'elles recullen amplis catàlegs amb la informació sobre activitats d'estiu per a adolescents, que es realitzen en la seva àrea geogràfica d'influència, així com taulers d'anuncis amb volants que publiciten altres programes locals.

El voluntariat és una altra opció que cada estiu creix amb força. Sempre i quan el teu fill senti inquietud per això, hi ha molts bancs d'aliments, hospitals, biblioteques, centres per a gent gran i altres entitats benèfiques que sempre necessiten col·laboradors. La realització d'aquesta mena d'activitats pot aportar al teu fill una experiència realment enriquidora, a més d'oferir-li una perspectiva de la vida diferent.

Hi ha molts campaments d'aventura i a l'aire lliure que ofereixen programes per als alumnes de les escoles mitjana i secundària. Dóna-li a entendre al teu fill el gran ventall de possibilitats que s'obre davant seu: esports, arts, música, teatre, informàtica, animals, cuina, idiomes... Segur que trobaràs un programa que compleixi els requisits que ell necessita. A més, cal no oblidar que despertar els interessos del teu fill adolescent pot ajudar-lo en l'elecció de la seva carrera.

Finalment, hi ha l'opció d'invertir temps en formació. No l’obliguis: dóna-li a entendre que és una inversió pensant en el futur, i ell mateix se sentirà interessat. Si el teu fill té almenys 16 anys, sempre té l'opció de començar a treballar. Pot oferir-se per passejar gossos, pintar tanques, arreglar jardins o regar les plantes, així comprovarà que l’esforç és recompensat.

Publicat a: Faros Hospital Sant Joan de Déu.

El que ens passa de petits ho arrosseguem de grans?

Integrar les experiències viscudes de manera positiva ens ajuda a créixer.

El nostre patró familiar ens condiciona. La família i els pares són elements socialitzadors, les persones que ens mostren com és la realitat i ens ensenyen a relacionar-nos-hi. És arran d’aquest vincle amb els cuidadors principals que el nen es construeix a si mateix.A partir d’aquesta percepció de nosaltres, del món que ens envolta i del nostre entorn afectiu, aprenem a relacionar-nos amb els altres.

Continuar llegint l'article: aquí

Com ajudar els nostres fills en la seva educació psicològica i emocional

Font: Faros. Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona

Des que naixem i durant tota la nostra vida, ens trobem en continu contacte amb les nostres emocions i estat psicològic en general.

Diferents situacions alteren el nostre estat emocional i psicològic:

• Nerviosos davant d'una situació desconeguda.
• Alegres quan vam aconseguir arribar a la meta tan somiada.
• Tristos quan no aconseguim un objectiu, perdem un valor positiu de la nostra vida o el nostre dia a dia no encaixa amb els nostres desitjos.
• ... i un llarg etcètera de situacions que a tots ens provoquen reaccions emocionals i psicològiques més o menys intenses, però emocions, al cap ia la fi.

Costaria imaginar-se un món sense emocions en el que simplement ens guiéssim pels nostres processos més racionals.

Des de fa uns anys les emocions estan adquirint el paper central que els corresponen en la nostra cultura personal, social i en la salut.

Les emocions i la cura de l'estat psicològic, han passat d'evitar-se o bloquejar-se, al seu reconeixement i acceptació social, amb l'objectiu de fer-nos persones més equilibrades, reflexives i segures de nosaltres mateixes. Al cap ia la fi, més adaptatives.

Sabem que les emocions i l'equilibri psicològic, juguen un paper essencial en la nostra vida quotidiana i és possible educar sobre elles.

Cura de l'equilibri psicològic infantil i juvenil

L'educació emocional i cura del nostre equilibri psicològic és un procés continu que es dóna al llarg de la nostra vida i que no finalitza en cap moment.

La cura psicològica i emocional en els primers anys dels nostres fills serà crucial per aconseguir una sèrie de competències com:

• Adquisició de coneixement sobre les pròpies emocions i psicologia.
• Saber identificar les emocions dels altres.
• Denominar el que estic sentint de manera correcta.
• Adquirir habilitats per a regular les emocions i estat psicològic.
• Tenir una major capacitat per tolerar la frustració.
• Disminuir les conseqüències nocives de les emocions desagradables.
• Tenir la capacitat de generar emocions agradables.
• Desenvolupar la capacitat per a automotivar-se.
• Tenir una actitud més positiva davant la vida.

Què podem fer els pares per millorar l'equilibri i control psicològic dels nostres fills?

El primer que hem de saber és que, ja que les emocions són presents en tots els nostres àmbits, aquestes no s'han d'ensenyar simplement en moments puntuals o estar adscrites a entorns controlats com durant un procés terapèutic.

Aquesta educació emocional o psicològica s'ha d'instaurar en la vida del menor i realitzar-la de manera vivencial i continuada, en els entorns on els nens juguen, creixen, es desenvolupen i experimenten. Pel que fa a les orientacions generals per a l'educació podem destacar:

Entendre que som un model pels nostres fills

És innegable que, durant els primers anys de vida, el model d'aprenentatge més important per als nens són els seus pares. Quan un nen no sap com afrontar una situació, busca l'adult de referència per fer-ho de manera similar.

Per tant, hem d'estar més pendents en la forma d'actuar davant de situacions complicades, si les enfrontem de manera poc adaptativa, el nen tendirà a repetir la nostra conducta.

Aprofitar qualsevol moment per atendre a les emocions del nen

Si ens centrem en la seva forma de jugar, en els moments en què es relaciona o com experimenta les situacions noves, adquirirem més capacitat per entendre com està sentint el nostre fill. Totes les emocions, independentment de l'edat o la situació, són importants, encara que per a l'adult pugui ser poc rellevant.

Crear espais per parlar i escoltar de manera activa

Hem de fomentar la comunicació afectiva i la validació emocional i psicològica.

Crear espais allunyats de prejudicis en què el nen se senti comprès i tingui la capacitat per expressar el que sent, sense por de ser jutjat o rebutjat.

Hem de comprendre que l'emoció que experimentem sorgeix d'una interpretació subjectiva i única, per tant, l'essencial és reconèixer i acceptar que se sent d'una manera determinada, per a la posterior regulació.

Treballar amb el menor la diferència entre l'emoció i el comportament

Com explicàvem anteriorment, el primer pas és reconèixer l'emoció i validar-la per a una major adaptació, però també hem de comprendre que el fet que se senti d'una determinada manera, no justifica el seu comportament.

Hem d'ajudar els menors a reconèixer les seves emocions i buscar maneres adequades d'expressar-les i compartir-les.

Pel que fa a les recomanacions exposades, és important entendre que la família és el millor lloc per aprendre des del principi a regular i gestionar de manera més adequades les emocions, ja que és l'entorn principal en el qual es desenvolupa el menor.

Per tant, hem de comprendre que difícilment els nens desenvoluparan una adequada competència emocional si els seus pares no gestionen adequadament els seus conflictes.

Al llarg de tota la seva vida els menors aniran afrontant diverses crisis psicològiques, com baralles a l'escola, males notes, desencontres emocionals, etc.

La manera en què s'enfronten a aquestes situacions vitals i psicològiques, serà un reflex del que la família en el seu conjunt fa amb les seves.

El menor que creix en un entorn emocional sa i psicològicament equilibrat, se sentirà més protegit i segur de si mateix, i això l'ajudarà a afrontar els conflictes de manera més adequada.

És important que els pares, estiguin pendents d'orientar als seus fills en el control dels seu estat psicològic. Per a això seran de gran ajuda les xerrades informals sobre el dia a dia i els diferents problemes i satisfaccions del menor.

Els pares, més experimentats que els fills en afrontar tot tipus de situacions, emocions i vivències psicològiques, podran ajudar el menor a resoldre els contratemps de la seva vida, minimitzant en el possible el desgast psicològic i ajudant-los a trobar les solucions més favorables.

Gràcies al creixement de la cura psicològica en la nostra vida, a dia d'avui, les famílies amb situacions emocionals a resoldre més complexes (depressió, estrès, problemes d'addiccions, bloquejos sexuals, problemes de parella...), poden trobar de forma senzilla suport professional, ja que hi ha molts centres de psicòlegs per a adults, però també molts psicòlegs especialitzats en edats infantils i juvenils (problemes en els estudis, trastorns d'hiperactivitat, pors infantils, rebel·lia, orientació als pares...).

De totes maneres, amb una bona cura a casa es poden resoldre gran part dels contratemps emocionals i psicològics en edat infantil i juvenil. Parlar de forma oberta i relaxada amb els nostres fills, és el primer pas.

Article escrit per:

Juan López Vico

AGS Psicólogos Madrid

Avis i Educació.

Número 49

La situació de les famílies d'avui requereix d’ajuts externs que tenen a veure amb la dificultat per la conciliació entre la vida laboral i familiar. El paper dels avis ha esdevingut clau en molts nuclis familiars i ha donat noves circumstàncies a un fet que, fins ara, ja es produïa com és la seva participació en l'educació dels nens. L’experiència a molts centres des de fa ja anys és que, moltes vegades, els infants tenen més tracte amb els seus avis, que els deixen o els van a recollir a l’escola i passen la tarda amb ells, que no pas amb els pares.

Aquesta realitat s’ha analitzat des de l’Escola Pia de Catalunya, estudiant les variables de tractament i informació a aquest col·lectiu i, també, com influeix la situació en els propis nens. En aquest sentit s’han iniciat experiències pilot, com ara a l’Escola Pia Balmes, amb sessions de portes obertes específiques per avis, avies i també als cangurs. “S’ha de partir de la base que la responsabilitat educativa pertany als pares”, explica el director de Balmes, Joan Vila. “Tot i que la vida de vegades no permet triar s’ha de partir del fet que el paper dels avis ha de ser d'ajuda, no de substitució dels progenitors en aquest àmbit.”

Segons Vila “cal entendre que els avis i avies com a educadors tenen un paper més tolerant que els pares. La causa d'aquest rol cal buscar-la en l'estadi personal en què es troben.”

Acords BÀSICS i COINCIDENTS entre pares i avis:

j Alimentació. k Dormir. l Veure la televisió.

m Jocs. n Transmissió de creences.

Per evitar conflictes, assegura el director de Balmes, “convé assegurar que el model educatiu d'avis i pares sigui coincident. Això comença amb uns acords bàsics respecte a 5 aspectes operatius com ara l’alimentació, el dormir, veure la televisió, els jocs i la transmissió de creences.”

De tota manera, destaca Vila “el paper dels avis i àvies és molt ric des del punt de vista educatiu ja que ajuden en la socialització dels nens i nenes, són una referència diferent i complementària del que representen els pares i l'experiència viscuda i reflexionada són un tresor que poden oferir als infants.”

Un avi o avia que té cura del seu net “li pot aportar tolerància, capacitat d'escolta, comprensió, atenció (en té cura), i orientació (l'ajuda i l'anima en el seu esforç diari per créixer). També l'acompanya i juga amb ell (temps), l'educa aportant experiències de la pròpia vida (valors), li aporta informació sobre les tradicions, sobre la identitat de la seva família, de la seva història i, finalment, informació i experiència sobre el cicle de la vida.” Però aquesta relació intergeneracional també té uns beneficis molt importants per als avis i àvies. “Els manté actius i ells es senten útils i valorats” rebla Joan Vila, que ha elaborat un decàleg de consells per avis i avies per ser un bon agent educatiu.

10 CONSELLS PERQUÈ UN AVI/A SIGUI UN BON AGENT EDUCATIU

1. Reforçar sempre els criteris educatius dels pares sense establir, en cap moment, discrepàncies.

2. No fer o dir res que pugui deteriorar la imatge dels pares.

3. No estar en primera línia, ni voler-hi. Per tant res de protagonismes excessius.

4. Màxim respecte, davant els nets, de la unitat familiar que formen els seus fills.

5. No interferir mai quan els pares estan sancionant.

6. Si fan regals als nets, demanar l’acord dels pares.

7. Poden ser grans narradors d’històries. Històries de vida o simplement contes en els que poden fer sortir valors positius, virtuts, mostrant, sense imposar, uns valors.

8. La casa dels avis estarà sempre oberta pels seus nets, i han de procurar que sigui un lloc agradable.

9. A casa els avis, però, han d’exigir el compliment d’unes normes de convivència.

10. Hauran de saber disposar de temps per crear els llaços afectius amb els seus nets, jugant amb ells, demanant ajuda a l’adolescent,...