Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris XERRADES CAFÈ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris XERRADES CAFÈ. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de desembre del 2021

Xerrada amb cafè: com parlar de la mort als infants?

El passat divendres 19 de novembre va tenir lloc la xerrada amb cafè “Com parlar de la mort als infants”, moderada per la psicòloga i logopeda Montserrat Baulenas. En aquesta entrada trobareu una llista de contes i pel·lícules que es van recomanar.

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la mort i el dol, i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. 

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir!






dimarts, 10 de març del 2020

Xerrada amb Cafè: mares, pares, avis i àvies helicòpter

El passat divendres 6 de març la Montse Baulenas, membre de l'Equip Psicopedagògic, va dirigir la Xerrada amb Cafè anomenada "mares, pares, avis i àvies helicòpter". 

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la sobreprotecció i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. A continuació us exposem algunes de les actituds que podem detectar en els adults que protegeixen en excés: 


  • Helicòpter: està sempre sobrevolant al seu fill o filla, vigilant que ho faci tot com s'espera d'ell/a. 
  • Piconadora: Prepara el camí per a l'infant i a l'inrevés, com hauria de ser, l'infant per al camí. 
  • Mànager: estan a sobre de l'infant i de tothom del seu entorn perquè volen que assoleixi el màxim èxit. 
  • Guardaespatlles: no permeten que es qüestioni res del que fan els seus infants sota la premissa que "mai s'equivoquen". 
  • Entrepà: tal com explica Eva Millet, són aquells que van darrere l'infant amb l’entrepà, al parc i a on sigui. Són una mena d’ombra dels infants, que tenen algú a disposició per si volen fer una mossegada de l’entrepà. 



dimarts, 5 de novembre del 2019

Xerrada amb cafè sobre la intel·ligència emocional

El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè "Intel·ligència emocional, motivació i autoestima", amb l'objectiu de dialogar sobre com educar les emocions. 



A continuació us deixem un petit resum informatiu sobre el tema i pautes que podeu aplicar a casa amb infants i joves. 

Què és la intel·ligència emocional?


Segons autors com Bisquerra, és l’habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, i la capacitat per gestionar-les.


Què és l'educació emocional?


  • És un procés educatiu, continu i permanent. 
  • Es tracta de potenciar el desenvolupament de les competències emocionals. 
  • Té la finalitat de capacitar-lo per a la vida i augmentar el benestar personal i social. 
(Bisquerra, 2000)

La importància de la família en l'educació emocional


El context familiar és una oportunitat idònia per al desenvolupament de competències emocionals. Per tant, és important que com a adults:

  • No amaguem les nostres emocions,
  • les acceptem i 
  • les verbalitzem davant d'infants i joves per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.


Eines per a ajudar a infants i joves a desenvolupar la intel·ligència emocional

   

Consells per ser més competents emocionalment:

  • Comunicar-nos assertivament: evitar l'ús d'etiquetes ("ets...") i substituir-ho per descripcions d'allò que passa ("estàs"...). 
                           Ser assertiu significa dir allò que pensem sense ferir als altres, per exemple: 
                           “No tinc diners” → “No vull comprar-ho”
                           “No queden llaminadures” → “No vull que mengis llaminadures ara”
                           “No es pot” -> “No vull que ho facis”
                           “La mestra diu que no es pot córrer aquí” → “No vull que corris aquí”
  • Reconèixer els èxits d'infants o joves evitant valorar-los per aquests, és a dir, evitant aprovar allò que realitzen. 
  • Potenciar el coneixement i l’expressió de les emocions i ampliar el vocabulari emocional: els diccionaris d'emocions són molt útils per aquest propòsit. Evitem usar les paraules "bé" i "malament". 
  • Vigilar amb el llenguatge no verbal: amb gestos, to de veu, postures corporals, etc. les persones comuniquem molta informació. 

Tècniques que podem utilitzar:

  • Utilitzar els "Missatges JO". 
  • Usar el "disc ratllat" envers demandes i/o situacions repetitives. 
  • Fer relaxacions, visualitzacions, ioga en família, etc. que ens ajudi a conèixer-nos i a connectar el nostre cos i la nostra ment. A més a més, és una bona oportunitat per compartir moments amb la nostra família i conèixer com funcionem. 
  • Realització d'un diari emocional. 

Si voleu tota la informació de la xerrada, bibliografia sobre el tema i recomanacions de llibres per educar emocionalment a infants i joves aquí hi podeu accedir. 









dimarts, 26 de febrer del 2019

Xerrada amb cafè: Xantatge emocional i frustració

El passat divendres 22 de gener va tenir lloc la xerrada amb cafè “Xantatge Emocional i Frustració”. En aquesta entrada trobareu informació sobre aquest tema, pautes que podeu aplicar a casa i, finalment, us hem fet una llista de llibres i contes que us recomanem.


Què és el xantatge emocional?


El xantatge emocional pot donar-se en diferents tipus de relacions: entre els membres d’una família (per exemple, mare-fill), parelles, amics, etc.
La finalitat de la persona que fa el xantatge és aconseguir que l’altra persona faci allò que vol. A  vegades pot ser subtil i d’altres més marcat.


Maneres de fer xantatge:


  • Per pressió o amenaça

Consisteix a pressionar l’altra persona, de tal manera que si no allò que se li diu, hi haurà un càstig o s’enfadarà molt. Davant d’aquesta manipulació, la persona sent por.
“Si fas això… estaràs castigat”, “si et portes malament, vindrà la policia”

  • Culpabilitat

Consisteix a crear un sentiment de culpa a l’altra persona, és a dir, dir-li que no és bona si no fa cas.
“Si no fas el que et dic estaré molt trist/a”, “mira tot el que faig per tu…”

  • Confondre

Qui fa el xantatge intenta deformar la situació fins a fer veure que és ell/a qui té la raó. Coneix els punts febles de l’altra persona i li fa veure que necessita la seva ajuda i consell per escollir el bon camí creant així una dependència.

  • Promeses i regals

Es premia o es regala alguna cosa a canvi de fer cas.
“Si et portes bé et compraré…”, “si vas a veure l’àvia ,et compraré…”


Què és la frustració?


La frustració és una vivència emocional que es dóna quan un desig, una activitat, una il·lusió o un projecte no s‘arriba a satisfer.
Quan allò que volem no es compleix experimentem tot un seguit d’emocions com enuig, tristesa, angoixa… Ara bé, la sensació de frustració és transitòria. 

Aprendre a tolerar la frustració des de ben petits permet que els nens/es puguin afrontar de manera positiva les diferents situacions que se li presenten al llarg de la vida.


Pautes per a treballar la frustració des de casa


Tolerar la frustració vol dir ser capaç d’afrontar els problemes i les limitacions que ens podem anar trobant al llarg de la vida. És una actitud que es pot treballar i desenvolupar.

Per ensenyar als nostres fills/es a tolerar la frustració podem:

  • Mantenir una actitud positiva davant les situacions adverses.
  • Ensenyar als infants a esforçar-se.
  • No els hi hem de donar tot fet. S’han de poder equivocar i aprendre dels seus errors.
  • No cedir davant les rebequeries.
  • Marcar objectius realistes per tal que s’enfrontin a situacions adequades a la seva edat.
  • Fer que la frustració sigui un aprenentatge, per si es torna a donar la situació.
  • Ensenyar a ser perseverant. Així podran aprendre a solucionar molts problemes. 
  • Ensenyar maneres positives per fer front a la frustració:


Eines per a treballar la frustració i prevenir el xantatge emocional


Llibres per a les famílies


Aquest llibre, del neuropsicòleg Álvaro Bilbao, és un bon manual per a famílies que tenen fills/es de totes les edats. Són especialment interessants els capítols on explica com funciona el cervell dels infants, com posar pautes i límits adequats i com treballar la frustració.


Aquest llibre ens pot ajudar a millorar la comunicació amb els fills/es. Alguns dels exemples que proposa són interessants per a evitar caure en amenaces, xantatges i frustracions innecessàries.



Llibres i contes per a treballar les emocions


Educació Infantil



"Així és el meu cor", de Jo Witek i Christine Roussey és un conte magnífic per entrar dins el món de les emocions. Al llarg d'aquest llibre els infants aprendran a reconèixer les emocions i els sentiments en totes les seves formes i tots els seus colors: alegria, tristesa, calma, disgust, por...




Aquest conte està recomanat per a principiants de les emocions. I és que, acompanyant al Pol descobrirem quan se sent trist, enfadat i content i què fa en cadascuna de les ocasions.



Un llibre per aprendre a expressar les emocions. Una divertidíssima i emotiva història per tal que els nens i nenes aprenguin a identificar què i com els fan sentir les diferents emocions.  Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap? Aquest és el punt de partida d’aquest original àlbum il·lustrat que pretén ser una eina per aprendre a expressar les diferents emocions que sentim. Un llibre per ajudar als petits lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix al seu interior. Recomanat a partir dels 4 anys d'edat.


Educació Primària (... i Secundària, Batxillerat i per adults!)


Resultat d'imatges de emocionari



L'Emocionari és un diccionari que inclou 42 emocions i sentiments: tendresa, vergonya, culpa, decepció, etc. És una eina molt útil perquè infants (i adults) aprenguin a identificar allò que senten i descriguin què els passa. Com que parla de tantes emocions n'hi ha que es poden treballar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres caldrà esperar fins més endavant.

En aquest enllaç trobareu una guia de lectura i propostes d'activitats per a casa. De la pàgina 17 fins a la 26 trobareu l'apartat de propostes per a realitzar a casa agrupat per edats: 6-8 anys, 8-10 anys i 10-12 anys.


Resultat d'imatges de el laberint de l'anima



Aquest llibre, de l'Anna Llenas, és una col·lecció de 58 emocions i estats de l’ànim que et convida a retrobar-te amb cadascun d'ells en un viatge al teu interior. Igual que el llibre anterior, hi haurà emocions que podrem explorar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres emocions ens haurem d'esperar.





Amb aquest diari els nens i nenes aprendran a identificar les seves emocions, reconèixer-les i expressar-les d'una manera divertida i creativa. A cada pàgina hi ha una sèrie d'activitats i exercicis per canalitzar les emocions desagradables i potenciar aquelles que ens fan sentir bé. D'aquesta manera aconseguirem augmentar el benestar i el coneixement d'un/a mateix/a. Es recomana a partir dels 9 anys per treure'n el màxim de profit.




Aquest llibre, dels mateixos autors que "Emocionari" ens proposa sopes de lletres, textos, reflexions i activitats per aprofundir en el coneixement de les emocions. Si bé tots experimentem emocions constantment, no tots som igualment conscients dels diversos matisos que les acompanyen. I conèixer-los és un art, un art que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena. Recomanat a partir dels 12 anys.


Contes per a treballar la frustració (i més!)



És un recurs educatiu dissenyat per alliberar emocions des d'un enfocament amè i divertit. En el conte, la Martina, després d'un dia precipitat i enfadat, descobreix alternatives per alliberar-se del seu malestar i no acabar “cridant al gat, al veí, o a la seva mare”. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar les rabietes dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.




“En tus brazos” és un conte i una guia per acompanyar el plor. És un recurs per a tota la família, dissenyat per a treballar els diferents patrons educatius que limiten l’expressió de les emocions. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar el plor dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.




El Guillem és un globus que a vegades s'enfada molt, tant que perd el control. Aquest és un conte per a infants amb dificultats per controlar la seva ira, ja que ofereix pautes fàcils i divertides per a aconseguir-ho.


Tot sovint, després de posar límits als nostres fills/es ens pregunten.. "m'estimes?". Aquest conte és ideal per aquests moments i és que, com diu la protagonista, "passi el que passi i facis el que facis, l'amor mai no s'acaba". Un conte per tenir sempre a mà.


Esperem que la informació us sigui útil. Si la poseu en pràctica, no dubteu en deixar-nos un comentari!



dimarts, 29 de novembre del 2016

Xerrada amb Cafè: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.











Dimecres  dia 23 de novembre una quinzena de pares i mares van poder compartir experiències, orientacions i metodologies que utilitzen a casa amb els seus fills i filles amb TDAH. A més a més, des de l'equip psicopedagògic es van donar una sèrie de pautes per a poder gestionar situacions que es donen a casa.






A continuació us deixem el recull de pautes i d'informacions que es van donar als assistents de la xerrada.




SENYALS D'ALERTA


SENYALS D’ALERTA INFANTIL
-       Joc social pobre.
-       excés de preferència per jocs moguts.
-       actitud desmontadora de les joguines.
-       pobre interès sostingut davant d’un joc.
-       torpesa psicomotriu.
-       Possibles dificultats en l’aprenentatge de colors, números i lletres.
-       immaduresa emocional.
-       Rebequeries i accidents.
-       poca acceptació de les normes.
-       dificultat per veure el perill de les situacions.

SENYALS D’ALERTA PRIMÀRIA
-       ATENCIÓ i CONCENTRACIÓ:
-       Dificultat per establir ordre a les tasques o les responsabilitats de casa.
-       dificultat per “posar-se en funcionament” no només en tasques escolars.
-       Dificultat per mantenir l’atenció fins a acabar la tasca.
-       Perden i/o obliden coses necessàries.
-       Sembla no escoltar quan se’ls parla.
-       Obliden realitzar tasques quotidianes (per exemple: rentar-se les dents).
-       IMPULSIVITAT:
-       Actuen sense pensar.
-       Parlen quan no toca o responen precipitadament.
-       Els costa seguir ordres.
-       No anticipen i no planifiquen tasques diàries.
-       HIPERACTIVITAT:
-       Es mouen en excés.
-       van d’un lloc a l’altre sense parar.
-       Es gronxen a la cadira.
-       Juguen amb els objectes que puguin tenir a la mà.
-       parlen en excés.
-       Els costa esperar el torn a l’hora de jugar i fer-ho de manera tranquil·la.
-       Són sorollosos.

SENYALS D’ALERTA ADOLESCÈNCIA
-       ATENCIÓ:
-       Manca de concentració (atenció sostinguda).
-       Dificultat en la memòria de treball.
-       Manca d’atenció selectiva.
-       Dificultats acadèmiques.
-       Discurs desorganitzat i desorganització mental.
-       Oblits.
-       Dificultat en el control d’impulsos.
-       Inflexibilitat.
-       FUNCIONS EXECUTIVES:
-       Incapacitat per a planificar mentalment les tasques diàries.
-       Evitar les responsabilitats.
-       Dificultats per mantenir l’esforç continuat.
-       Dificultat per establir fites a mig i curt termini.
-       Necessitat de recompensa immediata.
-       Entrega de tasques fora de termini o incomplertes.
-       Dificultat per establir prioritats.
-       CONDUCTUAL:
-       manca d’interès (“passotisme”).
-       Ansietat.
-       Manca d’iniciativa.
-       Excuses.
-       Conductes impulsives i poc reflexives.
-       Refusen l’autoritat imposada.
-       Poc cooperadors.
-       Mentides, manipulació…
-       SOCIO-EMOCIONAL:
-       Poca empatia.
-       Egocentrisme.
-       Dificultats de relació.
-       Irritabilitat i canvis d’humor.
-       Crides d’atenció.
-       Poden presentar dificultat per entendre les emocions dels altres.

SENYALS D’ALERTA ADULTS
-       Menys estabilitat laboral.
-       Enèrgics.
-       Parladors.
-       Interrompen.
-       Impacients.
-       Presenten errors i oblits per distracció i desorganització.
-       Somiadors i semblen no escoltar.
-       Comencen moltes coses al mateix temps i acaben poques.
-       Dificultat per estar asseguts i quiets.
 
DIAGNÒSTIC 

Multidisciplinari.
Cal que els símptomes es donin en dos o més contextos (escola i casa per exemple). Hi ha una interferència evident en el funcionament de la persona.
Hi ha tres tipus:
-       Combinat: Criteris d’inatenció i hiperactivitat/impulsivitat.
-       Predomini Falta d’atenció.
-       Predomini hiperactivitat/impulsivitat.

PAUTES A CASA

-       Planificació i organització del temps a casa i de l’espai (rutines).
-       Ordres clares i senzilles.
-       Petites responsabilitats adequades a cada cas (i assolibles).
-       Comunicació positiva.
-       Permetre ajudes (ús d’alarmes, agendes electròniques…).
-       Control d’hàbits de salut (alimentació, son…).
-       Reduir activitats sedentàries o individuals.
-       Afavorir una activitat esportiva grupal.
-       Seguiment proper per facilitar el reforç positiu de comportaments.
-       Acompanyar en l’organització de les tasques acadèmiques.
-       Marcar límits clars i les seves conseqüències.
-       Constància i paciència.


dimarts, 15 de novembre del 2016

Xerrada amb Cafè: Tècniques per a millorar el rendiment escolar

Divendres dia 11 de novembre es va realitzar la Xerrada amb cafè a càrrec de la directora pedagògica de secundària, Dolors Masclans.

Les mares i pares que van assistir van poder plantejar dubtes sobre com millorar el rendiment de les seves filles i els seus fills.

A continuació us fem un petit resum del què es va parlar en aquella xerrada. Esperem que en gaudiu!




MILLORA DEL RENDIMENT DE L’ALUMNAT


RENDIMENT ESCOLAR:
·        En el cas de l’alumnat: Bons resultats acadèmics. Podem anar més enllà: BON APRENENTATGE O APRENENTATGE CONSOLIDAT, A LLARG TERMINI, (aprenguin, que sàpiguen coses, que sàpiguen fer coses, que tinguin eines).

Quin és l’òrgan implicat? CERVELL

Per tant necessitarem saber alguna cosa d’aquest òrgan: com funciona, què necessita, com es fixa l’aprenentatge,...

Aquest rendiment escolar és el resultat en 2 àmbits d’actuació: A CASA I A L’ESCOLA (estreta  vinculació)

Podem seguir un ordre cronològic:
·        Funcionament de l’alumne a l’escola
·        A casa


Família

·        Controlar el descans dels fills a la nit (d’això en pot acabar depenent el coeficient intelectual per maduració del sistema nerviós)
o   Establir hora d’anar a dormir
o   Assegurar mòbil fora de l’habitació


·        Esmorzar a casa i portar esmorzar a l’escola
o  Durant la nit: es produeix la regeneració cel·lular això implica despesa de sucre i de reserves. Baixen els nivells de sucre en sang.
o   Esmorzar a casa: finalitat incrementar els nivells de sucre doncs el cervell només funciona amb hidrats de carboni.
o   Portar esmorzar per mantenir nivells.

Amb tot això tindrem un BON FUNCIONAMENT DEL CERVELL I PER TANT MILLORARÀ LA CONCENTRACIÓ A L’AULA, MILLORA L’ALERTA, CAPACITAT D’ANÀLISI, CAPACITAT DE RELACIÓ,...


Paper important de l’alumne a l’aula (treball conjunt escola-família)

AJUDAR A MENTALITZAR A L’ALUMNAT:
  • Lloc de creixement personal
  • Ajudar a crear un clima d’aula (Bons dies i activitats de dimensió interior): + concentració, + accés als nous coneixements.

·        Motivació: important treballar el tema de la automotivació (tinc un objectiu de futur, que és molt important el què venen a fer a l’escola, reptes per superar-se i fer-ho cada dia una mica millor).
·        
     És important que els alumnes entenguin que l'APRENENTATGE NO és una obligació que tenen ÉS UN DRET.

TOT AIXÒ MILLORARÀ I MOLT LA DINÀMICA D’AULA


Tècniques Concretes per millorar el rendiment (a l'escola)


·        Atenció a classe:
o   Escoltar a classe permet la introducció de nous continguts i la relació que el professorat fa amb els que ja té. Lligar coneixements nous amb coneiexement previs fa que l’aprenentatge sigui molt més significatiu i quedi fixat. Si no relaciona coneixements no hi ha aprenentatge i allò acabarà desapareixent. El professor fa aquesta feina sinó ho haurà de fer l’alumne a casa sol i és molt més complicat.

o  Facilita molt l'assimilació de conceptes, ja que a l'hora d'estudiar, els continguts ja resulten familiars. L’alumne no ha de començar de 0.

·       
Presa d’apunts:
o  Permet mantenir la concentració. Sinó prenc apunts és fàcil que es despisti.
o   Ja s’està fent un procés d’interiorització del coneixement, doncs no ho ha d’apuntar tot sinó el més important (allò que el professor escriu a la pissarra), i a més a més estructurat i relacionat. Important recollir un exemple.

·    Correcció de tot els que es fa a classe: No hi haurà possiblitat d’estudiar coses que estan malament.

·        Planificar-se: apuntar-se totes les feines a fer.

Tècniques Concretes per millorar el rendiment (des de casa)

Temps per a què?

o   Ordre i rutines (ens ajuden a estructurar el cervell):
-  s’han de fer càrrec d’unes tasques (obligacions)
- han de tenir uns horaris: per veure televisió, per fer deures, per ajudar a casa, per anar a dormir, per la seva higiene personal, de lleure, fins i tot per avorrir-se (millora la creativitat)
o   Activitats extraescolars de moviment: esport, activitat física. Millora l’oxigenació del cervell.

Objectiu: Fer un aprenentatge significatiu a llarg termini i evitar memoritzacions de darrera hora per només aprovar uns exàmens.

  •   Horari de feina independenment de si hi ha deures o no.
  • Organitzar l’espai d’estudi: Han de tenir un lloc i sempre el mateix. Bona iluminació, còmode i amb tot el què necessiten a l’abast. Necessiten concentrar-se per tant evitem desplaçaments i evitem distraccions (mòbils i xarxes socials), sense música,...
  • Mirar agenda: tasques més immediates i avançament de feines.
  •  Començar per les feines més senzilles i acabar per les més complicades (evitar el desànim).
  • Donar importància als deures: feina ben feta, amb tots els passos, amb bona lletra, amb respostes reiteratives,...
  • Fer deures ja es repassar el què s’ha fet a l’aula per tant està consolidant coneixement.

  També és important repassar continguts que s’han treballat a l’aula o estudi previ:

o  Llegir amb atenció i subratllar el més important.  Fer una lectura comprensiva és essencial per entendre i assimilar els continguts. Anotar les paraules que no s'entenguin i buscar-les en un diccionari. Fer una segona lectura per subratllar les idees principals del text i destacar-les de manera visual.

o   Fer esquemes: Després de la lectura comprensiva és important agafar les idees principals i estructurar-la de manera jeràrquica. Utilitzar paraules i frases concretes i breus. 

o   Resumir el contingut. És important fer un resum a partir d’un esquema creat per l’alumne. Es tracta d'elaborar un text breu on s'expliquin els continguts principals amb les pròpies paraules de l'alumne i si es pot on es relaciona amb altres continguts. No es tracta de copiar diferentes paràgrafs del llibre.

o   Memoritzar allò que s’estudia. Han de exercitar la memòria però no reproduint exactament el què està escrit. Han d’entendre i després memoritzar el que han entès: recordant paraules clau, recordant imatges (per aquells alumnes que són més visuals),..

o   Exercitar allò que s'ha après. Fer exercicis d’allò que s’ha après o s’ha memoritzat ajuda a saber si està realment consolidat. Molt important en el cas de les matèries de matemàtiques o de ciències: tornar a fer els exercicis, no mirar per sobre com els hem fet

o   Avaluar allò que s’ha après. Quan l'alumne cregui que ja ha assimilat els continguts de l'estudi, és interessant que es posi a prova.

- Atenció: Hi ha alumnes que demanen als pares que els preguntin la lliçó: No és efectiu. Pensem que la majoria dels controls seran escrits i no orals per tant la expressió ha de ser escrita.

- Fer exercicis, casos pràctics, problemes,...


IMPORTANTÍSSIM L’ACTITUD DAVANT EL TREBALL, L’ESFORÇ, LA CONSTÀNCIA, ...





LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...