Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DORMIR BÉ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DORMIR BÉ. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de març del 2022

El descans dels infants

La son és una necessitat vital per a les persones de totes les edats. En el cas dels infants és especialment important un bon descans, ja que si dormen bé, la seva actitud és més vital i positiva.
En l'etapa de 3 a 6 anys, hi ha normalment una tendència exagerada a anar a dormir molt tard, bé perquè es mira la televisió, o bé perquè els pares i mares som massa permissius en l'hora d'anar a dormir o bé perquè se sopa molt tard i entre que s'acaba el sopar i l'hora d'anar a dormir encara sol passar un bona estona. Aquesta falta de descans pot produir una fatiga crònica en els nostre infants durant el dia, excepte quan hi ha una activitat interessant per a ells.
En general, podem dir que els nostres fills/es:
- entre els 3 i 4 anys necessiten dormir de 12 a 14 hores totals de son.
- entre els 4 i 6 anys necessiten dormir d'11 a 12 hores totals de son.
A més de les hores que es dorm també cal tenir en compte la qualitat d'aquest son i de descans i són molt importants els factors que la condicionen: sorolls, llum excessiva, roba de llit suficient però no excessiva, temperatura de l'habitació, etc.
Un aspecte important del descans són els hàbits. És important mantenir l'horari d'anar a dormir, i si abans d'això fem una activitat relaxant o tranquil·la com passejar, el bany abans de sopar, escoltar música tranquil·la, llegir un conte plegats abans d'anar a dormir, explicar les vivències del dia... propiciarem que el son no sigui inquiet i així podrem evitar pors i malsons, tan usuals en aquestes edats.
Quan no es descansa prou, l'estat general del seu cos pot reaccionar amb conductes inadequades, hiperexcitabilitat, irritabilitat, dispersió... o bé somnolència, baix nivell d'atenció, inhibició... Aquestes conductes interfereixen en els processos de creixement, d'aprenentatge i de relació social i afectiva. Hi ha, doncs, una estreta relació enter el descans, el benestar i el rendiment. Per això, un bon descans és imprescindible perquè els nostres fills i filles vagin a l'escola en condicions òptimes.

Font: www.gencat.cat/familiaiescola

dimarts, 19 de març del 2019

Els terrors nocturns

La majoria dels mares i pares han hagut de consolar alguna vegada als seus infants després d'un malson. Però els terrors nocturns ocasionen tal angoixa i por que no hi ha manera de consolar-los.

Un terror nocturn és un trastorn del son que s'assembla a un malson, amb l'excepció que és molt més espectacular. Tot i que els terrors nocturns poden espantar bastant als que els presencien, no solen ser un motiu de preocupació ni el signe d'un problema mèdic subjacent.


Què són els terrors nocturns?


Durant una nit típica, el somni passa per una sèrie de fases. Cadascuna d'elles s'associa a una activitat cerebral particular, i la fase de moviments oculars ràpids (REM en anglès) és quan tenen lloc la majoria de somnis.

A diferència dels malsons, un terror nocturn no és un somni des del punt de vista tècnic, sinó més aviat una reacció sobtada de por que té lloc durant la transició d'una fase de son a una altra.

Els terrors nocturns solen ocórrer de dues a tres hores després que l'infant agafi el son, quan té lloc la transició des de la fase de son més profunda a la més superficial. En general, aquesta transició succeeix amb suavitat, però a vegades l'infant s'agita i s'espanta - i aquesta reacció de por és el terror nocturn.

Durant un terror nocturn, la persona es pot incorporar i seure al llit sobtadament i posar-se a cridar o xisclar com si estigués summament angoixat. La respiració i el ritme cardíac se li poden accelerar, pot començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigués summament alterat i espantat. Al cap d'uns minuts o una mica més, es calma i es torna a dormir plàcidament.

A diferència dels malsons, que se solen recordar, l'endemà els infants no tenen cap record del terror nocturn perquè estaven adormits mentre va ocórrer. 



Quina és la seva causa?


Els terrors nocturns són provocats per una hiperactivació del sistema nerviós central durant el son. Això pot passar perquè encara està madurant.

Els terrors nocturns són més freqüents en infants que:


  • estan molt cansats, malalts, estressats o fatigats
  • estan prenent un medicament nou
  • dormen en un entorn nou o lluny de casa.


Com reaccionar davant d'un terror nocturn


La millor manera de reaccionar davant un terror nocturn és esperar pacientment que passi i assegurar-se que l'infant no es fa mal a l'agitar-se. Generalment es tranquil·litzen i tornen a la placidesa del somni al cap de pocs minuts.

És millor no intentar despertar l'infant durant un terror nocturn. Aquests intents no solen funcionar i, en el cas que funcionin, el més probable és que, en despertar-se, se senti desorientat i confós, probablement li costarà més tranquil·litzar-se i tornar a agafar el son.

També seria interessant provar aquestes recomanacions:

  • Reduir l'estrès a què està sotmès l'infant. 
  • Establir i mantenir una rutina per abans d'anar a dormir que sigui simple i relaxant.
  • No deixar que vagi a dormir tard. 

Font: KidsHealth

dimarts, 5 de febrer del 2019

Com introduir el mindfulness a casa: consells pràctics

Els adults i els infants vivim en un món accelerat i ple d'estímuls, on de vegades queda poc espai per poder aturar-se i prestar atenció als detalls i a nosaltres mateixos.

El mindfulness ens pot ajudar a observar d'una forma conscient i intencionada al que passa aquí i ara. Mindfulness significa prestar atenció als nostres pensaments, sentiments i sensacions corporals amb una actitud curiosa, amigable i amable, sense rebutjar, jutjar o criticar, simplement acceptant el que està passant en el moment present.

El mindfulness permet a tothom millorar la seva capacitat per mantenir l'atenció i concentració, ens ajuda a conèixer-nos; ens ajuda a explorar i saber què pensem i què sentim i no deixar-nos portar pels nostres pensaments, emocions i sensacions, per tant disminueix la impulsivitat i augmenta la tolerància a la frustració. És una eina que ens ajuda a calmar-nos i relaxar-nos; en definitiva, redueix l'estrès i millora la nostra qualitat de vida.


Com introduir el mindfulness a casa


És important buscar un espai tranquil per començar a practicar. Cal introduir les activitats de mindfulness de forma lúdica, com un joc. Sense forçar, ni obligar els menuts, cal tenir molta paciència. No cal practicar durant llargs períodes de temps, podem començar fent una pràctica durant 5 minuts i allargant el temps de pràctica progressivament.

El més important és practicar, així com fer-ho de forma regular, reforçant positivament sempre la pràctica i recollint al final l'experiència viscuda.

Activitats mindfulness per fer amb els nens:

Atenció a la respiració:

1. Buscarem un lloc tranquil per seure, amb l'esquena recta i els peus a terra. Tancarem els ulls i observarem com respirem. Com l'aire entra i surt intentant donar-nos compte si l'aire entra al pit o a la panxa. No es tracta de canviar res, simplement prestar atenció. Prestarem atenció a com és la respiració: és ràpida?, és lenta?, és tallada? i en com ens sentim ara, respirant com ho fem: estem tranquils?, nerviosos?, enfadats?, contents?...

Amb aquest exercici ensenyarem als menuts a prestar atenció a la seva respiració i saber que en funció de com ens sentim respirem d'una manera o d'una altra i si som capaços de donar-nos compte podem canviar la manera que tenim de respirar per aconseguir una respiració més calmada i tranquil·la.

2. Buscarem un lloc tranquil per seure, amb l'esquena recta i els peus a terra. Observarem com és l'aire quan entra i surt pels orificis nasals. Col·locarem el dit sota el nas i observarem com és l'aire quan entra i surt. L'aire quan entra és fred i quan surt és calent.

Amb aquesta activitat estarem practicant l'atenció plena en el moment present i observant la informació que ens dóna el nostre cos.

Explorant sensacions corporals:

1. Podem anar al parc o en algun lloc on puguem fer una petita carrera. En primer lloc ens posarem drets i tancarem els ulls, podem posar la mà al cor i intentar observar com batega (ràpid, lent). En segon lloc farem una petita carrera i llavors tornarem a observar com batega el nostre cor.

2. Ens asseurem en un lloc tranquil, tancarem els ulls i prestarem atenció a com està el nostre peu dins de la sabata. Després ens traurem la sabata i observarem com està el peu fora de la sabata. Són diferents les sensacions?

Amb aquestes activitats estarem treballant atenció plena a les sensacions corporals.

Què hi ha a l'habitació?

Anirem a una habitació de casa, que hi hagi molts estímuls i observarem amb atenció totes les coses. Llavors podem plantejar observar per després poder recordar i anotar totes les coses de color blanc, o blau, o les coses que serveixen per jugar o per vestir-nos ...

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara.

Atenció als sons:

Anirem a una habitació de casa, ens estirarem a terra i tancarem els ulls. Respirarem 5 vegades, prenent l'aire pel nas poc a poc i deixant-ho per la boca, i durant 5 minuts pararem atenció als sorolls que puguem sentir. A veure qui és capaç d'escoltar i recordar més sons!

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara.

L'activitat de la llimona:

Tindrem una llimona per cadascú, podem també afegir més llimones que no siguin de ningú. Cada persona que faci l'exercici tindrà els ulls tapats amb un mocador i explorarà amb el tacte i l'olfacte la seva llimona durant uns minuts. Llavors es barrejaran totes les llimones i cada membre haurà d'endevinar quina és la seva. Podeu posar la inicial del nom de cada un amb retolador a la llimona per poder identificar-les. Abans de començar podeu preguntar qui creu que sabrà quina és la seva llimona sense veure-ho i treballar al final la confiança i la importància de prestar atenció amb tots els sentits i tot el que fem.

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara i la confiança en un mateix.

Menjar amb atenció:

Cada participant triarà alguna cosa per menjar. Prendrem tres unitats de l'aliment triat:

1) En primer lloc, la primera unitat ens la menjarem com ho fem normalment. I preguntarem per com ha estat l'experiència, si ens hem adonat d'alguna cosa.

2) En segon lloc, menjarem una altra unitat però aquesta vegada amb atenció. Primer la observarem com si fos la primera vegada que la veiem, observarem la seva forma, el color.
Després tancarem els ulls per augmentar el sentit del tacte, i explorarem amb els dits quin és la seva textura (és rugós, és llis, s'enganxa), després portarem l'aliment cap a l'orella; Fa algun soroll?
A continuació lentament l'olorarem; ¿Quina sensació em produeix ?, és agradable? ¿S'està produint alguna sensació a l'estómac o a la boca? Llavors, introduirem l'aliment a la boca, el mourem pel paladar, ¿quina sensació em produeix?
A continuació, mossegarem un tros de l'aliment, és diferent la sensació ara? Després lentament tornarem a mossegar l'aliment, i finalment ens ho acabarem de menjar a poc a poc. Ara toca valorar l'experiència.

3) En darrer lloc, tornarem a repetir el procés de menjar en atenció de l'aliment però aquesta vegada cada un es donarà les instruccions a ell mateix. Un cop haguem acabat recollirem les sensacions i les diferències entre menjar com ho fem sempre i menjarem amb atenció.

Aquesta activitat de mindfuleating ens ajudarà a prestar atenció al que fem, a prestar atenció a quan mengem, atendre les sensacions i a gaudir-lo de una altra manera.

El dibuix de l'emoció:

Ens asseurem en un lloc tranquil i tancarem els ulls. Intentarem observar com ens sentim, quina emoció sentim ara. Observant com respirem, observant la informació que ens dóna el cos, observant els pensaments que em fan sentir d'alguna manera. Un cop ho sapiguem farem un dibuix de com ens sentim ara. L'important és identificar com ens sentim, no importa quina és l'emoció. És important saber com ens sentim, primer hem d'aprendre a identificar-les per poder fer alguna cosa.

Aquesta activitat ens permet prestar atenció a les emocions, ens ajuda a saber com ens sentim ara i a identificar les emocions explorant les sensacions que sentim.

Registre del dia o setmanal de coses bones:

Ens asseurem en un lloc tranquil i observarem quines coses bones ens han passat al llarg del dia i el anotarem en un paper o graella, després somriurem per totes les coses bones que ens han passat. Podem fer un registre de tota la setmana per adonar-nos de la gran quantitat de coses bones que ens passen.

Aquesta activitat ens permetrà adonar-nos de les coses bones que passen i estar contents per això.

La caixa de les qualitats personals:


Buscarem paperets, retoladors i una capseta. Ens asseurem tota la família en cercle i intentarem observar quines qualitats (quines coses ens agraden, bones, saben fer) tinc i quines qualitats tenen els altres membres i l'escriurem o farem un dibuix en un paper afegint el nom de la persona (mama, papa ...), i col·locarem els paperets a la capseta. Llavors anirem agafant els paperets, cadascun dels seus i els llegirem en veu alta, recollint les nostres qualitats.

Aquesta activitat ens permet prestar atenció a les qualitats personals i dels altres.




Font: HSJD Faros 


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...