Xerrada amb cafè sobre la intel·ligència emocional

El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè "Intel·ligència emocional, motivació i autoestima", amb l'objectiu de dialogar sobre com educar les emocions. 

A continuació us deixem un petit resum informatiu sobre el tema i pautes que podeu aplicar a casa amb infants i joves. 

Què és la intel·ligència emocional?

Segons autors com Bisquerra, és l’habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, i la capacitat per gestionar-les.

Què és l'educació emocional?

• És un procés educatiu, continu i permanent. 
• Es tracta de potenciar el desenvolupament de les competències emocionals. 
• Té la finalitat de capacitar-lo per a la vida i augmentar el benestar personal i social. 

(Bisquerra, 2000)

La importància de la família en l'educació emocional

El context familiar és una oportunitat idònia per al desenvolupament de competències emocionals. Per tant, és important que com a adults:

• No amaguem les nostres emocions,
• les acceptem i 
• les verbalitzem davant d'infants i joves per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Eines per a ajudar a infants i joves a desenvolupar la intel·ligència emocional

   

Consells per ser més competents emocionalment:

• Comunicar-nos assertivament: evitar l'ús d'etiquetes ("ets...") i substituir-ho per descripcions d'allò que passa ("estàs"...). 

                           Ser assertiu significa dir allò que pensem sense ferir als altres, per exemple: 

                           “No tinc diners” → “No vull comprar-ho”

                           “No queden llaminadures” → “No vull que mengis llaminadures ara”

                           “No es pot” -> “No vull que ho facis”

                           “La mestra diu que no es pot córrer aquí” → “No vull que corris aquí”

• Reconèixer els èxits d'infants o joves evitant valorar-los per aquests, és a dir, evitant aprovar allò que realitzen. 
• Potenciar el coneixement i l’expressió de les emocions i ampliar el vocabulari emocional: els diccionaris d'emocions són molt útils per aquest propòsit. Evitem usar les paraules "bé" i "malament". 
• Vigilar amb el llenguatge no verbal: amb gestos, to de veu, postures corporals, etc. les persones comuniquem molta informació. 

Tècniques que podem utilitzar:

• Utilitzar els "Missatges JO". 
• Usar el "disc ratllat" envers demandes i/o situacions repetitives. 
• Fer relaxacions, visualitzacions, ioga en família, etc. que ens ajudi a conèixer-nos i a connectar el nostre cos i la nostra ment. A més a més, és una bona oportunitat per compartir moments amb la nostra família i conèixer com funcionem. 
• Realització d'un diari emocional. 

Si voleu tota la informació de la xerrada, bibliografia sobre el tema i recomanacions de llibres per educar emocionalment a infants i joves aquí hi podeu accedir. 

Promoure hàbits segurs per l'ús de les tecnologies

L'Associació Americana de Psicologia (APA) ha publicat algunes recomanacions per a les famílies amb infants i/o adolescents. L'objectiu és donar-los pautes per fomentar hàbits segurs i saludables  per l'ús de les tecnologies.

• No reaccionar de forma exagerada. La tecnologia és una part important del món actual, ens agradi més o menys. Si establim límits massa restrictius o transmetem el missatge que cal témer la tecnologia no estarem ajudant als nostres fills i filles. Per això és fonamental que els ensenyem hàbits saludables. 

• Ensenyar-los sobre les tecnologies des de ben petits i petites. Cal explicar-los que les tauletes (tablets), els ordinadors, els telèfons mòbils i els altres dispositius no són joguines, tot analitzant els seus beneficis,  però també els riscs que poden comportar, sense espantar-los. 

• Usar el sentit comú. Cal considerar el context a l'hora d'establir les regles familiars. Per exemple, parlar per videoconferència amb un familiar i jugar a un videojoc són activitats totalment diferents, encara que a totes s'utilitzi la tecnologia. 

• Limitar els dispositius a l'hora d'anar a dormir. Cada vegada hi ha més estudis que demostren que utilitzar dispositius durant el vespre i la nit interfereix amb la qualitat del son. Per això, cal limitar l'ús de telèfons mòbils, tauletes (tablets), la televisió i l'ordinador, com a mínim 30 minuts abans d'anar a dormir. 

• Estar present. A mesura que els infants creixen es fa més difícil controlar l'ús que fan d'Internet. És important conèixer els mitjans de comunicació que utilitza el vostre fill i/o filla i els llocs web que visita amb més freqüència. A més a més, cal parlar obertament i amb honestedat sobre els quins llocs i quin tipus de continguts estan fora dels límits. 

• Ensenyar un bon comportament online. És aconsellable que les famílies parlin amb els seus fills i/o filles sobre la importància de ser respectuosos quan interaccionen amb altres usuaris i que els hi expliquin si observen algun comportament poc adequat per part dels altres. 

• Fomentar les amistat a la vida real. Alguns nens i nenes passen més temps jugant amb dispositius que amb amics i amigues a la vida real. Ara bé, les amistats digitals en cap cas substitueixen aquelles reals. 

Font: Associació Americana de Psicologia (APA)

Propostes per a que els adolescents aprofitin l’estiu

Arribada una certa edat, és normal que els adolescents s'avorreixin a l'estiu, bé perquè no saben ben bé què fer o, simplement, perquè ja no els interessen les coses que feien altres anys. Què poden fer els pares per estimular els fills "avorrits"?

El millor consell que podem oferir-te és que pares i fill prengueu aquesta situació com una oportunitat. Lluny de forçar-lo a fer alguna cosa que no li interessa o d'apuntar-lo a activitats on no se sentirà a gust, exploreu junts quins interessos pot desenvolupar, i ajuda’l a triar una cosa que normalment li agradi. És senzill, ja que cada vegada són més les entitats que ofereixen una gran varietat de coses per fer a preus molt assequibles.

L'opció dels campaments sempre és vàlida, sempre i quan el teu fill no ho consideri avorrit o perdi l’interès. És normal, però, que a certa edat deixen d'agradar. És recomanable planificar amb una certa anticipació què es farà durant les vacances, per si alguna activitat requereix inscripció prèvia.

Una de les primeres fonts a les quals podem recórrer fàcilment és l'escola. Diversos centres educatius, i no únicament aquell on el teu fill estudiï, tenen programes especials d'estiu. Una altra font on es podrà trobar informació i programes variats és a les biblioteques. Moltes d'elles recullen amplis catàlegs amb la informació sobre activitats d'estiu per a adolescents, que es realitzen en la seva àrea geogràfica d'influència, així com taulers d'anuncis amb volants que publiciten altres programes locals.

El voluntariat és una altra opció que cada estiu creix amb força. Sempre i quan el teu fill senti inquietud per això, hi ha molts bancs d'aliments, hospitals, biblioteques, centres per a gent gran i altres entitats benèfiques que sempre necessiten col·laboradors. La realització d'aquesta mena d'activitats pot aportar al teu fill una experiència realment enriquidora, a més d'oferir-li una perspectiva de la vida diferent.

Hi ha molts campaments d'aventura i a l'aire lliure que ofereixen programes per als alumnes de les escoles mitjana i secundària. Dóna-li a entendre al teu fill el gran ventall de possibilitats que s'obre davant seu: esports, arts, música, teatre, informàtica, animals, cuina, idiomes... Segur que trobaràs un programa que compleixi els requisits que ell necessita. A més, cal no oblidar que despertar els interessos del teu fill adolescent pot ajudar-lo en l'elecció de la seva carrera.

Finalment, hi ha l'opció d'invertir temps en formació. No l’obliguis: dóna-li a entendre que és una inversió pensant en el futur, i ell mateix se sentirà interessat. Si el teu fill té almenys 16 anys, sempre té l'opció de començar a treballar. Pot oferir-se per passejar gossos, pintar tanques, arreglar jardins o regar les plantes, així comprovarà que l’esforç és recompensat.

Publicat a: Faros Hospital Sant Joan de Déu.

DIFICULTATS D'APRENENTATGE I NOVES TECNOLOGIES

El passat dimarts dia 11 de novembre, en Xavier Garcia d'Integratek va venir a fer una sessió per a pares, mares, mestres i alumnes sobre l'eina ClaroRead. 

Però... i què és el ClaroRead? El ClaroRead és una programa informàtic multisensorial de suport a la lectura i l'escriptura. El ClaroRead augmenta la concentració i augmenta la confiança dels alumnes, millorant l'aprenentatge i els resultats acadèmics. 

Si en voleu saber més...

• Presentació ClaroRead
• Pàgina de tutorials

INTERNET SEGURA

Fa uns dies, el Mossos d'Esquadra, van venir a l'escola a fer una xerrada de com fer ús d'internet i de les xarxes socials.
Tot seguit us adjuntem les pautes que ells ens van anar comentant. També són d'interès les següents adreces:
www.cesicat.cat
www.internetsegura.cat
www.pantallasamigas.net
www.iqua.cat (agència de qualitat d'internet)
www.mywot.com (ens informa de la reputació de la pàgina que volem visitar)

Internet Segura

TINC UN ADOLESCENT... I ARA QUÈ?

L’adolescència és un període evolutiu que avarca dels onze als dinou anys i està definida pels desafiaments maduratius que el noi i noia ha d’afrontar.

És un moment de canvis. Aquests canvis no només el viu l’adolescent sinó que quan parlem d’adolescència també cal fer èmfasi en la família de l’adolescent. Els fills aprenen dels pares i els pares aprenen dels fills.

Els canvis més evidents que es produeixen a l’adolescència són els físics però l’adolescència acull  diferents àrees que també canvien (fisiològics, psicològics, socials...).

Que un adolescent faci un canvi tan ràpid en tan poc temps fa que variïn també les relacions dins de la mateixa família.  Aquest canvi pot entrar en contradicció amb les idees que tenien els pares i donar peu a un neguit important. A més a més, l’adolescent pot tenir més d’una versió d’adolescent de manera que els pares no saben quines estratègies poder utilitzar ni quan utilitzar-les.

Què pot fer la família davant de l’adolescent?

·         Afavorir una possible independència ajustada a l’edat de l’adolescent i donar seguretat.

·         Fomentar l’esperança quan apareixen dificultats.

·         Contenir el sofriment depressiu davant de situacions que poden desanimar i evitar que aquest sofriment  faci arrels dins del nucli familiar.

·         Ajudar a pensar i a prendre decisions. “Et faré una pregunta, però si us plau no em responguis....”, pot facilitar a la reflexió.

·         Respectem els moments de silenci. Ells són especialistes en parlar poc. Sembla que el que els adults diuen no els afecta i per això callen. Però sí que els afecta i pensen sobre allò que diem.

·         Evitar els malentesos i les confusions.

·         Parlar amb afecte ajuda a un bon diàleg. És millor parlar poc però ser clars.

·         Cal que l’adolescent conegui quins són els límits (si aquest punt es treballa des de ben petit hi ha molt camí guanyat). Els pares saben que moltes vegades aquests límits no es compliran. Cal educar pensant en aquesta premissa.

·         És més important valorar l’esforç que l’èxit.

·         Cal ajudar-lo a tolerat les decepcions.

·         Ha d’existir coherència entre allò que es diu, allò que es fa i amb allò que es demana al fill.

·         Les responsabilitats i els objectius plantejats han de ser “possibles” i a l’abast de l’adolescent.

Si els pares fan un moment de reflexió i pensen com va ser la seva pròpia adolescència els ajudarà a entendre com se senten els seus fills i les seves filles en aquest moment de canvi. I entendre’ls és la clau de l’èxit.

Tinc Un Adolescent... I Ara Què?