Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REPORTATGES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REPORTATGES. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de maig del 2016

Sexualitats

Sortim de la classe de 1r d'ESO on estem estat fent unes xerrades sobre la sexualitat.
Quan els hi preguntem que entenen ells per sexualitat fan referència a allò més físic, al contacte, al moment d'intimitat entre dues persones -enamorades o no, algú diu-, al acte sexual. Els hi expliquem que la sexualitat és un procés que engloba molts més aspectes que l'acte sexual.
Els hi parlem de canvis físics, d'adolescència, de canvis en la personalitat, de canvis en les dinàmiques familiars i els hi parlem d'emocions, de molta emoció.

Ells tenen dubtes i els fan saber, amb més o menys pudor. Els dubtes giren entorn a diversos temes: la menstruació, el dolor en l'acte sexual, els mètodes anticonceptius, els canvis hormonals, l'atracció física i conèixer aquells aspectes més claus que ens poden fer saber si estic enamorat/da i si serà recíproc.

Parlem de l'atracció que sentim les persones cap als altres i per tant, parlem de les diverses orientacions sexuals. I assalten els dubtes. I aquests dubtes giren al voltant d'una paraula. Una paraula que no acaben d'entendre. Una paraula que sembla senzilla però que els confon. Parlem sobre la TRANSEXUALITAT.

Alguns dels alumnes comenten i expliquen a la resta el què saben sobre el tema. L'Equip Psicopedagògic resolem els dubtes que puguin sorgir: però això és una orientació sexual? però es poden quedar embarassades? i què fan? i com se senten?

Us pengem l'enllaç al vídeo del 30 minuts: "Trànsit. menors transexuals". És un documental on parlen nens i nens, adolescents i joves transexuals. Parlen en primera persona sobre els seus sentiments, les seves emocions, les seves pors i les seves experiències. Parlen les famílies: com van rebre la notícia, les pors, el què van fer pels seus fills i les seves filles.


És important seure i veure el documental amb els nostres adolescents per a poder resoldre dubtes. Podeu crear un clima positiu per a què sorgeixin altres temes relacionats amb la sexualitat.
No pensem que potser és aviat, o que potser és massa tard.
La família és el nucli més important en el què els adolescents poden créixer i d'on poden extreure la millor informació.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Hàbits d'organització

Els lòbuls frontals del cervell responsables de les funcions executives, permeten de manera progressiva l'adquisició d'hàbits de planificació i organització. A alguns alumnes els pot costar organitzar-se amb els deures de l'escola o seguir un horari, això és fonamental solucionar-ho i/o intervenir durant la infància per poder evitar el fracàs escolar, baixa autoestima i problemes de relacions socials.



Font: Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

dimecres, 27 de maig del 2015

El Cervell i les Matemàtiques.

El càlcul requereix de l'activació de diferents àrees del cervell com la memòria, el llenguatge,  l'atenció, les funcions executives i les habilitats visoespaials.
En el següent enllaç podeu trobar el vídeo divulgatiu de com funciona el cervell per aquesta àrea.


Publicat per: UTAE Hospital Sant Joan de Déu.

dimecres, 20 de maig del 2015

Eines per comprendre al nostre fill adolescent





En Daniel Cruz, coordinador del CSMIJ de Granollers ens explica que hem de saber per a comprendre els canvis que els nostres fills i les nostres filles experimenten a l'arribar a l'adolescència. 


Vídeo



dimecres, 13 de maig del 2015

La Generalitat presenta un protocol consensuat sobre el TDAH

Enllaç per veure notícia.

 
El Departament de Salut ha presentat el Protocol per al maneig del TDAH infantil - juvenil en el sistema sanitari amb l’objectiu d’afavorir l’equitat en l’atenció a la població amb trastorn per al dèficit d’atenció amb o sense hiperactiviat (TDAH) i donar resposta a la petició de les associacions de familiars.

Aquest protocol l’ha elaborat el Consell Assessor de Salut Mental i Addicions, amb la col·laboració de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).
El document inclou 10 recomanacions per reduir la variabilitat en el diagnòstic i el tractament del TDAH en nens i adolescents, així com recomanacions per a la coordinació amb el sistema educatiu i el treball amb les famílies.
El protocol subratlla que el diagnòstic del TDAH s’ha de realitzar per un especialista en psiquiatria infantil, psicologia clínica o neuropediatria, i destaca també la necessitat d’un programa d’intervenció individualitzat a l’escola en tots els nens amb TDAH. A més, recomana com a tractament inicial el tractament psicològic.

Protocol

La Generalitat presenta un protocol consensuat sobre el TDAH

Enllaç per veure notícia.

El Departament de Salut ha presentat el Protocol per al maneig del TDAH infantil - juvenil en el sistema sanitari amb l’objectiu d’afavorir l’equitat en l’atenció a la població amb trastorn per al dèficit d’atenció amb o sense hiperactiviat (TDAH) i donar resposta a la petició de les associacions de familiars.
Aquest protocol l’ha elaborat el Consell Assessor de Salut Mental i Addicions, amb la col·laboració de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).
El document inclou 10 recomanacions per reduir la variabilitat en el diagnòstic i el tractament del TDAH en nens i adolescents, així com recomanacions per a la coordinació amb el sistema educatiu i el treball amb les famílies.
El protocol subratlla que el diagnòstic del TDAH s’ha de realitzar per un especialista en psiquiatria infantil, psicologia clínica o neuropediatria, i destaca també la necessitat d’un programa d’intervenció individualitzat a l’escola en tots els nens amb TDAH. A més, recomana com a tractament inicial el tractament psicològic.

Protocol

dimecres, 25 de febrer del 2015

TDAH: Trastorn d'oportunitats.

A continuació adjuntem l'enllaç de dos programes realitzats a TV3, QuèQuiCom que parlen del TDAH: Trastorn amb Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat. Això ens ajuda entendre unam ica més les dificultas que presenten els nostres alumnes que pateixen aquest trastorn i el que pot implicar a l'etapa adulta si no es tracta/detecta correctament.

El TDAH no és només hiperactivitat, també és falta d’atenció. De fet, els nens hiperactius no passen desapercebuts; en canvi, l’Ainoa, de 10 anys, és una nena molt tranquil•la, però té un dèficit d’atenció important. Li costa molt concentrar-se i, per tant, aprendre. Necessita ajuda específica de pares, mestres i metges. El coordinador del Programa Integral del Dèficit d'Atenció de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, assegura que en casos greus cal una medicació perquè, si no, el nen no pot fer una vida normal.El TDAH és una malaltia neuropsiquiàtrica que ha de diagnosticar un expert. Els símptomes que dóna solen ser apreciables i els primers de detectar-ho són pares i mestres, però és fàcil confondre’s i cal anar amb compte a l’hora d’etiquetar les persones. 


Alguns dels símptomes del TDAH -com la falta de concentració o petits oblits- es poden donar de forma aïllada en qualsevol persona, sense que això signifiqui tenir un trastorn. Ara bé, en alguns casos, certs mecanismes neuronals funcionen malament i això provoca dèficits d’atenció continuats. Només els especialistes poden determinar si un nen té TDAH i quin tipus de tractament ha de seguir.

El TDAH i la genèticaEl cervell s'ha de mantenir en equilibri davant les variables circumstàncies de la vida. En aquest equilibri hi juguen un gran paper la noradrenalina i la dopamina, que són dos neurotransmissors complementaris i que hem de segregar en cada ocasió en la quantitat justa.Hi ha unes neurones que segreguen dopamina i unes altres que estan en altres punts del cervell que segreguen noradrenalina. 

Les dues substàncies són neurotransmissors, senyals de comunicació entre neurones. S'ha vist que, quan hi ha dèficit de neurotransmissors, el lòbul frontal del cervell no funciona adequadament. En aquest cas, a la persona li costa concentrar-se, li costa focalitzar la seva atenció.Quan, per la raó que sigui, hi ha una descompensació, la medicació pot ajudar a equilibrar la balança. Però no a tots els pacients els funciona igual, com tampoc tothom respon de la mateixa manera als avatars de la vida. I per què? Doncs perquè hi juga una gran paper la predisposició genètica de cada persona, que fa que dos individus donin respostes diferents a circumstàncies aparentment iguals. I aquest és un camp en què encara s'està investigant.






TDAH: Nen para quiet.



“Quèquicom” segueix dues històries amb el Josep Antoni Ramos-Quiroga, coordinador del Programa Integral de Dèficit d'Atenció de la Vall d’Hebron, que diu que les persones que no s’arriben a tractar “perden oportunitats en la vida”. Al cervell de les persones amb TDAH, hi falten una sèrie de neurotransmissors, de missatgers, que fan que les ordres no arribin bé. Això fa que, sense adonar-se’n, no arribin als objectius fixats perquè els costa acabar el que comencen.


El TDAH és una malaltia poligenètica en què intervenen moltes combinacions de gens i en què no totes les combinacions donen el mateix resultat. La Marta Ribasés, responsable del laboratori de psiquiatria de la Vall d’Hebron, agafa mostres de sang de persones amb el trastorn per trobar-los un medicament a mida.







TDAH - Transtorn d'oportunitats.


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...