Estimulem el llenguatge dels més menuts!

El llenguatge és l’instrument de comunicació més  important que tenim les persones.

A més, el seu desenvolupament adequat és decisiu per l’estructuració del pensament, l’acció, per estructurar i regular la personalitat i el comportament amb els altres, és el principal medi d’informació i transmissió de cultura.

L’entorn familiar és el context clau, insubstituïble per l’estimulació i desenvolupament del llenguatge en els nostres fills i filles.

A continuació trobareu un conjunt de pautes sobre com estimular el seu llenguatge.

Estimulació del Llenguatge

Adquisició de Lectura.

L'adquisició de la lectura necessita una primera etapa d'aprenentatge laboriós i lent per passar posteriorment a fer-se de manera automàtica. És per això, que és molt important que els nens i nenes llegeixin una mica cada dia i entrenar així el cervell.
Però el cervell és diferent a cadascú de nosaltres; hi ha nens que tarden més en adquirir una lectura fluida, o nens i nenes amb dislèxia que cal un entrenament específic per poder ser competents en aquest aspecte.

Informació extreta de la Unitat de Trastorns d'Aprenentatge de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

El cerebro lector

PSICORECURSOS

Des de l'equip psicopedagògic hem creat un espai virtual (Symbaloo) on podreu trobar recursos i activitats per a treballar diferents aspectes d'aprenentatge (atenció, llenguatge, ortografia...).

A què esperes? Fes click!

TRASTORN DE LA LECTURA - DISLÈXIA

La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.

Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Exigir, doncs, a una persona que pateix Dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament.

Aquests són alguns dels senyals d’alerta per als pares i professors:

• Hi ha una discrepància entre la capacitat del nen o nena i les seves habilitats per aprendre a llegir i escriure. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, …
• Aquests nens tenen dificultats lingüístiques, sobretot fonològiques: els costa molt formar o trobar rimes, compondre paraules, o descompondre mots en síl.labes. Sovint deformen paraules, ometen, confonen o substitueixen sons i les seves grafies corresponents.
• Apareixen trastorns en els processos maduratius com ara la percepció, la psicomotricitat i l’atenció. Tan aviat treballen amb una mà com amb l’altra, tenen dificultats per agafar correctament el llapis i per retallar, presenten un traç insegur, problemes d’orientació (dreta/esquerra, davant/darrere, etc.), triguen a aprendre a fer nusos i llaços, tenen dificultat per seguir un ritme, . . .
• També presenten dificultats en l’ús del temps: matí/tarda/nit, ahir/avui/demà, …
  Poden tenir confusions en l’ordre i la seqüència, per exemple, en els dies de la setmana, els mesos de l’any, etc. Els falta habilitat en àrees instrumentals bàsiques: en el càlcul poden confondre la suma amb la resta. Els costa l’automatització dels aprenentatges, per exemple, memoritzar, reproduir o aplicar les taules de multiplicar.
• Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: el que aprenen avui potser no ho recorden demà.
• Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes, dels jocs i dels treballs: s’obliden els llibres, per exemple, o no recorden anotar els deures a l’agenda.
• Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides: “tanca la porta, agafa els colors i pinta el dibuix”.
• Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics immediatament després d’haver-los corregit.
• Necessiten més temps que els altres alumnes per ordenar les dades i acabar els treballs.

Extret de www.acd.cat

DIFICULTAT EN L'ARTICULACIÓ DEL SO /S/

Aquesta dificultat es coneix amb el nom de Sigmatisme. És una dislàlia on hi ha una mala producció del so s. Es dóna tant en infants com en adults. De vegades són sons distorsionats i d’altres són substitucions per altres sons coneguts.

Segons diferents estudis realitzats per Laura Bosch, el 50% dels nens de 3 anys ja la pronuncien correctament, i el 60% des dels 4 anys i el 70 % dels de 5, 6, 7 anys també.

Activitats que es poden fer amb els infants per poder corregir aquestes dificultats.

Podeu fer discriminació auditiva; això vol dir que podeu dir-li paraules amb sons que tingui la s i la z (sorda-sonora) que tinguin el so i/o que no el tinguin, sempre esquenes al nen perquè no ens miri els llavis/boca.

S: estel, estiu, estora, espelma, casc, closca, mosquit...

Z: casa, cosa, masia, brusa, zero, tretze, catorze, quinze...

Una altra activitat que podem fer son  exercicis de llengua i de buf (praxies):

•  Bufar una espelma però sense apagar-la
•  Bufar papers de seda, cotxes petits poc pesants, boletes de pòrex...
• Amb una canyeta, podeu jugar a futbol bufant
• Xuclar trossets de paper amb una canya im oure'ls d'un lloc a un altre
• Fer el so de la serp (sssss...) i el so de l'abella (zzzz...)
• Tancar les dents, col·locar la llengua a les arruguetes palatines i treure aire

DIFICULTAT EN L'ARTICULACIÓ DEL SO R.

La dificultat per articular correctament el so /r/ ja sigui simple o múltiple, passa per obtenir una tonicitat òptima dels òrgans orofacials, principalment de la llengua. Aquesta dificultat és coneguda amb el nom de rotacisme.

A continuació us adjuntem una sèrie d'exercicis que podeu fer des de casa per tal de potenciar aquest aspecte i poder ajudar als infants a poder produir correctament aquest so. De res servirà forçar-los o demanar que produeixin aquest so si no estan preparats. Necessitem l'entrenament suficient de la llengua per poder fer-ho.

Davant de qualsevol dubte o assessorament no dubte posar-vos en contacte amb un logopeda.

Pautes Rotacisme

TRASTORN DE L'ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE

El Trastorn d'articulació del llenguatge, també conegut com a dislàlies, són fàcil d'identificar. Consisteix en la dificultat per produir alguns sons, i acostuma a presentar-se entre els tres i els sis anys. Normalment la dislàlia es produeix per una incorrecta funció dels òrgans perifèrics de la parla (llengua i llavis). 

Quan els nens i les nenes comencen a parlar, entre els 8 i els 18 mesos, ho fan amb força errors, ja que tenen una tendència a simplificar la parla perquè els sigui més senzilla. Més endavant, quan l'infant va adquirint més habilitats en l'articulació, la seva pronúncia cada cop serà més fluida. Quan aquest procés no es duu a terme amb normalitat, comencen a parlar de dislàlia. 

Quan presenten aquest trastorn, normalment el que fa amb els sons que no pot produir són omissions (no produir el so dins la paraula), substitucions (canviar el so que no pot produir per un altre) i distorcions (fa un so diferent del que no pot produir). 

La dislàlia la podem classificar en tres grans blocs: les orgàniques són les que presenten alguna malformació o anomalia en els òrgans que intervenen en la parla;  les auditives són les provocades per problemes auditius, i les funcionals són les més habituals i són provocades per un mal funcionament dels òrgans articulatoris.

Les dislàlies més freqüents són:

• rotacisme: dificultat per pronunciar el fonema /r/ simple o múltiple, i generalment el substitueixen per /l/ o /d/.
• sigmatisme: distorsió del fonema /s/.
• Kappacisme: dificultat per produir el fonema /k/ i el substitueixen per /t/.

Entre les causes més freqüents de la dislàlia trobem: 

• poca habilitat motriu dels òrgans articulatoris,
• dificultats en la discriminació auditiva,
• factors ambientals com imitació de models incorrectes.

És molt important la intervenció precoç, perquè és necessari tot un procés per aconseguir corregir la dislàlia, i evitar que pugui ser motiu de burles o presentar dificultats en l'aprenentatge de la lecto-escriptura. Per superar les dificultats en la producció dels fonemes, el nen i la nena ha de fer un gran esforç, i per això és molt important els pares l'ajudin i estiguin al seu costat.

Extret de: totseduquem.wordpress.com