Font: Faros. Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona
Des que naixem i durant tota la nostra vida, ens trobem en continu contacte amb les nostres emocions i estat psicològic en general.
Diferents situacions alteren el nostre estat emocional i psicològic:
- Nerviosos davant d'una situació desconeguda.
- Alegres quan vam aconseguir arribar a la meta tan somiada.
- Tristos quan no aconseguim un objectiu, perdem un valor positiu de la nostra vida o el nostre dia a dia no encaixa amb els nostres desitjos.
- ... i un llarg etcètera de situacions que a tots ens provoquen reaccions emocionals i psicològiques més o menys intenses, però emocions, al cap ia la fi.
Costaria imaginar-se un món sense emocions en el que simplement ens guiéssim pels nostres processos més racionals.
Des de fa uns anys les emocions estan adquirint el paper central que els corresponen en la nostra cultura personal, social i en la salut.
Les emocions i la cura de l'estat psicològic, han passat d'evitar-se o bloquejar-se, al seu reconeixement i acceptació social, amb l'objectiu de fer-nos persones més equilibrades, reflexives i segures de nosaltres mateixes. Al cap ia la fi, més adaptatives.
Sabem que les emocions i l'equilibri psicològic, juguen un paper essencial en la nostra vida quotidiana i és possible educar sobre elles.
Cura de l'equilibri psicològic infantil i juvenil
L'educació emocional i cura del nostre equilibri psicològic és un procés continu que es dóna al llarg de la nostra vida i que no finalitza en cap moment.
La cura psicològica i emocional en els primers anys dels nostres fills serà crucial per aconseguir una sèrie de competències com:
- Adquisició de coneixement sobre les pròpies emocions i psicologia.
- Saber identificar les emocions dels altres.
- Denominar el que estic sentint de manera correcta.
- Adquirir habilitats per a regular les emocions i estat psicològic.
- Tenir una major capacitat per tolerar la frustració.
- Disminuir les conseqüències nocives de les emocions desagradables.
- Tenir la capacitat de generar emocions agradables.
- Desenvolupar la capacitat per a automotivar-se.
- Tenir una actitud més positiva davant la vida.
Què podem fer els pares per millorar l'equilibri i control psicològic dels nostres fills?
El primer que hem de saber és que, ja que les emocions són presents en tots els nostres àmbits, aquestes no s'han d'ensenyar simplement en moments puntuals o estar adscrites a entorns controlats com durant un procés terapèutic.
Aquesta educació emocional o psicològica s'ha d'instaurar en la vida del menor i realitzar-la de manera vivencial i continuada, en els entorns on els nens juguen, creixen, es desenvolupen i experimenten. Pel que fa a les orientacions generals per a l'educació podem destacar:
Entendre que som un model pels nostres fills
És innegable que, durant els primers anys de vida, el model d'aprenentatge més important per als nens són els seus pares. Quan un nen no sap com afrontar una situació, busca l'adult de referència per fer-ho de manera similar.
Per tant, hem d'estar més pendents en la forma d'actuar davant de situacions complicades, si les enfrontem de manera poc adaptativa, el nen tendirà a repetir la nostra conducta.
Aprofitar qualsevol moment per atendre a les emocions del nen
Si ens centrem en la seva forma de jugar, en els moments en què es relaciona o com experimenta les situacions noves, adquirirem més capacitat per entendre com està sentint el nostre fill. Totes les emocions, independentment de l'edat o la situació, són importants, encara que per a l'adult pugui ser poc rellevant.
Crear espais per parlar i escoltar de manera activa
Hem de fomentar la comunicació afectiva i la validació emocional i psicològica.
Crear espais allunyats de prejudicis en què el nen se senti comprès i tingui la capacitat per expressar el que sent, sense por de ser jutjat o rebutjat.
Hem de comprendre que l'emoció que experimentem sorgeix d'una interpretació subjectiva i única, per tant, l'essencial és reconèixer i acceptar que se sent d'una manera determinada, per a la posterior regulació.
Treballar amb el menor la diferència entre l'emoció i el comportament
Com explicàvem anteriorment, el primer pas és reconèixer l'emoció i validar-la per a una major adaptació, però també hem de comprendre que el fet que se senti d'una determinada manera, no justifica el seu comportament.
Hem d'ajudar els menors a reconèixer les seves emocions i buscar maneres adequades d'expressar-les i compartir-les.
Pel que fa a les recomanacions exposades, és important entendre que la família és el millor lloc per aprendre des del principi a regular i gestionar de manera més adequades les emocions, ja que és l'entorn principal en el qual es desenvolupa el menor.
Per tant, hem de comprendre que difícilment els nens desenvoluparan una adequada competència emocional si els seus pares no gestionen adequadament els seus conflictes.
Al llarg de tota la seva vida els menors aniran afrontant diverses crisis psicològiques, com baralles a l'escola, males notes, desencontres emocionals, etc.
La manera en què s'enfronten a aquestes situacions vitals i psicològiques, serà un reflex del que la família en el seu conjunt fa amb les seves.
El menor que creix en un entorn emocional sa i psicològicament equilibrat, se sentirà més protegit i segur de si mateix, i això l'ajudarà a afrontar els conflictes de manera més adequada.
És important que els pares, estiguin pendents d'orientar als seus fills en el control dels seu estat psicològic. Per a això seran de gran ajuda les xerrades informals sobre el dia a dia i els diferents problemes i satisfaccions del menor.
Els pares, més experimentats que els fills en afrontar tot tipus de situacions, emocions i vivències psicològiques, podran ajudar el menor a resoldre els contratemps de la seva vida, minimitzant en el possible el desgast psicològic i ajudant-los a trobar les solucions més favorables.
Gràcies al creixement de la cura psicològica en la nostra vida, a dia d'avui, les famílies amb situacions emocionals a resoldre més complexes (depressió, estrès, problemes d'addiccions, bloquejos sexuals, problemes de parella...), poden trobar de forma senzilla suport professional, ja que hi ha molts centres de psicòlegs per a adults, però també molts psicòlegs especialitzats en edats infantils i juvenils (problemes en els estudis, trastorns d'hiperactivitat, pors infantils, rebel·lia, orientació als pares...).
De totes maneres, amb una bona cura a casa es poden resoldre gran part dels contratemps emocionals i psicològics en edat infantil i juvenil. Parlar de forma oberta i relaxada amb els nostres fills, és el primer pas.
Article escrit per:
Juan López Vico
