Quines activitats escollir per a que els nens aprenguin mentre gaudeixen d'un estiu inoblidable?

Arriba el final de curs i amb ell la necessitat de trobar les activitats més adients perquè els teus fills aprenguin mentre gaudeixen d'un estiu inoblidable.

Hi ha diferents alternatives, com ara els campaments, les colònies o els casals d'estiu. Sigui quina sigui la que elegeixis, ha de servir perquè els nens puguin passar-ho bé i fer nous amics. Qualsevol opció suposarà que es trobin en un entorn diferent a l'habitual que serà molt propici per viure experiències enriquidores.

A l'hora de decidir-te, has de tenir en compte diferents aspectes, com ara els tipus de casals o campaments que hi ha, el preu, l'horari o l'edat dels teus fills. Hi ha opcions per a totes les edats i per a tots els gustos. L'especialització és cada vegada major. Pots trobar-ne d'enfocades a l'estudi d'idiomes, esportives, de muntanya, tecnològiques o musicals. També és molt habitual que els casals o campaments combinin activitats diferents. Tot seguit, et donem una sèrie de consells que et podran ajudar a fer la millor elecció.

Criteris a tenir en compte a l'hora d'elegir l'activitat

• És molt important que involucris els teus fills a l'hora d'elegir el campament o casal perquè estigui en concordança amb les seves aficions. Potser no són els horaris o la localització que ens agradaria, però hem d'escoltar les preferències dels nens i invertir temps en trobar una activitat que se'ls adapti bé.
• En tot cas, és important tenir en compte si els teus fills necessiten molta activitat o són més bé tranquils, si es troben més còmodes amb molta gent o en grups reduïts i també si els agraden més les activitats esportives, les de natura o les relacionades, per exemple, amb l'art.
• Pel que fa a l'edat, has d'informar-te del programa d'activitats per assegurar-te que és adient per als teus fills, així com saber com es dividiran els grups (si per edat, per aficions, etc). És recomanable que es facin grups de nens de la mateixa edat o similar.
• A l'hora de decidir si els més petits estan preparats per assistir a un campament d'estiu, tu ho saps millor que ningú. Hi ha nens força desimbolts i d'altres que patirien més l'angúnia i la inseguretat per la separació dels pares.
• Pel que respecta al preu, demana que et donin l'import total, incloses totes les despeses extra com ara transport, menjador o d'horari extensiu. 
• És també important visitar les instal·lacions i supervisar que compten amb els requisits de seguretat bàsics per a nens: reixes a les piscines, control d'entrada i de sortida de nens o neteja dels banys.
• Si els nens es queden a dinar, demana que t'ensenyin la cuina i el menjador. Què t'expliquin com és el menú que ofereixen o si pots dur dinar de carmanyola.
• En cas que hi hagi excursions i els nens hagin de ser traslladats en autobús, informa't sobre l'empresa responsable del transport, si els vehicles compten amb cinturó de seguretat i si hi ha acompanyant a càrrec dels nens. A més, també hauran de comptar amb una assegurança obligatòria de viatgers.

Casals, campaments i colònies

Hi ha un munt de tipus de campaments, colònies o casals d'estiu diferents. Hi ha alguns molt organitzats i tradicionals, i d'altres que ofereixen més opcions per a diferents activitats i noves experiències. I la varietat de temàtiques és cada vegada major.

T'oferim un breu llistat d'opcions sense cap ànim d'exhaustivitat:

• En el cas dels casals, són molt freqüents els de l'estudi de l'anglès, i els dedicats a activitats artístiques i musicals, esportives, de contacte amb la natura o els relacionats amb la ciència i la tecnologia. En podem trobar també de molt originals, com ara de realització de viatges imaginaris per diferents països, de fabricació de senzills dispositius tecnològics o d'aprenentatge de cultura popular catalana i d'arreu del món. Poden ser una bona elecció els casals relacionats amb la natura i el camp, on els nens poden treballar l'hort i aprendre la importància que tenen les verdures per a les persones, o interactuar a diari amb els animals de la granja en el seu hàbitat natural. 
• També és molt diversa l'oferta de campaments i colònies. Haureu de valorar el lloc on es realitza, si és en el mar o en la muntanya, i també la distància des de la vostra casa. Valoreu la llista d'activitats diferents que ofereixen, com ara esports d'aventura, jocs o activitats relacionades amb la cura de la natura. També hi ha campaments especialitzats en la immersió en anglès.

Qualsevol activitat d'estiu ben organitzada és un lloc perfecte perquè els teus fills comparteixin idees, vivències i coneixements amb altres nens en un entorn nou. Si la decisió és encertada, estaran garantides la diversió i un munt d'experiències emocionals i educatives. Així que no ho dubtis i comença la recerca de la millor alternativa per als teus fills!

Font: Faros Hospital Sant Joan de Déu.

Tolerància i respecte, dues qualitats que hem de transmetre als nostres fills.

La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.

Que els nens interioritzin aquestes qualitats és fonamental per a l'èxit en el futur, però recorda que ho faran si veuen que els pares són tolerants i respectuosos.

A l'escola, al parc o en qualsevol activitat extraescolar fills conviuen i creixen entre cultures molt diverses. Entenen les diferències? Les respecten i valoren?

És molt important que ho facin i aprenguin noves maneres d'actuar, de reaccionar i de treballar que no són les mateixes que ells tenen. Això els enriquirà, els farà més cultes i més receptius a l'hora d'afrontar els problemes de la realitat.

D'aquesta manera, per garantir l'èxit dels nens en un món cada vegada més global, cal inculcar aquesta actitud i fer que siguin receptius i tinguin la ment oberta, a una diversitat amb la qual conviuran durant tota la seva vida.

Els fills seran més tolerants amb els altres si tu ho ets 

No existeix un manual sobre com ensenyar als nens a ser tolerants i respectuosos, però, com en molts casos, no hi ha millor lliçó que l'exemple. Aquesta actitud s'anirà incorporant en la personalitat dels petits de forma subtil, imitant les persones que estan al voltant. D'aquesta manera, si tu respectes als altres, valores les altres cultures i rebutges els estereotips injustos, ells també ho faran.

A més, també és recomanable parlar amb els nens sobre aquest tema, ensenyar-los característiques que no són pròpies de les seves tradicions, saber quins missatges reben dels mitjans en aquest sentit i, si encara no l'han tingut, donar-los l'oportunitat que juguin i treballin amb persones d'altres cultures. Això sí, han de saber que tolerar tampoc no significa deixar passar certes conductes, per exemple, aquelles que puguin ferir o ofendre als altres.

Respecte pels altres, però també pel medi ambient

La tolerància, en el nostre món actual, no només és aplicable a les nostres relacions amb les persones. També ha de ser la clau de la nostra actitud amb l'entorn. Segons explica Pau Chamorro, responsable d'Educació Medi Ambiental de Greenpeace a la revista CEAPA, vivim en una cultura de plaers passatgers. Tenim electricitat, aigua, roba, menjar, sense preocupar-nos per la desforestació o el canvi climàtic. Així creixen també els nostres fills. Som conscients que, en aquest sentit, també han de rebre exemple?

Chamorro aposta perquè els valors bàsics de respecte per l'entorn es vegin ja a casa. Per a ell, accions com separar les escombraries, consumir aigua i energia en la justa mesura o rebutjar bosses de plàstic tenen un gran potencial educatiu. A més, aconsella que es facin activitats familiars que aproximin els nens a la natura, com anar d'acampada, fer senderisme o banyar-se al riu.

Val a dir que les escoles també expliquen que els recursos del planeta s'acaben. Els nostres fills reben avui més educació ambiental que fa uns anys i és per això que les seves aportacions han de ser també acollides en la família. Així ho afirma Chamorro, i afegeix que l'aprenentatge col·lectiu entre tots els membres d'una llar, de diverses generacions, pot portar a solucions conjuntes i compartides. Es tracta només, doncs, d'apreciar el coneixement de l'altre i contrastar-lo amb el mateix; no és més que tolerar.

Font: http://faros.hsjdbcn.org

Educa als teus fills amb sentit de l'humor: riure és una de les millors medicines!

Font: 

FAROS Sant Joan de Déu

Les rialles i el bon humor sovint són la millor de les medecines. Els nens descobreixen el riure de forma espontània a les poques setmanes de néixer, i al llarg de la seva infància les rialles l’acompanyaran i ompliran la nostra llar de felicitat.

Però, com a pares, ajudem a que els nostres fills cultivin el sentit de l’humor? Procurem que aprenguin a riure sense ferir a ningú? Cuidem que pugin veure en els seus errors i en els nostres una oportunitat de mirar les coses des d’una altra perspectiva? Dediquem temps a divertir-nos amb els nostres fills?

El sentit de l’humor és tan necessari en la vida familiar com ho és la disciplina, l’educació o els valors. Les relacions entre pares i fills que permeten i dediquen temps a divertir-se, al bon humor i a riure, són més sanes, menys tenses i més cordials. L’humor també ens serveix per veure els problemes amb una dimensió més correcta, ni sobreestimats ni subestimats, alhora que saber riure dels nostres errors facilita la possibilitat de reconduir situacions que, d’una altra manera, farien augmentar la tensió i els conflictes.

El sentit de l’humor també s’educa 

Tenim la tendència a pensar que l'humor forma part de la nostra composició genètica, com els ulls blaus o els peus grans. Però el sentit de l'humor és en realitat una qualitat que s’aprèn i que es pot desenvolupar en els infants. 

Als nens els encanta divertir-se, i als pares ens és fàcil fer-los riure quan són bebès, però a mida que creixen i comencem a sentir la responsabilitat de la seva educació, a poc a poc podem allunyar-nos de les expressions diàries d’alegria amb les que ens dirigíem a ells quan eren petits. Ens posem perfeccionistes portats por la tensió i l’estrès, i sovint passem la major part del temps corregint i senyalant els errors, els conflictes i les dificultats.

Moltes vegades oblidem passar temps amb els nostres fills divertint-nos, quan l’humor també ens pot ajudar molt en la seva educació. Deixem doncs de ser models de persones alegres i divertides, sense tenir en compte que les famílies que passen temps juntes divertint-se, creen vincles de relació més estrets i duradors. 

Quins beneficis aporta riure?

Riure és una de les expressions que més beneficis aporta a una persona, i un bon sentit de l'humor és una eina que els nens poden aprendre i que els ajudarà a:

• Veure les coses des de molts punts de vista.
• Ser espontani.
• Captar idees no convencionals o formes de pensar diferents.
• Veure més enllà de la superfície de les coses.
• Gaudir i participar en els aspectes lúdics de la vida.
• No prendre’s les coses massa seriosament.
• Els nens amb un sentit de l’humor ben desenvolupat són més feliços i optimistes, tenen una major autoestima, i poden gestionar les diferències (pròpies i dels altres). Els nens que poden apreciar i compartir l'humor són apreciats pels seus companys i són més capaços de gestionar les adversitats de la infància.

A més a més, un bon sentit de l'humor no només ajuda als nens emocionalment i socialment. S’ha demostrat que les persones que riuen més són més saludables:

• Riure és l’expressió de l’alegria i ens fa menys propensos a estar deprimits.
• Activa la producció d’endorfines, transmissors químics que aporten al cervell alleujament i benestar.
• Allibera tensions.
• Millora la nostra funció immune, augmentant la nostra resistència a malalties o problemes físics.
• Experimentem menys estrès.  
• Provoca una resposta emocional única orientada a l’alegria i al benestar.
• Augmenta la captació d’oxigen.
• Crea un ambient positiu i cordial.
• Ens ajuda a prendre perspectiva davant els problemes.

Però sobretot, un sentit de l'humor sa, que no ridiculitza ni fereix, és el que fa que la vida sigui molt més divertida. Així doncs, riguem molt i riguem junts!

Estimulem el llenguatge dels més menuts!

El llenguatge és l’instrument de comunicació més  important que tenim les persones.

A més, el seu desenvolupament adequat és decisiu per l’estructuració del pensament, l’acció, per estructurar i regular la personalitat i el comportament amb els altres, és el principal medi d’informació i transmissió de cultura.

L’entorn familiar és el context clau, insubstituïble per l’estimulació i desenvolupament del llenguatge en els nostres fills i filles.

A continuació trobareu un conjunt de pautes sobre com estimular el seu llenguatge.

Estimulació del Llenguatge

Com afecta el canvi d'hora en els infants.

El canvi d'hora pot afectar el rellotge biològic dels nens, i provocar principalment trastorns del son. Si bé en 2 o 3 dies es recupera el ritme, hi ha eines per reduir-ne els efectes.

El canvi d'hora respon a l'avançament i retard d'una hora que fem cada primavera i tardor per tal de reduir el consum global d'energia, per fer coincidir l'inici de la jornada laboral amb les hores de llum. Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), l'estalvi domèstic en il·luminació des del canvi d'horari de març al d'octubre pot ser d'un 5%.

Actualment uns 70 països han adoptat aquesta mesura, i concretament a la Unió Europea hi ha una regulació que unifica els dies en què es produeixen els canvis d'horari. S’ha establert que siguin l'últim diumenge de març i d’octubre.

El proper diumenge 27 de març de 2022 avançarem una hora (les 02:00 de la matinada passaran a ser les 03:00) amb la qual cosa dormirem una hora menys, i amb aquesta mesura es pretén estalviar energia.

Encara que només es tracti d'una hora, aquesta mesura pot afectar el bioritme dels més petits. Segons el grup especialitzat en somni de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), els nens són el col·lectiu que més nota els efectes. El seu rellotge biològic pot trigar diversos dies, i fins i tot una setmana, a adaptar-se al nou horari.

Respecte al canvi d'hora que té lloc a al març, a diferència de la de l'octubre, es tradueix que dormim una hora menys i això implica que l'endemà s'avancen els àpats i l'hora d'anar a dormir a la nit. És normal que els nens presentin canvis en el patró de la son durant els primers dies, mal humor, irritabilitat i que estan més apàtics i ansiosos.

El canvi en les rutines normals del petit sol comportar irritabilitat, i també és possible que hi hagi canvis en la gana, especialment en nadons. A mesura que es fan grans, els efectes es van reduint, tot i que no desapareixen del tot. Els pares han d'estar preparats, doncs seria relativament normal observar que el fill està de pitjor humor durant aquests dies.

Com reduir l'impacte del canvi horari

Una de les millors maneres per fer que el canvi horari no es noti tant en els petits és acostumar-los uns dies abans que es produeixi. Així, per exemple, es pot avançar uns 15 minuts l'horari de totes les rutines del nen: menjar, dormir, llevar-se... D'aquesta manera el canvi resultarà menys brusc.

És bo començar amb aquest sistema una setmana abans del canvi oficial d'hora. A més, és important que tota la família l'acompanyi. D'aquesta manera comprovarà que el canvi és una cosa que afecta a tots els integrants de la llar i li costarà menys sentir-se implicat i acostumar-se al canvi d'hàbits.

El moment en què els petits notaran més el canvi és el diumenge a la nit, ja que és quan han de conciliar el son en un horari que no és normal. 

És recomanable explicar als petits la raó per la qual hi ha una modificació horària, així com donar-los a entendre, sempre que sigui possible per què es fa de nit més tard i per quin motiu a la tardor passa el contrari.

Font: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-afecta-canvi-dhora-nens

El descans dels infants

La son és una necessitat vital per a les persones de totes les edats. En el cas dels infants és especialment important un bon descans, ja que si dormen bé, la seva actitud és més vital i positiva.

En l'etapa de 3 a 6 anys, hi ha normalment una tendència exagerada a anar a dormir molt tard, bé perquè es mira la televisió, o bé perquè els pares i mares som massa permissius en l'hora d'anar a dormir o bé perquè se sopa molt tard i entre que s'acaba el sopar i l'hora d'anar a dormir encara sol passar un bona estona. Aquesta falta de descans pot produir una fatiga crònica en els nostre infants durant el dia, excepte quan hi ha una activitat interessant per a ells.

En general, podem dir que els nostres fills/es:

- entre els 3 i 4 anys necessiten dormir de 12 a 14 hores totals de son.

- entre els 4 i 6 anys necessiten dormir d'11 a 12 hores totals de son.

A més de les hores que es dorm també cal tenir en compte la qualitat d'aquest son i de descans i són molt importants els factors que la condicionen: sorolls, llum excessiva, roba de llit suficient però no excessiva, temperatura de l'habitació, etc.
Un aspecte important del descans són els hàbits. És important mantenir l'horari d'anar a dormir, i si abans d'això fem una activitat relaxant o tranquil·la com passejar, el bany abans de sopar, escoltar música tranquil·la, llegir un conte plegats abans d'anar a dormir, explicar les vivències del dia... propiciarem que el son no sigui inquiet i així podrem evitar pors i malsons, tan usuals en aquestes edats.

Quan no es descansa prou, l'estat general del seu cos pot reaccionar amb conductes inadequades, hiperexcitabilitat, irritabilitat, dispersió... o bé somnolència, baix nivell d'atenció, inhibició... Aquestes conductes interfereixen en els processos de creixement, d'aprenentatge i de relació social i afectiva. Hi ha, doncs, una estreta relació enter el descans, el benestar i el rendiment. Per això, un bon descans és imprescindible perquè els nostres fills i filles vagin a l'escola en condicions òptimes.

Font: www.gencat.cat/familiaiescola

Xerrada amb cafè: com parlar de la mort als infants?

El passat divendres 19 de novembre va tenir lloc la xerrada amb cafè “Com parlar de la mort als infants”, moderada per la psicòloga i logopeda Montserrat Baulenas. En aquesta entrada trobareu una llista de contes i pel·lícules que es van recomanar.

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la mort i el dol, i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. 

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir!

Després de l'estiu... adaptació!

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar!!!!

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar, però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant físicament com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi de mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en si mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge perquè no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, perquè puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al curs vinent: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada a l'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures 

Reunions amb les famílies d'Educació Infantil

El passat dijous 27 de febrer, l'Equip Psicopedagògic d'Infantil i Primària va realitzar unes breus xerrades a les reunions de segon trimestre amb les famílies d'Educació Infantil.

• A P3 es va parlar de com educar en la responsabilitat. Més específicament, com posar límits de manera efectiva i com recompensar les conductes que ens interessa potenciar en els nostres infants.

• A P4 la Montse Baulenas, psicòloga i logopeda de l'escola, va parlar del desenvolupament del llenguatge i en quins casos es necessita logopèdia escolar, ja que a P5 s'avalua a tot l'alumnat i es realitza una intervenció en aquells infants que ho necessiten.

• A P5 es va animar a les famílies a no anticipar-nos al canvi d'Infantil a Primària i es van donar unes breus pautes per afrontar la situació amb bon humor.

Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original. 

4 mites i realitats sobre les persones introvertides

Quan el nostre fill o la nostra filla és introvertit/da acostumem a pensar que té poca confiança i seguretat en ell/a mateix/a i una autoestima baixa. Ara bé, això no funciona d'aquesta manera. La introversió és una característica del temperament de les persones i no un símptoma de debilitat o de malestar personal.

Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, ens ajuda a entendre com són les persones introvertides a partir de 4 mites i realitat sobre la introversió. 

Per Álvaro Bilbao (font)

Ho reconeixeu a la vostra filla o al vostre fill? I a vosaltres?

Fins la setmana vinent!

Xerrada amb cafè sobre la intel·ligència emocional

El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè "Intel·ligència emocional, motivació i autoestima", amb l'objectiu de dialogar sobre com educar les emocions. 

A continuació us deixem un petit resum informatiu sobre el tema i pautes que podeu aplicar a casa amb infants i joves. 

Què és la intel·ligència emocional?

Segons autors com Bisquerra, és l’habilitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, i la capacitat per gestionar-les.

Què és l'educació emocional?

• És un procés educatiu, continu i permanent. 
• Es tracta de potenciar el desenvolupament de les competències emocionals. 
• Té la finalitat de capacitar-lo per a la vida i augmentar el benestar personal i social. 

(Bisquerra, 2000)

La importància de la família en l'educació emocional

El context familiar és una oportunitat idònia per al desenvolupament de competències emocionals. Per tant, és important que com a adults:

• No amaguem les nostres emocions,
• les acceptem i 
• les verbalitzem davant d'infants i joves per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Eines per a ajudar a infants i joves a desenvolupar la intel·ligència emocional

   

Consells per ser més competents emocionalment:

• Comunicar-nos assertivament: evitar l'ús d'etiquetes ("ets...") i substituir-ho per descripcions d'allò que passa ("estàs"...). 

                           Ser assertiu significa dir allò que pensem sense ferir als altres, per exemple: 

                           “No tinc diners” → “No vull comprar-ho”

                           “No queden llaminadures” → “No vull que mengis llaminadures ara”

                           “No es pot” -> “No vull que ho facis”

                           “La mestra diu que no es pot córrer aquí” → “No vull que corris aquí”

• Reconèixer els èxits d'infants o joves evitant valorar-los per aquests, és a dir, evitant aprovar allò que realitzen. 
• Potenciar el coneixement i l’expressió de les emocions i ampliar el vocabulari emocional: els diccionaris d'emocions són molt útils per aquest propòsit. Evitem usar les paraules "bé" i "malament". 
• Vigilar amb el llenguatge no verbal: amb gestos, to de veu, postures corporals, etc. les persones comuniquem molta informació. 

Tècniques que podem utilitzar:

• Utilitzar els "Missatges JO". 
• Usar el "disc ratllat" envers demandes i/o situacions repetitives. 
• Fer relaxacions, visualitzacions, ioga en família, etc. que ens ajudi a conèixer-nos i a connectar el nostre cos i la nostra ment. A més a més, és una bona oportunitat per compartir moments amb la nostra família i conèixer com funcionem. 
• Realització d'un diari emocional. 

Si voleu tota la informació de la xerrada, bibliografia sobre el tema i recomanacions de llibres per educar emocionalment a infants i joves aquí hi podeu accedir. 

Els terrors nocturns

La majoria dels mares i pares han hagut de consolar alguna vegada als seus infants després d'un malson. Però els terrors nocturns ocasionen tal angoixa i por que no hi ha manera de consolar-los.

Un terror nocturn és un trastorn del son que s'assembla a un malson, amb l'excepció que és molt més espectacular. Tot i que els terrors nocturns poden espantar bastant als que els presencien, no solen ser un motiu de preocupació ni el signe d'un problema mèdic subjacent.

Què són els terrors nocturns?

Durant una nit típica, el somni passa per una sèrie de fases. Cadascuna d'elles s'associa a una activitat cerebral particular, i la fase de moviments oculars ràpids (REM en anglès) és quan tenen lloc la majoria de somnis.

A diferència dels malsons, un terror nocturn no és un somni des del punt de vista tècnic, sinó més aviat una reacció sobtada de por que té lloc durant la transició d'una fase de son a una altra.

Els terrors nocturns solen ocórrer de dues a tres hores després que l'infant agafi el son, quan té lloc la transició des de la fase de son més profunda a la més superficial. En general, aquesta transició succeeix amb suavitat, però a vegades l'infant s'agita i s'espanta - i aquesta reacció de por és el terror nocturn.

Durant un terror nocturn, la persona es pot incorporar i seure al llit sobtadament i posar-se a cridar o xisclar com si estigués summament angoixat. La respiració i el ritme cardíac se li poden accelerar, pot començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigués summament alterat i espantat. Al cap d'uns minuts o una mica més, es calma i es torna a dormir plàcidament.

A diferència dels malsons, que se solen recordar, l'endemà els infants no tenen cap record del terror nocturn perquè estaven adormits mentre va ocórrer. 

Quina és la seva causa?

Els terrors nocturns són provocats per una hiperactivació del sistema nerviós central durant el son. Això pot passar perquè encara està madurant.

Els terrors nocturns són més freqüents en infants que:

• estan molt cansats, malalts, estressats o fatigats
• estan prenent un medicament nou
• dormen en un entorn nou o lluny de casa.

Com reaccionar davant d'un terror nocturn

La millor manera de reaccionar davant un terror nocturn és esperar pacientment que passi i assegurar-se que l'infant no es fa mal a l'agitar-se. Generalment es tranquil·litzen i tornen a la placidesa del somni al cap de pocs minuts.

És millor no intentar despertar l'infant durant un terror nocturn. Aquests intents no solen funcionar i, en el cas que funcionin, el més probable és que, en despertar-se, se senti desorientat i confós, probablement li costarà més tranquil·litzar-se i tornar a agafar el son.

També seria interessant provar aquestes recomanacions:

• Reduir l'estrès a què està sotmès l'infant. 
• Establir i mantenir una rutina per abans d'anar a dormir que sigui simple i relaxant.
• No deixar que vagi a dormir tard. 

Font: KidsHealth