4 mites i realitats sobre les persones introvertides

Quan el nostre fill o la nostra filla és introvertit/da acostumem a pensar que té poca confiança i seguretat en ell/a mateix/a i una autoestima baixa. Ara bé, això no funciona d'aquesta manera. La introversió és una característica del temperament de les persones i no un símptoma de debilitat o de malestar personal.

Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, ens ajuda a entendre com són les persones introvertides a partir de 4 mites i realitat sobre la introversió. 

Per Álvaro Bilbao (font)

Ho reconeixeu a la vostra filla o al vostre fill? I a vosaltres?

Fins la setmana vinent!

Eines per garantir la seguretat dels nostres fills i filles a la xarxa

Les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia i és que, en major o menor mesura, tots en fem servir diàriament, sobretot les noves generacions que han nascut amb ella.

Si s'utilitza adequadament, la tecnologia és una potent eina d'aprenentatge però si no aprenem a usar-la de forma correcta, pot resultar perillosa.

Aquests són només algunes de les dificultats o problemes que el mal ús d'Internet i de les tecnologies poden causar a infants i jovent:

• Conductes addictives
• Pèrdua de la sociabilització
• Depressió, ansietat infantil
• Conductes agressives
• Sedentarisme
• Problemes de son o de visió per l'ús excessiu de les pantalles
• etc.

Com podem prevenir aquests problemes?

No es tracta de prohibir l'ús d'Internet sinó d'educar perquè els nostres fills i filles aprenguin a fer un bon ús de la xarxa. També cal posar alguns límits i supervisar-los.


Quines eines tenim al nostre abast per a començar?

No et preocupis si no saps per on començar, tens un munt d'eines senzilles al teu abast.

Comença per baixar-te aquesta guia gratuïta de supervisió familiar ("control parental") en la qual tens explicats pas a pas com descarregar i programar les principals aplicacions de "control parental".


A continuació et fem un breu resum de les més importants.

Windows 10

Es tracta de crear un compte d'usuari per als fills/es i un altre que sigui d'administrador per als adults. Si tens fills/es d'edats molt diferents pots crear un compte per cada un d'ells i així podràs ajustar millor els permisos que vols donar-li a cada compte d'usuari.

Un cop creades les comptes pots ajustar coses com:

• El límit de temps d'ús de l'ordinador: pots assignar un horari d'ús diferent per a cada dia de la setmana.
• Bloquejar l'accés al contingut inadequat: pots bloquejar les webs que no vols visitar teus fills/es, com violència, sexe o per exemple l'accés a les xarxes socials si són menors de 14 anys.
• Controlar les aplicacions o jocs que poden o no descarregar els teus fills/es. 

Youtube kids

Si tens fills/es petits i només fan servir Youtube de tant en tant per veure els dibuixos, pots baixar-te Youtube Kids i crea un perfil per al teu fill/es. Així t'assegures que no li sortirà cap contingut inadequat per a la seva edat.

Amb aquesta aplicació també pots configurar un limitador de temps d'ús diari.

Family Link

Family Link és una eina que ha creat Google. És gratuïta i consisteix en vincular el teu mòbil amb el mòbil o la tauleta ("tablet") del teu fill/a, després només has de configurar-ho opcions com:

• Permet crear comptes de Google per a menors de 13 anys.
• Controlar les aplicacions o jocs que s'instal·len els menors. 
• Gestiona i limita el temps d'ús.
• Permet bloquejar els continguts inadequats per a menors.

Aquestes són algunes aplicacions gratuïtes que tens al teu abast però en el mercat hi ha moltes altres aplicacions de pagament que permeten un control encara més exhaustiu. Algunes mesures senzilles però molt importants que podem prendre des de casa són:

• Posar l'ordinador de casa al menjador o qualsevol altra habitació comú.
• Deixar el mòbil fora del dormitori quan els joves se'n van a dormir.
• No fer servir la tecnologia mentre estem menjant (a l'hora d'esmorzar, dinar, sopar, etc.)
• No deixar utilitzar l'ordinador, videojocs, etc. fins que no s'han acabat les tasques de casa o els deures.

Font: FAROS Sant Joan de Déu

El difícil diàleg amb un adolescent

Conviure amb un adolescent no és una tasca senzilla. Moltes vegades no entenem perquè ens diuen el què ens estan dient o perquè actuen d'aquella manera.

Com pot ser que el nostre fill o la nostra filla comenci a amagar-nos informació i/o a dir mentides? Què li està passant?

Us recomanem la lectura d'aquest article del Diari Ara en el què s'expliquen els canvis que pateixen els adolescents en relació als vincles amb els pares.

El difícil diàleg amb un adolescent

Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

La supremacia de les noves tecnologies en la nostra vida ha fet que pares, mares i fills disposem als nostres dispositius mòbils no només del correu electrònic, sinó d’aplis com Facebook, Twitter i WhatsApp, que ens ajuden a comunicar-nos de manera immediata. Els grups de pares i mares a WhatsApp no són una excepció i, d’un temps ençà, s’han convertit en una via comunicativa de primer ordre, una pràctica útil quan es tracta de qüestions organitzatives i econòmiques, però... ¿què passa quan la raó d’aquests missatges passen a ser els deures i exàmens, un càstig grupal o la metodologia d’un determinat mestre?

Això és el que passava fins fa poc a la classe del Joel, que l’any passat feia cinquè de primària. “El xat de pares servia per avisar-nos mútuament quan s’acostava un dia de vaga o de lliure disposició -explica Rafa Alcaide, el pare del Joel- i per decidir entre tots si fèiem un regal a la tutora o a la nostra delegada de classe. Però també es va convertir en l’eina que fèiem servir pares i mares per preguntar els deures i exàmens que tenien els nostres fills, i això servia per fer broma amb el fet que potser caldria celebrar en paral·lel la nostra pròpia graduació a final de curs”.

LA SEVA AUTONOMIA, EN JOC

“També debatíem de tant en tant que el més adequat seria abandonar aquesta pràctica. Érem conscients que actuàvem en detriment de l’autonomia, responsabilitat i tolerància a la frustració -a un suspens, a un negatiu per deures no fets, etc.- dels nostres fills, però de vegades no ens en podíem estar”, prossegueix Alcaide, que també reconeix comaquesta apli de vegades sí que resulta útil: “Ens va permetre detectar unes conductes d’una antiga tutora que no ens van agradar gens ni mica. Vam cursar una queixa a través de la delegada a direcció i, sortosament, va arribar una solució que va beneficiar els nostres fills”, explica.

Amb el Whatsapp, el perill no és l’eina en si, sinó els usos que se’n fa

Com passa amb qualsevol mitjà, el perill no és l’eina en si, sinó els usos que se’n fa. Jordi Pla, professor d’ESO, ho té ben clar: “Que pares i mares decideixin fer servir el WhatsApp per organitzar-se en comissions, fer un regal o quedar per acompanyar la canalla a un partit em sembla fantàstic”. Tot i així, insta a cuidar el llenguatge i “veure si el to és agressiu i ofensiu o prudent, dialogant i empàtic”. On és el problema, doncs? “En el fet que els adults demanin quins deures cal fer, quins temes surten a l’examen de l’endemà, quin tipus de roba cal dur per a la sortida, etc.”, subratlla Pla. I no només això, ja que al seu parer “els fills ja els han pres el pèl, i a mesura que vagin creixent, uns esdevindran esclaus i els altres trobaran en el despotisme la seva zona de confort”.

"Els fills ja els han pres el pèl, i a mesura que vagin creixent, uns esdevindran esclaus i els altres trobaran en el despotisme la seva zona de confort"

JORDI PLA - PROFESSOR

De vegades aquests xats també serveixen per comentar situacions que afecten el grup, a partir de comentaris dels mateixos alumnes o de les percepcions dels pares, que engeguen un debat esbiaixat i totalment al marge de l’equip del centre. Alguns cops fins i tot és el mateix mestre qui esdevé l’objecte de crítiques dels pares, un cercle viciós que cal tallar d’arrel. Pla es mostra taxatiu en aquesta qüestió: “Si algun pare o mare té algun dubte o queixa, cal que sol·liciti hora d’entrevista i parli directament amb l’educador; és la manera més ràpida, eficaç i neta per aclarir o solucionar algun possible inconvenient”. Una opció que, de retruc, evita posteriors penediments, i és que, com apunta el mestre, “de vegades, quan tenim un mòbil a les mans i no veiem l’interlocutor o interlocutors, ens animem i fins i tot arribem a perdre el nord”.

Cal recordar, a més, que la comunicació entre docents i famílies és clau. El principal beneficiat ha de ser en tot moment l’alumne, cosa que no significa que el tàndem escola-família hagi de buscar eines que els permetin una connexió il·limitada les 24 hores al dia. Jordi Pla té clar el protocol: “Fer servir el correu electrònic de manera puntual, l’agenda per a comunicacions no urgents i el telèfon de l’escola per a casos molt urgents”. Una lliçó que sembla que, aquest any i amb les criatures ja a sisè, els pares i mares de la classe del Joel ja han après: “Ara el WhatsApp dels pares només serveix per fer apunts puntuals i pràctics”, celebra Alcaide.

FONT: http://criatures.ara.cat

Pinzellades 48: Així no aprenen Part 1

“Així no aprenen” 1

Professors i psicòlegs identifiquen deu conductes dels pares que entorpeixen l’educació dels nens

La majoria de pares i mares concedeix molta rellevància als estudis dels fills i prova d’implicar-s’hi. Però mestres i psicòlegs asseguren que no sempre tenen clar quin és el seu paper en l’aprenentatge escolar i de vegades adopten actituds que acaben perjudicant l’educació dels fills.

ESTUDIAR AMB ELLS

Ser pare i mestre alhora crea conflictes i dependència

“Arriben els primers deures escolars i el pare i la mare són allà, al seu costat; els deures són de la criatura, no de la família; el deure de la família és vetllar perquè el nen tingui espai i temps per fer les seves tasques i, si són molt petits, facilitar l’organització del temps”, explica María Jesús Comellas, professo-ra de la UAB a la facultat de Ciències de l’ Educació i psicòloga especialitzada en les relacions família-escola. Benjamí Monte-negro, de l’ Equip Psicològic del Desenvolupament de l’Individu, diu que el paper dels pares és el d’auditors: “Han de controlar que la feina estigui feta, però no entrar en el contingut perquè es tracta que les tasques les facin els nens i així treballar la seva autonomia”. Això no significa que si el nen planteja algun dubte no se li donin pistes o eines per resoldre’l. Diuen els experts que fer de mestres i pares alhora només porta problemes: crea conflictes familiars diaris i genera dependència, perquè els nens s’acostumen que hi hagi algú a sobre d’ells per treballar. I si la criatura té dificultats d’aprenentatge o necessita reforç, el consell és buscar un professor particular.

SOLUCIONAR-LOS-HO TOT

Resoldre les seves badades dificulta la maduració

“Els nens han d’aprendre a organitzar-se i a resoldre els seus problemes, a qualsevol edat, i no s’ha d’enviar ningú corrent a comprar tinta d’impressora al vespre perquè l’endemà ha de lliurar un treball ni portar-li a l’escola el llibre o l’entrepà que s’ha oblidat a casa; si els pares els solucionen tot ‘amb tal que estu-diïn’, no maduren, no assumeixen les seves responsabilitats ni aprenen a ser autònoms”, coincideixen Comellas i Montenegro.

CENTRAR-HO TOT EN L’ESTUDI

Fer de la formació l’eix de la vida familiar fa malbé la relació

Els educadors asseguren que una frase molt reiterada dels estudiants és “als pares només els interessa si estudio, les altres coses no els importen gens”. “Quan ho focalitzes tot en els estudis, quan el primer que li preguntes al fill a la porta de l’escola és quins deures té o quina nota li han posat en comptes de com li ha anat el dia, o amb qui s’ha relacionat, transmets que t’interessa l’aprenen-tatge, no la persona”, diu Comellas. I agrega que el mateix passa quan s’allibera de tasques domèstiques el fill universitari perquè “la seva feina és estudiar”. “Aquella persona ha de viure, ha de saber organitzar-se, tenir habilitats domèstiques i saber relacionar-se, i d’això de vegades no ens n’ocupem, ni ens interessem per la vida emocional i relacional dels fills”, emfatitza la psicòloga.

VOLER GENIS

Sobreestimular sovint provoca l’efecte contrari

Els mestres expliquen que una pràctica molt habitual en les famílies és sobreestimular els nens. “Tots volen un fill geni i els omplen el bressol d’artefactes, abusen de jocs didàctics, s’afanyen perquè aprenguin moltes coses i com més aviat millor, i aquesta sobreestimulació no només no influeix en una evolució cognitiva més ràpida sinó que sovint té efectes contraproduents en forma de problemes d’atenció o de falta de concentració”, explica Joan Domènech, mestre de l’ escola Fructuós Gelabert de Barcelona.

Aquesta impaciència respecte a l’aprenentatge provoca, segons els psicòlegs, que els pares es desesperin davant les primeres dificultats en els estudis o vis-quin com un fracàs els primers mals resultats, sense tenir en compte que l’educació és un procés a llarg termini i que el que els nens necessiten per aprendre és paciència i ànim. “Els pares no haurien de considerar els mals resultats com un fracàs perquè això redueix l’autoestima dels fills i incapacita cada vegada més els uns i els altres”, adverteixen.

Mayte Rius. La Vanguardia,

13 de setembre del 2016 

Xerrada amb Cafè: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.

Dimecres  dia 23 de novembre una quinzena de pares i mares van poder compartir experiències, orientacions i metodologies que utilitzen a casa amb els seus fills i filles amb TDAH. A més a més, des de l'equip psicopedagògic es van donar una sèrie de pautes per a poder gestionar situacions que es donen a casa.

A continuació us deixem el recull de pautes i d'informacions que es van donar als assistents de la xerrada.

SENYALS D'ALERTA

SENYALS D’ALERTA INFANTIL

-       Joc social pobre.

-       excés de preferència per jocs moguts.

-       actitud desmontadora de les joguines.

-       pobre interès sostingut davant d’un joc.

-       torpesa psicomotriu.

-       Possibles dificultats en l’aprenentatge de colors, números i lletres.

-       immaduresa emocional.

-       Rebequeries i accidents.

-       poca acceptació de les normes.

-       dificultat per veure el perill de les situacions.

SENYALS D’ALERTA PRIMÀRIA

-       ATENCIÓ i CONCENTRACIÓ:

-       Dificultat per establir ordre a les tasques o les responsabilitats de casa.

-       dificultat per “posar-se en funcionament” no només en tasques escolars.

-       Dificultat per mantenir l’atenció fins a acabar la tasca.

-       Perden i/o obliden coses necessàries.

-       Sembla no escoltar quan se’ls parla.

-       Obliden realitzar tasques quotidianes (per exemple: rentar-se les dents).

-       IMPULSIVITAT:

-       Actuen sense pensar.

-       Parlen quan no toca o responen precipitadament.

-       Els costa seguir ordres.

-       No anticipen i no planifiquen tasques diàries.

-       HIPERACTIVITAT:

-       Es mouen en excés.

-       van d’un lloc a l’altre sense parar.

-       Es gronxen a la cadira.

-       Juguen amb els objectes que puguin tenir a la mà.

-       parlen en excés.

-       Els costa esperar el torn a l’hora de jugar i fer-ho de manera tranquil·la.

-       Són sorollosos.

SENYALS D’ALERTA ADOLESCÈNCIA

-       ATENCIÓ:

-       Manca de concentració (atenció sostinguda).

-       Dificultat en la memòria de treball.

-       Manca d’atenció selectiva.

-       Dificultats acadèmiques.

-       Discurs desorganitzat i desorganització mental.

-       Oblits.

-       Dificultat en el control d’impulsos.

-       Inflexibilitat.

-       FUNCIONS EXECUTIVES:

-       Incapacitat per a planificar mentalment les tasques diàries.

-       Evitar les responsabilitats.

-       Dificultats per mantenir l’esforç continuat.

-       Dificultat per establir fites a mig i curt termini.

-       Necessitat de recompensa immediata.

-       Entrega de tasques fora de termini o incomplertes.

-       Dificultat per establir prioritats.

-       CONDUCTUAL:

-       manca d’interès (“passotisme”).

-       Ansietat.

-       Manca d’iniciativa.

-       Excuses.

-       Conductes impulsives i poc reflexives.

-       Refusen l’autoritat imposada.

-       Poc cooperadors.

-       Mentides, manipulació…

-       SOCIO-EMOCIONAL:

-       Poca empatia.

-       Egocentrisme.

-       Dificultats de relació.

-       Irritabilitat i canvis d’humor.

-       Crides d’atenció.

-       Poden presentar dificultat per entendre les emocions dels altres.

SENYALS D’ALERTA ADULTS

-       Menys estabilitat laboral.

-       Enèrgics.

-       Parladors.

-       Interrompen.

-       Impacients.

-       Presenten errors i oblits per distracció i desorganització.

-       Somiadors i semblen no escoltar.

-       Comencen moltes coses al mateix temps i acaben poques.

-       Dificultat per estar asseguts i quiets.

 

DIAGNÒSTIC 

Multidisciplinari.

Cal que els símptomes es donin en dos o més contextos (escola i casa per exemple). Hi ha una interferència evident en el funcionament de la persona.

Hi ha tres tipus:

-       Combinat: Criteris d’inatenció i hiperactivitat/impulsivitat.

-       Predomini Falta d’atenció.

-       Predomini hiperactivitat/impulsivitat.

PAUTES A CASA

-       Planificació i organització del temps a casa i de l’espai (rutines).

-       Ordres clares i senzilles.

-       Petites responsabilitats adequades a cada cas (i assolibles).

-       Comunicació positiva.

-       Permetre ajudes (ús d’alarmes, agendes electròniques…).

-       Control d’hàbits de salut (alimentació, son…).

-       Reduir activitats sedentàries o individuals.

-       Afavorir una activitat esportiva grupal.

-       Seguiment proper per facilitar el reforç positiu de comportaments.

-       Acompanyar en l’organització de les tasques acadèmiques.

-       Marcar límits clars i les seves conseqüències.

-       Constància i paciència.

Xerrada amb cafè: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.

Adolescents que roben

Quan un adolescent roba, és normal que els pares es preocupin i es preguntin:

El meu fill/a és un delinqüent?

• Al voltant dels 5 anys, els nens i nenes comencen adquirir el concepte de propietat i comencen a entendre el que significa robar.
• A l'adolescència ja està més que format el sentit i la funció que té robar.
• Encara que ja han après que robar és dolent, els adolescents que roben ho fan per diferents motius.

Motius perquè un adolescent roba

• Demostrar independència dels pares.
• Demostrar que poden sortir amb èxit de fets arriscats.
• Mostrar intel·ligència i astucia cap als pares “Mireu que arriscat sóc"
• Demostració de valentía davant del grup d'iguals i amb això major popularitat.
• Buscar afecte i acceptació. 
• Substituir la falta d'estimació per propietats materials.
• Experimentar conductes de risc.
• Indicador de problemes emocionals i de conducta.

El problema sorgeix quan aquestes conductes no desapareixen.

Recomanacions per a pares

• Parla amb ell/a tranquil·lament sobre el tema.
• No jutgis ni insultis.
• Questina-li el sentit que té robar i el fet que està perjudicant a altres persones.
• Recordar-li que confiem en ell/a i amb aquests fets la confiança se'n veu perjudicada.
• Evita fer sermons.
• Mostrar-li estimació i empatia perquè es mostri sincer/a.
• Feu-lo sentir una part important de la família.
• Mostrar interès pel què fa, les seves activitats...
• Evita mencionar contínuament l'incident i demostra-li confidencialitat. 

Si la conducta de robar persisteix, es recomana valorar la possibilitat d'acudir a un professional per rebre l'ajuda necessària. 

Publicat: https://www.euroresidentes.com/estilo-de-vida/adolescentes