Recursos i materials psicopedagògics

Des de l'Equip Psicopedagògic hem creat un espai virtual on podreu trobar recursos i activitats per a treballar diferents aspectes de l'aprenentatge (atenció, llenguatge, ortografia...).

A què esperes? Clica aquí!

Els terrors nocturns

La majoria dels mares i pares han hagut de consolar alguna vegada als seus infants després d'un malson. Però els terrors nocturns ocasionen tal angoixa i por que no hi ha manera de consolar-los.

Un terror nocturn és un trastorn del son que s'assembla a un malson, amb l'excepció que és molt més espectacular. Tot i que els terrors nocturns poden espantar bastant als que els presencien, no solen ser un motiu de preocupació ni el signe d'un problema mèdic subjacent.

Què són els terrors nocturns?

Durant una nit típica, el somni passa per una sèrie de fases. Cadascuna d'elles s'associa a una activitat cerebral particular, i la fase de moviments oculars ràpids (REM en anglès) és quan tenen lloc la majoria de somnis.

A diferència dels malsons, un terror nocturn no és un somni des del punt de vista tècnic, sinó més aviat una reacció sobtada de por que té lloc durant la transició d'una fase de son a una altra.

Els terrors nocturns solen ocórrer de dues a tres hores després que l'infant agafi el son, quan té lloc la transició des de la fase de son més profunda a la més superficial. En general, aquesta transició succeeix amb suavitat, però a vegades l'infant s'agita i s'espanta - i aquesta reacció de por és el terror nocturn.

Durant un terror nocturn, la persona es pot incorporar i seure al llit sobtadament i posar-se a cridar o xisclar com si estigués summament angoixat. La respiració i el ritme cardíac se li poden accelerar, pot començar a suar, a agitar-se i a comportar-se com si estigués summament alterat i espantat. Al cap d'uns minuts o una mica més, es calma i es torna a dormir plàcidament.

A diferència dels malsons, que se solen recordar, l'endemà els infants no tenen cap record del terror nocturn perquè estaven adormits mentre va ocórrer. 

Quina és la seva causa?

Els terrors nocturns són provocats per una hiperactivació del sistema nerviós central durant el son. Això pot passar perquè encara està madurant.

Els terrors nocturns són més freqüents en infants que:

• estan molt cansats, malalts, estressats o fatigats
• estan prenent un medicament nou
• dormen en un entorn nou o lluny de casa.

Com reaccionar davant d'un terror nocturn

La millor manera de reaccionar davant un terror nocturn és esperar pacientment que passi i assegurar-se que l'infant no es fa mal a l'agitar-se. Generalment es tranquil·litzen i tornen a la placidesa del somni al cap de pocs minuts.

És millor no intentar despertar l'infant durant un terror nocturn. Aquests intents no solen funcionar i, en el cas que funcionin, el més probable és que, en despertar-se, se senti desorientat i confós, probablement li costarà més tranquil·litzar-se i tornar a agafar el son.

També seria interessant provar aquestes recomanacions:

• Reduir l'estrès a què està sotmès l'infant. 
• Establir i mantenir una rutina per abans d'anar a dormir que sigui simple i relaxant.
• No deixar que vagi a dormir tard. 

Font: KidsHealth

Els beneficis d'explicar contes als infants

Sabeu la diferència entre llegir un conte i explicar-lo? 

La diferència rau en la manera com es transmet la història i és que, explicant-lo, s'aconsegueix captar l'atenció i emocionar als més petits i petites de la casa. 

Míriam Reyes, de la pàgina web Aprendices Visuales ens exposa els beneficis d'un acte tan senzill i divertit com explicar contes. I és que els contes són una magnífica eina per estimular el desenvolupament intel·lectual, social i emocional. 

Quins beneficis aporten?

• Estimulen el llenguatge. A cada conte, els infants descobreixen vocabulari nou i aprenen diferents expressions. A poc a poc aniran recordant frases i incorporaran al seu repertori estructures més completes. A més a més, també els ajudarà en la seva iniciació a la lectura i a llegir millor. 

• Aprenen sobre les seves emocions. Els contes donen als infants l'oportunitat d'identificar-se amb els personatges que hi surten. D'aquesta forma aprenen a identificar les emocions com a expressar-se i a gestionar-les. També és una bona oportunitat per començar a empatitzar, posant-se al lloc del personatge i descobrint què pensa i què sent. A més a més, quan veuen com afronta les situacions el personatge del conte aprenen a afrontar els seus propis problemes. 

• Estimulen la reflexió. A través de les històries, els infants comprenen la realitat i reflexionen sobre allò que els hi estem explicant. Així doncs, aprendran a comportar-se segons els valors que estan aprenent. 

• Exerciten la memòria i l'atenció. Repetir les històries més d'una vegada els ajuda a comprendre tots els detalls, a sentir-se més segurs i a treballar la seva memòria per a recordar-les. A més, durant l'estona que es dedica a la lectura del conte, l'infant focalitza la seva atenció en allò que està succeint. 

Sabíeu que eren tan beneficiosos els contes? A part d'aquests, aporten molts més beneficis, ja que ajuden a crear un vincle segur entre la persona que els llegeix i l'infant que els escolta, poden ajudar a relaxar als infants, estimulen la creativitat i la imaginació...

Voleu que us expliquem com els podeu utilitzar per a millorar el desenvolupament dels vostres infants? Si és així, deixeu-nos un comentari!

Xerrada amb cafè: Xantatge emocional i frustració

El passat divendres 22 de gener va tenir lloc la xerrada amb cafè “Xantatge Emocional i Frustració”. En aquesta entrada trobareu informació sobre aquest tema, pautes que podeu aplicar a casa i, finalment, us hem fet una llista de llibres i contes que us recomanem.

Què és el xantatge emocional?

El xantatge emocional pot donar-se en diferents tipus de relacions: entre els membres d’una família (per exemple, mare-fill), parelles, amics, etc.
La finalitat de la persona que fa el xantatge és aconseguir que l’altra persona faci allò que vol. A  vegades pot ser subtil i d’altres més marcat.

Maneres de fer xantatge:

• Per pressió o amenaça

Consisteix a pressionar l’altra persona, de tal manera que si no allò que se li diu, hi haurà un càstig o s’enfadarà molt. Davant d’aquesta manipulació, la persona sent por.
“Si fas això… estaràs castigat”, “si et portes malament, vindrà la policia”

• Culpabilitat

Consisteix a crear un sentiment de culpa a l’altra persona, és a dir, dir-li que no és bona si no fa cas.
“Si no fas el que et dic estaré molt trist/a”, “mira tot el que faig per tu…”

• Confondre

Qui fa el xantatge intenta deformar la situació fins a fer veure que és ell/a qui té la raó. Coneix els punts febles de l’altra persona i li fa veure que necessita la seva ajuda i consell per escollir el bon camí creant així una dependència.

• Promeses i regals

Es premia o es regala alguna cosa a canvi de fer cas.
“Si et portes bé et compraré…”, “si vas a veure l’àvia ,et compraré…”

Què és la frustració?

La frustració és una vivència emocional que es dóna quan un desig, una activitat, una il·lusió o un projecte no s‘arriba a satisfer.
Quan allò que volem no es compleix experimentem tot un seguit d’emocions com enuig, tristesa, angoixa… Ara bé, la sensació de frustració és transitòria. 

Aprendre a tolerar la frustració des de ben petits permet que els nens/es puguin afrontar de manera positiva les diferents situacions que se li presenten al llarg de la vida.

Pautes per a treballar la frustració des de casa

Tolerar la frustració vol dir ser capaç d’afrontar els problemes i les limitacions que ens podem anar trobant al llarg de la vida. És una actitud que es pot treballar i desenvolupar.

Per ensenyar als nostres fills/es a tolerar la frustració podem:

• Mantenir una actitud positiva davant les situacions adverses.
• Ensenyar als infants a esforçar-se.
• No els hi hem de donar tot fet. S’han de poder equivocar i aprendre dels seus errors.
• No cedir davant les rebequeries.
• Marcar objectius realistes per tal que s’enfrontin a situacions adequades a la seva edat.
• Fer que la frustració sigui un aprenentatge, per si es torna a donar la situació.
• Ensenyar a ser perseverant. Així podran aprendre a solucionar molts problemes. 
• Ensenyar maneres positives per fer front a la frustració:
• Tècniques de relaxació.
• Ensenyar a identificar emocions.
• Ensenyar a demanar ajuda.
• Podeu trobar més informació sobre aquest tema al bloc “Coneguem-nos” de l’escola. 

Eines per a treballar la frustració i prevenir el xantatge emocional

Llibres per a les famílies

Aquest llibre, del neuropsicòleg Álvaro Bilbao, és un bon manual per a famílies que tenen fills/es de totes les edats. Són especialment interessants els capítols on explica com funciona el cervell dels infants, com posar pautes i límits adequats i com treballar la frustració.

Aquest llibre ens pot ajudar a millorar la comunicació amb els fills/es. Alguns dels exemples que proposa són interessants per a evitar caure en amenaces, xantatges i frustracions innecessàries.

Llibres i contes per a treballar les emocions

Educació Infantil

"Així és el meu cor", de Jo Witek i Christine Roussey és un conte magnífic per entrar dins el món de les emocions. Al llarg d'aquest llibre els infants aprendran a reconèixer les emocions i els sentiments en totes les seves formes i tots els seus colors: alegria, tristesa, calma, disgust, por...

Aquest conte està recomanat per a principiants de les emocions. I és que, acompanyant al Pol descobrirem quan se sent trist, enfadat i content i què fa en cadascuna de les ocasions.

Un llibre per aprendre a expressar les emocions. Una divertidíssima i emotiva història per tal que els nens i nenes aprenguin a identificar què i com els fan sentir les diferents emocions.  Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap? Aquest és el punt de partida d’aquest original àlbum il·lustrat que pretén ser una eina per aprendre a expressar les diferents emocions que sentim. Un llibre per ajudar als petits lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix al seu interior. Recomanat a partir dels 4 anys d'edat.

Educació Primària (... i Secundària, Batxillerat i per adults!)

L'Emocionari és un diccionari que inclou 42 emocions i sentiments: tendresa, vergonya, culpa, decepció, etc. És una eina molt útil perquè infants (i adults) aprenguin a identificar allò que senten i descriguin què els passa. Com que parla de tantes emocions n'hi ha que es poden treballar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres caldrà esperar fins més endavant.

En aquest enllaç trobareu una guia de lectura i propostes d'activitats per a casa. De la pàgina 17 fins a la 26 trobareu l'apartat de propostes per a realitzar a casa agrupat per edats: 6-8 anys, 8-10 anys i 10-12 anys.

Aquest llibre, de l'Anna Llenas, és una col·lecció de 58 emocions i estats de l’ànim que et convida a retrobar-te amb cadascun d'ells en un viatge al teu interior. Igual que el llibre anterior, hi haurà emocions que podrem explorar a partir dels 6 anys, mentre que per d'altres emocions ens haurem d'esperar.

Amb aquest diari els nens i nenes aprendran a identificar les seves emocions, reconèixer-les i expressar-les d'una manera divertida i creativa. A cada pàgina hi ha una sèrie d'activitats i exercicis per canalitzar les emocions desagradables i potenciar aquelles que ens fan sentir bé. D'aquesta manera aconseguirem augmentar el benestar i el coneixement d'un/a mateix/a. Es recomana a partir dels 9 anys per treure'n el màxim de profit.

Aquest llibre, dels mateixos autors que "Emocionari" ens proposa sopes de lletres, textos, reflexions i activitats per aprofundir en el coneixement de les emocions. Si bé tots experimentem emocions constantment, no tots som igualment conscients dels diversos matisos que les acompanyen. I conèixer-los és un art, un art que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena. Recomanat a partir dels 12 anys.

Contes per a treballar la frustració (i més!)

És un recurs educatiu dissenyat per alliberar emocions des d'un enfocament amè i divertit. En el conte, la Martina, després d'un dia precipitat i enfadat, descobreix alternatives per alliberar-se del seu malestar i no acabar “cridant al gat, al veí, o a la seva mare”. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar les rabietes dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.

“En tus brazos” és un conte i una guia per acompanyar el plor. És un recurs per a tota la família, dissenyat per a treballar els diferents patrons educatius que limiten l’expressió de les emocions. Al final del conte trobareu una guia per acompanyar el plor dels infants.

Recomanat a partir dels 3 anys.

El Guillem és un globus que a vegades s'enfada molt, tant que perd el control. Aquest és un conte per a infants amb dificultats per controlar la seva ira, ja que ofereix pautes fàcils i divertides per a aconseguir-ho.

Tot sovint, després de posar límits als nostres fills/es ens pregunten.. "m'estimes?". Aquest conte és ideal per aquests moments i és que, com diu la protagonista, "passi el que passi i facis el que facis, l'amor mai no s'acaba". Un conte per tenir sempre a mà.

Esperem que la informació us sigui útil. Si la poseu en pràctica, no dubteu en deixar-nos un comentari!

Com introduir el mindfulness a casa: consells pràctics

Els adults i els infants vivim en un món accelerat i ple d'estímuls, on de vegades queda poc espai per poder aturar-se i prestar atenció als detalls i a nosaltres mateixos.

El mindfulness ens pot ajudar a observar d'una forma conscient i intencionada al que passa aquí i ara. Mindfulness significa prestar atenció als nostres pensaments, sentiments i sensacions corporals amb una actitud curiosa, amigable i amable, sense rebutjar, jutjar o criticar, simplement acceptant el que està passant en el moment present.

El mindfulness permet a tothom millorar la seva capacitat per mantenir l'atenció i concentració, ens ajuda a conèixer-nos; ens ajuda a explorar i saber què pensem i què sentim i no deixar-nos portar pels nostres pensaments, emocions i sensacions, per tant disminueix la impulsivitat i augmenta la tolerància a la frustració. És una eina que ens ajuda a calmar-nos i relaxar-nos; en definitiva, redueix l'estrès i millora la nostra qualitat de vida.

Com introduir el mindfulness a casa

És important buscar un espai tranquil per començar a practicar. Cal introduir les activitats de mindfulness de forma lúdica, com un joc. Sense forçar, ni obligar els menuts, cal tenir molta paciència. No cal practicar durant llargs períodes de temps, podem començar fent una pràctica durant 5 minuts i allargant el temps de pràctica progressivament.

El més important és practicar, així com fer-ho de forma regular, reforçant positivament sempre la pràctica i recollint al final l'experiència viscuda.

Activitats mindfulness per fer amb els nens:

Atenció a la respiració:

1. Buscarem un lloc tranquil per seure, amb l'esquena recta i els peus a terra. Tancarem els ulls i observarem com respirem. Com l'aire entra i surt intentant donar-nos compte si l'aire entra al pit o a la panxa. No es tracta de canviar res, simplement prestar atenció. Prestarem atenció a com és la respiració: és ràpida?, és lenta?, és tallada? i en com ens sentim ara, respirant com ho fem: estem tranquils?, nerviosos?, enfadats?, contents?...

Amb aquest exercici ensenyarem als menuts a prestar atenció a la seva respiració i saber que en funció de com ens sentim respirem d'una manera o d'una altra i si som capaços de donar-nos compte podem canviar la manera que tenim de respirar per aconseguir una respiració més calmada i tranquil·la.

2. Buscarem un lloc tranquil per seure, amb l'esquena recta i els peus a terra. Observarem com és l'aire quan entra i surt pels orificis nasals. Col·locarem el dit sota el nas i observarem com és l'aire quan entra i surt. L'aire quan entra és fred i quan surt és calent.

Amb aquesta activitat estarem practicant l'atenció plena en el moment present i observant la informació que ens dóna el nostre cos.

Explorant sensacions corporals:

1. Podem anar al parc o en algun lloc on puguem fer una petita carrera. En primer lloc ens posarem drets i tancarem els ulls, podem posar la mà al cor i intentar observar com batega (ràpid, lent). En segon lloc farem una petita carrera i llavors tornarem a observar com batega el nostre cor.

2. Ens asseurem en un lloc tranquil, tancarem els ulls i prestarem atenció a com està el nostre peu dins de la sabata. Després ens traurem la sabata i observarem com està el peu fora de la sabata. Són diferents les sensacions?

Amb aquestes activitats estarem treballant atenció plena a les sensacions corporals.

Què hi ha a l'habitació?

Anirem a una habitació de casa, que hi hagi molts estímuls i observarem amb atenció totes les coses. Llavors podem plantejar observar per després poder recordar i anotar totes les coses de color blanc, o blau, o les coses que serveixen per jugar o per vestir-nos ...

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara.

Atenció als sons:

Anirem a una habitació de casa, ens estirarem a terra i tancarem els ulls. Respirarem 5 vegades, prenent l'aire pel nas poc a poc i deixant-ho per la boca, i durant 5 minuts pararem atenció als sorolls que puguem sentir. A veure qui és capaç d'escoltar i recordar més sons!

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara.

L'activitat de la llimona:

Tindrem una llimona per cadascú, podem també afegir més llimones que no siguin de ningú. Cada persona que faci l'exercici tindrà els ulls tapats amb un mocador i explorarà amb el tacte i l'olfacte la seva llimona durant uns minuts. Llavors es barrejaran totes les llimones i cada membre haurà d'endevinar quina és la seva. Podeu posar la inicial del nom de cada un amb retolador a la llimona per poder identificar-les. Abans de començar podeu preguntar qui creu que sabrà quina és la seva llimona sense veure-ho i treballar al final la confiança i la importància de prestar atenció amb tots els sentits i tot el que fem.

Amb aquesta activitat estarem treballant l'atenció plena al que estem fent ara i la confiança en un mateix.

Menjar amb atenció:

Cada participant triarà alguna cosa per menjar. Prendrem tres unitats de l'aliment triat:

1) En primer lloc, la primera unitat ens la menjarem com ho fem normalment. I preguntarem per com ha estat l'experiència, si ens hem adonat d'alguna cosa.

2) En segon lloc, menjarem una altra unitat però aquesta vegada amb atenció. Primer la observarem com si fos la primera vegada que la veiem, observarem la seva forma, el color.
Després tancarem els ulls per augmentar el sentit del tacte, i explorarem amb els dits quin és la seva textura (és rugós, és llis, s'enganxa), després portarem l'aliment cap a l'orella; Fa algun soroll?
A continuació lentament l'olorarem; ¿Quina sensació em produeix ?, és agradable? ¿S'està produint alguna sensació a l'estómac o a la boca? Llavors, introduirem l'aliment a la boca, el mourem pel paladar, ¿quina sensació em produeix?
A continuació, mossegarem un tros de l'aliment, és diferent la sensació ara? Després lentament tornarem a mossegar l'aliment, i finalment ens ho acabarem de menjar a poc a poc. Ara toca valorar l'experiència.

3) En darrer lloc, tornarem a repetir el procés de menjar en atenció de l'aliment però aquesta vegada cada un es donarà les instruccions a ell mateix. Un cop haguem acabat recollirem les sensacions i les diferències entre menjar com ho fem sempre i menjarem amb atenció.

Aquesta activitat de mindfuleating ens ajudarà a prestar atenció al que fem, a prestar atenció a quan mengem, atendre les sensacions i a gaudir-lo de una altra manera.

El dibuix de l'emoció:

Ens asseurem en un lloc tranquil i tancarem els ulls. Intentarem observar com ens sentim, quina emoció sentim ara. Observant com respirem, observant la informació que ens dóna el cos, observant els pensaments que em fan sentir d'alguna manera. Un cop ho sapiguem farem un dibuix de com ens sentim ara. L'important és identificar com ens sentim, no importa quina és l'emoció. És important saber com ens sentim, primer hem d'aprendre a identificar-les per poder fer alguna cosa.

Aquesta activitat ens permet prestar atenció a les emocions, ens ajuda a saber com ens sentim ara i a identificar les emocions explorant les sensacions que sentim.

Registre del dia o setmanal de coses bones:

Ens asseurem en un lloc tranquil i observarem quines coses bones ens han passat al llarg del dia i el anotarem en un paper o graella, després somriurem per totes les coses bones que ens han passat. Podem fer un registre de tota la setmana per adonar-nos de la gran quantitat de coses bones que ens passen.

Aquesta activitat ens permetrà adonar-nos de les coses bones que passen i estar contents per això.

La caixa de les qualitats personals:

Buscarem paperets, retoladors i una capseta. Ens asseurem tota la família en cercle i intentarem observar quines qualitats (quines coses ens agraden, bones, saben fer) tinc i quines qualitats tenen els altres membres i l'escriurem o farem un dibuix en un paper afegint el nom de la persona (mama, papa ...), i col·locarem els paperets a la capseta. Llavors anirem agafant els paperets, cadascun dels seus i els llegirem en veu alta, recollint les nostres qualitats.

Aquesta activitat ens permet prestar atenció a les qualitats personals i dels altres.

Font: HSJD Faros