Número 49
La situació de les famílies d'avui requereix d’ajuts
externs que tenen a veure amb la dificultat per la conciliació entre la vida
laboral i familiar. El paper dels avis ha esdevingut clau en molts nuclis
familiars i ha donat noves circumstàncies a un fet que, fins ara, ja es produïa
com és la seva participació en l'educació dels nens. L’experiència a molts
centres des de fa ja anys és que, moltes vegades, els infants tenen més tracte
amb els seus avis, que els deixen o els van a recollir a l’escola i passen la
tarda amb ells, que no pas amb els pares.
Aquesta realitat s’ha analitzat des de l’Escola Pia de
Catalunya, estudiant les variables de tractament i informació a aquest
col·lectiu i, també, com influeix la situació en els propis nens. En aquest
sentit s’han iniciat experiències pilot, com ara a l’Escola Pia Balmes, amb
sessions de portes obertes específiques per avis, avies i també als cangurs. “S’ha de partir de la base que
la responsabilitat educativa pertany als pares”, explica el director
de Balmes, Joan Vila. “Tot i que la vida de vegades no permet triar s’ha de
partir del fet que el paper dels avis ha de ser d'ajuda, no de substitució dels
progenitors en aquest àmbit.”
Segons Vila “cal entendre que els avis i avies com a
educadors tenen un paper més tolerant
que els pares. La causa d'aquest rol cal buscar-la en l'estadi personal en què
es troben.”
Acords BÀSICS i COINCIDENTS entre pares i avis:
j Alimentació. k Dormir. l Veure la televisió.
m Jocs. n Transmissió de creences.
Per evitar conflictes, assegura el director de Balmes, “convé
assegurar que el model educatiu d'avis i pares sigui coincident. Això comença
amb uns acords bàsics respecte a 5 aspectes operatius com ara l’alimentació, el
dormir, veure la televisió, els jocs i la transmissió de creences.”
De tota manera, destaca Vila “el paper dels avis i
àvies és molt ric des del punt de vista educatiu ja que ajuden en la socialització dels nens i nenes, són
una referència diferent i
complementària del que representen els pares i l'experiència viscuda i reflexionada són un tresor que poden oferir
als infants.”
Un avi o avia que té cura del seu net “li pot aportar
tolerància, capacitat d'escolta, comprensió, atenció (en
té cura), i orientació (l'ajuda i l'anima en el seu esforç diari per créixer).
També l'acompanya i juga amb ell (temps), l'educa aportant experiències de la
pròpia vida (valors), li aporta informació sobre les tradicions, sobre la
identitat de la seva família, de la seva història i, finalment, informació i
experiència sobre el cicle de la vida.” Però aquesta relació
intergeneracional també té uns beneficis molt importants per als avis i àvies. “Els manté actius i
ells es senten útils i valorats” rebla Joan Vila, que ha
elaborat un decàleg de consells per avis i avies per ser un bon agent educatiu.
10 CONSELLS PERQUÈ UN AVI/A SIGUI UN BON
AGENT EDUCATIU
1. Reforçar sempre els criteris educatius
dels pares sense establir, en cap moment, discrepàncies.
2. No fer o dir res que pugui deteriorar la
imatge dels pares.
3. No estar en primera línia, ni voler-hi.
Per tant res de protagonismes excessius.
4. Màxim respecte, davant els nets, de la
unitat familiar que formen els seus fills.
5. No interferir mai quan els pares estan
sancionant.
6. Si fan regals als nets, demanar
l’acord dels pares.
7. Poden ser grans narradors d’històries.
Històries de vida o simplement contes en els que poden fer sortir valors
positius, virtuts, mostrant, sense imposar, uns valors.
8. La casa dels avis estarà sempre oberta
pels seus nets, i han de procurar que sigui un lloc agradable.
9. A casa els avis, però, han d’exigir el
compliment d’unes normes de convivència.
10. Hauran de saber disposar de temps per
crear els llaços afectius amb els seus nets, jugant amb ells, demanant ajuda a
l’adolescent,...
