Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original. 

"El rojo es bello", un llibre sobre la menstruació

«Perquè em poso vermella quan em cau una compresa de la motxilla? Perquè sempre li dic al meu professor d'Educació Física que estic malalta quan tinc dolors menstruals? O dit en poques paraules: ¿per quin motiu o raó el tema de la menstruació és tabú? »

Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zámolo va reunint, en una mena de diari, reflexions i fets al voltant del tema de la menstruació dels que no se sol parlar sense embuts. Pretén així contribuir a aclarir algunes creences errònies i donar valor a les dones per relacionar-se d'una manera oberta i desinhibida amb el seu període.

L'objectiu del llibre és donar poder a les noies que tindran o han tingut les seves primeres experiències amb la regla, contribuint a crear una nova cultura sobre el cos de la dona que serveixi per respectar els seus cicles fisiològics i valorar la seva aportació a la comunitat.

El llibre està escrit en un llenguatge juvenil i amb un cert to irònic; i es presenta amb un format entre diari personal i novel·la gràfica, amb el text escrit a mà, amb ratllades, taques i paraules destacades, a manera d'anotacions o subratllats, que aconsegueixen crear una gran empatia amb les lectores i també, com es proposa l'autora, amb els possibles lectors.

Font original: HSJD

Tinc por!

Tots els nens i nenes tenen pors que depenen de la seva edat i del context sociocultural en el qual se’ls educa. Són pors lleus que es presenten sense una raó aparent i que acostumen a desaparèixer.

Què és la por?

La por és una emoció bàsica, com l'alegria o la tristesa. És una emoció normal, que ens prepara per a estar alerta davant de possibles perills. El problema apareix quan l'organisme es posa en alerta davant d'estímuls que no són perillosos, com la foscor, les màscares, els globus, etc.

És una emoció apresa, per tant, si tendim a ser porucs, és més fàcil que ho contagiem als nostres fills/es. També hem d’evitar instruccions verbals negatives o fantasioses, com “si no et portes bé, vindrà l’home del sac”

Quines pors són evolutivament habituals?

Les pors evolutives, normals per l'edat, són les següents:

Què fer davant la por dels nostres fills/es?

La por a la separació està relacionada, per exemple, amb l’adaptació a l’escola i no se supera fins que l’infant és capaç de comprendre que la separació és momentània. Els podem ajudar donant informació sobre què passarà i què farem, ja que això els dóna seguretat.

Evitar les conductes de sobreprotecció i els sentiments de por, tristesa, ansietat... respecte al nostre fill/a. Si ens veuen patir, ells/es seguiran amb la por.


La por a la foscor està relacionada amb el fet que l’infant petit quan no veu una cosa entén que aquesta deixa d’existir. Els adults hem de poder transmetre que aquesta separació en el moment d’anar a dormir no és definitiva, es tracta d’un cicle (dia-nit) i quan es despertin serem amb ells.

• Els malsons són escenaris d’angoixa que tenen a veure amb la seva inseguretat. Recorden què han somiat.
• Els terrors nocturns són menys habituals, el nen/a plora molt, no pot explicar que té i al matí no ho recorda. És molt important no despertar l'infant quan està tenint un terror nocturn!

La por a la foscor se supera al voltant dels 9 anys. Podem ajudar als nostres fills/es a través de contes i  jocs potenciant el contacte agradable i positiu de la foscor, amb algun tipus de llum o adhesius fluorescents, o també amb un peluix que els doni seguretat i companyia. També és bo mantenir una rutina a l'hora d’anar a dormir i així ells poden anticipar el què passarà i els tranquil·litza.

La millor manera d’ajudar als nostres fills/es és escoltar-los i donar-los la garantia que hi som, que els escoltem i ens creiem el que ens explica. Una posició de comprensió, escolta i de certa fermesa per part dels adults de referència, permet a l’infant trobar-se acompanyat i fer front a les seves pors.


També s’aconsella controlar la visualització de determinats programes de televisió, pel·lícules o altres pantalles (jocs, youtube, etc) que continguin imatges violentes o de terror sobretot quan l’infant encara no té una edat adequada per separar bé la ficció de la realitat.



Bibliografia:

Mendez, Francisco Javier. Miedos y temores en la infancia. Ayuda a les niños a superar-los. Piràmide, 2000.

Lamblin, Christian.L’Adrià té por a la foscor. Ed. Baula

Xerrada amb cafè: Afrontar els canvis amb bon humor

El passat divendres 24 de gener va tenir lloc la Xerrada amb cafè "Resiliència: Sobreviure els canvis amb bon humor" a càrrec de Marta Jaume i Queralt Burgaya, membres de l'Equip Psicopedagògic de l'escola.

A continuació us deixem un petit resum dels que es va parlar. Si en voleu més informació podeu accedir al document complet amb a través de l'enllaç següent.

XERRADA AMB CAFÈ: AFRONTAR ELS CANVIS AMB BON HUMOR

Com gestionem els canvis?

Qualsevol canvi requereix que l’individu posi en marxa recursos personals per adaptar-se a la nova situació, tingui l’edat que tingui.

La resiliència és la capacitat per adaptar-se amb èxit a una adversitat i, fins i tot, sortir-ne enfortits. 

NO és una fórmula màgica per obtenir la felicitat, sinó una ACTITUD POSITIVA de fer front a la vida que, alhora, incita a REPARAR danys patits mitjançant la TRANSFORMACIÓ. 

Recomanacions per moments vitals de canvis

Canvis de grup o d’etapa

Els canvis de grup o d’etapa són moments d’incertesa i poden generar angoixa. És important donar-nos permís per sentir i escoltar allò que sentim i poder-ne parlar. Després, cal enfocar al canvi amb actitud positiva, il·lusió i motivació, com una nova oportunitat de crear nous vincles, de viure noves experiències, etc. 

• Com gestionar-ho amb els nostres fills i filles?
• Comentar les coses noves que aprendran. 
• Fomentar l’autonomia i la responsabilitat. 
• Evitar missatges negatius. 
• Permetre expressar els seus dubtes o pors i raonar-les amb ells/es.. -> validació i empatia. 
• Preparar el canvi amb il·lusió. 

Trencament d’amistats

Les amistats són un suport social necessari a primària, però adquireix un caire molt més important a l’adolescència. És per això que, quan hi ha un trencament d’amistats els i les adolescents passen per una muntanya russa d’emocions que generen malestar (incertesa, inseguretat, angoixa, irritabilitat…). 

• Cal permetre reconèixer, expressar i gestionar aquests sentiments. Escoltar al nostre fill o filla serà fonamental per a poder-lo entendre, és vital que siguem empàtics! És un bon moment per a practicar l’escolta sense judici, és a dir, escoltar per entendre i no per a aconsellar. 
• Cal enfocar el trencament amb humor, com una nova oportunitat per a crear vincles, descobrir companys i companyes… En definitiva, amb il·lusió. 
• També cal fixar-nos en allò que hem après, del que el trencament ens ha ensenyat, com tenim més fortalesa interna.

4 mites i realitats sobre les persones introvertides

Quan el nostre fill o la nostra filla és introvertit/da acostumem a pensar que té poca confiança i seguretat en ell/a mateix/a i una autoestima baixa. Ara bé, això no funciona d'aquesta manera. La introversió és una característica del temperament de les persones i no un símptoma de debilitat o de malestar personal.

Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, ens ajuda a entendre com són les persones introvertides a partir de 4 mites i realitat sobre la introversió. 

Per Álvaro Bilbao (font)

Ho reconeixeu a la vostra filla o al vostre fill? I a vosaltres?

Fins la setmana vinent!