Què és la por?
La por és una emoció bàsica, com l'alegria o la tristesa. És una emoció normal, que ens prepara per a estar alerta davant de possibles perills. El problema apareix quan l'organisme es posa en alerta davant d'estímuls que no són perillosos, com la foscor, les màscares, els globus, etc.
És una emoció apresa, per tant, si tendim a ser porucs, és més fàcil que ho contagiem als nostres fills/es. També hem d’evitar instruccions verbals negatives o fantasioses, com “si no et portes bé, vindrà l’home del sac”
Quines pors són evolutivament habituals?
Les pors evolutives, normals per l'edat, són les següents:
Què fer davant la por dels nostres fills/es?
La por a la separació està relacionada, per exemple, amb l’adaptació a l’escola i no se supera fins que l’infant és capaç de comprendre que la separació és momentània. Els podem ajudar donant informació sobre què passarà i què farem, ja que això els dóna seguretat.
Evitar les conductes de sobreprotecció i els sentiments de por, tristesa, ansietat... respecte al nostre fill/a. Si ens veuen patir, ells/es seguiran amb la por.
La por a la foscor està relacionada amb el fet que l’infant petit quan no veu una cosa entén que aquesta deixa d’existir. Els adults hem de poder transmetre que aquesta separació en el moment d’anar a dormir no és definitiva, es tracta d’un cicle (dia-nit) i quan es despertin serem amb ells.
- Els malsons són escenaris d’angoixa que tenen a veure amb la seva inseguretat. Recorden què han somiat.
- Els terrors nocturns són menys habituals, el nen/a plora molt, no pot explicar que té i al matí no ho recorda. És molt important no despertar l'infant quan està tenint un terror nocturn!
La por a la foscor se supera al voltant dels 9 anys. Podem ajudar als nostres fills/es a través de contes i jocs potenciant el contacte agradable i positiu de la foscor, amb algun tipus de llum o adhesius fluorescents, o també amb un peluix que els doni seguretat i companyia. També és bo mantenir una rutina a l'hora d’anar a dormir i així ells poden anticipar el què passarà i els tranquil·litza.
La millor manera d’ajudar als nostres fills/es és escoltar-los i donar-los la garantia que hi som, que els escoltem i ens creiem el que ens explica. Una posició de comprensió, escolta i de certa fermesa per part dels adults de referència, permet a l’infant trobar-se acompanyat i fer front a les seves pors.
També s’aconsella controlar la visualització de determinats programes de televisió, pel·lícules o altres pantalles (jocs, youtube, etc) que continguin imatges violentes o de terror sobretot quan l’infant encara no té una edat adequada per separar bé la ficció de la realitat.
Bibliografia:
Mendez, Francisco Javier. Miedos y temores en la infancia. Ayuda a les niños a superar-los. Piràmide, 2000.
Lamblin, Christian.L’Adrià té por a la foscor. Ed. Baula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada