Alerta! L'accés a Internet en època de confinament

En aquest bloc hem parlat molt de les noves tecnologies i de com fer-ne un bon ús amb infants i adolescents.

El confinament ens planteja nous reptes, i és que infants i adolescents naveguen per Internet i això pot suposar un gran risc: tenen al seu abast informació que no és adequada per a la seva edat, poden accedir a portals de joc, desconeguts poden contactar amb ells/elles, poden ser víctimes de ciberassetjament...

Les conseqüències d'un mal ús de les tecnologies inclouen conductes addictives, pèrdues de socialització, depressió i/o ansietat infantil, sedentarisme, trastorns del son, trastorns de la conducta alimentària, canvis d'humor, i moltes més.

Què podem fer, des de casa, per a prevenir situacions de risc amb les noves tecnologies?

1. Informar-nos dels riscos i estar al dia de les noves tecnologies. 

Els adults moltes vegades no coneixem tots els riscos que suposen les noves tecnologies, el primer pas per a fer-los front serà que ens informem bé de quins són. En aquesta entrada ja vam parlar del ciberassetjament, però aquí n'explicarem uns quants:

• Ciberbullying: Assetjament entre menors per Internet (xarxes socials, jocs online...). 
• Grooming: Una pràctica a través de la qual un adult es guanya la confiança d'un menor amb un propòstit sexual. 
• Sexting: Intercanvi de fotos o vídeos amb contingut eròtic i/o sexual entre menors que acaba en extorsions i amenaces. 

A part d'aquests riscos, ja hem comentat que a Internet els menors tenen accés a molta informació i això suposa un gran problema. Quan visualitzen contingut eròtic, sexual, a Youtubers donant la seva opinió, a contingut sobre la conducta alimentària, a accions que poden posar en risc la seva vida, els "challenges" que es proposen per les xarxes socials... reben una informació que el seu cervell no pot processar adequadament. Els hi falta maduresa per a ser crítics i no tenen suficient informació de qualitat per saber si allò que han vist és real, si és correcte ni les conseqüències que pot tenir posar-ho en pràctica. A més a més, la informació que es rep visualment té un impacte més significatiu al cervell. Per exemple, si consumeixen pornografia sense tenir suficient informació de qualitat s'aniran creant una sèrie de creences sobre com funciona la sexualitat, expectatives de què buscar, com fer-ho... Tot això no només no serà real, sinó que a més a més, fomentarà l'interès i la cerca de la sexualitat tal com l'ha vist per Internet, amb els perjudicis que això comporta!

Adolescents (i preadolescents) tendeixen a imitar allò que fan seus referents, siguin conductes adequades o no. Actualment aquests referents solen ser Youtubers, que no sempre tenen un comportament precisament exemplar... així doncs imitaran conductes que no seran adequades, encara que posin en risc la seva vida o la dels altres, només perquè les han vist per Internet! (si no ho creieu, busqueu a Google: lesiones por challenge)

Els riscos són els mateixos, sigui quina sigui la plataforma: mòbil, ordinador, videojocs, jocs online, tablets...

2. Establir uns bons hàbits relacionats amb la tecnologia

• Parlar sobre els avantatges, els riscos i les normes d'ús de la tecnologia: 
• Ensenyar com funcionen les tecnologies en l'àmbit tècnic: virus, spam, suplantació d'identitat... Cal ensenyar-los a navegar de forma segura: no entrar a pàgines web no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les regularment, evitar donar dades personals (localització, nom, edat, escola on anem, el número de mòbil a una persona deconeguda...), etc.

• Parlar dels beneficis que tenen: accés a molta informació, estar en contacte amb les persones que viuen lluny o no podem veure, realitzar tasques més ràpidament, compartir contingut amb amics/gues... 

• Parlar dels riscos de les tecnologies:  
• La informació que es puja a la xarxa està fora del nostre control, és a dir, en el moment que el menor envia una informació ja no té poder sobre aquesta.
• No tota la informació que existeix a Internet és fiable o vàlida. Els hem de fer conscients que hi ha certa informació que pot fer-nos mal a nosaltres o a altres persones, i que en els casos més greus poden comportar problemes legals.
• El fet de parlar habitualment amb un desconegut no el converteix en una persona de confiança. La persona pot estar mentint en la seva edat, lloc de residència... i pot tenir interessos que desconeixem. 

• Establir unes normes d'ús de manera conjunta. Per a fer-ho caldrà buscar un moment i un lloc adequat, tenir clar de què volem parlar i quins objectius tenim, fer-los partícips en la conversa i explicar-los el motiu pel qual volem aplicar unes normes en l'ús de la tecnologia. Exemples d'aquestes normes poden ser: no es poden fer fotografies ni gravacions d’altres persones sense permís, pensar molt bé un missatge que s’escriu abans d’enviar-lo, mai distribuir fotografies o gravacions sense el permís de les persones que hi apareixen, establir un horari d'ús de les tecnologies, situar les tecnologies en un espai comú, es realitzaran les obligacions (deures, feines de suport domèstic...) abans de temps de joc o d'oci, etc. 

“Pensa sempre si el que escriuràs d’una persona t’agradaria que ho escrivissin sobre tu i si t’agradaria que ho pogués llegir tothom”.

• Establir un horari d'ús (ordinador, mòbil, consoles...). Per a fer-ho, cal parlar-ne en família i acordar quant temps s'utilitzen i en quins dies o moments. Si limitem l'horari d'ús de les tecnologies evitarem que els menors s'entretinguin més del compte navegant per la xarxa i reduirem les possibilitats que s'impliquin en conductes de risc. Cal tenir en compte que el temps d’exposició a la pantalla del mòbil s’ha de comptabilitzar com a part de l’exposició general d’ús de pantalles (televisió, ordinador, tauleta, consola).

• Situar les tecnologies en un espai comú (menjador, per exemple) i quan s'utilitzi és recomanable que es faci acompanyat de l'adult. Quan les tecnologies s'usen en espais compartits, l'adult pot supervisar els menors. No és recomanable que tinguin dispositius electrònics a la seva habitació (ni televisió, ni consola, ni mòbil...), però si se'n tenen, quan es va a dormir, s'han de deixar fora del dormitori. Una pràctica útil és que tota la família desconnecti els mòbils en l’hora fixada i es dipositin en un espai comú, fora de les habitacions.  

• Potenciar els moments de diàleg amb els fills i filles, afavorint la comunicació positiva i l'escolta activa. Els adults tenim un paper fonamental per a connectar allò que troben a Internet amb la vida real. Cal buscar el moment per parlar-ne. D'aquesta manera no només estarem millorant la nostra relació, sinó que estarem fent-los més crítics. A més a més, no hem d'oblidar que el temps d'estar en família sense tecnologies també hauria de ser important: jugar a jocs de taula, fer un àlbum de fotos de quan eren petits, cuinar, anar a passejar... 

• Oferir un bon exemple d'ús de les tecnologies. El comportament dels adults és observat pels menors que aprenen i incorporen noves formes de comportar-se i d'interaccionar amb els altres. Per això, el model que oferim com a adults i la nostra actitud serà molt important a l'hora d'ensenyar-los a fer un ús responsable de les tecnologies. Si no som coherents, allò que diem no tindrà cap mena de validesa!

Les claus per un confinament feliç amb la família

Durant les setmanes que venen haurem de passar molt temps a casa amb la família. Cadascú es trobarà en una situació diferent (uns tindran més fills, els altres hauran d'anar a treballar a l'hospital...) però de ben segur que totes i tots haurem d'adaptar-nos a aquesta nova situació.

Així doncs, cal buscar la manera per a fer-ho de la manera més amena possible. Al cap i a la fi, sabem quan comencem, però no quan acabarem. I la incertesa és justament un dels factors que ens costarà gestionar aquests dies. En parlarem en un post més endavant, juntament amb com gestionar l'avorriment, les grans líders del confinament.

Ara sí, anem al gra... què podem fer per ajudar a dur millor aquesta situació en família?

1. Establir una rutina per a tota la família. No ha de ser una rutina estricta, però sí unes pautes generals de què farem al llarg del dia. A la rutina hi posarem quan fem deures de l'escola o teletreballem, però no ens hem d'oblidar escriure-hi quan tindrem temps lliure (tant infants com adults) i quan farem una mica d'exercici. Haurem d'especificar què es pot fer en el temps lliure: evitar la televisió, les tablets i els mòbils serà fonamental per ajudar als infants a estimular el seu desenvolupament a través del joc i la socialització. 
2. Explicar la situació amb paciència, paraules adaptades a l'edat dels fills i filles i sense posar la por al cos o amenaçar pel fet de no poder sortir al carrer. Deixar als infants fer preguntes i, si no sabem la resposta, podem dir-ho sense temor. 
3. Evitar veure les notícies amb els infants i limitar el temps d'exposició a les notícies que veiem els adults (tant de la televisió com d'Internet o del diari). A més, cal que ens assegurem que la informació l'obtenim de llocs fiables (la pàgina web de la Generalitat o del Ministeri són dues bones opcions). Cal tenir en compte que els adults som el filtre d'informació dels infants... nosaltres hem de fer-los arribar la informació que ells poden digerir i transmetre-la de forma tranquil·la (sense alarmismes) i amb paraules adequades a l'edat. Als infants els hi ha d'arribar la informació filtrada pels adults. Els adolescents poden informar-se amb nosaltres, però després n'haurem de parlar sempre!
4. Limitar l'ús de les tecnologies. Haurem de fer servir les noves tecnologies per a comunicar-nos amb l'escola, l'equip educatiu... així doncs, cal limitar l'ús de pantalles en el temps d'oci. Al matí, que tenen més energia, poden fer deures i jugar. A la tarda, que és quan estan més cansats, poden tenir una estona de pantalles, sempre delimitada en el temps. 
5. Mantenir el contacte amb els familiars i les persones estimades, a través de videotrucades, trucades... Així, els infants no perdran el contacte amb persones que estimen i que els hi donen seguretat i confiança. 
6. Realitzar activitats en família, que us agradin i que us facin passar estones agradables. Pot ser un joc de taula, pot ser cuinar junts i  juntes... 

I el més important... cal tenir molta paciència i prendre'ns una estona per a nosaltres, els adults, que també ho necessitem!

Xerrada amb Cafè: mares, pares, avis i àvies helicòpter

El passat divendres 6 de març la Montse Baulenas, membre de l'Equip Psicopedagògic, va dirigir la Xerrada amb Cafè anomenada "mares, pares, avis i àvies helicòpter". 

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la sobreprotecció i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. A continuació us exposem algunes de les actituds que podem detectar en els adults que protegeixen en excés: 

• Helicòpter: està sempre sobrevolant al seu fill o filla, vigilant que ho faci tot com s'espera d'ell/a. 
• Piconadora: Prepara el camí per a l'infant i a l'inrevés, com hauria de ser, l'infant per al camí. 
• Mànager: estan a sobre de l'infant i de tothom del seu entorn perquè volen que assoleixi el màxim èxit. 
• Guardaespatlles: no permeten que es qüestioni res del que fan els seus infants sota la premissa que "mai s'equivoquen". 
• Entrepà: tal com explica Eva Millet, són aquells que van darrere l'infant amb l’entrepà, al parc i a on sigui. Són una mena d’ombra dels infants, que tenen algú a disposició per si volen fer una mossegada de l’entrepà. 

Reunions amb les famílies d'Educació Infantil

El passat dijous 27 de febrer, l'Equip Psicopedagògic d'Infantil i Primària va realitzar unes breus xerrades a les reunions de segon trimestre amb les famílies d'Educació Infantil.

• A P3 es va parlar de com educar en la responsabilitat. Més específicament, com posar límits de manera efectiva i com recompensar les conductes que ens interessa potenciar en els nostres infants.

• A P4 la Montse Baulenas, psicòloga i logopeda de l'escola, va parlar del desenvolupament del llenguatge i en quins casos es necessita logopèdia escolar, ja que a P5 s'avalua a tot l'alumnat i es realitza una intervenció en aquells infants que ho necessiten.

• A P5 es va animar a les famílies a no anticipar-nos al canvi d'Infantil a Primària i es van donar unes breus pautes per afrontar la situació amb bon humor.

Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original.