En aquest bloc hem parlat molt de les noves tecnologies i de com fer-ne un bon ús amb infants i adolescents.
El confinament ens planteja nous reptes, i és que infants i adolescents naveguen per Internet i això pot suposar un gran risc: tenen al seu abast informació que no és adequada per a la seva edat, poden accedir a portals de joc, desconeguts poden contactar amb ells/elles, poden ser víctimes de ciberassetjament...
Les conseqüències d'un mal ús de les tecnologies inclouen conductes addictives, pèrdues de socialització, depressió i/o ansietat infantil, sedentarisme, trastorns del son, trastorns de la conducta alimentària, canvis d'humor, i moltes més.
Què podem fer, des de casa, per a prevenir situacions de risc amb les noves tecnologies?
1. Informar-nos dels riscos i estar al dia de les noves tecnologies.
Els adults moltes vegades no coneixem tots els riscos que suposen les noves tecnologies, el primer pas per a fer-los front serà que ens informem bé de quins són. En aquesta entrada ja vam parlar del ciberassetjament, però aquí n'explicarem uns quants:
- Ciberbullying: Assetjament entre menors per Internet (xarxes socials, jocs online...).
- Grooming: Una pràctica a través de la qual un adult es guanya la confiança d'un menor amb un propòstit sexual.
- Sexting: Intercanvi de fotos o vídeos amb contingut eròtic i/o sexual entre menors que acaba en extorsions i amenaces.
A part d'aquests riscos, ja hem comentat que a Internet els menors tenen accés a molta informació i això suposa un gran problema. Quan visualitzen contingut eròtic, sexual, a Youtubers donant la seva opinió, a contingut sobre la conducta alimentària, a accions que poden posar en risc la seva vida, els "challenges" que es proposen per les xarxes socials... reben una informació que el seu cervell no pot processar adequadament. Els hi falta maduresa per a ser crítics i no tenen suficient informació de qualitat per saber si allò que han vist és real, si és correcte ni les conseqüències que pot tenir posar-ho en pràctica. A més a més, la informació que es rep visualment té un impacte més significatiu al cervell. Per exemple, si consumeixen pornografia sense tenir suficient informació de qualitat s'aniran creant una sèrie de creences sobre com funciona la sexualitat, expectatives de què buscar, com fer-ho... Tot això no només no serà real, sinó que a més a més, fomentarà l'interès i la cerca de la sexualitat tal com l'ha vist per Internet, amb els perjudicis que això comporta!
Adolescents (i preadolescents) tendeixen a imitar allò que fan seus referents, siguin conductes adequades o no. Actualment aquests referents solen ser Youtubers, que no sempre tenen un comportament precisament exemplar... així doncs imitaran conductes que no seran adequades, encara que posin en risc la seva vida o la dels altres, només perquè les han vist per Internet! (si no ho creieu, busqueu a Google: lesiones por challenge)
Els riscos són els mateixos, sigui quina sigui la plataforma: mòbil, ordinador, videojocs, jocs online, tablets...
2. Establir uns bons hàbits relacionats amb la tecnologia
- Parlar sobre els avantatges, els riscos i les normes d'ús de la tecnologia:
- Ensenyar com funcionen les tecnologies en l'àmbit tècnic: virus, spam, suplantació d'identitat... Cal ensenyar-los a navegar de forma segura: no entrar a pàgines web no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les regularment, evitar donar dades personals (localització, nom, edat, escola on anem, el número de mòbil a una persona deconeguda...), etc.
- Parlar dels beneficis que tenen: accés a molta informació, estar en contacte amb les persones que viuen lluny o no podem veure, realitzar tasques més ràpidament, compartir contingut amb amics/gues...
- Parlar dels riscos de les tecnologies:
- La informació que es puja a la xarxa està fora del nostre control, és a dir, en el moment que el menor envia una informació ja no té poder sobre aquesta.
- No tota la informació que existeix a Internet és fiable o vàlida. Els hem de fer conscients que hi ha certa informació que pot fer-nos mal a nosaltres o a altres persones, i que en els casos més greus poden comportar problemes legals.
- El fet de parlar habitualment amb un desconegut no el converteix en una persona de confiança. La persona pot estar mentint en la seva edat, lloc de residència... i pot tenir interessos que desconeixem.
- Establir unes normes d'ús de manera conjunta. Per a fer-ho caldrà buscar un moment i un lloc adequat, tenir clar de què volem parlar i quins objectius tenim, fer-los partícips en la conversa i explicar-los el motiu pel qual volem aplicar unes normes en l'ús de la tecnologia. Exemples d'aquestes normes poden ser: no es poden fer fotografies ni gravacions d’altres persones sense permís, pensar molt bé un missatge que s’escriu abans d’enviar-lo, mai distribuir fotografies o gravacions sense el permís de les persones que hi apareixen, establir un horari d'ús de les tecnologies, situar les tecnologies en un espai comú, es realitzaran les obligacions (deures, feines de suport domèstic...) abans de temps de joc o d'oci, etc.
“Pensa sempre si el que escriuràs d’una persona t’agradaria que ho escrivissin sobre tu i si t’agradaria que ho pogués llegir tothom”.
- Establir un horari d'ús (ordinador, mòbil, consoles...). Per a fer-ho, cal parlar-ne en família i acordar quant temps s'utilitzen i en quins dies o moments. Si limitem l'horari d'ús de les tecnologies evitarem que els menors s'entretinguin més del compte navegant per la xarxa i reduirem les possibilitats que s'impliquin en conductes de risc. Cal tenir en compte que el temps d’exposició a la pantalla del mòbil s’ha de comptabilitzar com a part de l’exposició general d’ús de pantalles (televisió, ordinador, tauleta, consola).
- Situar les tecnologies en un espai comú (menjador, per exemple) i quan s'utilitzi és recomanable que es faci acompanyat de l'adult. Quan les tecnologies s'usen en espais compartits, l'adult pot supervisar els menors. No és recomanable que tinguin dispositius electrònics a la seva habitació (ni televisió, ni consola, ni mòbil...), però si se'n tenen, quan es va a dormir, s'han de deixar fora del dormitori. Una pràctica útil és que tota la família desconnecti els mòbils en l’hora fixada i es dipositin en un espai comú, fora de les habitacions.
- Potenciar els moments de diàleg amb els fills i filles, afavorint la comunicació positiva i l'escolta activa. Els adults tenim un paper fonamental per a connectar allò que troben a Internet amb la vida real. Cal buscar el moment per parlar-ne. D'aquesta manera no només estarem millorant la nostra relació, sinó que estarem fent-los més crítics. A més a més, no hem d'oblidar que el temps d'estar en família sense tecnologies també hauria de ser important: jugar a jocs de taula, fer un àlbum de fotos de quan eren petits, cuinar, anar a passejar...
- Oferir un bon exemple d'ús de les tecnologies. El comportament dels adults és observat pels menors que aprenen i incorporen noves formes de comportar-se i d'interaccionar amb els altres. Per això, el model que oferim com a adults i la nostra actitud serà molt important a l'hora d'ensenyar-los a fer un ús responsable de les tecnologies. Si no som coherents, allò que diem no tindrà cap mena de validesa!
