Les claus per un confinament feliç amb la família

Durant les setmanes que venen haurem de passar molt temps a casa amb la família. Cadascú es trobarà en una situació diferent (uns tindran més fills, els altres hauran d'anar a treballar a l'hospital...) però de ben segur que totes i tots haurem d'adaptar-nos a aquesta nova situació.

Així doncs, cal buscar la manera per a fer-ho de la manera més amena possible. Al cap i a la fi, sabem quan comencem, però no quan acabarem. I la incertesa és justament un dels factors que ens costarà gestionar aquests dies. En parlarem en un post més endavant, juntament amb com gestionar l'avorriment, les grans líders del confinament.

Ara sí, anem al gra... què podem fer per ajudar a dur millor aquesta situació en família?

1. Establir una rutina per a tota la família. No ha de ser una rutina estricta, però sí unes pautes generals de què farem al llarg del dia. A la rutina hi posarem quan fem deures de l'escola o teletreballem, però no ens hem d'oblidar escriure-hi quan tindrem temps lliure (tant infants com adults) i quan farem una mica d'exercici. Haurem d'especificar què es pot fer en el temps lliure: evitar la televisió, les tablets i els mòbils serà fonamental per ajudar als infants a estimular el seu desenvolupament a través del joc i la socialització. 
2. Explicar la situació amb paciència, paraules adaptades a l'edat dels fills i filles i sense posar la por al cos o amenaçar pel fet de no poder sortir al carrer. Deixar als infants fer preguntes i, si no sabem la resposta, podem dir-ho sense temor. 
3. Evitar veure les notícies amb els infants i limitar el temps d'exposició a les notícies que veiem els adults (tant de la televisió com d'Internet o del diari). A més, cal que ens assegurem que la informació l'obtenim de llocs fiables (la pàgina web de la Generalitat o del Ministeri són dues bones opcions). Cal tenir en compte que els adults som el filtre d'informació dels infants... nosaltres hem de fer-los arribar la informació que ells poden digerir i transmetre-la de forma tranquil·la (sense alarmismes) i amb paraules adequades a l'edat. Als infants els hi ha d'arribar la informació filtrada pels adults. Els adolescents poden informar-se amb nosaltres, però després n'haurem de parlar sempre!
4. Limitar l'ús de les tecnologies. Haurem de fer servir les noves tecnologies per a comunicar-nos amb l'escola, l'equip educatiu... així doncs, cal limitar l'ús de pantalles en el temps d'oci. Al matí, que tenen més energia, poden fer deures i jugar. A la tarda, que és quan estan més cansats, poden tenir una estona de pantalles, sempre delimitada en el temps. 
5. Mantenir el contacte amb els familiars i les persones estimades, a través de videotrucades, trucades... Així, els infants no perdran el contacte amb persones que estimen i que els hi donen seguretat i confiança. 
6. Realitzar activitats en família, que us agradin i que us facin passar estones agradables. Pot ser un joc de taula, pot ser cuinar junts i  juntes... 

I el més important... cal tenir molta paciència i prendre'ns una estona per a nosaltres, els adults, que també ho necessitem!

Xerrada amb Cafè: mares, pares, avis i àvies helicòpter

El passat divendres 6 de març la Montse Baulenas, membre de l'Equip Psicopedagògic, va dirigir la Xerrada amb Cafè anomenada "mares, pares, avis i àvies helicòpter". 

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la sobreprotecció i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. A continuació us exposem algunes de les actituds que podem detectar en els adults que protegeixen en excés: 

• Helicòpter: està sempre sobrevolant al seu fill o filla, vigilant que ho faci tot com s'espera d'ell/a. 
• Piconadora: Prepara el camí per a l'infant i a l'inrevés, com hauria de ser, l'infant per al camí. 
• Mànager: estan a sobre de l'infant i de tothom del seu entorn perquè volen que assoleixi el màxim èxit. 
• Guardaespatlles: no permeten que es qüestioni res del que fan els seus infants sota la premissa que "mai s'equivoquen". 
• Entrepà: tal com explica Eva Millet, són aquells que van darrere l'infant amb l’entrepà, al parc i a on sigui. Són una mena d’ombra dels infants, que tenen algú a disposició per si volen fer una mossegada de l’entrepà. 

Reunions amb les famílies d'Educació Infantil

El passat dijous 27 de febrer, l'Equip Psicopedagògic d'Infantil i Primària va realitzar unes breus xerrades a les reunions de segon trimestre amb les famílies d'Educació Infantil.

• A P3 es va parlar de com educar en la responsabilitat. Més específicament, com posar límits de manera efectiva i com recompensar les conductes que ens interessa potenciar en els nostres infants.

• A P4 la Montse Baulenas, psicòloga i logopeda de l'escola, va parlar del desenvolupament del llenguatge i en quins casos es necessita logopèdia escolar, ja que a P5 s'avalua a tot l'alumnat i es realitza una intervenció en aquells infants que ho necessiten.

• A P5 es va animar a les famílies a no anticipar-nos al canvi d'Infantil a Primària i es van donar unes breus pautes per afrontar la situació amb bon humor.

Com podem ensenyar als infants a demanar perdó

Demanar disculpes és un dels aprenentatges que més costa als infants. El fet de reconèixer que han comès un error pot crear-los malestar, fer-los sentir vergonya i afectar la opinió que tenen d'ells mateixos. Ara bé, el perdó també suposa un primer intent de restaurar la situació, i d'aprendre dels errors. Per aquests motius, i molts d'altres, és tan important aprendre a dir perdó i els adults podem ensenyar-ho amb l'exemple. 

Passos a seguir perquè el teu fill o filla aprengui a demanar disculpes:

Al llarg de la vida d'un infant hi ha moltes ocasions en què poden aprendre a demanar disculpes. Podem aprofitar totes les vegades en les que malmetin quelcom (han insultat a algú, han trencat quelcom, etc) perquè es disculpin i reflexionin sobre com poden solucionar la situació. 

A continuació us suggerim un seguit d'accions que es poden dur a terme per ensenyar als infants a demanar disculpes: 

1. Explicar-los perquè allò que han fet no ha sigut adequat. 
2. Dir-los, en primera persona, allò que volem que digui, per exemple: "Diga-li: "ho sento per això que he fet, em perdones?". 
3. Explicar-los com et fa sentir allò que han fet, de manera respectuosa. Donar-los també un espai perquè expressin com s'han sentit ells des del moment que ho han fet. Segurament ja han començat a reflexionar i aquestes emocions ens donaran pistes de la seva evolució. 
4. Ajudar-los a pensar opcions alternatives que haguessin pogut posar en marxa per tal de resoldre la situació. Per exemple, si han pegat podem ajudar-lo a buscar solucions que no recorrin a la violència. 
5. Donar-los la possibilitat d'esmenar el seu error, però sense pressionar-los. L'important és que surti d'ells, si ho imposem serà contraproduent. 
6. Atenció! No volem ensenyar-los a demanar disculpes de forma sistemàtica, el més important és que siguin conscients del fet que el seu comportament ha fet mal a algú. Així doncs, voldrem fomentar la seva empatia i aconseguir que es facin responsables del mal causat perquè demanin un perdó sincer. 
7. Donar un bon exemple: demana'ls perdó si t'equivoques. No temis perdre l'autoritat per demanar perdó, els fa sentir compresos i respectats. 

Les disculpes tenen un efecte beneficiós tant en qui les dóna com en qui les rep. El més important és que els infants aprenguin dels seus errors i que en siguin conscients per aprendre d'aquests. 

Accés al document original. 

"El rojo es bello", un llibre sobre la menstruació

«Perquè em poso vermella quan em cau una compresa de la motxilla? Perquè sempre li dic al meu professor d'Educació Física que estic malalta quan tinc dolors menstruals? O dit en poques paraules: ¿per quin motiu o raó el tema de la menstruació és tabú? »

Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zámolo va reunint, en una mena de diari, reflexions i fets al voltant del tema de la menstruació dels que no se sol parlar sense embuts. Pretén així contribuir a aclarir algunes creences errònies i donar valor a les dones per relacionar-se d'una manera oberta i desinhibida amb el seu període.

L'objectiu del llibre és donar poder a les noies que tindran o han tingut les seves primeres experiències amb la regla, contribuint a crear una nova cultura sobre el cos de la dona que serveixi per respectar els seus cicles fisiològics i valorar la seva aportació a la comunitat.

El llibre està escrit en un llenguatge juvenil i amb un cert to irònic; i es presenta amb un format entre diari personal i novel·la gràfica, amb el text escrit a mà, amb ratllades, taques i paraules destacades, a manera d'anotacions o subratllats, que aconsegueixen crear una gran empatia amb les lectores i també, com es proposa l'autora, amb els possibles lectors.

Font original: HSJD