"El rojo es bello", un llibre sobre la menstruació

«Perquè em poso vermella quan em cau una compresa de la motxilla? Perquè sempre li dic al meu professor d'Educació Física que estic malalta quan tinc dolors menstruals? O dit en poques paraules: ¿per quin motiu o raó el tema de la menstruació és tabú? »

Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zámolo va reunint, en una mena de diari, reflexions i fets al voltant del tema de la menstruació dels que no se sol parlar sense embuts. Pretén així contribuir a aclarir algunes creences errònies i donar valor a les dones per relacionar-se d'una manera oberta i desinhibida amb el seu període.

L'objectiu del llibre és donar poder a les noies que tindran o han tingut les seves primeres experiències amb la regla, contribuint a crear una nova cultura sobre el cos de la dona que serveixi per respectar els seus cicles fisiològics i valorar la seva aportació a la comunitat.

El llibre està escrit en un llenguatge juvenil i amb un cert to irònic; i es presenta amb un format entre diari personal i novel·la gràfica, amb el text escrit a mà, amb ratllades, taques i paraules destacades, a manera d'anotacions o subratllats, que aconsegueixen crear una gran empatia amb les lectores i també, com es proposa l'autora, amb els possibles lectors.

Font original: HSJD

Tinc por!

Tots els nens i nenes tenen pors que depenen de la seva edat i del context sociocultural en el qual se’ls educa. Són pors lleus que es presenten sense una raó aparent i que acostumen a desaparèixer.

Què és la por?

La por és una emoció bàsica, com l'alegria o la tristesa. És una emoció normal, que ens prepara per a estar alerta davant de possibles perills. El problema apareix quan l'organisme es posa en alerta davant d'estímuls que no són perillosos, com la foscor, les màscares, els globus, etc.

És una emoció apresa, per tant, si tendim a ser porucs, és més fàcil que ho contagiem als nostres fills/es. També hem d’evitar instruccions verbals negatives o fantasioses, com “si no et portes bé, vindrà l’home del sac”

Quines pors són evolutivament habituals?

Les pors evolutives, normals per l'edat, són les següents:

Què fer davant la por dels nostres fills/es?

La por a la separació està relacionada, per exemple, amb l’adaptació a l’escola i no se supera fins que l’infant és capaç de comprendre que la separació és momentània. Els podem ajudar donant informació sobre què passarà i què farem, ja que això els dóna seguretat.

Evitar les conductes de sobreprotecció i els sentiments de por, tristesa, ansietat... respecte al nostre fill/a. Si ens veuen patir, ells/es seguiran amb la por.


La por a la foscor està relacionada amb el fet que l’infant petit quan no veu una cosa entén que aquesta deixa d’existir. Els adults hem de poder transmetre que aquesta separació en el moment d’anar a dormir no és definitiva, es tracta d’un cicle (dia-nit) i quan es despertin serem amb ells.

• Els malsons són escenaris d’angoixa que tenen a veure amb la seva inseguretat. Recorden què han somiat.
• Els terrors nocturns són menys habituals, el nen/a plora molt, no pot explicar que té i al matí no ho recorda. És molt important no despertar l'infant quan està tenint un terror nocturn!

La por a la foscor se supera al voltant dels 9 anys. Podem ajudar als nostres fills/es a través de contes i  jocs potenciant el contacte agradable i positiu de la foscor, amb algun tipus de llum o adhesius fluorescents, o també amb un peluix que els doni seguretat i companyia. També és bo mantenir una rutina a l'hora d’anar a dormir i així ells poden anticipar el què passarà i els tranquil·litza.

La millor manera d’ajudar als nostres fills/es és escoltar-los i donar-los la garantia que hi som, que els escoltem i ens creiem el que ens explica. Una posició de comprensió, escolta i de certa fermesa per part dels adults de referència, permet a l’infant trobar-se acompanyat i fer front a les seves pors.


També s’aconsella controlar la visualització de determinats programes de televisió, pel·lícules o altres pantalles (jocs, youtube, etc) que continguin imatges violentes o de terror sobretot quan l’infant encara no té una edat adequada per separar bé la ficció de la realitat.



Bibliografia:

Mendez, Francisco Javier. Miedos y temores en la infancia. Ayuda a les niños a superar-los. Piràmide, 2000.

Lamblin, Christian.L’Adrià té por a la foscor. Ed. Baula

Xerrada amb cafè: Afrontar els canvis amb bon humor

El passat divendres 24 de gener va tenir lloc la Xerrada amb cafè "Resiliència: Sobreviure els canvis amb bon humor" a càrrec de Marta Jaume i Queralt Burgaya, membres de l'Equip Psicopedagògic de l'escola.

A continuació us deixem un petit resum dels que es va parlar. Si en voleu més informació podeu accedir al document complet amb a través de l'enllaç següent.

XERRADA AMB CAFÈ: AFRONTAR ELS CANVIS AMB BON HUMOR

Com gestionem els canvis?

Qualsevol canvi requereix que l’individu posi en marxa recursos personals per adaptar-se a la nova situació, tingui l’edat que tingui.

La resiliència és la capacitat per adaptar-se amb èxit a una adversitat i, fins i tot, sortir-ne enfortits. 

NO és una fórmula màgica per obtenir la felicitat, sinó una ACTITUD POSITIVA de fer front a la vida que, alhora, incita a REPARAR danys patits mitjançant la TRANSFORMACIÓ. 

Recomanacions per moments vitals de canvis

Canvis de grup o d’etapa

Els canvis de grup o d’etapa són moments d’incertesa i poden generar angoixa. És important donar-nos permís per sentir i escoltar allò que sentim i poder-ne parlar. Després, cal enfocar al canvi amb actitud positiva, il·lusió i motivació, com una nova oportunitat de crear nous vincles, de viure noves experiències, etc. 

• Com gestionar-ho amb els nostres fills i filles?
• Comentar les coses noves que aprendran. 
• Fomentar l’autonomia i la responsabilitat. 
• Evitar missatges negatius. 
• Permetre expressar els seus dubtes o pors i raonar-les amb ells/es.. -> validació i empatia. 
• Preparar el canvi amb il·lusió. 

Trencament d’amistats

Les amistats són un suport social necessari a primària, però adquireix un caire molt més important a l’adolescència. És per això que, quan hi ha un trencament d’amistats els i les adolescents passen per una muntanya russa d’emocions que generen malestar (incertesa, inseguretat, angoixa, irritabilitat…). 

• Cal permetre reconèixer, expressar i gestionar aquests sentiments. Escoltar al nostre fill o filla serà fonamental per a poder-lo entendre, és vital que siguem empàtics! És un bon moment per a practicar l’escolta sense judici, és a dir, escoltar per entendre i no per a aconsellar. 
• Cal enfocar el trencament amb humor, com una nova oportunitat per a crear vincles, descobrir companys i companyes… En definitiva, amb il·lusió. 
• També cal fixar-nos en allò que hem après, del que el trencament ens ha ensenyat, com tenim més fortalesa interna.

4 mites i realitats sobre les persones introvertides

Quan el nostre fill o la nostra filla és introvertit/da acostumem a pensar que té poca confiança i seguretat en ell/a mateix/a i una autoestima baixa. Ara bé, això no funciona d'aquesta manera. La introversió és una característica del temperament de les persones i no un símptoma de debilitat o de malestar personal.

Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, ens ajuda a entendre com són les persones introvertides a partir de 4 mites i realitat sobre la introversió. 

Per Álvaro Bilbao (font)

Ho reconeixeu a la vostra filla o al vostre fill? I a vosaltres?

Fins la setmana vinent!

Preparem-nos pel Nadal de manera responsable

En aquestes dates, properes a les festes de Nadal, infants i joves es veuen bombardejats de publicitat orientada al consum.

Els anuncis fomenten el pensament que "com més, millor": "Com més regals... millor", "Com més car... millor", "Com més exclusiu... millor". 

De fet, les campanyes publicitaries més exitoses són les que transmeten que si comprem un producte serem més feliços.

El valor implícit del consumisme situa la felicitat en TENIR quelcom. Com més tinguem, més feliços serem. 

Es fa difícil combatre la pressió de comerços, mitjans de comunicació i xarxes socials, però és possible ensenyar a comprar de forma responsable i sostenible. Alhora estarem promovent els valors veritablement importants d'aquestes dates com la solidaritat, la paciència, la humilitat, la persistència...

Així doncs, us deixem propostes per aprofitar aquesta època de l'any i transformar-la en una bona oportunitat d'aprenentatge.

1. Ensenyar amb l'exemple

No només ens referim en ser un exemple de consum responsable, sinó també en quin valor donem a allò que comprem. Si, quan un infant es porta bé li comprem quelcom, implícitament estarem donant-li valor.

2. Fer la llista de la compra

Poques vegades planifiquem i pensem les nostres compres i, malauradament, acabem deixant-nos emportar per publicitat, ofertes o desitjos momentanis. Elaboreu la llista de la compra amb infants i joves des de la reflexió de les nostres necessitats i gustos. A més a més, estareu donant valor als diners i a l'estalvi.

3. Consumir de forma responsable

Educar en paciència, en saber que les coses s'han de guanyar i que, per tant, requereixen esforç. És un bon moment per treballar la tolerància a la frustració de no tenir tot el que s'ha desitjat, a prioritzar allò que més desitgem o que necessitem.

El consum responsable es basa en valors com la responsabilitat, tenir cura dels recursos naturals i del medi ambient i la solidaritat, entre d'altres.

Aquests dies, més que mai, cal remarcar la importància de consumir només allò que es necessita. També és una bona idea explicar-los d'on ve allò que comprem i que sembla tan fàcil d'aconseguir.

Reciclar, fer regals manuals, especialment amb materials reciclats o donar segones oportunitats a les joguines que ja no es fan servir i arreglar aquelles que s'han trencat... són accions amb un gran missatge.

4. Limitar la publicitat

La publicitat dirigida als infants i joves és molt agressiva. Limitem l'ús de la televisió, ordinador, telèfons mòbils, etc. Si ho fem, estarem també donant l'oportunitat que es facin activitats més saludables com l'activitat física i activitats socials.

La publicitat incita al consum, però allò que més importa no es pot comprar: és un bon moment per retrobar-nos en família i valorar aquests moments de germanor: l'amistat, l'amor, i la germanor no es poden comprar.





Fonts d'informació: eacnur.org i https://www.psicologiaycrianza.com/4-consejos-para-reducir-el-impacto-en-los-ninos-de-la-publicidad-consumista-en-navidad/ i http://www.tourandkids.com/ver/2942/educar-a-nuestros-hijos-en-el-consumo-responsable-en-navidad.html/