dimecres, 17 de desembre del 2014

LA CAIXA DE JOGUINES DELS MÉS PETITS

En l'etapa dels 3 als 5 anys els nens i les nenes han guanyat en autonomia a tots els nivells (control esfínters, adquisició d'hàbits, autocontrol, relació amb iguals...). El moviment serà la base per a la construcció del pensament simbòlic i l'imitació. 
L'autonomia que han aconseguit els més petits els permet l'exploració de l'entorn i per tant comença l'etapa de les preguntes i del"per què?".

A nivell cognitiu són capaços d'entendre les seqüències temporals (l'ordre de les accions: em llevo, esmorzo, vaig a escola....), les normes senzilles i bàsiques (es menja a la cuina, per dormir cal pijama...). Poden realitzar el joc simbòlic de ficció més complex i inclouen personatges i més seqüències en les accions.

Millora l'articulació, el seu vocabulari creix de forma espectacular i això els permet fer un joc més ric i elaborat.

El seu dibuix es torna més esquemàtic gràcies al desenvolupament de la motricitat fina que els permet agafar el llapis, el punxó o un pinzell. Cap als 4 anys ja són capaços d'agafar les tisores.

En aquesta etapa els nens es trobem immersos en l'etapa de l'egocentrisme. a poc a poc aniran sent capaços d'entendre a l'altre com a company de joc que també té interessos i d'aquesta manera podran començar a gaudir del joc compartit.

També és l'etapa de les pors i les rebequeries.


Quines serien les joguines més adients pels més petits?

  • A nivell MOTRIU: patinets, tricicles, bicicleta amb pedals i rodetes, jocs d'aigua, pilotes, jocs d'enfilar i cosir, baldufes, bitlles...
















  • Joc d'IMITACIÓ: nines, peluixos, accessoris per la nina, casetes, granges o escoles amb material manipulatiu, garatges i cotxes, disfresses, jocs d’imitar (cuina, planxa, mecànic...), telèfon, casa per jugar a dins.

 



  • Jocs de MOTRICITAT FINA: plastilina, fang, gomets, pissarres..
 


  •  Jocs per ESTIMULAR EL LLENGUATGE: contes, cançons, instruments musicals, titelles...















  • Jocs de CONSTRUCCIÓ: trencaclosques, mosaics, jocs senzills de manualitats, jocs senzills de bijuteria..













  • Jocs REGLES: jocs de lotos, dòmino, jocs de memòria.








Extret de:
Batllori, J.;  Escandell, V. (2006) 150 jocs per a l’estimulació adequada de 0 a 3 anys. Barcelona: Parramón Ediciones. 

dimarts, 9 de desembre del 2014

CONDUCTA ALIMENTÀRIA

L'alimentació és un hàbit que cal ensenyar i en el què cal prevenir possibles alteracions en la conducta alimentària dels nens i nenes.

Per tal d'aprofundir en el tema us deixem la presentació de l'Equip Psicopedagògic de l'Escola en el què es va realitzar un estudi sobre els factors influents en la conducta alimentària.


CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Per acabar de tancar el tema de l'alimentació us presentem la presentació realitzada des de l'Equip Psicopedagògic en la seva xerrada amb cafè.





dimecres, 26 de novembre del 2014

L’ALIMENTACIÓ

L’alimentació ha de ser variada, amb això s’aconsegueix l’aportació de nutrients de manera equilibrada i adequada a les necessitats que tenen els nens i nenes.

És necessari repartir la ingesta d’aliments en diferents àpats. D’aquesta manera l’organisme rep nutrients gradualment i els pot assimilar i administrar molt millor que quan n’hi arriba molta quantitat de cop. La manera més pràctica de portar a terme una alimentació és per mitjà del sistema de racions diàries recomanades de cada grup d’aliments, establertes d’acord amb els requisits nutritius de l’infant.

S’assigna una quantitat determinada a cada ració que es pot intercanviar per altres aliments del mateix grup.

És important recordar que l’equilibri alimentari s’aconsegueix al llarg del dia o de la setmana, de manera que un dinar ric en greixos es pot compensar amb un sopar lleuger o, fins i tot, amb els aliments que es prenguin l’endemà.

Cadascun dels àpats de la jornada té unes característiques determinades:
• L’esmorzar és important no descuidar-lo, ja que és el primer àpat del dia i el que prepara l’organisme per iniciar l’activitat. Els nens i nenes ha de tenir temps per esmorzar, s’han d’aixecar d’hora i menjar sense pressa, ja que l’ansietat treu la gana. És recomanable repartir l’esmorzar en dues fraccions, la primera a casa i la segona a l’escola. Aquestes dues aportacions han de constituir el 25% de les quilocalories totals del dia.
• El dinar permet incloure elements de tots els grups i diferents tècniques de cocció. Les postres poden ser a base de fruita o làctics. Convé no fer una aportació exagerada d’aliments, perquè, a banda que es desequilibra l’alimentació, comporta una sensació de somnolència durant la tarda. L’àpat del dinar representa el 30% de l’energia diària.
• El berenar ha de representar un petit àpat que doni plaer als nens i nenes després d’una jornada a l’escola. És un bon moment per oferir algun làctic, acompanyat de pa, cereals o alguna pasta senzilla. La xocolata s’hi pot incloure amb moderació. Els entrepans de pernil o embotit no són del tot indicats si es considera l’aportació que representa del grup dels carnis. L’excés de proteïnes no és aconsellable.
• El sopar és el darrer àpat del dia i ha de contribuir a arrodonir l’equilibri alimentari. L’aportació calòrica és la mateixa que la del dinar, però és millor fer coccions més simples en el sopar per alleugerir la digestió. És important que l’infant no vagi a dormir de seguida després de sopar.

A continuació indiquem alguns aspectes que cal que tingueu en compte en l’elaboració d’una dieta infantil:
• Els menús han ser variats i equilibrats per evitar carències nutritives. A més, s’han de tenir en compte les diferents necessitats energètiques i nutritives que hi ha entre les diferents edats.
• La presentació ha de ser atractiva, respectant els costums gastronòmics de cada zona, les diferències religioses i culturals i les festivitats.
• Cal tenir en compte que hi ha infants, i cada vegada més, amb necessitats especials. Així, caldrà elaborar els seus menús en funció d’aquestes particularitats (per exemple, nens amb diabetis, celíacs o amb al·lèrgies alimentàries de diferents tipus).
• Cal evitar el consum excessiu de begudes refrescants ensucrades (refrescos de cola, taronjada o llimonada) i altres begudes comercials. Es poden substituir per sucs naturals, batuts casolans de llet, iogurt o fruites.
• S’ha de potenciar el consum d’aliments que accepten menys els nens: verdures o amanides com a primer plat o com a guarnició en els segons, la fruita fresca com a postres i el peix preparat i presentat de diferents maneres i no sempre en forma de barretes o similars.
• Si l’infant rebutja un aliment essencial, cal estudiar la manera de substituir-lo per un altre aliment de valor nutritiu similar o barrejar-lo amb condiments o amb altres aliments que en “disfressin” el gust. S’han de provar diferents maneres de preparar aquests aliments clau. Per exemple, puré de llegums i verdura, mandonguilles de peix, espinacs amb beixamel, etc.
• Cal incloure aliments de temporada i fer menús diferents segons l’estació de l’any.
• Es recomana eliminar el greix visible de les carns, riques ja per si mateixes en greixos saturats i colesterol, i procurar no cuinar amb gaire sal.
• És bo acompanyar sempre els segons plats amb guarnició, que pot incloure verdura, amanida o puré de patates, de manera que no sempre es recorri a les patates fregides.
• Cal evitar la preparació molt repetida de productes precuinats i ràpids d’elaborar com hamburgueses, salsitxes..., ja que no sempre asseguren l’aportació de nutrients que es necessiten.

L’ALIMENTACIÓ DELS NENS I NENES DELS 3 ALS 6 ANYS.


L’alimentació de l’infant d’aquestes edats ha de ser variada. Amb això s’aconsegueix l’aportació de nutrients de manera equilibrada i adequada a les necessitats que té.

És necessari repartir la ingesta d’aliments en diferents àpats. D’aquesta manera l’organisme rep nutrients gradualment i els pot assimilar i administrar molt millor que quan n’hi arriba molta quantitat de cop. La manera més pràctica de portar a terme una alimentació és per mitjà del sistema de racions diàries recomanades de cada grup d’aliments, establertes d’acord amb els requisits nutritius de l’infant.

S’assigna una quantitat determinada a cada ració que es pot intercanviar per altres aliments del mateix grup.

És important recordar que l’equilibri alimentari s’aconsegueix al llarg del dia o de la setmana, de manera que un dinar ric en greixos es pot compensar amb un sopar lleuger o, fins i tot, amb els aliments que es prenguin l’endemà.

Cal tenir en compte que els infants d’aquestes edats poden menjar tota mena d’aliments i que han d’estar plenament integrats en l’alimentació familiar. A més, ja admeten diferents tipus de coccions i textures.

Cadascun dels àpats de la jornada té unes característiques determinades:
• L’esmorzar és important no descuidar-lo, ja que és el primer àpat del dia i el que prepara l’organisme per iniciar l’activitat. L’infant ha de tenir temps per esmorzar, s’ha d’aixecar d’hora i menjar sense pressa, ja que l’ansietat treu la gana. És recomanable repartir l’esmorzar en dues fraccions, la primera a casa i la segona a l’escola. Aquestes dues aportacions han de constituir el 25% de les quilocalories totals del dia.
• El dinarpermet incloure elements de tots els grups i diferents tècniques de cocció. Les postres poden ser a base de fruita o làctics. Convé no fer una aportació exagerada d’aliments, perquè, a banda que es desequilibra l’alimentació, comporta una sensació de somnolència durant la tarda. L’àpat del dinar representa el 30% de l’energia diària.
• El berenar ha de representar un petit àpat que doni plaer a l’infant després d’una jornada a l’escola. És un bon moment per oferir algun làctic, acompanyat de pa, cereals o alguna pasta senzilla. La xocolata s’hi pot incloure amb moderació. Els entrepans de pernil o embotit no són del tot indicats si es considera l’aportació que representa del grup dels carnis. L’excés de proteïnes no és aconsellable.
• El soparés el darrer àpat del dia i ha de contribuir a arrodonir l’equilibri alimentari. L’aportació calòrica és la mateixa que la del dinar, però és millor fer coccions més simples en el sopar per alleugerir la digestió. És important que l’infant no vagi a dormir de seguida després de sopar.

A continuació indiquem alguns aspectes que cal que tingueu en compte en l’elaboració d’una dieta infantil:
• Els menús han ser variats i equilibrats per evitar carències nutritives. A més, s’han de tenir en compte les diferents necessitats energètiques i nutritives que hi ha entre les diferents edats.
• La presentació ha de ser atractiva, respectant els costums gastronòmics de cada zona, les diferències religioses i culturals i les festivitats.
• Cal tenir en compte que hi ha infants, i cada vegada més, amb necessitats especials. Així, caldrà elaborar els seus menús en funció d’aquestes particularitats (per exemple, nens amb diabetis, celíacs o amb al·lèrgies alimentàries de diferents tipus).
• Cal evitar el consum excessiu de begudes refrescants ensucrades (refrescos de cola, taronjada o llimonada) i altres begudes comercials. Es poden substituir per sucs naturals, batuts casolans de llet, iogurt o fruites.
• S’ha de potenciar el consum d’aliments que accepten menys els nens: verdures o amanides com a primer plat o com a guarnició en els segons, la fruita fresca com a postres i el peix preparat i presentat de diferents maneres i no sempre en forma de barretes o similars.
• Si l’infant rebutja un aliment essencial, cal estudiar la manera de substituir-lo per un altre aliment de valor nutritiu similar o barrejar-lo amb condiments o amb altres aliments que en “disfressin” el gust. S’han de provar diferents maneres de preparar aquests aliments clau. Per exemple, puré de llegums i verdura, mandonguilles de peix, espinacs amb beixamel, etc.
• Cal incloure aliments de temporada i fer menús diferents segons l’estació de l’any.
• Es recomana eliminar el greix visible de les carns, riques ja per si mateixes en greixos saturats i colesterol, i procurar no cuinar amb gaire sal.
• És bo acompanyar sempre els segons plats amb guarnició, que pot incloure verdura, amanida o puré de patates, de manera que no sempre es recorri a les patates fregides.
• Cal evitar la preparació molt repetida de productes precuinats i ràpids d’elaborar com hamburgueses, salsitxes..., ja que no sempre asseguren l’aportació de nutrients que es necessiten.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...