dimarts, 6 d’octubre del 2015

Pinzellades Núm 41 El futbol, Escola de Vida 1


                                                   PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 41


EL FUTBOL, ESCOLA DE VIDA 1


Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes és pel futbol, va escriure el filòsof i novel·lista francès Albert Camus. Durant un partit de futbol, els jugadors han de prendre moltes decisions. No només tàctiques i d’estratègia, sinó també morals i de comportament. El jugador sent un lleuger cop del contrari i per optar o no per simular una agressió. Pot actuar o protestar desmesuradament una decisió errònia de l’àrbitre. O de decidir si val la pena continuar pressionant, ja que el seu equip perd per golejada i queden dos minuts perquè acabi el partit. Alhora que pensa si xuta o no, pren decisions en funció de valors com l’honestedat, el respecte al contrari o la importància de l’esforç.
Molts entrenadors d’equips de futbol infantils treballen els valors dels jugadors alhora que els preparen tècnicament i tàcticament. Saben que hi ha valors que els ajudaran a rendir més al terreny de joc. Són conscients que un nen que ha après el valor de l’esforç durant els entrenaments estarà més preparat per donar el cent per cent quan el partit ho exigeixi. Però, al cap i a la fi, un partit de futbol és només un partit de futbol. Els entrenadors són conscients que, en treballar els valors dels més petits al terreny de joc, els preparen per una cosa molt més important que marcar o evitar un gol. Els preparen per a la vida.
Els nens estan en un període de formació clau en què absorveixen tot el que passa al seu voltant, assenyala Pablo Jodra, director de la Unitat de Psicologia Aplicada a l’Esport de la Universitat Autònoma de Madrid. Interioritzen el que els ensenyen figu-res de referència com els pares i els entrenadors. La clau per ensenyar valors és que tants uns com els al-tres donin el mateix exemple.

TÈCNICS I PARES HAN DE DONAR EXEMPLE DE CALMA I DISCIPLINA

És fonamental que l’entrenador sigui disciplinat si vol transmetre el valor de la disciplina o que respecti l’àrbitre si vol que els jugadors facin el mateix. I que els pares defensin els mateixos principis. Perquè, a vegades, els pares que van a veure els partits dels fills no són un bon exemple. Insulten l’àrbitre o ridiculitzen els rivals. Aquestes coses passen –co-menta Pablo Jodra-. I és una llàstima. Per molt que l’entrenador s’esforci a comunicar valors com el respecte al contrari, si els pares no fan el mateix, no servirà gaire.
El futbol ajuda els nens a interioritzar els valors adequats gràcies a l’exemple que perceben en les persones que són importants per a ells. I a la constància de posar-los en pràctica una vegada i una altra. Perquè cal muscular els valors de la mateixa manera que les cames. Amb una feina diària, apunta Pedro Marcet, director pedagògic de la FundacióMarcet, una escola de futbol que és molt més que un centre en el qual els nens milloren el xut o la capacitat per esquivar rivals. Tenim un progrma per treballar un valor cada mes. Els nens veuen pel·lícules o llegeixen notícies que els permeten crear un debat amb l’entrenador sobre aquests temes. Per exemple, en el cas de l’honestedat poden debatre sobre un jugador famós que ha rebut una targeta groga per simular un penal, explica Marcet.

TREBALLAR ELS VALORS AJUDA ELS NENS
A MILLORAR
EL RENDIMENT

Un dels avantatges d’entrenar els valors és que així es millora el rendiment esportiu dels nens. Si els ajudes a enfrontar-se a les frustracions, al fet de perdre un partit o que l’àrbitre pot cometre un error, estan més centrats al terreny de joc i donen el millor d’ells mateixos, afirma David Fernández, entrenador en les categories inferiors del RCD Espanyol. Perquè tu no pots controlar si guanyaràs o perdràs. Però sí que pots tenir molt interioritzat el valor d’assumir responsabilitats. Així que, quan l’equip vagi perdent, hi haurà nens que faran un pas endavant per intentar remuntar el partit. Estaran entrenats per fer-ho.
I el més important, els valors que s’aprenen jugant a futbol tenen una repercusió positiva en la vida dels nens. Sempre i quan –insiteix Jaume Cruz, catedràtic de psicoligia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona-, els pares i altres figures de referència estiguin en sintonia amb els valors dels entre-nadors. Perquè s’aprenen amb l’exemple i practicant-los amb regularitat en tots els àmbits de la vida.    

José A. Rodríguez es- La Vanguardia,
14 de juny del 2014        



NOTA: L’article es refereix al futbol, però evidentment es podria aplicar a altres esports. Els valors que ens proposa l’autor i que apareixeran en el proper número són els següents:

EL TREBALL EN EQUIP                        ORDRE I HIGIENE
RESPECTE PELS ALTRES                   ENCAIXAR LES FRUSTRACIONS
ASSUMIR RESPONSABILITATS           LA IMPORTÀNCIA DE L’ESFORÇ
EL MIRALL EN QUÈ ES MIREN            LA VERITAT PER DAVANT
GAUDIR DE LA VIDA                             TAMBÉ CAL SABER GUANYAR


RESPECTE PELS ALTRES: El futbol és com anar a l’òpera. Però una cosa és cridar per animar l’equip i una altra insultar l’àrbitre o riure’t del contrari, diu Jaume Cruz. Un dels valors que millor es poden treballar és el respecte pels altres –considera Pablo Jodra-. Per exemple, ensenyant als nens que cuidin el llenguatge i que es dirigeixin al contrari i a l’àrbitre amb educació.  

Pinzellades Núm 41 El Futbol, escola de vida 1


                                                   PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 41





EL FUTBOL, ESCOLA DE VIDA 1




Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes és pel futbol, va escriure el filòsof i novel·lista francès Albert Camus. Durant un partit de futbol, els jugadors han de prendre moltes decisions. No només tàctiques i d’estratègia, sinó també morals i de comportament. El jugador sent un lleuger cop del contrari i per optar o no per simular una agressió. Pot actuar o protestar desmesuradament una decisió errònia de l’àrbitre. O de decidir si val la pena continuar pressionant, ja que el seu equip perd per golejada i queden dos minuts perquè acabi el partit. Alhora que pensa si xuta o no, pren decisions en funció de valors com l’honestedat, el respecte al contrari o la importància de l’esforç.
Molts entrenadors d’equips de futbol infantils treballen els valors dels jugadors alhora que els preparen tècnicament i tàcticament. Saben que hi ha valors que els ajudaran a rendir més al terreny de joc. Són conscients que un nen que ha après el valor de l’esforç durant els entrenaments estarà més preparat per donar el cent per cent quan el partit ho exigeixi. Però, al cap i a la fi, un partit de futbol és només un partit de futbol. Els entrenadors són conscients que, en treballar els valors dels més petits al terreny de joc, els preparen per una cosa molt més important que marcar o evitar un gol. Els preparen per a la vida.
Els nens estan en un període de formació clau en què absorveixen tot el que passa al seu voltant, assenyala Pablo Jodra, director de la Unitat de Psicologia Aplicada a l’Esport de la Universitat Autònomade Madrid. Interioritzen el que els ensenyen figu-res de referència com els pares i els entrenadors. La clau per ensenyar valors és que tants uns com els al-tres donin el mateix exemple.

TÈCNICS I PARES HAN DE DONAR EXEMPLE DE CALMA I DISCIPLINA

És fonamental que l’entrenador sigui disciplinat si vol transmetre el valor de la disciplina o que respecti l’àrbitre si vol que els jugadors facin el mateix. I que els pares defensin els mateixos principis. Perquè, a vegades, els pares que van a veure els partits dels fills no són un bon exemple. Insulten l’àrbitre o ridiculitzen els rivals. Aquestes coses passen –co-menta Pablo Jodra-. I és una llàstima. Per molt que l’entrenador s’esforci a comunicar valors com el respecte al contrari, si els pares no fan el mateix, no servirà gaire.
El futbol ajuda els nens a interioritzar els valors adequats gràcies a l’exemple que perceben en les persones que són importants per a ells. I a la constància de posar-los en pràctica una vegada i una altra. Perquè cal muscular els valors de la mateixa manera que les cames. Amb una feina diària, apunta Pedro Marcet, director pedagògic de la Fundació Marcet, una escola de futbol que és molt més que un centre en el qual els nens milloren el xut o la capacitat per esquivar rivals. Tenim un progrma per treballar un valor cada mes. Els nens veuen pel·lícules o llegeixen notícies que els permeten crear un debat amb l’entrenador sobre aquests temes. Per exemple, en el cas de l’honestedat poden debatre sobre un jugador famós que ha rebut una targeta groga per simular un penal, explica Marcet.

TREBALLAR ELS VALORS AJUDA ELS NENS
A MILLORAR
EL RENDIMENT

Un dels avantatges d’entrenar els valors és que així es millora el rendiment esportiu dels nens. Si els ajudes a enfrontar-se a les frustracions, al fet de perdre un partit o que l’àrbitre pot cometre un error, estan més centrats al terreny de joc i donen el millor d’ells mateixos, afirma David Fernández, entrenador en les categories inferiors del RCD Espanyol. Perquè tu no pots controlar si guanyaràs o perdràs. Però sí que pots tenir molt interioritzat el valor d’assumir responsabilitats. Així que, quan l’equip vagi perdent, hi haurà nens que faran un pas endavant per intentar remuntar el partit. Estaran entrenats per fer-ho.
I el més important, els valors que s’aprenen jugant a futbol tenen una repercusió positiva en la vida dels nens. Sempre i quan –insiteix Jaume Cruz, catedràtic de psicoligia de l’esport de la Universitat Autònomade Barcelona-, els pares i altres figures de referència estiguin en sintonia amb els valors dels entre-nadors. Perquè s’aprenen amb l’exemple i practicant-los amb regularitat en tots els àmbits de la vida.    

José A. Rodríguez es- La Vanguardia,
14 de juny del 2014        




NOTA: L’article es refereix al futbol, però evidentment es podria aplicar a altres esports. Els valors que ens proposa l’autor i que apareixeran en el proper número són els següents:

EL TREBALL EN EQUIP                        ORDRE I HIGIENE
RESPECTE PELS ALTRES                   ENCAIXAR LES FRUSTRACIONS
ASSUMIR RESPONSABILITATS           LA IMPORTÀNCIA DEL’ESFORÇ
EL MIRALL EN QUÈ ES MIREN            LA VERITAT PER DAVANT
GAUDIR DE LA VIDA                             TAMBÉCAL SABER GUANYAR


RESPECTE PELS ALTRES: El futbol és com anar a l’òpera. Però una cosa és cridar per animar l’equip i una altra insultar l’àrbitre o riure’t del contrari, diu Jaume Cruz. Un dels valors que millor es poden treballar és el respecte pels altres –considera Pablo Jodra-. Per exemple, ensenyant als nens que cuidin el llenguatge i que es dirigeixin al contrari i a l’àrbitre amb educació.  

Cerca de novetats i drogues en l’adolescència

Hi ha qüestions i temàtiques per a les quals no sóc capaç de fer cap introducció amena o motivadora, per la feredat que em produeixen: segons els resultats de l’Enquesta Estatal sobre l’ús de drogues en adolescents de 14 a 18 anys, a Catalunya aproximadament el 30% n’han consumit durant els darrers 30 dies, un percentatge que s’enfila quasi fins al 80% si es considera haver-ne consumit com a mínim un cop a la vida (l’enquesta de què disposo és del 2012, i va ser publicada al maig del 2014). Cal dir que dins la categoria drogues s’inclouen també el tabac i l’alcohol, pel gran poder que tenen per generar addicció malgrat socialment estiguin acceptades i la seva implantació sigui força generalitzada. Una altra de les dades que fan feredat és que, comparada amb enquestes anteriors, l’edat d’inici del consum d’aquestes substàncies disminueix significativament, i en molts casos se situa al voltant dels 12 a 14 anys. Si teniu fills adolescents o preadolescents, o si treballeu amb nois i nois d’aquestes edats, segur que sovint us heu plantejat aquest tema. I si els vostres fills són més petits, també és possible que hi hagueu pensat, perquè el temps passa ràpid i abans que us n’adoneu arribaran a l’adolescència. Per què les persones de qualsevol edat, no només els adolescents malgrat siguin el segment de la població que més ens hauria de preocupar, tenim tanta tendència a les addiccions? Dit d’una altra manera, com funciona el cervell pel què fa a les drogues?

Neurotransmissors, neurones i drogues
Les drogues, qualsevol droga, incloses les socialment acceptades i fins i tot en ocasions ben valorades per determinats col·lectius, com podria ser el cas de la marihuana (he arribar a sentir dir que no fa mal perquè és «més natural», però en realitat afecte la memòria i l’estat d’ànim ja des de les primeres vegades que se’n consumeix i és responsable de provocar alteracions del comportament que poden esdevenir greus i cròniques, com la psicosi), activen ràpidament una sèrie de neurotransmissors al cervell, que són els responsables dels seus efectes sobre la conducta, les sensacions, la memòria i l’estat d’ànim. Cada droga n’activa uns o altres en proporció variable, una diversitat de respostes que també depenen de la genètica concreta de cadascú i de la configuració específica de les xarxes del cervell. Per això cada droga té uns efectes propis, que també depenen de cada persona, i també per això hi ha persones que mostren una predisposició més gran que d’altres a esdevenir-ne addictes. No només la genètica és important en aquestes diferències; també ho és, i molt, l’educació i les experiències prèvies de cada persona, que modelen les connexions concretes de les xarxes neurals del cervell i aporten individualitat a cada persona. Recordeu que el cervell és un òrgan molt plàstic, que es va construint a poc a poc com a conseqüència dels programes gènics i també de l’ambient (familiar, social, cultural i educatiu; podeu veure el post que vaig publicar el 30 de gener del 2014); i que d’aquesta construcció –de les xarxes que n’acaben sorgint– depenen molts aspectes del comportament.
Segurament seria massa feixuc parlar de tots els ets i uts dels neurotransmissors i les zones del cervell implicades, però d’entre tots els neurotransmissors destaca la dopamina, per la seva gran implicació en totes les addiccions i perquè la comprensió de la seva funció al cervell ens pot oferir pistes de com combatre-les. La dopamina està implicada en diverses funcions cerebrals, i en el cas de les drogues es relaciona a processos de motivació i plaer, i també a sentiments de recompensa. D’aquí ve, en bona part, el gran poder d’addicció de les drogues. A través de la dopamina ens fan sentir, d’alguna manera, «recompensats». A qui no li agrada notar plaer i sentir-se recompensat?
Drogues, dopamina, cerca de novetats …
Curiosament, hi ha un procés mental típic de l’adolescència que també es relaciona amb la dopamina, i amb intensos sentiments de plaer i recompensa. És la cerca de novetats. En psicologia, la cerca de novetats es defineix com un tret de la personalitat que s’associa amb l’exploració de l’entorn, tant físic com també intel·lectual, i es desencadena com a resposta a una situació o a un estímul nou. Durant molt de temps es va pensar que la cerca de novetats tenia relació amb la impulsivitat i la hiperactivitat. Certament hi té una certa relació –al cervell tots els comportaments estan relacionats entre ells d’una o altra manera–, però a nivell dels neurotransmissors implicats –bàsicament la dopamina– i de les àrees del cervell que estan actives, es relaciona molt especialment amb la creativitat (en parlaré al proper post) i amb el desig «instintiu» i preconscient tant típic –però no exclusiu– dels adolescents detrencar els límits establerts. En un post que vaig penjar el 13 de febrer de 2014 vaig parlar, precisament, d’aquest desig que tenen els adolescents de trencar els límits establerts. Allà deia, textualment, al final del text:
«Els adolescents necessiten límits, però no per quedar-se quiets darrera d’ells, sinó per qüestionar-los i, al mateix temps, integrar-los en la seva personalitat. A més, el fet de trencar límits també va íntimament lligat a la nostra capacitat creativa –i ara, afegeixo aquí, a la també necessària i imprescindible cerca de novetats–, que precisament consisteix en trencar límits intel·lectuals. […] La qüestió és on s’han de situar aquests límits, i com s’han de posar. No hi ha una resposta única, perquè uns límits que col·lideixin frontalment amb el seu desig de reconeixement social només serviran per allunyar-nos d’ells.»
La cerca de novetats –tant física com intel·lectual–, com la creativitat i també el sentiment d’haver trencat els límits establerts genera, dins el cervell, reaccions neurals de recompensa. Després d’haver fet qualsevol d’aquestes coses, fins i tot quan hi ha hagut riscos associats –i en algunes persones, encara més quan hi ha riscos associats–, el sentiment de plaer i recompensa és innegable. Com en les addicions. En certa manera, les addiccions proporcionen aquest trencament i aquesta cerca de novetats a la bioquímica del cervell, que de forma «instintiva» és el que busquen, en major o menor grau, els adolescents. Dit d’una altra manera, un dels mecanismes familiars, socials i educatius de contribuir a evitar que els nostres adolescents se sentin atrets per les substàncies estupefaents és, precisament, potenciant l’exercici de la seva creativitat, afavorint i canalitzant el seu desig de cerca de novetats (no pas restringint-lo), establint uns límits sabent que els intentaran trencar (tant perniciós és que no tinguin límits, com que en tinguin massa o siguem massa estrictes i no els puguin trencar), i en paral·lel a tot això fent que se sentin sempre familiarment i socialment acceptats i recolzats –per mantenir un bon nivell de sentiment de plaer i recompensa de tipus social dins el seu cervell; les recompenses més intenses venen de la socialització–. Novetats esportives, intel·lectuals, socials, culturals, … la cerca de novetats que els motivin i engresquin pot ser un bon antídot contra les drogues.
… i estrès
I, com en tants altres processos mentals, un dels principals enemics de la cerca de novetats és l’estrès. S’ha vist que l’estrès afavoreix que la cerca de novetats es canalitzi a través de situacions de risc, que és justament el que els pares volem evitar en el nostres fills. I, evitant el risc, limitem les possibilitats que tenen de cercar les seves pròpies novetats. És un peix que es mossega la cua, però amb diversos desllorigadors: evitar l’estrès per evitar dins el possible que la cerca de novetats es canalitzi cap el risc; proporcionar-los uns bons límits perquè els puguin trencar i afavorir el pensament creatiu dins un ambient familiar i social d’afecte i recolzament (malgrat facin tot el possible per trencar les nostres normes i això ens disgusti i molesti, com altrament és lògic que ens passi).
Fàcil? Gens ni mica.
Necessari? Completament imprescindible.



EXTRET D'ARA CRIATURES: http://criatures.ara.cat/elcerbell/2015/09/29/cerca-de-novetats-i-drogues-en-ladolescencia/

dimarts, 29 de setembre del 2015

Xerrada amb cafè: Rabietes i Pataletes.

Feu clic aquí.

Pinzellades Núm 40 L'obesitat s'instal·la a casa.



PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 40


L’obesitat s’instal·la a casa
Un estudi revela que la família segueix una dieta que afavoreix el sobrepès

Anys lluitant contra l’excés en la població infantil –de les més altes d’Europa– i adonar-se que les coses canviaran poc o gens al-menys a curt termini. Per què? Perquè a casa, precisament el lloc on s’adquireixen els hàbits alimentaris que una persona seguirà (en la majoria dels casos) al llarg de la seva vida, es menja sense cap mena de planificació. A més, falta fruita i verdura, es beu molt poc i hi ha excés de sal.  A això cal afegir-hi que es fa poc exercici. La suma de tot plegat fa inviable lluitar de manera efectiva contra l’obesitat i el sobrepès infantil, que ja afecta gairebé un 30% dels nens d’entre 3 i 12 anys (estudi de la Fundació Thao).

Aquestes són algunes de les conclusions que es treuen del primer observatori Nestlé d’Hàbits Nutri-cionals i Estil de Vida de les Famílies, en el qual han col·laborat la Fundació Thao i el doctor Hel-mut Schröeder, investigador del grup de risc cardiovascular i nutrició de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. El treball se centra en un miler d’entrevistes a dones d’entre 20 i 65 anys, com a “responsables de la compra familiar”, assenyalen els qui han promogut l’estudi.
De les seves respostes es conclou que el 82% de les llars no planifiquen el menú setmanal o ho fan tot just un parell de dies abans, cosa que impedeix de tenir un control adequat de la ingestió de nutrients. Una altra dada destacable és que en el 25% de les llars amb nens es prepara un menjar diferent, cosa que es considera un error, ja que la pauta adequada és que mengin de tot i no es facin diferenciacions. 

Quant als dinars, l’estudi apunta que la majoria de nens (72%) fan l’àpat a casa seva (el 9% sols) i la resta al menjador escolar. D’aquests, un 12% s’emporten el dinar de casa a la carmanyola, un hàbit que s’ha instal·lat a conseqüència de la crisi econòmica. “Es una dada que ens ha cridat l’atenció, però no hem entrat a estudiar-la”, assenyala el director de nutrició i comunicació amb el consumidor de Nestlé, José Luis Martínez.
Però, malgrat aquest àpat en família, els hàbits alimentaris no milloren: vuit de cada deu nens no compleixen amb la ingestió mínima de fruites i verdures, i un 10% no prenen ni tan sols una peça de fruita o una ració de verdura. A això s’hi afegeix que el 41% no beuen prou aigua i un terç dels nens d’entre 3 i 14 anys afegeixen sal al plat ja cuinat. Quant a l’activitat física, el 19% no en fan gens des que surten de l’escola fins a la nit, i això que, segons les mares, el 55% tenen prou temps lliure.

Unes dades preocupants que revelen uns mals hàbits que consoliden l’excés de pes infantil. Però són hàbits heretats, com es demostra en comprovar els resultats relacionats amb les dones: el 87% no ingereixen la quantitat de verdura i fruites recomanada, el 43% no beuen almenys cinc vasos d’aigua al dia i el 44% afegeixen sal a taula. Quant a l’exercici, el 45% reconeixen que no fan cap mena d’activitat física. L’activitat que més fan és caminar: un 35%. Però un 13% asseguren que no caminen ni tan sols deu minuts al dia. Això en part justifica les preocupants dades d’excés de pes de les dones: quatre de cada deu tenen sobrepès, i el 14%, obesitat. Aquesta dada és especialment crítica en el tram de 35 a 45 anys, en què arriba fins al 19% el percentatge de dones obeses.
Gairebé el 30% dels nens dinen al menjador escolar i, d’aquests, el 12% porten l’àpat a la carmanyola.

Celeste López. Madrid. La Vanguardia, dimecres, 28 de maig del 2014




CONCLUSIONS
Objectiu: Lluitar contra l’obesitat i el sobrepès.

- Els hàbits alimentaris bàsics s’adquireixen a casa i des de petits.
- Els hàbits s’hereten de la família; la via de l’exemple és decisiva.
- Per aconseguir una alimentació adequada cal una planificació setmanal.
- L’alimentació ha de ser variada.
- En general, mengem poca fruita i poca verdura.
- Cal beure més aigua.
- Cal evitar l’excés de sal.
- És imprescindible dedicar unes estones a fer exercici físic de forma regular.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...