PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 41
EL FUTBOL, ESCOLA DE VIDA 1
Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes és pel futbol, va escriure el filòsof i novel·lista francès Albert Camus. Durant un partit de futbol, els jugadors han de prendre moltes decisions. No només tàctiques i d’estratègia, sinó també morals i de comportament. El jugador sent un lleuger cop del contrari i per optar o no per simular una agressió. Pot actuar o protestar desmesuradament una decisió errònia de l’àrbitre. O de decidir si val la pena continuar pressionant, ja que el seu equip perd per golejada i queden dos minuts perquè acabi el partit. Alhora que pensa si xuta o no, pren decisions en funció de valors com l’honestedat, el respecte al contrari o la importància de l’esforç.
Molts entrenadors d’equips de futbol infantils treballen els valors dels jugadors alhora que els preparen tècnicament i tàcticament. Saben que hi ha valors que els ajudaran a rendir més al terreny de joc. Són conscients que un nen que ha après el valor de l’esforç durant els entrenaments estarà més preparat per donar el cent per cent quan el partit ho exigeixi. Però, al cap i a la fi, un partit de futbol és només un partit de futbol. Els entrenadors són conscients que, en treballar els valors dels més petits al terreny de joc, els preparen per una cosa molt més important que marcar o evitar un gol. Els preparen per a la vida.
Els nens estan en un període de formació clau en què absorveixen tot el que passa al seu voltant, assenyala Pablo Jodra, director de la Unitat de Psicologia Aplicada a l’Esport de la Universitat Autònoma
TÈCNICS I PARES HAN DE DONAR EXEMPLE DE CALMA I DISCIPLINA
És fonamental que l’entrenador sigui disciplinat si vol transmetre el valor de la disciplina o que respecti l’àrbitre si vol que els jugadors facin el mateix. I que els pares defensin els mateixos principis. Perquè, a vegades, els pares que van a veure els partits dels fills no són un bon exemple. Insulten l’àrbitre o ridiculitzen els rivals. Aquestes coses passen –co-menta Pablo Jodra-. I és una llàstima. Per molt que l’entrenador s’esforci a comunicar valors com el respecte al contrari, si els pares no fan el mateix, no servirà gaire.
El futbol ajuda els nens a interioritzar els valors adequats gràcies a l’exemple que perceben en les persones que són importants per a ells. I a la constància de posar-los en pràctica una vegada i una altra. Perquè cal muscular els valors de la mateixa manera que les cames. Amb una feina diària, apunta Pedro Marcet, director pedagògic de la Fundació Marcet
TREBALLAR ELS VALORS AJUDA ELS NENS
A MILLORAR
EL RENDIMENT
Un dels avantatges d’entrenar els valors és que així es millora el rendiment esportiu dels nens. Si els ajudes a enfrontar-se a les frustracions, al fet de perdre un partit o que l’àrbitre pot cometre un error, estan més centrats al terreny de joc i donen el millor d’ells mateixos, afirma David Fernández, entrenador en les categories inferiors del RCD Espanyol. Perquè tu no pots controlar si guanyaràs o perdràs. Però sí que pots tenir molt interioritzat el valor d’assumir responsabilitats. Així que, quan l’equip vagi perdent, hi haurà nens que faran un pas endavant per intentar remuntar el partit. Estaran entrenats per fer-ho.
I el més important, els valors que s’aprenen jugant a futbol tenen una repercusió positiva en la vida dels nens. Sempre i quan –insiteix Jaume Cruz, catedràtic de psicoligia de l’esport de la Universitat Autònoma
José A. Rodríguez es- La Vanguardia ,
14 de juny del 2014
NOTA: L’article es refereix al futbol, però evidentment es podria aplicar a altres esports. Els valors que ens proposa l’autor i que apareixeran en el proper número són els següents:
EL TREBALL EN EQUIP ORDRE I HIGIENE
RESPECTE PELS ALTRES ENCAIXAR LES FRUSTRACIONS
ASSUMIR RESPONSABILITATS LA IMPORTÀNCIA DE L’ESFORÇ
EL MIRALL EN QUÈ ES MIREN LA VERITAT PER DAVANT
GAUDIR DE LA VIDA TAMBÉ CAL SABER GUANYAR
RESPECTE PELS ALTRES: El futbol és com anar a l’òpera. Però una cosa és cridar per animar l’equip i una altra insultar l’àrbitre o riure’t del contrari, diu Jaume Cruz. Un dels valors que millor es poden treballar és el respecte pels altres –considera Pablo Jodra-. Per exemple, ensenyant als nens que cuidin el llenguatge i que es dirigeixin al contrari i a l’àrbitre amb educació.
La cerca de novetats –tant física com intel·lectual–, com la creativitat i també el sentiment d’haver trencat els límits establerts genera, dins el cervell, reaccions neurals de recompensa. Després d’haver fet qualsevol d’aquestes coses, fins i tot quan hi ha hagut riscos associats –i en algunes persones, encara més quan hi ha riscos associats–, el sentiment de plaer i recompensa és innegable. Com en les addicions. En certa manera, les addiccions proporcionen aquest trencament i aquesta cerca de novetats a la bioquímica del cervell, que de forma «instintiva» és el que busquen, en major o menor grau, els adolescents. Dit d’una altra manera, un dels mecanismes familiars, socials i educatius de contribuir a evitar que els nostres adolescents se sentin atrets per les substàncies estupefaents és, precisament, potenciant l’exercici de la seva creativitat, afavorint i canalitzant el seu desig de cerca de novetats (no pas restringint-lo), establint uns límits sabent que els intentaran trencar (tant perniciós és que no tinguin límits, com que en tinguin massa o siguem massa estrictes i no els puguin trencar), i en paral·lel a tot això fent que se sentin sempre familiarment i socialment acceptats i recolzats –per mantenir un bon nivell de sentiment de plaer i recompensa de tipus social dins el seu cervell; les recompenses més intenses venen de la socialització–. Novetats esportives, intel·lectuals, socials, culturals, … la cerca de novetats que els motivin i engresquin pot ser un bon antídot contra les drogues.
