Sexualitats

Sortim de la classe de 1r d'ESO on estem estat fent unes xerrades sobre la sexualitat.
Quan els hi preguntem que entenen ells per sexualitat fan referència a allò més físic, al contacte, al moment d'intimitat entre dues persones -enamorades o no, algú diu-, al acte sexual. Els hi expliquem que la sexualitat és un procés que engloba molts més aspectes que l'acte sexual.
Els hi parlem de canvis físics, d'adolescència, de canvis en la personalitat, de canvis en les dinàmiques familiars i els hi parlem d'emocions, de molta emoció.

Ells tenen dubtes i els fan saber, amb més o menys pudor. Els dubtes giren entorn a diversos temes: la menstruació, el dolor en l'acte sexual, els mètodes anticonceptius, els canvis hormonals, l'atracció física i conèixer aquells aspectes més claus que ens poden fer saber si estic enamorat/da i si serà recíproc.

Parlem de l'atracció que sentim les persones cap als altres i per tant, parlem de les diverses orientacions sexuals. I assalten els dubtes. I aquests dubtes giren al voltant d'una paraula. Una paraula que no acaben d'entendre. Una paraula que sembla senzilla però que els confon. Parlem sobre la TRANSEXUALITAT.

Alguns dels alumnes comenten i expliquen a la resta el què saben sobre el tema. L'Equip Psicopedagògic resolem els dubtes que puguin sorgir: però això és una orientació sexual? però es poden quedar embarassades? i què fan? i com se senten?

Us pengem l'enllaç al vídeo del 30 minuts: "Trànsit. menors transexuals". És un documental on parlen nens i nens, adolescents i joves transexuals. Parlen en primera persona sobre els seus sentiments, les seves emocions, les seves pors i les seves experiències. Parlen les famílies: com van rebre la notícia, les pors, el què van fer pels seus fills i les seves filles.


És important seure i veure el documental amb els nostres adolescents per a poder resoldre dubtes. Podeu crear un clima positiu per a què sorgeixin altres temes relacionats amb la sexualitat.
No pensem que potser és aviat, o que potser és massa tard.
La família és el nucli més important en el què els adolescents poden créixer i d'on poden extreure la millor informació.

Com parlem de Sexualitat amb els nostres adolescents??

La manera en què la família reacciona davant d'una situació relacionada amb la sexualitat pot ajudar o fer més difícil el desenvolupament sexual de la nena o el nen.

Des de casa s'han de considerar aquestes situacions com "oportunitats per ensenyar", en els que es transmeten missatges positius i valors sobre la sexualitat, els ares poden crear unes bones bases per a què els seus fills tinguin un desenvolupament sexual sa.

La majoria de nenes i nenes que han crescut en ambients familiars de confiança i comunicació veuen als pares i a les mares com la font principal d'on extreure informació de temes sexuals. Tot i això, molts estudis demostren que les famílies han obviat aquesta responsabilitat. D'aquesta manera, solen ser els companys i els mitjans de comunicació les principals fonts d'informació sobre sexualitat. 

Per tant, cal tenir en compte:

• L'Educació Sexual ha de fer-se des de la família.
• Fem educació sexual de manera continua i sense adonar-nos: a través dels tabús, les carícies, els silencis o les opinions.
• Una educació sexual de qualitat ha de dirigir-se a que els nostres fills i filles puguin aprendre a tenir més coneixements sobre ells mateixos, a acceptar-se i expressar la seva sexualitat de manera que siguin feliços.
• Cal educar sempre des de la vessant positiva i no de la negativa, fomentant l'autoestima de la nena o el nen.
• Tractar de trobar "oportunitats per ensenyar": utilitzar programes de televisió, llibres, tasques escolars...
• No espereu a que les vostres filles o fills us facin preguntes, molts nens i nenes no pregunten mai. És important que els adults decidim el que és important que sàpiguen.
• Hem d'estar disposats per dialogar. Cal que aquest diàleg no sigui una imposició sinó que cal que existeixi respecte i acceptació per ambdues parts.
• Cal ser conscient de la pregunta que existeix darrera de la pregunta. Per exemple, la pregunta implícita "sóc normal?", sovint oculta altres preguntes sobre el desenvolupament sexual, els pensaments sexuals i els sentiments sexuals. Cal donar seguretat als nostres fills sempre que puguem.
• Escoltar, escoltar, escoltar... pregunteu què és el que ells volen i què és el que què saben.
• És molt normal sentir-se incòmode quan es tracten aquestes temes amb els fills o les filles però  cal mantenir la calma i ser coherents amb allò que pensem.
• Evitem fer interpretacions precipitades.
• Qualsevol pare o mare està capacitat per a educar en sexualitat als seus fills. A vegades és suficient saber quins recursos tenim a prop per a què ens orientin/informin.
• Cal deixar-los clar que amb nosaltres (adults) poden parlar de sexualitat i/o que estem disposats a fer-ho sempre que estiguin disposats.
• Respectar la seva pudor, els seus secrets i els seus silencis.
• Parlar sobre els plaers de la sexualitat.

Si voleu saber-ne més us recomanem “PARLEM DE SEXE A CASA”, un llibre de l’ELENA CRESPI, psicòloga, directora del centre InterPersonal a Vic i sotsdirectora de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella de Barcelona.