Com afecta el canvi d'hora en els infants.

El canvi d'hora pot afectar el rellotge biològic dels nens, i provocar principalment trastorns del son. Si bé en 2 o 3 dies es recupera el ritme, hi ha eines per reduir-ne els efectes.

El canvi d'hora respon a l'avançament i retard d'una hora que fem cada primavera i tardor per tal de reduir el consum global d'energia, per fer coincidir l'inici de la jornada laboral amb les hores de llum. Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), l'estalvi domèstic en il·luminació des del canvi d'horari de març al d'octubre pot ser d'un 5%.

Actualment uns 70 països han adoptat aquesta mesura, i concretament a la Unió Europea hi ha una regulació que unifica els dies en què es produeixen els canvis d'horari. S’ha establert que siguin l'últim diumenge de març i d’octubre.

El proper diumenge 27 de març de 2022 avançarem una hora (les 02:00 de la matinada passaran a ser les 03:00) amb la qual cosa dormirem una hora menys, i amb aquesta mesura es pretén estalviar energia.

Encara que només es tracti d'una hora, aquesta mesura pot afectar el bioritme dels més petits. Segons el grup especialitzat en somni de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), els nens són el col·lectiu que més nota els efectes. El seu rellotge biològic pot trigar diversos dies, i fins i tot una setmana, a adaptar-se al nou horari.

Respecte al canvi d'hora que té lloc a al març, a diferència de la de l'octubre, es tradueix que dormim una hora menys i això implica que l'endemà s'avancen els àpats i l'hora d'anar a dormir a la nit. És normal que els nens presentin canvis en el patró de la son durant els primers dies, mal humor, irritabilitat i que estan més apàtics i ansiosos.

El canvi en les rutines normals del petit sol comportar irritabilitat, i també és possible que hi hagi canvis en la gana, especialment en nadons. A mesura que es fan grans, els efectes es van reduint, tot i que no desapareixen del tot. Els pares han d'estar preparats, doncs seria relativament normal observar que el fill està de pitjor humor durant aquests dies.

Com reduir l'impacte del canvi horari

Una de les millors maneres per fer que el canvi horari no es noti tant en els petits és acostumar-los uns dies abans que es produeixi. Així, per exemple, es pot avançar uns 15 minuts l'horari de totes les rutines del nen: menjar, dormir, llevar-se... D'aquesta manera el canvi resultarà menys brusc.

És bo començar amb aquest sistema una setmana abans del canvi oficial d'hora. A més, és important que tota la família l'acompanyi. D'aquesta manera comprovarà que el canvi és una cosa que afecta a tots els integrants de la llar i li costarà menys sentir-se implicat i acostumar-se al canvi d'hàbits.

El moment en què els petits notaran més el canvi és el diumenge a la nit, ja que és quan han de conciliar el son en un horari que no és normal. 

És recomanable explicar als petits la raó per la qual hi ha una modificació horària, així com donar-los a entendre, sempre que sigui possible per què es fa de nit més tard i per quin motiu a la tardor passa el contrari.

Font: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-afecta-canvi-dhora-nens

El descans dels infants

La son és una necessitat vital per a les persones de totes les edats. En el cas dels infants és especialment important un bon descans, ja que si dormen bé, la seva actitud és més vital i positiva.

En l'etapa de 3 a 6 anys, hi ha normalment una tendència exagerada a anar a dormir molt tard, bé perquè es mira la televisió, o bé perquè els pares i mares som massa permissius en l'hora d'anar a dormir o bé perquè se sopa molt tard i entre que s'acaba el sopar i l'hora d'anar a dormir encara sol passar un bona estona. Aquesta falta de descans pot produir una fatiga crònica en els nostre infants durant el dia, excepte quan hi ha una activitat interessant per a ells.

En general, podem dir que els nostres fills/es:

- entre els 3 i 4 anys necessiten dormir de 12 a 14 hores totals de son.

- entre els 4 i 6 anys necessiten dormir d'11 a 12 hores totals de son.

A més de les hores que es dorm també cal tenir en compte la qualitat d'aquest son i de descans i són molt importants els factors que la condicionen: sorolls, llum excessiva, roba de llit suficient però no excessiva, temperatura de l'habitació, etc.
Un aspecte important del descans són els hàbits. És important mantenir l'horari d'anar a dormir, i si abans d'això fem una activitat relaxant o tranquil·la com passejar, el bany abans de sopar, escoltar música tranquil·la, llegir un conte plegats abans d'anar a dormir, explicar les vivències del dia... propiciarem que el son no sigui inquiet i així podrem evitar pors i malsons, tan usuals en aquestes edats.

Quan no es descansa prou, l'estat general del seu cos pot reaccionar amb conductes inadequades, hiperexcitabilitat, irritabilitat, dispersió... o bé somnolència, baix nivell d'atenció, inhibició... Aquestes conductes interfereixen en els processos de creixement, d'aprenentatge i de relació social i afectiva. Hi ha, doncs, una estreta relació enter el descans, el benestar i el rendiment. Per això, un bon descans és imprescindible perquè els nostres fills i filles vagin a l'escola en condicions òptimes.

Font: www.gencat.cat/familiaiescola

Xerrada amb cafè: Rabietes. Saber dir no.

 El passat divendres 4 de març va tenir lloc la xerrada amb cafè “Rabietes: saber dir no”, moderada per la psicòloga i logopeda Montserrat Baulenas. 

Al llarg de la xerrada es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències al voltant de les rebequeries infantils. 

Us compartim la presentació que vam veure. 

DESCARREGA AQUÍ LA PRESENTACIÓ

Moltes gràcies a totes les persones que vau assistir!

Aprendre a conviure amb les pantalles

Sabíeu que... els infants de 2 a 8 anys solen passar aproximadament 2 hores diàries davant les pantalles, mentre que els infants de 8 a 12 anys passen de mitjana entre 4 a 6 hores diàries.

"Aprendre a conviure amb les pantalles" és una completa guia dirigida a famílies i educadors/es. A continuació destaquem les idees més importants.

Utilitat dels dispositius digitals

Els dispositius digitals, si s'utilitzen correctament, poden ser un instrument per a la informació, la comunicació, la formació i l'entreteniment dels infants. És responsabilitat de l'adult que els infants puguin desenvolupar-se i créixer sabent utilitzar aquests dispositius de manera profitosa.

Com afecten el cervell els dispositius digitals?

Les imatges deixen una influència més forta que les explicacions verbals. Per això, les pantalles són fortament atractives i, l'impacte de les pantalles en el cervell és molt més intens que allò que es llegeix o s'escolta.

A més a més, les tecnologies provoquen, indirectament, que els infants dediquin menys temps a jugar, a fer activitats a l'aire lliure i en contacte amb la naturalesa, a fer activitat física i a interaccionar amb la família, per exemple.

Recomanacions segons l'edat 

• Fins als 3 o 4 anys cal limitar l'ús dels dispositius digitals per part dels infants. Quan s'utilitzin pantalles, cal que sigui amb una finalitat concreta i sempre facilitar-los continguts escollits per l'adult.

• Fins als 6 o 7 anys, l'adult ha de supervisar l'ús de la tablet i allò que es veu a la televisió. És molt important evitar models violents i converses exaltades.

• Fins als 12 o 13 anys es recomana que l'adult conegui i parli sobre allò que es veu a la televisió. Si el noi o la noia té mòbil, encara no hauria de tenir accés a Internet.

Des de ben petits i petites, cal explicar als infants els beneficis i els riscs de l'ús de dispositius digitals, explicar-los els diferents tipus de contingut al qual poden tenir accés i ensenyar-los a navegar-hi de manera responsable. També cal explicar-los els efectes que l'excés de l'ús de les pantalles provoca en el seu cervell. 

Tics o moviments estranys que es repeteixen… per què apareixen?

 Parpelleigs, inclinar el cap, arrufar el nas, obrir la boca, petits salts al caminar, moviment d'espatlles... sons com un estossec, una tos, la repetició de síl·labes o de paraules i fins i tot algun insult...

Tots ells són alguns exemples de moviments o sons simples o complexos, que apareixen de forma ràpida, inesperada, repetitiva i no rítmica, als que anomenem tics.

La característica principal dels tics és que són involuntaris. Solen aparèixer al voltant dels sis anys d'edat. Tenen un curs oscil·lant, podent augmentar en situacions d'estrès i disminuir quan el nen està concentrat o adormit. Canvien en tipus i intensitat al llarg de el temps. Són més freqüents en homes que en dones, en una relació 4: 1.

Els tics en la infància són freqüents. Segons estudis, és el trastorn del moviment més freqüent en l'etapa infantil però només una petita part dels nens tindrà tics que durin més d'un any. En aquests casos, podem contemplar un possible diagnòstic de trastorn de tics crònic o síndrome de Tourette.    

Quines diferències hi ha entre el trastorn de tics crònic i la síndrome de Tourette? 

La diferència entre tots dos és la simultaneïtat en l'aparició dels tics motors i fònics. En el trastorn de tics crònics, no es presenten alhora mentre que en la síndrome de Tourette, poden presentar-se junts (encara que no necessàriament). En tots dos, la persistència dels tics ha de ser superior a un any, començar abans dels divuit anys i que el trastorn no es pugui atribuir als efectes fisiològics d'una substància o a una altra afecció mèdica.

Interpretem bé els tics?

Sovint, el desconeixement condueix a una mala praxi. No tenim massa informació sobre els tics. Per aquest motiu, en moltes ocasions, no actuem de manera adequada davant d'ells.

Quan un nen comença a fer els primers tics, se sent "diferent, estrany i ximple" perquè repeteix una sèrie de moviments o realitza uns sons una vegada darrera l'altre sense el seu control. Durant els primers mesos, els nens no solen compartir aquesta experiència, per vergonya, dubtes i por. El resultat? Tendeixen a dissimular els tics o justificar els seus moviments o vocalitzacions amb diverses excuses (exemple, em piquen els ulls, estic refredat etc.). De vegades, realitzen conductes poc adequades per a "camuflar" els tics com ara, llençar l'estoig a classe (aprofiten el soroll per fer un tic fònic i s'aixequen per fer algun tic motor), aixecar-se contínuament, córrer, lliurar un examen en blanc per sortir ràpid de la classe, demanar repetidament anar a al bany...

Què podem fer?

• Ignorar els tics.
• Informar el col·legi i / o monitors extraescolars sobre els tics.
• Mantenir rutines.
• Permetre petits descansos en les tasques escolars.
• No evitar activitats lúdiques pels tics.
• Cercar activitats físiques en les que el nen gaudeixi.
• Limitar el temps amb pantalles.

Tenir informació és important, però és imprescindible comprendre el trastorn i, per tant, a l'infant. Hem d'aprendre a observar, escoltar i comprendre què fan els nens i per què ho fan.

Davant de qualsevol dubte us recomanem consultar a l'especialista.

Accés a les fonts de consulta:

Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. 5th Edition. American Psychiatric Association (APA). Washington. 2013. 

El trastorno de Tourette a lo largo de la historia. C. Carmona Fernández; J. Artigas Pallarés.  Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq. 2016; 36(130):347-362 

Prevalence of tic disorders: a systematic review and meta-analysis. Knight T, Steeves T, Day L, Lowerison M, Jette N, Pringsheim T. Pediatr Neurol 2012; 47: 77-90

FONT ORIGINAL: https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/tics-moviments-estranys-repeteixen-apareixen