Viatjar amb els més petits de la casa

Viatjar amb nens pot ser tot un repte, però no hauria de ser un obstacle! Més aviat el contrari... pot ser una gran oportunitat per gaudir d'experiències inoblidables amb els vostres fills i filles. Justament aquest és l'esperit que motiva als 12 pares i mares dels blocs que us presentem a continuació i que ha recollit el Paco Nadal, col·laborador de El País.

Feu clic en aquest enllaç per veure'n la llista i conèixer a famílies que viatgen per tot el món amb els seus menuts. No et perdis els trucs, consells i rutes recomanades que proposen!

Propostes per a que els adolescents aprofitin l’estiu

Arribada una certa edat, és normal que els adolescents s'avorreixin a l'estiu, bé perquè no saben ben bé què fer o, simplement, perquè ja no els interessen les coses que feien altres anys. Què poden fer els pares per estimular els fills "avorrits"?

El millor consell que podem oferir-te és que pares i fill prengueu aquesta situació com una oportunitat. Lluny de forçar-lo a fer alguna cosa que no li interessa o d'apuntar-lo a activitats on no se sentirà a gust, exploreu junts quins interessos pot desenvolupar, i ajuda’l a triar una cosa que normalment li agradi. És senzill, ja que cada vegada són més les entitats que ofereixen una gran varietat de coses per fer a preus molt assequibles.

L'opció dels campaments sempre és vàlida, sempre i quan el teu fill no ho consideri avorrit o perdi l’interès. És normal, però, que a certa edat deixen d'agradar. És recomanable planificar amb una certa anticipació què es farà durant les vacances, per si alguna activitat requereix inscripció prèvia.

Una de les primeres fonts a les quals podem recórrer fàcilment és l'escola. Diversos centres educatius, i no únicament aquell on el teu fill estudiï, tenen programes especials d'estiu. Una altra font on es podrà trobar informació i programes variats és a les biblioteques. Moltes d'elles recullen amplis catàlegs amb la informació sobre activitats d'estiu per a adolescents, que es realitzen en la seva àrea geogràfica d'influència, així com taulers d'anuncis amb volants que publiciten altres programes locals.

El voluntariat és una altra opció que cada estiu creix amb força. Sempre i quan el teu fill senti inquietud per això, hi ha molts bancs d'aliments, hospitals, biblioteques, centres per a gent gran i altres entitats benèfiques que sempre necessiten col·laboradors. La realització d'aquesta mena d'activitats pot aportar al teu fill una experiència realment enriquidora, a més d'oferir-li una perspectiva de la vida diferent.

Hi ha molts campaments d'aventura i a l'aire lliure que ofereixen programes per als alumnes de les escoles mitjana i secundària. Dóna-li a entendre al teu fill el gran ventall de possibilitats que s'obre davant seu: esports, arts, música, teatre, informàtica, animals, cuina, idiomes... Segur que trobaràs un programa que compleixi els requisits que ell necessita. A més, cal no oblidar que despertar els interessos del teu fill adolescent pot ajudar-lo en l'elecció de la seva carrera.

Finalment, hi ha l'opció d'invertir temps en formació. No l’obliguis: dóna-li a entendre que és una inversió pensant en el futur, i ell mateix se sentirà interessat. Si el teu fill té almenys 16 anys, sempre té l'opció de començar a treballar. Pot oferir-se per passejar gossos, pintar tanques, arreglar jardins o regar les plantes, així comprovarà que l’esforç és recompensat.

Publicat a: Faros Hospital Sant Joan de Déu.

Ensenyar-los a conviure amb la frustració.

No sempre aconseguim el que volem i això pot generar frustració. Si gestionar aquesta reacció és complicat per a un adult, com serà per a la canalla?

“La frustració es pot definir com aquell comportament que està bloquejat per algun obstacle”, escriu Joaquim Limonero, professor titular del departament de psicologia bàsica, evolutiva i de l’educació de la UAB i secretari de la Facultat de Psicologia, a 'Motivació i emoció' (UOC). “La persona o organisme -continua- no pot aconseguir o accedir al seu objectiu desitjat, cosa que li genera un estat emocional negatiu” que pot anar “des de la confusió, la tensió o la inquietud fins a la irritació i fins i tot l’agressió; i en última instància la desorganització de la conducta”. ¿Els pares actuals permeten als fills que experimentin i resolguin -amb ajuda, s’entén- situacions frustrants? “Els nens i nenes es frustren menys que els adults”, respon Ramon Cladellas, professor agregat i secretari del mateix departament de l’Autònoma. “En general -constata- deixem que els nens es frustrin poc, per no dir molt poc. Tots plegats fem el que calgui per evitar-ho”.

Llegir tot el text. Font: Ara Criatures.

Els petons.

Hi ha pares i mares petonejadors i criatures que adoren ser petonejades i mossegades (amb tot l’amor, es clar!). Però també hi ha canalla que fuig dels petons i fa aquell gest tan típic d’eixugar-se la boca després de fer-ne un. Ai, els petons!

Us deixem l'enllaç per si us ve de gust seguir llegint. Ara Criatures.

El valor de l'avorriment.

Sovint escoltem els nostres fills repetir que “estan avorrits”. El més probable és que ho facin en to de queixa, com si fos una mena de crit en el que ens diguessin: “Ajuda! No tinc res fascinant a fer, i vull que tu ho solucionis”.

Sembla com si en la nostra cultura occidental, industrialitzada, el “no fer” fos un error, com si “l’acció constant” fos l'únic estat en el què hauríem d'estar sempre, i tan bon punt aquest s’atura, ens sentim perduts i entrem en pànic pensant que “estem perdent el temps”. 

Si a això hi afegim que vivim un moment únic en la història de la infància, en el que els pares i mares sentim una gran pressió per donar als nostres fills el millor de tot, una infància "perfecta", és fàcil imaginar la pressió que la queixa dels nostres fills avorrits ens representa.

Una resposta a aquesta situació extrema, conseqüència d’un món competitiu i consumista, és començar a redescobrir els plaers simples de la vida, que en les famílies significa passar temps junts. D’aquest gir se’n deriva el que es coneix com Slow parenting o criança lenta.

Què és el Slow parenting?

Aquesta és una filosofia de vida i de la criança dels fills, que creu que més de pressa no és sempre millor. Que les persones i els nens necessiten menys activitats programades i més temps a la natura, menys entreteniment i més pau interior.

Lent, no vol dir fer les coses a una velocitat de cargol, sinó que significa fer-les a la velocitat adequada. Això implica qualitat per sobre de quantitat, i unes connexions humanes reals i significatives, que ens conviden a estar presents en cada moment.

"En el moment actual en que tots estem tan ocupats, hem de ser actius per fer espai a la família. Com totes les nostres activitats, cal marcar aquest propòsit en un calendari”, diu Carrie Contey, cofundadora de Slow Family Living, una sèrie de classes, tallers i xerrades que ajuden a les famílies a trobar maneres de frenar les coses. "Podem decidir que ja que estem tots junts els dijous al matí, fem un esmorzar especial. O una nit passegem abans d’anar a dormir. Una cosa així pot convertir-se en realment especial pels nens que ho recordaran a mesura que envelleixen”, afegeix Contey doctora en psicologia prenatal i perinatal. 

Tot i que pot semblar complicat canviar la manera en què fins ara hem fet les coses, John Duffy, psicòleg clínic i autor de The Available Parent, diu que en realitat és bastant senzill de començar.

"Encoratjo als pares que dediquin un temps a observar els seus fills, ja sigui jugant, fent tasques o senzillament berenant", diu Duffy. "Preneu-vos un moment per mirar-los. Aquesta pausa senzilla, encara que només sigui un instant, pot conduir a un canvi en el ritme".

“Desconnectar-nos dels aparells electrònics, les xarxes socials i sortir junts, és també una bona manera de tornar a connectar amb la nostra família”, diu David Elkind, psicòleg infantil i professor de la Tufts University. "La vida s'ha tornat més exigent amb la tecnologia. Sortir, olorar les flors, mirar les estrelles, jugar amb els nostres fills al parc. Els nens poden aprendre molt sobre la gent i sobre ells mateixos simplement jugant a jocs amb la seva família".

Els pares, assenyala Contey, també obtenen beneficis de sortir a l'aire lliure. "Quan estàs dins de casa, és realment temptador saltar a l'ordinador o involucrar-se en tasques domèstiques. Quan ets a la natura, és un restabliment automàtic que ens ajuda a fer un “clic” en nosaltres mateixos ".

Per què és necessari l’avorriment?

És important ensenyar als nostres fills a veure l’avorriment no com un estat negatiu, sinó com una situació plena de possibilitats.

1. L'avorriment és el lloc de naixement de la creativitat, i la resolució de problemes. Solucionar l'avorriment dels nens amb una llista d'idees o intervenir organitzant una activitat de seguida, és castrar les seves pròpies capacitats de resolució de problemes i impedir que siguin els autors del seu propi temps.
2. Eviteu reprimir-los quan es queixen de que estan avorrits fent-los la reflexió sobre com els nens a l'Àfrica no s'avorreixen. Això només crea vergonya i no els ajuda. 
3. Fomentar simplement el "ser". No criticar mai a un nen per "no fer res", la majoria de nosaltres passarem la nostra vida adulta intentant aprendre a no fer res.
4. No solucioneu l’avorriment del vostre fill. Si realment necessita ajuda, feu un canvi menor: obriu una finestra, reproduïu música, o simplement col·loqueu un llibre o puzle a la taula sense fer cap comentari. 
5. Quan un nen està immers en la seva pròpia activitat, no l’interrompeu  ni comenteu res. Això soscava el seu focus d’atenció i els redirigeix per buscar constantment la propera entrada sensorial, la propera distracció. No els distragueu.
6. Planifiqueu menys. Anar a un museu? Un parc? Una partida de joc? Genial! Que sigui aquesta l'única activitat programada del dia. 
7. Quan aneu a un museu, o a un parc d’atraccions, no hi ha cap necessitat de "veure-ho tot". Això  pot semblar poc probable en considerar que ja que heu pagat uns diners per les entrades. Respecteu que el vostre fill vulgui fer la foto d’un dinosaure una vegada i una altra. És important recordar-nos a nosaltres mateixos que cada activitat té valor i que no tenim pressa per "fer-ho tot".
8. Quan és l'última vegada que els vostres fills us han vist gaudint del vostre temps? O d’un llibre? O d’una mica de meditació o escoltant música? Feu-ho davant d'ells. 
9. Permeteu que els nens estiguin sols. Estar sols una estona és un luxe que els pares sovint anhelem. El que no ens adonem és que els nens (fins i tot els més petits) a vegades també ho desitgen. Confirmem que estaran segurs, i fem-los saber que som a la vora, però sovint és convenient allunyar-se d'ells i permetre que el seu joc i la seva privacitat es converteixi en una manera que els permeti desenvolupar el seu propi ritme i el seus interessos. 

Font: Faros Hospital Sant joan de Déu.