Beneficis del temps d'oci en el desenvolupament infantil

La rutina diària deixa poc espai a l’oci. Malgrat tot, durant les vacances o els caps de setmana, els teus fills tenen moments per realitzar les activitats que més els agradin.

Aquestes haurien de ser una bona excusa perquè aprenguin i es diverteixin i tu pots ser la seva millor companyia, tot guiant-los i participant en les diferents activitats.

Vèncer l’avorriment en aquests moment és molt fàcil, ja que el ventall d’activitats a dur a terme és ampli i es pot adaptar als gustos de tots.Algunes idees entre les que es pot triar són:

1. Fomentar la lectura 
2. Realitzar activitats artístiques: com pintar, ballar, tocar un instrument, escoltar música, etc.
3. Anar al cinema, a un concert o al teatre i fins i tot fer teatre
4. Cuinar, decorar i fer dissenys de moda
5. Aprendre un idioma
6. Fer col·leccions de cromos
7. Fer un puzle o maquetes
8. Anar d’excursió: o fer altres plans a l’aire lliure com anar a pescar, fer senderisme, anar a caçar bolets, etc.
9. Jugar a jocs de taula
10. Practicar algun esport en família o en grup
11. Organitzar concursos
12. Fer turisme: ja sigui pels voltants o tot viatjant a un país estranger
13. Veure pel·lícules a casa o jugar a videojocs
14. Participar en plans organitzats per una associació juvenil
15. Quedar amb altres famílies per prendre un aperitiu
16. Organitzar un dinar o sopar a casa d’amics
17. Veure pel·lícules i comentar-les
18. Fer concursos de cuina
19. Participar en activitats de voluntariat
20. Crear un grup de música

Totes aquestes activitats no seran només una manera de passar aquests moments, també enriquiran positivament els petits. De fet, l’oci i el fet de gaudir d’un temps que és lliure de manera conscient té molts beneficis en els nens. Alguns dels principals són els següents:

Beneficis de l'oci en els nens

1. Fa que se sentin feliços: és un temps en què poden escollir què fer, és a dir, practicar la seva llibertat. 
2. Humanitza: les activitats a l’aire lliure són grans ocasions per entrar en contacte amb la natura. Contemplar el paisatge, respirar l’aire pur, escoltar l’aigua del riu, etc. és una trobada amb el medi ambient que humanitza.  
3. Culturitza: als nens ja se’ls inculca des de l’escola i cal un reforç per part de la família, respecte a activitats culturals com visites a museus, teatres, etc. El turisme és també un mètode d’aprenentatge: a més, en ser pràctic, no s’oblida. 
4. Desenvolupa la creativitat: els petits necessiten tenir un espai per ser persones creatives, posar en pràctica les seves idees, escriure algun petit text, fer un dibuix, etc. 
5. Els fa més sociables: tots els moments d’oci que els teus fills realitzen amb la família o amb altres nens fan que coneguin gent nova i participin en jocs en grup que els ajudin a sortir de si mateixos i a obrir-se als altres.

Cal destacar a més, que el teu paper com a pare en aquest temps lliure és també clau, tant en l’organització d’aquest com en la realització d’activitats juntament amb el teu fill. Malgrat això, has de tenir en compte que l’oci dels petits és seu, i que, encara que els ajudis, has de donar-los també un marge de llibertat perquè sentin que poden decidir com utilitzar aquest temps. Així, per no estressar els teus fills en els seus moments d’oci, t’aconsellem que:

1. Respectis el seu temps: no forcis els teus fills a fer alguna activitat que no els agradi o no els interessi. 
2. Els deixis triar les activitats extraescolars que prefereixin: tot tenint en compte la seva edat i les possibilitats econòmiques de la família. Ajuda’ls a prendre una decisió però no els obliguis a realitzar alguna cosa que no vulguin.
3. No els angoixis: molts nens, actualment, pateixen estrès per la rutina a què estan sotmesos, carregada d’activitats. Has d’organitzar el temps dels teus fills tot deixant-los espai perquè puguin llegir, jugar i entretenir-se al seu aire.
4. Dóna als teus fills espai per equivocar-se: encara que la manera d’educar en les tasques que són d’obligació com els deures o l’ordre de l’habitació ha de ser més estricta, durant les estones d’oci la teva preocupació pel bon comportament dels nens ha de ser diferent. Es tracta que tinguin espais per divertir-se i sentir-se més lliures, equivocar-se i aprendre’n. 
5. Ajuda’ls a desenvolupar la seva creativitat: els nens solen estar acostumats a treballar tot seguint moltes indicacions i per això pot costar-los, per exemple, fer un dibuix lliure o bé començar a escriure un text inventat.  
6. Fes que gaudeixin de la lectura: cerca llibres que els puguin atreure i que siguin adequats per a la seva edat, acompanya’ls a la biblioteca i assessora’ls en la selecció d’aquells llibres que a més, els ensenyin valors.
7. Modera’ls les activitats que els consumeixin molt temps i els obliguin a aïllar-se: com veure la televisió o navegar per internet. Selecciona, a més, programes, jocs i pel·lícules adequats a la seva edat.
8. Comparteix aficions amb ells: la clau està en què els teus fills i tu us ho passeu igual de bé. 

En seguir aquests consells, contribuiràs a que el temps d’oci dels teus fills sigui realment d’oci. Aprendran a divertir-se, a gaudir-lo i a treure-li profit. El seu entrenament present serà, a més, la base del seu futur. Així doncs, si saben triar allò que els agrada i amb què realment s’ho passen bé, estaràs contribuint a que siguin més feliços. 

Font: 

Son tus hijos

El pas d'Infantil a Primària.

Pels nens i nenes el fet d'acabar el cicle d'infantil (P5) i passar a primària suposa una fita molt important. És un canvi significatiu en diferents aspectes com: un nou canvi de tutora, passarà a tenir més professors/es, la manera de treballar serà diferent, més hores asseguts a la cadira, noves matèries, noves responsabilitats amb les fitxes de deures, aprendre a classificar les fitxes ...
Aquest canvi, generalment és viu en positiu, sinònim que es fan grans.

Tot seguit detallem un seguit de pautes que podeu tenir en compte des de casa:

1. Donar missatges positius del canvi d'etapa, amb il·lusió i remarcar les moltes coses que aprendran, les noves matèries.
2. Evitar missatges negatius com: "veuràs com comencis a primers...", "si segueixes així suspendràs i hauràs de repetir...", "els professors són més exigents..."
Aquest comentaris o amenaces no milloren el comportament de l'infant, al contrari sovint les empitjoren.
3. Anticipar de manera realista el diferents aconteixaments: que seguirà amb els mateixos companys i companyes, tindrà algunes fitxes de deures, preparar el material que necessitaran...
4. Deixar que expressin les seves pors i preocupacions. Escoltar-los sense criticar ni treure-li importància. Intentar raonar amb ells i ajudar-los a afrontar-ho de la manera més realista.
5. Els primers dies de classe estar-hi especialment atents, amb els seus comentaris, les seves actituds, viure amb ells aquest primers dies i viure'ls amb il·lusió, mirant els llibres, llibretes... Intentar des del principi que puguin agafar una rutina diària quan arriben a casa per fer els deures i/o llegir una mica.
6. Participar a les reunions d'inici i mig curs per estar informat en tot moment del què fan i com ho fan. Si sorgeixen dubtes o qüestions demanar una entrevista amb la tutora.

La Selectivitat

Font: Educaweb

El pas a secundària

El pas de primària a secundària és un dels aconteixements més importants en la vida dels nens i de les nenes. Aquest pas suposa notables diferències amb les etapes passades: canvi de professorat, canvi d'assignatures, canvi de companys... A més a més, els nens i les nenes han de conviure amb nois i noies més grans que ells.
A vegades aquest canvi suposa una font d'estrès i d'ansietat per a la família que sol estar acompanyat amb llegendes urbanes que no tenen res a veure amb el què és la realitat (fumen als lavabos, porten ganivets, hi ha baralles...).

És important que en aquesta evolució els nens i les nenes de primària coneguin el centre de manera física i puguin fer-se una idea real del què es trobaran el primer dia d'escola. Que puguin confabular i crear falses expectatives només farà que augmentar la sensació d'estrès i d'ansietat. Les comunicacions amb germans grans, cosins, amics i altres persones que coneguin l'entorn escolar de secundària els donarà seguretat als infants i a les famílies.

Quins són els punts clau que hem de tenir presents en el pas a Secundària?

1- Elaborar un horari d'estudi:
Amb aquest horari ajudem al nostre fill o a la nostra filla a organitzar-se millor les hores lliures que pugui tenir a la tarda i d'aquesta manera optimitzar el temps. Aquest temps d'estudi serveix per a fer els deures de la setmana però també cal contemplar aquelles estones de repàs de matèria, prepara resums, avançar treballs. Si els ajudem a planificar i a organitzar de manera correcta el seu temps d'estudi estarem prevenint possibles dificultats futures. La família ha de vetllar per a què es compleixin aquests horaris i han de garantir unes condicions adequades per al bon estudi.

2- Parlar sobre la vida dins de l'escola o institut:
Parlar amb els nens i les nenes sobre les seves vivències dins de l'escola/institut i sobre el seu procés d'aprenentatge ens dóna una idea de com ells estan vivint aquest procés. També nosaltres podrem tenir informació de primera mà i els podrem ajudar a orientar-los en el seu aprenentatge. No cal fer un interrogatori als nostres fills sinó que caldrà estar disponible per a què el nen o la nena pugui explicar el què necessiti i pugui plantejar preguntes obertes. 

3- Mantenir un contacte amb l'escola (professorat): 
Els pares heu d'estar informats de l'evolució de vostre fill o de la vostra filla dins de l'escola i no només de les avaluacions i de les notes. Cal treballar de manera conjunta amb el professorat i poder arribar a acords per tal de vetllar per la bona evolució dels nens i de les nenes. En aquestes etapes la família i el professorat han de col·laborar entre ells ja que els dos nuclis estan implicats en l'educació de l'infant. 


4- No creieu en les veritats absolutes:
Cal posar en dubte missatges com: "no hi ha exàmens...", "no he d'estudiar res", "tots els companys fan el mateix", "no hi ha més deures". Cal estar alerta de totes aquestes generalitzacions. És important poder contrastar la informació que ens donen amb l'escola.

5- Controleu el temps de dedicació a Internet:
Les xarxes socials i la connectivitat total dels infants a internet pot portar conseqüències indesitjables per als nostres infants. Cal establir un temps de connexió, unes normes clares sobre l'ús a internet i supervisar en tot moment l'ús i la privacitat (xarxes socials). Un abús en aquests temes pot portar, en un primer terme, fracàs en el rendiment i un canvi en la personalitat dels nostres infants.

6- Establir contractes:
En aquestes etapes es necessari, en algunes ocasions, establir contractes amb els vostres fills i les vostres filles. Ells i elles podran gaudir de certs beneficis sempre que compleixi amb allò que s'ha pactat (complir horari, ús de internet...). 

7- Conèixer cercle d'amistats:
A partir d'aquestes edats les amistats van i venen i són molt canviants. Aquesta novetat en el cercle d'amistats pot portar problemes a nivell social i emocional. Cal que els pares estigueu alerta de les noves relacions que tenen els vostres fills i les vostres filles per tal de poder jutjar amb un criteri objectiu.

8- Acords presos en parella:
El tracte amb el fill o filla adolescent és especialment complicat per a totes les families. Cal que els pares us mantingueu ferms i aneu sempre a la una en les decisions i en els acords presos. Aquesta unió és clau i fonamental per afrontar l'educació en aquesta nova etapa. 

9- Reforceu positivament les conductes:
Cal reforçar de manera positiva aquelles conductes que els nois i les noies fan correctament. No es tracta de posar efusivitat i crear un ambient perfecte sinó de felicitar i fer-los tocar de peus a terra. Per exemple: si guanya una carrera de bicicletes, cal felicitar-lo però fóra bo preguntar si ell està content, si era el què volia aconseguir i si creu que podria millorar en algunes coses. Es tracta de reforçar però no de posar-hi tota l'emoció positiva.

10- Estigueu alerta als canvis:
Aquest pas a l'educació secundària obligatòria suposa un canvi també a nivell personal dels nostres fills i de les nostres filles. Cal estar alerta a aquests canvis: humor més irritable, conductes impertinents, canvi de manera de vestir...
També es produeixen canvis bruscos. No cal esperar gaire temps per abordar aquests canvis. És important abordar-los a nivell familiar i sinó fos efectiu caldria veure quina és la situació dins de l'escola. Si existissin problemes caldria demanar ajuda a orientadors o altres professionals.

L'enveja

Us proposo un petit experiment, que no cal que feu físicament si no voleu; probablement l’encertareu de ple només imaginant el resultat. Sí, ja ho sé, no es gens científic fer-ho així, però és que pot ser un experiment una mica “traumàtic”. Si teniu més d’un fill, proveu-ho amb ells. Si sou docents, també ho podeu provar amb els vostres alumnes. I si només teniu un fill, sempre podeu utilitzar els seus amics (repeteixo, ho podeu fer dins la vostra imaginació!). Proposeu-los un joc molt senzill, el que sigui, prometent-los una recompensa a qui ho faci bé. La gràcia és què el joc sigui prou senzill perquè tots el facin bé. Després, un cop fet, els doneu la recompensa de forma individual, per exemple un caramel (per descomptat la recompensa dependrà de l’edat), de manera que els nens sàpiguen només què els heu donat a ells, però no als seus companys. A uns quants dels participants, però, en comptes d’un caramel els en doneu dos, aleatòriament. I els deixeu fer…

Veureu que el primer que fan és posar cara de satisfacció però, immediatament, miren què heu donat als seus companys, i ho comparen amb el que els heu donat a ells. Observeu-los bé els ulls, i veureu que als que han rebut dos caramels la cara de satisfacció els augmenta, mentre que els que n’han rebut només un… molt probablement posaran cara d’enveja. L’enveja és un sentiment molt humà, pràcticament inevitable, preconscient, i just per això cal conèixer-lo i reconèixer-lo. Inevitable, sí, però educable.

L’enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra. Molts filòsofs han meditat sobre l’origen i les conseqüències de l’enveja. Aristòtil, per exemple, la va definir com “el dolor que ens causa la bona sort dels altres”; Kant, com “la resistència a veure el nostre propi benestar eclipsat pel d’un altre, perquè l’estàndard que utilitzem per mesurar el nostre benestar depèn de la comparació amb el dels altres”; Russell va afirmar que “és una de les causes més potents que impedeixen assolir la felicitat”, una visió que també comparteixen les filosofies derivades de l’hinduisme i el budisme, i el cristianisme l’ha convertida en un pecat capital.

L’enveja neix per comparació

Fa uns mesos es va fer un treball científic molt similar a l’experiment que us he proposat. Es va fer un seguiment de l’activitat neural a un grup de voluntaris al moment de rebre una recompensa econòmica, que va ser diferent en cadascun d’ells. Inicialment, a tots se’ls va activar una zona del cervell anomenada nucli estriat ventral, que està implicada en el sistema neuronal de recompensa i que fa que s’alliberin neurotransmissors que generen sensació de plaer. Tanmateix, quan van comparar els seus guanys amb els dels altres, als que havien guanyat més se’ls va incrementar molt l’activitat d’aquesta zona del cervell, i en cas contrari els va disminuir: els mecanismes de comparació social s’havien posat en marxa. La conclusió dels experimentadors va ser que “el sentiment de recompensa s’activa no només pel fet de rebre un guany, sinó que ho fa amb molta més intensitat quan comparem aquest guany amb el dels altres”.

A més, als que havien guanyat menys també se’ls va activar una altra zona del cervell anomenada escorça cingulada anterior dorsal, que connecta les regions motores, cognitives i afectives del cervell i que es relaciona, precisament, amb la generació de sentiments d’enveja. Per al cervell és molt important saber on ens trobem en relació amb els altres; per això li interessen els valors relatius molt més que els absoluts, la qual cosa afavoreix que el sentiment de recompensa sigui superior quan hom té més que els altres, malgrat tothom en tingui molt poc, que quan hom té molt però n’hi ha que encara en tenen més. No a tothom, però, se li activa amb la mateixa intensitat, la qual cosa justifica que hi hagi persones més envejoses que d’altres. Sigui com sigui, a més d’afectar el sistema de recompensa del cervell, aquestes comparacions condicionen la imatge que construïm de nosaltres mateixos, un fet que en els infants i adolescents és de cabdal importància, i que contribuirà a molts dels seus comportaments futurs. La enveja s’encén sola dins el cervell, i per tant és inevitable, però com deia al principi és educable. Després en parlaré, perquè la història encara no acaba aquí.

L’enveja disminueix l’empatia

Curiosament, en aquest treball que comento, similar a l’experiment que us he proposat al començament del post, també es va veure que, en aquesta situació d’enveja per comparació social, disminueix l’activitat d’una tercera zona del cervell anomenada escorça prefrontal ventromedial, que contribueix a l’empatia. Per això quan sentim enveja podem fer coses cap els altres, especialment cap els subjectes envejats, que difícilment faríem en altres situacions.

Arribats a aquest punt us proposo de continuar amb l’experiment inicial. Un cop hagueu vist la cara de satisfacció o alternativament d’enveja dels infants amb què ho hagueu fet (o que hagueu imaginat), renyeu per qualsevol altre motiu als que els hagueu donat els dos caramels (per això deia al principi que pot ser un experiment una mica traumàtic). Imagineu quina cara faran els infants que estaven envejosos per haver rebut un sol caramel en veure la dissort dels que n’havien rebut dos?

Els investigadors de l’experiment científic real van fer exactament el mateix, però adaptat a adults, fent creure als que havien guanyat menys que els subjectes d’enveja havien patit una desgràcia just després de rebre la recompensa. Sense poder-ho evitar, de manera preconscient, a tots ells se’ls va activar novament el nucli estriat ventral, que com he dit genera sentiments de satisfacció. Dit d’una altra manera, no van poder evitar, encara que fos momentàniament, notar satisfacció per la dissort de l’altre!

Es pot educar l’enveja?

No és senzill treballar amb reaccions preconscients com aquestes, perquè el nostre cervell, com el dels infants, activa aquests mecanismes de forma automàtica. Per tant, si la pregunta és si podem evitar l’enveja, la resposta és no. Hi ha persones que, pel motiu que sigui, són més envejoses que d’altres. N’hi ha que pràcticament no ho són gens, i tot sovint la intensitat d’aquest sentiment depèn de cada situació concreta. Tanmateix, el que sí podem fer és conèixer i reconèixer aquest sentiment, haver-hi pensat i haver-lo explorat conscientment i racionalment, de manera que quan el notem siguem capaços de reconduir-lo i canalitzar-lo, per evitar que s’interposi en les nostres actuacions. De cara als infants i adolescents això vol dir parlar-ne amb ells, fer-los notar la sensació desagradable de l’enveja de manera conscient, per exemple amb un experiment com el que us proposo, perquè el racionalitzin i, de manera conscient, vagin aprenent a reconèixer-lo quan se’ls produeixi de manera sobtada, per qualsevol situació de la vida quotidiana, i a reconduir-lo. Dominar-lo abans no els domini. Tot això sense oblidar que una de les eines més efectives d’aprenentatge és per imitació. Els nostres fills faran molt més fàcilment allò que ens vegin fer a nosaltres.

Font:  Diaria Ara Criatures (26/12/14): http://criatures.ara.cat/elcerbell/2014/12/26/don-ve-lenveja-i-com-la-podem-reconduir/