Xerrada amb cafè: com parlar de la mort als infants?

El passat divendres 19 de novembre va tenir lloc la xerrada amb cafè “Com parlar de la mort als infants”, moderada per la psicòloga i logopeda Montserrat Baulenas. En aquesta entrada trobareu una llista de contes i pel·lícules que es van recomanar.

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la mort i el dol, i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. 

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir!

Com explicar la mort als infants?

Des de fa dècades vivim en una societat que ha deixat de contemplar la mort com a part de la vida: els avenços mèdics, el descens de la mortalitat infantil i el progrés de la biogenètica estan permetent viure més i millor, però també ens han portat a desterrar la mort del nostre dia a dia i apartar-la dels nens per tal d'evitar dolor o, almenys, d'intentar-ho. 

No obstant això, hauríem de considerar justament el contrari: els nostres fills s'hauran d'enfrontar abans o després a la mort. Per tant, què millor que ensenyar-los com fer-ho perquè estiguin preparats quan arribi el moment? És més fàcil abordar el tema quan ha mort algun animal domèstic o alguna persona coneguda, però no propera. Serà més senzill per al nen, però també per l'adult, que estarà més serè i podrà compartir millor la visió que té de la mort, convidant-lo a expressar allò que pensa i sent. 

Evidentment, això no disminuirà el patiment del nen davant la mort d'una persona significativa, però sí que el pot ajudar a estar més preparat per afrontar-la. El nen que ha pogut parlar i fer preguntes als seus pares, que els ha pogut expressar els seus sentiments i les seves pors, es trobarà en un millor clima comunicatiu on poder compartir les emocions quan es tracti d'una persona propera. 

 SI VOLEU SABER-NE MÉS, US ANIMEM A VENIR A LA PROPERA XERRADA AMB CAFÈ, QUE FAREM EL DIA 19 DE NOVEMBRE. ALLÀ COMPARTIREM EXPERIÈNCIES I EXPLICAREM COM PARLAR DE LA MORT ALS INFANTS. 

Font: faros.hsjdbcn.org

Xerrada amb cafè: Conviure per aprendre

El passat divendres 22 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè “Conviure per aprendre: empatia i habilitats socials”. En aquesta entrada trobareu una llista de llibres i contes que us recomanem.

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la convivència i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. 

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir!

La resolució de conflictes

Sovint els conflictes fan perdre molt de temps i provoquen sensació d’impotència.
Tanmateix, el moment de la crisis és el pitjor moment per parlar del problema que ha passat, s’ha d’esperar un temps que la situació es refredi i se’n pugui parlar tranquil•lament.


S’ha de contenir la situació, i intentar solucionar el conflicte perquè no resorgeixi amb més violència. 

Entenem un conflicte com una “discrepància d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts”. 

A casa i a l’escola són espais de convivència, i per tant espais on hi ha conflictes que cal abordar. 
- Les baralles les han de solucionar els mateixos que les provoquen o les pateixen. 


Un grup-classe és una comunitat en la que nois i noies conviuen moltes hores, per tant hi sorgeixen conflictes. Aquesta realitat esdevé una gran oportunitat educativa. Serà important establir mecanismes, pautes i normes per a la convivència i la transformació dels conflictes. 

Els conflictes entre germans són tan normals com ho són els conflictes entre els adults. El repte dels pares i educadors és que els infants aprenguin a resoldre'ls sense agressivitat. El diàleg esdevé una eina indispensable en aquesta tasca.

• No fer distincions entre els alumnes/ germans, se’ls ha d’avisar o castigar als dos per igual. 
• No posicionar-nos a favor del més dèbil, voler escoltar l’altre versió. 
• A través del diàleg resoldre els conflictes. 
• Cal arribar a un acord en un temps limitat. 
• Es premiarà (per duplicat) la bona fe i la disposició a una entesa mútua i ràpida.
• No implicar a terceres persones (professors, companys...) per aconseguir el propòsit. 
• La família també se n’ha de mantenir una mica al marge (quan el conflicte esdevé a l’escola)

Com ens afrontem als conflictes?  

Cal tenir en compte com ens comuniquem, ja que això afectarà a la manera com ens respondran les altres persones. Hi ha diferents estils: 

• Estil Passiu: Donant-los l’esquena com si no hi fossin. 
• Estil Agressiu: Barallant-nos amb agressivitat verbal i/o física. 
• Estil Assertiu: Dialogant. 

I, doncs, com podem resoldre els conflictes? 

Podem utilitzar diverses estratègies:

• Mediació: intervenció d’una tercera persona neutral que ajuda les parts de forma voluntària a trobar un acord o solució acceptable o a prendre decisions. 
• Negociació: els implicats discuteixen sobre el conflicte per arribar a acords o pactar una solució conjunta. 
• Arbitratge: les parts en conflicte trien una persona o institució que proposa una solució. 
• Judici: per decidir la solució del conflicte. Hi intervé una autoritat institucionalitzada i reconeguda socialment (pares o professors).

Després de l'estiu... adaptació!

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar!!!!

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar, però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant físicament com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi de mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en si mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge perquè no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, perquè puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al curs vinent: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada a l'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures