Com explicar la mort als infants?

Des de fa dècades vivim en una societat que ha deixat de contemplar la mort com a part de la vida: els avenços mèdics, el descens de la mortalitat infantil i el progrés de la biogenètica estan permetent viure més i millor, però també ens han portat a desterrar la mort del nostre dia a dia i apartar-la dels nens per tal d'evitar dolor o, almenys, d'intentar-ho. 

No obstant això, hauríem de considerar justament el contrari: els nostres fills s'hauran d'enfrontar abans o després a la mort. Per tant, què millor que ensenyar-los com fer-ho perquè estiguin preparats quan arribi el moment? És més fàcil abordar el tema quan ha mort algun animal domèstic o alguna persona coneguda, però no propera. Serà més senzill per al nen, però també per l'adult, que estarà més serè i podrà compartir millor la visió que té de la mort, convidant-lo a expressar allò que pensa i sent. 

Evidentment, això no disminuirà el patiment del nen davant la mort d'una persona significativa, però sí que el pot ajudar a estar més preparat per afrontar-la. El nen que ha pogut parlar i fer preguntes als seus pares, que els ha pogut expressar els seus sentiments i les seves pors, es trobarà en un millor clima comunicatiu on poder compartir les emocions quan es tracti d'una persona propera. 

 SI VOLEU SABER-NE MÉS, US ANIMEM A VENIR A LA PROPERA XERRADA AMB CAFÈ, QUE FAREM EL DIA 19 DE NOVEMBRE. ALLÀ COMPARTIREM EXPERIÈNCIES I EXPLICAREM COM PARLAR DE LA MORT ALS INFANTS. 

Font: faros.hsjdbcn.org

Xerrada amb cafè: Conviure per aprendre

El passat divendres 22 d'octubre va tenir lloc la xerrada amb cafè “Conviure per aprendre: empatia i habilitats socials”. En aquesta entrada trobareu una llista de llibres i contes que us recomanem.

Al llarg de la xerrada es van introduir conceptes relacionats amb la convivència i es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències. 

Moltes gràcies a totes les persones que vau venir!

La resolució de conflictes

Sovint els conflictes fan perdre molt de temps i provoquen sensació d’impotència.
Tanmateix, el moment de la crisis és el pitjor moment per parlar del problema que ha passat, s’ha d’esperar un temps que la situació es refredi i se’n pugui parlar tranquil•lament.


S’ha de contenir la situació, i intentar solucionar el conflicte perquè no resorgeixi amb més violència. 

Entenem un conflicte com una “discrepància d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts”. 

A casa i a l’escola són espais de convivència, i per tant espais on hi ha conflictes que cal abordar. 
- Les baralles les han de solucionar els mateixos que les provoquen o les pateixen. 


Un grup-classe és una comunitat en la que nois i noies conviuen moltes hores, per tant hi sorgeixen conflictes. Aquesta realitat esdevé una gran oportunitat educativa. Serà important establir mecanismes, pautes i normes per a la convivència i la transformació dels conflictes. 

Els conflictes entre germans són tan normals com ho són els conflictes entre els adults. El repte dels pares i educadors és que els infants aprenguin a resoldre'ls sense agressivitat. El diàleg esdevé una eina indispensable en aquesta tasca.

• No fer distincions entre els alumnes/ germans, se’ls ha d’avisar o castigar als dos per igual. 
• No posicionar-nos a favor del més dèbil, voler escoltar l’altre versió. 
• A través del diàleg resoldre els conflictes. 
• Cal arribar a un acord en un temps limitat. 
• Es premiarà (per duplicat) la bona fe i la disposició a una entesa mútua i ràpida.
• No implicar a terceres persones (professors, companys...) per aconseguir el propòsit. 
• La família també se n’ha de mantenir una mica al marge (quan el conflicte esdevé a l’escola)

Com ens afrontem als conflictes?  

Cal tenir en compte com ens comuniquem, ja que això afectarà a la manera com ens respondran les altres persones. Hi ha diferents estils: 

• Estil Passiu: Donant-los l’esquena com si no hi fossin. 
• Estil Agressiu: Barallant-nos amb agressivitat verbal i/o física. 
• Estil Assertiu: Dialogant. 

I, doncs, com podem resoldre els conflictes? 

Podem utilitzar diverses estratègies:

• Mediació: intervenció d’una tercera persona neutral que ajuda les parts de forma voluntària a trobar un acord o solució acceptable o a prendre decisions. 
• Negociació: els implicats discuteixen sobre el conflicte per arribar a acords o pactar una solució conjunta. 
• Arbitratge: les parts en conflicte trien una persona o institució que proposa una solució. 
• Judici: per decidir la solució del conflicte. Hi intervé una autoritat institucionalitzada i reconeguda socialment (pares o professors).

Després de l'estiu... adaptació!

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar!!!!

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar, però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant físicament com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi de mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en si mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge perquè no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, perquè puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al curs vinent: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada a l'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures 

Alerta! L'accés a Internet en època de confinament

En aquest bloc hem parlat molt de les noves tecnologies i de com fer-ne un bon ús amb infants i adolescents.

El confinament ens planteja nous reptes, i és que infants i adolescents naveguen per Internet i això pot suposar un gran risc: tenen al seu abast informació que no és adequada per a la seva edat, poden accedir a portals de joc, desconeguts poden contactar amb ells/elles, poden ser víctimes de ciberassetjament...

Les conseqüències d'un mal ús de les tecnologies inclouen conductes addictives, pèrdues de socialització, depressió i/o ansietat infantil, sedentarisme, trastorns del son, trastorns de la conducta alimentària, canvis d'humor, i moltes més.

Què podem fer, des de casa, per a prevenir situacions de risc amb les noves tecnologies?

1. Informar-nos dels riscos i estar al dia de les noves tecnologies. 

Els adults moltes vegades no coneixem tots els riscos que suposen les noves tecnologies, el primer pas per a fer-los front serà que ens informem bé de quins són. En aquesta entrada ja vam parlar del ciberassetjament, però aquí n'explicarem uns quants:

• Ciberbullying: Assetjament entre menors per Internet (xarxes socials, jocs online...). 
• Grooming: Una pràctica a través de la qual un adult es guanya la confiança d'un menor amb un propòstit sexual. 
• Sexting: Intercanvi de fotos o vídeos amb contingut eròtic i/o sexual entre menors que acaba en extorsions i amenaces. 

A part d'aquests riscos, ja hem comentat que a Internet els menors tenen accés a molta informació i això suposa un gran problema. Quan visualitzen contingut eròtic, sexual, a Youtubers donant la seva opinió, a contingut sobre la conducta alimentària, a accions que poden posar en risc la seva vida, els "challenges" que es proposen per les xarxes socials... reben una informació que el seu cervell no pot processar adequadament. Els hi falta maduresa per a ser crítics i no tenen suficient informació de qualitat per saber si allò que han vist és real, si és correcte ni les conseqüències que pot tenir posar-ho en pràctica. A més a més, la informació que es rep visualment té un impacte més significatiu al cervell. Per exemple, si consumeixen pornografia sense tenir suficient informació de qualitat s'aniran creant una sèrie de creences sobre com funciona la sexualitat, expectatives de què buscar, com fer-ho... Tot això no només no serà real, sinó que a més a més, fomentarà l'interès i la cerca de la sexualitat tal com l'ha vist per Internet, amb els perjudicis que això comporta!

Adolescents (i preadolescents) tendeixen a imitar allò que fan seus referents, siguin conductes adequades o no. Actualment aquests referents solen ser Youtubers, que no sempre tenen un comportament precisament exemplar... així doncs imitaran conductes que no seran adequades, encara que posin en risc la seva vida o la dels altres, només perquè les han vist per Internet! (si no ho creieu, busqueu a Google: lesiones por challenge)

Els riscos són els mateixos, sigui quina sigui la plataforma: mòbil, ordinador, videojocs, jocs online, tablets...

2. Establir uns bons hàbits relacionats amb la tecnologia

• Parlar sobre els avantatges, els riscos i les normes d'ús de la tecnologia: 
• Ensenyar com funcionen les tecnologies en l'àmbit tècnic: virus, spam, suplantació d'identitat... Cal ensenyar-los a navegar de forma segura: no entrar a pàgines web no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les regularment, evitar donar dades personals (localització, nom, edat, escola on anem, el número de mòbil a una persona deconeguda...), etc.

• Parlar dels beneficis que tenen: accés a molta informació, estar en contacte amb les persones que viuen lluny o no podem veure, realitzar tasques més ràpidament, compartir contingut amb amics/gues... 

• Parlar dels riscos de les tecnologies:  
• La informació que es puja a la xarxa està fora del nostre control, és a dir, en el moment que el menor envia una informació ja no té poder sobre aquesta.
• No tota la informació que existeix a Internet és fiable o vàlida. Els hem de fer conscients que hi ha certa informació que pot fer-nos mal a nosaltres o a altres persones, i que en els casos més greus poden comportar problemes legals.
• El fet de parlar habitualment amb un desconegut no el converteix en una persona de confiança. La persona pot estar mentint en la seva edat, lloc de residència... i pot tenir interessos que desconeixem. 

• Establir unes normes d'ús de manera conjunta. Per a fer-ho caldrà buscar un moment i un lloc adequat, tenir clar de què volem parlar i quins objectius tenim, fer-los partícips en la conversa i explicar-los el motiu pel qual volem aplicar unes normes en l'ús de la tecnologia. Exemples d'aquestes normes poden ser: no es poden fer fotografies ni gravacions d’altres persones sense permís, pensar molt bé un missatge que s’escriu abans d’enviar-lo, mai distribuir fotografies o gravacions sense el permís de les persones que hi apareixen, establir un horari d'ús de les tecnologies, situar les tecnologies en un espai comú, es realitzaran les obligacions (deures, feines de suport domèstic...) abans de temps de joc o d'oci, etc. 

“Pensa sempre si el que escriuràs d’una persona t’agradaria que ho escrivissin sobre tu i si t’agradaria que ho pogués llegir tothom”.

• Establir un horari d'ús (ordinador, mòbil, consoles...). Per a fer-ho, cal parlar-ne en família i acordar quant temps s'utilitzen i en quins dies o moments. Si limitem l'horari d'ús de les tecnologies evitarem que els menors s'entretinguin més del compte navegant per la xarxa i reduirem les possibilitats que s'impliquin en conductes de risc. Cal tenir en compte que el temps d’exposició a la pantalla del mòbil s’ha de comptabilitzar com a part de l’exposició general d’ús de pantalles (televisió, ordinador, tauleta, consola).

• Situar les tecnologies en un espai comú (menjador, per exemple) i quan s'utilitzi és recomanable que es faci acompanyat de l'adult. Quan les tecnologies s'usen en espais compartits, l'adult pot supervisar els menors. No és recomanable que tinguin dispositius electrònics a la seva habitació (ni televisió, ni consola, ni mòbil...), però si se'n tenen, quan es va a dormir, s'han de deixar fora del dormitori. Una pràctica útil és que tota la família desconnecti els mòbils en l’hora fixada i es dipositin en un espai comú, fora de les habitacions.  

• Potenciar els moments de diàleg amb els fills i filles, afavorint la comunicació positiva i l'escolta activa. Els adults tenim un paper fonamental per a connectar allò que troben a Internet amb la vida real. Cal buscar el moment per parlar-ne. D'aquesta manera no només estarem millorant la nostra relació, sinó que estarem fent-los més crítics. A més a més, no hem d'oblidar que el temps d'estar en família sense tecnologies també hauria de ser important: jugar a jocs de taula, fer un àlbum de fotos de quan eren petits, cuinar, anar a passejar... 

• Oferir un bon exemple d'ús de les tecnologies. El comportament dels adults és observat pels menors que aprenen i incorporen noves formes de comportar-se i d'interaccionar amb els altres. Per això, el model que oferim com a adults i la nostra actitud serà molt important a l'hora d'ensenyar-los a fer un ús responsable de les tecnologies. Si no som coherents, allò que diem no tindrà cap mena de validesa!