ASSETJAMENT ESCOLAR

Dimecres passat es va realitzar la Xerrada en Cafè per abordar el tema de l'Assetjament Escolar.
A continuació podreu llegir les pautes i la informació donades als pares.

Com ajudar els fills/es als estudis.

Quan parlem d’ajudar el teu fill en els estudis, no es tracta que li redactis tu el treball de Socials que ha de fer per a dilluns ni que hagis d’esforçar-te molt amb l’escaire i el cartabó per tal de completar les làmines de plàstica que haurà d’entregar demà i que encara no ha començat a fer. Tampoc no cal que li facis tu els esquemes del tema 6 de Socials per d’estalviar-li la molèstia i facilitar-li així les coses. És el teu fill qui ha de fer tot això.

No cal dir que serà de gran ajuda que, com a pare o com a mare, estiguis al seu costat ajudant-lo a organitzar-se, supervisant el seu treball i animant-lo a mantenir una actitud positiva respecte de l’estudi, però, a part d’això, hi ha tota una sèrie d’actuacions no gaire complicades que poden marcar la diferència en el rendiment del teu fill.

DEU CLAUS

Es poden resumir en deu punts clau les actuacions que, des de la família, afavoreixen (i molt) el progrés escolar dels fills:

• Mantenir una actitud positiva i de respecte envers el centre educatiu i el seu professorat. Fins i tot davant desacords entre la família i l’escola (per exemple, per considerar inadequada una sanció quan hi ha un problema de conducta) és important reconèixer el valor d’aquesta mesura educativa i amagar, davant del fill, les discrepàncies. Així evitam que perdi el respecte al professorat i que comprengui que hi ha acord i unió entre l’escola i la família pel que fa a objectius educatius bàsics.
• Crear un espai d’estudi fix, funcional i confortable,que sigui sempre el mateix, que sigui còmode i silenciós, que convidi a l’estudi i que estigui allunyat de les distraccions. Ha de tenir una taula d’estudi ampla i una cadira còmoda i recta, bona il·luminació i possibilitat de ventilació. La taula de treball ha d’estar ordenada amb tot el material necessari i amb una prestatgeria a prop per col·locar-hi tot el material.
• Exigir un temps d’estudi adequat al nivell educatiu i les característiques personals de l’infant, amb una hora per començar i una altra per finalitzar. En cas que no es compleixi aquest horari, hi ha d’haver conseqüències negatives (immediates, proporcionals i adaptades al seu nivell de maduresa). Per contra, sempre cal valorar i reconèixer el seu esforç (al marge de les resultats finals).
• No sobrecarregar els horabaixes amb activitats extraescolars.Si arriba massa tard a casa, estarà massa cansat per posar-se a estudiar en condicions. També li ha de quedar temps per a la relaxació, el joc i la diversió.
• Ajudar-lo a organitzar-se i a planificar-se. Per exemple, podem elaborar un horari setmanal amb el temps d’estudi i d’esbarjo i penjar-lo en un lloc visible de l’habitació. També és important orientar-lo perquè aprengui a estudiar de manera eficaç (ensenyar-lo a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar...).
• Cal que aprengui que ell és el responsable dels seus estudis, els deures i els exàmens. Si té alguna dificultat, ha de cercar la solució per si mateix (telefonant a un company de classe, demanant ajuda al professor...). No cal que estiguem pendents del que es diu al WhatsApp del grup de pares de l’escola.
• Supervisar el seu treball i mostrar disponibilitat. Una cosa és exigir-li autonomia i una altra deixar-lo al seu aire sense un mínim control, sobretot durant l’Educació Primària. Per tant, hi ha d’haver un equilibri entre fomentar la responsabilitat i la supervisió, que en molts casos pot esser totalment necessària quan es tracta d’infants que tenen dificultats d’aprenentatge.
• Controlar les hores de son i l’alimentació. Els nins que tenen entre 6 i 12 anys necessiten dormir entre 8 i 10 hores i els més grans, entre 7 i 9. La manca de son afecta negativament el rendiment escolar, l’estat d’ànim i fins i tot el desenvolupament. De la mateixa manera, el fet de seguir una dieta inadequada (en la qual el berenar té una rellevància especial) perjudica el progrés escolar.
• Controlar el temps que dedica a les pantalles (televisió, tauleta, consola, telèfon mòbil...). Hem d’evitar les partides interminables de la Play, els missatges i internet. Aquest soroll de fons perjudica l’atenció i el rendiment de l’infant.
• Mantenir un contacte personal amb el centre educatiu, especialment amb el tutor. És important acudir a la reunió grupal de principi de curs i a les reunions individuals amb el tutor al llarg del curs. Utilitzar l’agenda escolar o el correu electrònic és un bon recurs per transmetre informació entre la família i l’escola.

Si tens en compte tots aquests punts, podràs preveure i donar resposta a qualsevol dificultat que pugui aparèixer en el seu aprenentatge, alhora que aconseguiràs que el teu fill sigui autònom i organitzat, estigui motivat i se senti responsable en el seu procés d’aprenentatge.

Font: Ara Critatures 10/02/2017

Mindfulness per a nens i adolescents

Mindfulness, o el que vindria a ser "atenció plena", és una tècnica d'origen budista, popularitzada a occident per Jon Kabat-Zinn, basada en una pràctica de meditació terapèutica que ajuda a reduir l'estrès. És una pràctica que comença prestant atenció a la respiració per tal de centrar-se en l'aquí i ara, i no el que podria haver estat o en el que podria ser. L'objectiu final és crear suficient distància respecte a pensaments i emocions, per tal d’observar-los sense reaccionar immediatament.

En els últims anys aquesta tècnica s'ha convertit en una forma de tractar els nens i adolescents amb TDAH o amb símptomes com l'ansietat, els trastorns de l'espectre autista, la depressió o l'estrès, amb un alt grau d’èxit.

Saltzman també va dur a terme un estudi en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Stanford, en el que va demostrar que després de 8 setmanes d'entrenament de la ment, havia documentat una disminució en l'ansietat, i les millores en l'atenció. Els participants estaven menys emocionalment reactius, eren més capaços de gestionar els reptes diaris i de triar el seu comportament.

El mindfulness en nens i adolescents

Hi ha testimonis que expliquen com l’aprenentatge d’aquesta tècnica en els seus fills els ha servit de manera sorprenent. A l’escola els joves seuen en cercle, tanquen els ulls, i silenciosament van prenent nota dels seus propis pensaments i del que succeeix al seu voltant. En cada sessió es pot abordar un objectiu diferent: veure conscient, l’atenció en l'oïda, la respiració conscient, o heartfulness (o l'enviament de pensaments bons per als altres). L’objectiu a l’escola era que l'aprenentatge d'aquestes tècniques pogués ajudar els joves estudiants a millorar acadèmicament a l'escola i sentir-se menys estressats.

També es pot practicar a casa. Els nens que aprenen aquesta tècnica també poden incorporar-la en la seva vida diària i modificar el seu comportament. Aprenen a fer una pausa i a respondre a les situacions en lloc de reaccionar. Explica una mare:

“Quan la meva filla comença a atabalar-se per alguna cosa, ella mateixa és capaç d'aturar-se, respirar, i canviar la seva perspectiva per arribar a una reacció productiva menys emocional i més profitosa” 

També ajuden a millorar les habilitats de comunicació, ja que els nens aprenen a estar presents per a ells mateixos i per als altres.

Els beneficis de la pràctica de l'atenció

Els beneficis de l'atenció plena són molts. Diferents científics han confirmat els seus efectes positius sobre la salut mental i el benestar.

La Fundació Hawn diu que a les escoles on s'ha implementat, el 90% dels nens ha millorat la seva capacitat de portar-se bé amb altres nens  Al voltant del 80% eren més optimistes i havien millorat el concepte de si mateixos, l’autoregulació i l’autogestió, tres quartes parts dels nens van millorar la seva capacitat de planificació i organització, i la mateixa quantitat havia tingut un millor control dels impulsos i menys reactivitat.

El mindfulness dins la família

És possible introduir aquesta pràctica a casa. El més convenient és que els pares també la practiquin. Crear rutines com prendre el sol uns minuts al dia per tancar els ulls i notar la pròpia respiració, els propis pensaments, emocions i sensacions del propi cos, amb un sentiment de bondat i curiositat, pot tenir un gran impacte en tota la família.

El propòsit de l'ensenyament de “l'atenció” en els nostres fills és donar-los habilitats per desenvolupar la consciència de les seves experiències internes i externes, per reconèixer els seus pensaments com "només pensaments," per entendre com les emocions es manifesten en els seus cossos, per reconèixer quan la seva atenció s'ha desviat i proporcionar eines pel control dels impulsos. No és una panacea, i no es pot pensar que eliminarà completament el que és el comportament normal del nen, amb les seves rebequeries, plors, crits i discussions habituals, però sí que pot ajudar.

Si voleu iniciar la pràctica de mindfulness dins la família el més important és que no ho forceu. Si els teus fills no hi estan interessats, deixeu-ho estar. Si, per contra, ells mostren interès, us donem alguns suggeriments per començar:

1. Escoltar la campana. Una manera fàcil perquè els nens practiquin l'atenció plena és centrar-se en prestar atenció al que poden sentir. Podeu utilitzar un bol, una campana, un conjunt de campanes o una aplicació de telèfon que tingui sons. Deixa que el teu fill es concentri en el so fins que ja no el pugui sentir (que sol ser de 30 segons a un minut).
2. La pràctica de la respiració amb un company. Per als nens petits, una instrucció com "prestar atenció a la respiració" pot ser difícil de seguir. Una opció és que cada nen agafi un animal de peluix, i després s’estiri amb el seu peluix al ventre. Centrarà la seva atenció en l'ascens i caiguda de l'animal de peluix a mesura que inhala i exhala.
3. Passejar. Doneu un passeig a través del vostre barri fixant-vos en les coses que no heu vist abans. Destineu un minut del passeig a estar completament en silenci i simplement prestar atenció a tots els sons que podem escoltar.
4. Establir una pràctica d’agraïment. La gratitud és un component fonamental de l'atenció, ensenyar als nostres fills a apreciar l'abundància en les seves vides, en lloc de centrar-se en totes les joguines i llaminadures que ells anhelen. 
5. Comproveu el seu informe del temps personal. Quedant-se quiets com una granota, animeu-los a "invocar l'informe meteorològic que millor descriu els seus sentiments en aquell moment." Assolellat, plujós, tempestuós, tranquil, amb molt de vent, un tsunami? Aquesta activitat permet als nens observar el seu estat actual sense necessitat d'identificar-se massa amb les seves emocions. No poden canviar el clima exterior, i no poden canviar les seves  emocions o sentiments, però poden canviar la forma com es relacionen amb ells. Els nens poden reconèixer: "No sóc l'aiguat, però noto que està plovent. No sóc un poruc, però m'adono que de vegades tinc aquesta gran sensació de por en algun lloc prop del coll.”
6. La pràctica conscient de menjar. L'exercici de menjar conscientment una pansa o un tros de xocolata és un aliment bàsic de l'educació de l'atenció, i és una gran activitat per als nens. 

Aquests són alguns exemples, però per sobre de tot, recordeu divertir-vos i fer-ho senzill. Segur que en el dia a dia trobareu moltes oportunitats per afegir a les pràctiques d’atenció plena.

Font: FAROS, Sant Joan de Déu.

Xerrada amb cafè: La prevenció del bullying a l'ambient escolar.

Podeu fer les inscripcions aquí.

ASSETJAMENT ESCOLAR

En els últims temps s’ha evidenciat la importància que tenen les relacions entre els iguals en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Aquestes relacions faciliten l’aprenentatge d’habilitats i actituds que influencien el desenvolupament emocional, cognitiu i social dels alumnes; tot i això, aquesta influència també pot esdevenir com un factor negatiu pel seu desenvolupament.

Les relacions entre els iguals presenten un caràcter no jeràrquic que es mouen en un pla horitzontal (d’aquí que en diguem relació entre “iguals”). Quan aquesta simetria horitzontal es trenca es produeix un desequilibri de poder i de forces.

QUÈ ÉS EL MALTRACTAMENT ENTRE ALUMNES (BULLYING)?

Dan Olweus (1983) va ser una de les primeres persones en realitzar investigacions sobre el maltractament entre iguals. Ell defineix el maltractament entre alumnes com “ una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, que escull com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges”.

Quan parlem d’assetjament no ens referim a actuacions organitzades o espontànies, en les que es busca fer-se mal de manera mútua, ni actes de vandalisme o d’altres comportaments problemàtics que es poden manifestar de diverses maneres en l’entorn escolar. Quan ens referim a assetjament estem parlant d’un tipus de violència que es manifesta per sota la superfície de les relacions observables en l’escola, gairebé oculta per als adults, però coneguda per l’alumnat.

QUÈ PODEM FER QUAN EL NOSTRE FILL O LA NOSTRA FILLA ESTÀ PATINT ASSETJAMENT?

• Reaccioneu amb calma, és bo que el tranquil·litzeu, l’escolteu i li doneu suport.
• Doneu-li el vostre ajut i afecte per recuperar l’autoestima i la confiança en si mateix.
• Preneu-vos temps per seure i parlar, fent-lo sentir que valoreu l’esforç que fa per superar-ho.
• Procureu no transmetre-li la vostra preocupació, però sí el vostre interès pel seu problema i per trobar-hi solució.
• Pregunteu-li directament si ha tingut algun problema i si li ha passat altres vegades.
• Doneu-li confiança. Demostreu-li que el seu problema també és el vostre i us n’ocupareu junts.
• Feu-li veure que la situació no és culpa seva. Ningú es mereix ser maltractat.
• Eviteu dir-li allò que vosaltres faríeu en el seu lloc. Heu de tenir present que cada nen té el seu ritme i és necessari respectar-lo. El contrari el faria sentir més insegur.
• Planifiqueu i executeu conjuntament les accions.
• Animeu-lo a sortir amb els amics o fer-ne de nous, i que desenvolupi alguna afició que realment li agradi.
• Eviteu enfrontar-vos a l’agressor o amb els seus pares, en cas que el conegueu.
• Encoratgeu-lo perquè denunciï la situació al tutor o tutora o a algun altre professional del centre que sigui de la seva confiança. Estareu afavorint la seva capacitat de fer front als problemes.
• Demaneu conjuntament una entrevista amb el tutor o tutora del centre, informeu-lo de la situació i feu plegats el seguiment.
• Valoreu també la possibilitat que rebi ajut psicològic que l’ajudi a superar aquesta situació. 

QUÈ PODEM FER QUAN EL NOSTRE FILL O LA NOSTRA FILLA S’ESTÀ COMPORTANT AGRESSIVAMENT AMB ALGUN ALTRE NOI O NOIA?

Si el vostre fill agredeix un company, li heu de fer entendre que la seva conducta és inacceptable i pot portar greus conseqüències. En aquest sentit, el càstig és una mesura necessària, però ha d’anar acompanyat d’altres mesures que l’ajudin a canviar el seu comportament. Per aconseguir-ho us proposem:

·     

• Reaccioneu amb calma i preneu-vos temps per seure i parlar.
• Comuniqueu-li la necessitat d’aturar immediatament l’agressió.
• Demaneu directament al vostre fill què està passant i pregunteu-li si s’havia comportat així abans.
• Ajudeu-lo a prendre consciència de la importància d’enfrontar-se a aquesta situació sense defugir la seva responsabilitat.
• Feu-lo adonar que està fent mal a un company i intenteu que es posi en el lloc de l’altre.
• Interveniu i controleu que s’aturi la conducta agressiva.
• Reflexioneu amb ell sobre les conseqüències personals, socials i legals en cas de continuar amb la seva conducta agressiva.
• Doneu-li el vostre ajut i afecte, i feu-lo sentir que valoreu l’esforç que fa per enfrontar-se al problema i treballar per superar-lo.
• Faciliteu i exigiu que demani disculpes i repari el dany.
• Ajudeu-lo a trobar maneres no violentes de relacionar-se i de solucionar els problemes treballant amb ell el control de la ira.
• Treballeu conjuntament amb el tutor del vostre fill i/o amb el centre per oferir-li recursos que el permetin millorar la seva conducta i les relacions amb els companys.
• Valoreu també la possibilitat que rebi ajut psicològic que l’ajudi a superar aquesta situació.

Una de les mesures preventives més importants és ensenyar a utilitzar correctament smartphones ja que és des d'aquest tipus d'aparells on apareixen situacions d'assetjament més greus. Per tant, és important que des de casa és pugui portar un control en l'ús d'aquests aparells així com del contingut que en ells hi ha.

Si voleu conèixer quines pràctiques preventives es realitzen a l'escola podeu venir a la Xerrada en Cafè del dimecres dia 8 de febrer.