Xerrada amb cafè: Educar saludablement en una societat digital.

Ahir va tenir lloc la xerrada amb cafè "Les noves tecnologies en nens i adolescents. Educar saludablement en una societat digital", realitzada per la Montserrat Baulenas psicòloga de l'etapa de primària i per la Carolina Martínez psicòloga de l'etapa de secundària i batxillerat de la nostra escola.  A continuació us adjuntem el full de pautes que vam repartir un cop finalitzada la xerrada.

Actualment, les noves tecnologies s’han convertit en una eina útil i imprescindible en el dia a dia. Ningú no dubta que, gràcies a Internet, tenim accés a una quantitat il·limitada d’informació i que, per tant, pot significar una gran eina per a l’educació dels nostres fills/es. Tampoc no es pot negar que el futur passa per tenir un bon domini de l’ordinador, el mòbil, l’iPad i altres aparells que encara no han sortit a la venda.

Hi ha alguns factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens/es i els adults s’enganxin a aquestes noves tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorns d’aprenentatge, dificultats per establir relacions, obesitat, o la cada vegada més estesa addicció a les noves tecnologies.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels infants, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny. Per això, l’adult ha d’establir ordre i control.

Com fer un bon ús de les pantalles?

Amb els més menuts:

• Filtrar i supervisar els continguts i, així, controlar què veuen i a què juguen. Els nens només han de tenir accés a continguts adequats i sempre tenint en compte la seva edat.
• La supervisió i la seguretat s’hauran d’anar revisant en funció de l’edat, ja que l’accés als continguts i el domini de l’eina també aniran variant.
• És important controlar el temps que els nostres fills passen davant de les pantalles. S’ha d’estipular un temps d’utilització, que es pot pactar amb anterioritat, i avisar el nen/a amb antelació de quan ha de deixar la pantalla. És aconsellable procurar que coincideixi amb la fi del programa o del joc.
•   Hem d’afavorir una bona higiene visual i de la postura.
• Suggerir als nostres fills/es altres usos per a les noves tecnologies; no només l’aspecte lúdic, sinó també la seva utilitat per satisfer curiositats, buscar imatges, escoltar música o aprofitar recursos educatius.
• Acompanyar i participar amb els nostres fills/es en l’ús dels nous gadgets tecnològics, per poder explicar i comentar allò que apareix a la pantalla i, ajudar a entendre i a diferenciar entre realitat i fantasia.
• També podem ajudar a desenvolupar el sentit crític del nen/a fomentant discussions sobre el que està mirant o fent, ja que, sovint, consumeixen molta informació sense valorar el missatge.

·         En cap cas, l’ús de les noves tecnologies ha de substituir la lectura d’un conte o un llibre. Especialment, si la lectura es fa acompanyat d’un adult; els infants necessiten el contacte físic i emocional propi de les relacions socials. Els gadgets tecnològics no es poden utilitzar com si fossin mainaderes, amb la finalitat que el nen/a estigui tranquil i controlat.

Finalment, s’ha de tenir en compte que els adults som els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que facin de les noves tecnologies, per donar exemple als nens/es.

A partir dels 10 anys:

·      Acompanyar en els videojocs: compartir partides i competicions.

·      Veure pel·lícules junts i comentar-les.

·      Compartir la tauleta i l’ordinador amb tota la família.

·      Regular el temps que es dedica a les noves tecnologies.

·      Adequar l’edat de possessió del telèfon en funció del grau de maduresa del nen o adolescent.

·      Ubicar  l’ordinador en un espai comú de la casa.

·      Crear rutina d’activitats de lleure per tal de què puguin relacionar-se amb altres persones.

·      Estimular la comunicació i el diàleg en la pròpia família.

·      TIC potencien el raonament lògic, observació, percepció, predicció...

·      Cal estar presents en l’ús de les TIC com a àmbit socialitzador. Per tant caldrà aprendre amb ells, donar pautes d’ús sobre la seguretat, participació...

i... sobre els videojocs?

·      Aplicacions per iniciar-se en la programació: desenvolupar raonament analític i la lògica.

·      És important que triem amb ells els jocs i que puguem provar-los de manera conjunta.

·      Prioritzar les obligacions (estudi, feines de suport domèstic...)

·      Evitar que deixin de banda activitats familiars, amb els amics o l’esport per prioritzar videojocs.

Més recursos...

-          www.commonsensemedia.org/app-reviews

-          www.aulamedia.org/wordpress

-          http://faros.hsjdbcn.org/

-          https://icspediatriaaltpenedes.wordpress.com

http://www.pantallasamigas.net/index.shtm

Xerrada amb Cafè: Educar saludablement en una societat digital.

        Ahir va tenir lloc la xerrada amb cafè "Les noves tecnologies en nens i adolescents. Educar saludablement en una societat digital", realitzada per la Montserrat Baulenas psicòloga de l'etapa de primària i per la Carolina Martínez psicòloga de l'etapa de secundària i batxillerat de la nostra escola.  A continuació us adjuntem el full de pautes que vam repartir un cop finalitzada la xerrada.

Actualment, les noves tecnologies s’han convertit en una eina útil i imprescindible en el dia a dia. Ningú no dubta que, gràcies a Internet, tenim accés a una quantitat il·limitada d’informació i que, per tant, pot significar una gran eina per a l’educació dels nostres fills/es. Tampoc no es pot negar que el futur passa per tenir un bon domini de l’ordinador, el mòbil, l’iPad i altres aparells que encara no han sortit a la venda.

Hi ha alguns factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens/es i els adults s’enganxin a aquestes noves tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorns d’aprenentatge, dificultats per establir relacions, obesitat, o la cada vegada més estesa addicció a les noves tecnologies.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels infants, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny. Per això, l’adult ha d’establir ordre i control.

Com fer un bon ús de les pantalles?

Amb els més menuts:

• Filtrar i supervisar els continguts i, així, controlar què veuen i a què juguen. Els nens només han de tenir accés a continguts adequats i sempre tenint en compte la seva edat.
• La supervisió i la seguretat s’hauran d’anar revisant en funció de l’edat, ja que l’accés als continguts i el domini de l’eina també aniran variant.
• És important controlar el temps que els nostres fills passen davant de les pantalles. S’ha d’estipular un temps d’utilització, que es pot pactar amb anterioritat, i avisar el nen/a amb antelació de quan ha de deixar la pantalla. És aconsellable procurar que coincideixi amb la fi del programa o del joc.
•   Hem d’afavorir una bona higiene visual i de la postura.
• Suggerir als nostres fills/es altres usos per a les noves tecnologies; no només l’aspecte lúdic, sinó també la seva utilitat per satisfer curiositats, buscar imatges, escoltar música o aprofitar recursos educatius.
• Acompanyar i participar amb els nostres fills/es en l’ús dels nous gadgets tecnològics, per poder explicar i comentar allò que apareix a la pantalla i, ajudar a entendre i a diferenciar entre realitat i fantasia.
• També podem ajudar a desenvolupar el sentit crític del nen/a fomentant discussions sobre el que està mirant o fent, ja que, sovint, consumeixen molta informació sense valorar el missatge.

·         En cap cas, l’ús de les noves tecnologies ha de substituir la lectura d’un conte o un llibre. Especialment, si la lectura es fa acompanyat d’un adult; els infants necessiten el contacte físic i emocional propi de les relacions socials. Els gadgets tecnològics no es poden utilitzar com si fossin mainaderes, amb la finalitat que el nen/a estigui tranquil i controlat.

Finalment, s’ha de tenir en compte que els adults som els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que facin de les noves tecnologies, per donar exemple als nens/es.

A partir dels 10 anys:

·      Acompanyar en els videojocs: compartir partides i competicions.

·      Veure pel·lícules junts i comentar-les.

·      Compartir la tauleta i l’ordinador amb tota la família.

·      Regular el temps que es dedica a les noves tecnologies.

·      Adequar l’edat de possessió del telèfon en funció del grau de maduresa del nen o adolescent.

·      Ubicar  l’ordinador en un espai comú de la casa.

·      Crear rutina d’activitats de lleure per tal de què puguin relacionar-se amb altres persones.

·      Estimular la comunicació i el diàleg en la pròpia família.

·      TIC potencien el raonament lògic, observació, percepció, predicció...

·      Cal estar presents en l’ús de les TIC com a àmbit socialitzador. Per tant caldrà aprendre amb ells, donar pautes d’ús sobre la seguretat, participació...

i... sobre els videojocs?

·      Aplicacions per iniciar-se en la programació: desenvolupar raonament analític i la lògica.

·      És important que triem amb ells els jocs i que puguem provar-los de manera conjunta.

·      Prioritzar les obligacions (estudi, feines de suport domèstic...)

·      Evitar que deixin de banda activitats familiars, amb els amics o l’esport per prioritzar videojocs.

Més recursos...

-          www.commonsensemedia.org/app-reviews

-          www.aulamedia.org/wordpress

-          http://faros.hsjdbcn.org/

-          https://icspediatriaaltpenedes.wordpress.com

       http://www.pantallasamigas.net/index.shtm

Whatsapp o el perill que el control parental dificulti la feina pedagògica.

El Whatsapp i altres eines semblants o apps que ens donen les xarxes socials, com ara Telegram, poden esdevenir un retrocés més que un avenç pel món de la pedagogia. A l’ús que els alumnes puguin fer, per informar-se de respostes a preguntes d’exàmens per exemple, s’hi afegeix els comportaments derivats de la utilització que aquesta aplicació per part dels seus pares i mares.

Tal i com apunta l’educador i membre de l’Observatori Pedagògic de l’Escola Pia de Catalunya, Ramon Beringues, “amb tota la bona voluntat, pares i mares preocupats per tal que els seus fills i filles aprofitin el temps, estudiïn i avancin, acaben fent el que no toca. Estem parlant de la falsa ajuda que fem als nostres fills quan els hi fem d’agenda, o quan no ens refiem de si ha de fer deures i ho consultem al grup de Whatsapp”.

Aquest excés de tutela, segons Beringues, “fa que els privem de l’aprenentatge, que suposa haver-se d’organitzar i planificar, no els exposem a la frustració, a enfrontar-se als petits reptes i a les petites obligacions que mica en mica aniran creixent. Aprendre dels errors és bàsic en el camí de qualsevol persona. Els nens s’han d’organitzar el temps, l’agenda i tenir la tranquil·litat a l’hora de recollir a l’aula i pensar, què necessito?… I si m’he descuidat alguna cosa he de mirar de resoldre-ho i si no ho he pogut aconseguir demà el mestre ja em farà la seva reflexió i, si és el cas, l’advertiment corresponent.”

L’educador alerta que “quan les famílies fan la feina dels nens, hem intercanviat els papers. La tasca dels nens és la de créixer i anar aprenent. Els pares i educadors estem per fer-los costat i ajudar-los quan ho necessiten, sempre després que ells hagin fet l’esforç d’enfrontar-se a la feina.”

Des de l’Observatori s’aposta per “aprofitar totes les eines que la tecnologia ens posa al nostre abast. Ara bé, sense perdre mai de vista que la nostra tasca és la de l’educació dels nostres fills, dels nostres alumnes. Suposo que seria impensable que el mestre fes ell mateix tota la feina que han de fer els seus alumnes a fi que tinguessin les millors “notes” de l’escola. Els pares tampoc han de fer que els fills sembli que són els millors. Cal que es trobin amb les dificultats per tal de poder superar-les, avançar i seguir creixent.”

Font: Ara Critatures.

Whatsapp o el perill que el control parental dificulti la feina pedagògica.

El Whatsapp i altres eines semblants o apps que ens donen les xarxes socials, com ara Telegram, poden esdevenir un retrocés més que un avenç pel món de la pedagogia. A l’ús que els alumnes puguin fer, per informar-se de respostes a preguntes d’exàmens per exemple, s’hi afegeix els comportaments derivats de la utilització que aquesta aplicació per part dels seus pares i mares.

Tal i com apunta l’educador i membre de l’Observatori Pedagògic de l’Escola Pia de Catalunya, Ramon Beringues, “amb tota la bona voluntat, pares i mares preocupats per tal que els seus fills i filles aprofitin el temps, estudiïn i avancin, acaben fent el que no toca. Estem parlant de la falsa ajuda que fem als nostres fills quan els hi fem d’agenda, o quan no ens refiem de si ha de fer deures i ho consultem al grup de Whatsapp”.

Aquest excés de tutela, segons Beringues, “fa que els privem de l’aprenentatge, que suposa haver-se d’organitzar i planificar, no els exposem a la frustració, a enfrontar-se als petits reptes i a les petites obligacions que mica en mica aniran creixent. Aprendre dels errors és bàsic en el camí de qualsevol persona. Els nens s’han d’organitzar el temps, l’agenda i tenir la tranquil·litat a l’hora de recollir a l’aula i pensar, què necessito?… I si m’he descuidat alguna cosa he de mirar de resoldre-ho i si no ho he pogut aconseguir demà el mestre ja em farà la seva reflexió i, si és el cas, l’advertiment corresponent.”

L’educador alerta que “quan les famílies fan la feina dels nens, hem intercanviat els papers. La tasca dels nens és la de créixer i anar aprenent. Els pares i educadors estem per fer-los costat i ajudar-los quan ho necessiten, sempre després que ells hagin fet l’esforç d’enfrontar-se a la feina.”

Des de l’Observatori s’aposta per “aprofitar totes les eines que la tecnologia ens posa al nostre abast. Ara bé, sense perdre mai de vista que la nostra tasca és la de l’educació dels nostres fills, dels nostres alumnes. Suposo que seria impensable que el mestre fes ell mateix tota la feina que han de fer els seus alumnes a fi que tinguessin les millors “notes” de l’escola. Els pares tampoc han de fer que els fills sembli que són els millors. Cal que es trobin amb les dificultats per tal de poder superar-les, avançar i seguir creixent.”

Font: Ara Criatures.

Xerrada amb cafè: Les noves tecnologies en nens i adolescents. Educar saludablement en una societat digital.

Inscripcions aquí.