Xerrada amb cafè: Les noves tecnologies en nens i adolescents. Educar saludablement amb una societat digital.

Inscripcions aquí.

Pinzellades Núm. 44: Internet - Xarxes Socials - Telefonia Mòbil

 

 

  PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 44

 

INTERNET – XARXES SOCIALS – TELEFONIA MÒBIL

 

 Els continus avenços tecnològics, que ens enlluernen dia a dia, estan relacionats directament amb els canvis que la societat actual està vivint. Aquest canvis afecten a totes les vessants del coneixement, canvien les regles i les formes de comunicació entre persones, creant “noves societats” del coneixement. Aquestes novetats de la tecnologia avancen a un ritme difícil de seguir i ens adonem que obren unes possibilitats enormes en tots els àmbits de la vida de les persones; provoquen canvis molt marcats en la vida de les persones i de la societat (a vegades, fins i tot creen angoixes).

Aquesta incidència en la vida dels homes i de les dones es dóna en tots els àmbits; i també, evidentment en els àmbits culturals, formatius i educatius. Per tant els nostres fills i filles vénen a un món diferent del món on vam arribar els grans. Un món amb una capacitat de difusió tant espectacular que ens costa d’abarcar-lo. Hi ha qui diu que totes les xarxes juntes arriben a uns 1.500 milions d’usuaris (més que qualsevol país!).

I tot i que alguns intentin viure’n al marge, aquest món virtual ens acaba afectant a tots d’una forma directa o indirecta. Els mòbils han deixat de ser uns simples telèfons per passar a ser una eina de comunicació global, instantània i total, perquè per-meten connectar-se, comunicar-se, accedir a tota mena d’informacions, crear, gaudir, instruir-se, treballar,... jugar.

Ara bé, com a pares i mares, com a educadors, també ens planteja nous reptes, noves maneres d’educar, de formar. No podem oblidar, i ho hem de tenir molt present els PERILLS REALS pels nostres fills i filles, que circulen a través de les ones, de les fibres, dels cables. Sense ser alarmistes, cal ponderar acuradament l’ús que fem, l’ús que en poden fer els nens. 

Vegem-ne alguns:

- A les xarxes hi ha amenaces, mobbing, bulling o assetjaments.

- Les xarxes de comunicació poden conduir-nos a un aïllament social.

- A vegades, tanta informació, tanta xarxa, tants... porta a una apatia, un desinterès en els més petits, a una desinformació.

- Tot aquest món tecnològic ens porta (una cosa més!) a un consumisme frenètic, que en comptes d’omplir ens deixa del tot insatisfets.

- Les xarxes afavoreixen, o si voleu no impedeixen, l’anonimat, les suplantacions, les calúmnies,... i àdhuc les estafes.

- A vegades, podem tenir la sensació que compta més la vida virtual que la real, la del dia a dia, la de la proximitat.

- No podem ignorar que a través d’aquests canals oberts poden passar tota mena de coses, de continguts, com la pornografia, la pederàstia, l’assetjament, els missatges distorsionats (per exemple, sobre l’anorèxia), l’odi per alguns grups, religions, races, socials... enganys, estafes, mentides sobre fets o persones,... imatges o textos de difusió immediata (potser en un altre moment la persona interessada se’n penedeix), ...

- I no oblidem mai, que malgrat tots els missatges de la publicitat i malgrat totes les grans coses que afavoreixen, no deixa de ser un negoci per a unes empreses que any a any inflen els seus beneficis astronòmics a costa de l’economia de molts.

- I també que gràcies a les dades privades que publica la gent de forma gratuïta en les seves xarxes socials les empreses en treuen profit econòmic; nosaltres els fem la feina quan expliquem els nostres gustos i aficions, i ells ho poden vendre a les marques més potents perquè facin campanyes ben orientades de productes per segments de consumidors.

En qualsevol cas sempre hauríem d’apostar pels valors de vida, de felicitat, de creixement i evitar els perills, i per això oferim unes pautes, que no són úniques, ni són exhaustives, però que ens haurien d’ajudar la nostra reflexió.

PAUTES: 

1.  No publiquis res del què te’n puguis penedir un altre dia. I ensenya als teus fills a fer-ho. No cal donar més informació del compte.

2. Cal ser-hi a les xarxes socials i no prohibir-ho als fills, perquè ells si volen, ho faran d’amagat.

3. Formar-se adequadament i de forma més o menys continuada.

4. Donar exemple d’aquells valors, d’aquelles maneres de fer que més s’adiuen amb la nostra manera de pensar.

5. Controlar el número d’hores que els infants dediquen a les xarxes; potser seria bo tenir un ordinador o un mòbil públic per la família fins que els usuaris no siguin responsables.

6. Estar al cas dels nostres fills i filles en aquest àmbit; descobrir si els nostres nens si canvien d’hàbits, d’actituds, i/o de notes.

7. No faltar el respecte, en cap cas, ni deixar-se portar per les xafarderies, que no aporten res de valor. I ensenyar els infants a mantenir el respecte per tot i per tothom. 

8. No amagar els meus defectes a la xarxa. Enmig d’un món cada vegada més mogut per l’aparença cal ser més autèntics. I vetllar per valors com ara l’autoestima, la sinceritat, l’autenticitat... (Per exemple: no vulguis fer una paella per publicar-la al Facebook, sinó perquè et ve de gust, perquè esteu en família).

9. Fer coses junts, amb el mòbil, amb l’ordinador,... Eduquem amb les noves tecnologies.

10. Ensenyar a “apagar”. Hi ha moltes coses fantàstiques a fer junts: excursions, joc de taula, àpats de família o d’amics, pel·lícules, esports, llibres,...

11. Fer servir el mòbil o altre estris tecnològics per totes aquelles coses que consideren positives i útils.

12. Controlar-ho tot, segons l’edat, tot educant. Pensem a quina edat ha de tenir mòbil, ordinador, tauleta,... segons les necessitats, la formació, la maduresa,...

I per acabar, podríem fer servir aquell exemple que potser ja coneixeu. Oi que tots els pares i mares voleu la millor alimentació pels seus fills? La més sana? La que aporta més salut? La que eviti malalties? La que ajudi a créixer? I per l’esperit... val qualsevol cosa? Poden consumir sense control? En qualsevol moment? Això que es pot aplicar als llibres, el cinema, la tele, els jocs, internet,... ens hauria de fer reflexionar, perquè si nosaltres no ho vetllem, altres sí que ho faran a través de les xarxes i potser no de la manera que nosaltres no voldríem. 

Jesús Bosom, educador escolapi

Jaume Orriols, Enginyer Informàtic de Sistemes, Community Manager i Social Media

Pinzellades Núm. 44: Internet - Xarxes Socials - Telefonia Mòbil

 

 PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 44

 INTERNET – XARXES SOCIALS – TELEFONIA MÒBIL

Els continus avenços tecnològics, que ens enlluernen dia a dia, estan relacionats directament amb els canvis que la societat actual està vivint. Aquest canvis afecten a totes les vessants del coneixement, canvien les regles i les formes de comunicació entre persones, creant “noves societats” del coneixement. Aquestes novetats de la tecnologia avancen a un ritme difícil de seguir i ens adonem que obren unes possibilitats enormes en tots els àmbits de la vida de les persones; provoquen canvis molt marcats en la vida de les persones i de la societat (a vegades, fins i tot creen angoixes).

Aquesta incidència en la vida dels homes i de les dones es dóna en tots els àmbits; i també, evidentment en els àmbits culturals, formatius i educatius. Per tant els nostres fills i filles vénen a un món diferent del món on vam arribar els grans. Un món amb una capacitat de difusió tant espectacular que ens costa d’abarcar-lo. Hi ha qui diu que totes les xarxes juntes arriben a uns 1.500 milions d’usuaris (més que qualsevol país!).

I tot i que alguns intentin viure’n al marge, aquest món virtual ens acaba afectant a tots d’una forma directa o indirecta. Els mòbils han deixat de ser uns simples telèfons per passar a ser una eina de comunicació global, instantània i total, perquè per-meten connectar-se, comunicar-se, accedir a tota mena d’informacions, crear, gaudir, instruir-se, treballar,... jugar.

Ara bé, com a pares i mares, com a educadors, també ens planteja nous reptes, noves maneres d’educar, de formar. No podem oblidar, i ho hem de tenir molt present els PERILLS REALS pels nostres fills i filles, que circulen a través de les ones, de les fibres, dels cables. Sense ser alarmistes, cal ponderar acuradament l’ús que fem, l’ús que en poden fer els nens. 

Vegem-ne alguns:

- A les xarxes hi ha amenaces, mobbing, bulling o assetjaments.

- Les xarxes de comunicació poden conduir-nos a un aïllament social.

- A vegades, tanta informació, tanta xarxa, tants... porta a una apatia, un desinterès en els més petits, a una desinformació.

- Tot aquest món tecnològic ens porta (una cosa més!) a un consumisme frenètic, que en comptes d’omplir ens deixa del tot insatisfets.

- Les xarxes afavoreixen, o si voleu no impedeixen, l’anonimat, les suplantacions, les calúmnies,... i àdhuc les estafes.

- A vegades, podem tenir la sensació que compta més la vida virtual que la real, la del dia a dia, la de la proximitat.

- No podem ignorar que a través d’aquests canals oberts poden passar tota mena de coses, de continguts, com la pornografia, la pederàstia, l’assetjament, els missatges distorsionats (per exemple, sobre l’anorèxia), l’odi per alguns grups, religions, races, socials... enganys, estafes, mentides sobre fets o persones,... imatges o textos de difusió immediata (potser en un altre moment la persona interessada se’n penedeix), ...

- I no oblidem mai, que malgrat tots els missatges de la publicitat i malgrat totes les grans coses que afavoreixen, no deixa de ser un negoci per a unes empreses que any a any inflen els seus beneficis astronòmics a costa de l’economia de molts.

- I també que gràcies a les dades privades que publica la gent de forma gratuïta en les seves xarxes socials les empreses en treuen profit econòmic; nosaltres els fem la feina quan expliquem els nostres gustos i aficions, i ells ho poden vendre a les marques més potents perquè facin campanyes ben orientades de productes per segments de consumidors.

En qualsevol cas sempre hauríem d’apostar pels valors de vida, de felicitat, de creixement i evitar els perills, i per això oferim unes pautes, que no són úniques, ni són exhaustives, però que ens haurien d’ajudar la nostra reflexió.

PAUTES: 

1.  No publiquis res del què te’n puguis penedir un altre dia. I ensenya als teus fills a fer-ho. No cal donar més informació del compte.

2. Cal ser-hi a les xarxes socials i no prohibir-ho als fills, perquè ells si volen, ho faran d’amagat.

3. Formar-se adequadament i de forma més o menys continuada.

4. Donar exemple d’aquells valors, d’aquelles maneres de fer que més s’adiuen amb la nostra manera de pensar.

5. Controlar el número d’hores que els infants dediquen a les xarxes; potser seria bo tenir un ordinador o un mòbil públic per la família fins que els usuaris no siguin responsables.

6. Estar al cas dels nostres fills i filles en aquest àmbit; descobrir si els nostres nens si canvien d’hàbits, d’actituds, i/o de notes.

7. No faltar el respecte, en cap cas, ni deixar-se portar per les xafarderies, que no aporten res de valor. I ensenyar els infants a mantenir el respecte per tot i per tothom. 

8. No amagar els meus defectes a la xarxa. Enmig d’un món cada vegada més mogut per l’aparença cal ser més autèntics. I vetllar per valors com ara l’autoestima, la sinceritat, l’autenticitat... (Per exemple: no vulguis fer una paella per publicar-la al Facebook, sinó perquè et ve de gust, perquè esteu en família).

9. Fer coses junts, amb el mòbil, amb l’ordinador,... Eduquem amb les noves tecnologies.

10. Ensenyar a “apagar”. Hi ha moltes coses fantàstiques a fer junts: excursions, joc de taula, àpats de família o d’amics, pel·lícules, esports, llibres,...

11. Fer servir el mòbil o altre estris tecnològics per totes aquelles coses que consideren positives i útils.

12. Controlar-ho tot, segons l’edat, tot educant. Pensem a quina edat ha de tenir mòbil, ordinador, tauleta,... segons les necessitats, la formació, la maduresa,...

I per acabar, podríem fer servir aquell exemple que potser ja coneixeu. Oi que tots els pares i mares voleu la millor alimentació pels seus fills? La més sana? La que aporta més salut? La que eviti malalties? La que ajudi a créixer? I per l’esperit... val qualsevol cosa? Poden consumir sense control? En qualsevol moment? Això que es pot aplicar als llibres, el cinema, la tele, els jocs, internet,... ens hauria de fer reflexionar, perquè si nosaltres no ho vetllem, altres sí que ho faran a través de les xarxes i potser no de la manera que nosaltres no voldríem. 

Jesús Bosom, educador escolapi

Jaume Orriols, Enginyer Informàtic de Sistemes, Community Manager i Social Media.

El suïcidi, entre les 5 primeres causes de mortalitat entre els joves

El suïcidi és un greu problema de salut pública que ha augmentat en els últims anys a escala mundial. L’ OMS preveu que per al 2020 representarà un 2,4% del total de càrrega per malaltia en els països desenvolupats. L’any 2011 es produïren 485 morts per suïcidi a Catalunya, fet que suposaria 6,52 morts per 100.000 habitants de la població general.

Segons dades de l’ OMS, el suïcidi és una de les cinc primeres causes de mortalitat en la franja d’edat entre els 15 i 19 anys, constituint en molts països la primera causa. Segons les dades de la Generalitat de Catalunya, l’any 2011 es produïren 16 morts per suïcidi a Catalunya en la població d’entre 15 i 24 anys.

En aquest sentit, una de les causes més comunes, la depressió, també està augmentant preocupantment entre els joves. De fet, és la primera causa de discapacitat entre els adolescents. Això afecta significativament, tal com asseguren els psicòlegs i psiquiatres pediàtrics i juvenilsJordi Sasot i Carles Patris, “en l’estat d’ànim entre els joves provocant mal humor, poca relació i comunicació amb la família, estrès, baixa tolerància a la frustració, canvis en els patrons alimentaris, manca de motivació, apatia, descens en el rendiment acadèmic” i, malauradament, moltes vegades, la mort per suïcidi.

Aquesta realitat, doncs, fa aconsellable el desenvolupament d’estratègies de prevenció i seguiment d’aquest col•lectiu. Per aquesta raó, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha promogut la creació de l’anomenat Codi de Risc Suïcidi, programa que pretén disminuir la mortalitat per suïcidi, augmentar la supervivència de la població atesa per conducta suïcida i fer prevenció de la repetició de temptatives suïcides en els pacients de risc elevat.

Com prevenir la depressió

Segons un estudi publicat per la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia, un dels millors mètodes és “la pràctica de l’activitat física regular”. Pels experts, a més a més, també és recomanable evitar les situacions d’estrès prolongat, sentir-se vinculat a grups de referència i trobar sentit a les activitats que un fa.

Però, per davant de tot, si hom cau en depressió, el millor que pot fer és acudir quan abans possible a un especialista, perquè gairebé sempre es pot sortir d’ella amb el tractament adequat. Un tractament que no sempre significa prendre medicació. El psicòleg i psicoterapeuta Julián Jorge Rodríguez recorda com una de les anècdotes més significatives de la seva carrera com a professional el cas d’una dona de 75 anys “que portava des dels 25 amb tractament mèdic per a la depressió” i que “amb només 8 mesos de suport psicològic va aconseguir curar-se i deixar la medicació”.


Extret de: http://www.catdialeg.cat/el-suicidi-juvenil-entre-les-5-primeres-causes-de-mortalitat/

Pinzellades Núm. 43: Ser uns bons pares.

PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 43

SER UNS BONS PARES

Pot ser que els teus pares o els teus avis t’hagin explicat la història sobre les dificultats que van tenir quan es van casar; no tenien ni diners ni ajudes de cap mena. A mi m’ha tocat i els sento parlar d’aquest passat amb un cert orgull, per tirar endavant sols, amb el seu valor i amb l’ajuda de tots dos. Són matri-monis sòlids, fonamentats en l’amor de l’un per l’altre, en la convicció que tota empresa implica esforç, i no hi ha cap em-presa més gran ni més difícil que un bon matrimoni. No volen oblidar el seu passat, sinó més aviat recordar-lo, perquè senten que va ser la base que va posar els fonaments de tot el que han aconseguit, tant pel que fa a les coses materials com a les espirituals. No vull pas dir que va ser la seva millor etapa, però sí que va ser necessària. Van començar sols, amb el què van poder, sense miratges ni subsidis i, tot i que els va causar in-comoditats i privacions, no van tenir una actitud negativa, per-què sabien que estaven junts. A més van trobar un sentit al seu patiment, paraula gairebé inadmisible avui en dia. I nosaltres, els pares, en tenim la culpa.

No volem que els nostres fills passin incomoditats. Des que són petits els deixem a la porta de l’escola, perquè no caminin. Els simplifiquem totes les coses perquè no hagin de lluitar i els transmeten un missatge implícit: patir i lluitar no té cap sentit.

Davant de les incomoditats i privacions, no van tenir una actitud negativa, perquè sabien que estaven junts

Després, quan aquest nens es casen, els pares els volen resoldre tots els detalls. Si no poden fer un viatge de casament a una platja estrangera –no importa– els  seus pares pagaran el viatge; si no poden viure més en un petit apartament –no importa– els  pares els pagaran una casa o un pis més gran. I així en tot...  Ara bé, volent fer-los el camí més fàcil, en realitat aconsegueixen que sigui cada vagada més difícil, perquè arribarà el moment que el papa o la mama ja no seran allà, o, si hi són, no podran resoldre altres problemes més seriosos. Són aquells nens que juguen a casar-se, els qui a la primera dificultat en el seu matrimoni, decideixen engegar-ho tot a rodar, perquè lluitar per tirar endavant costa molt esforç, i ells no estan acostumats a lluitar. Scott Peck en el seu llibre «El camino menos viajado», comenta que la vida és difícil; un cop ho sabem, aleshores deixa de ser-ho.

La vida és un seguit de problemes: només quan s’accepten i es resolen és quan els individus creixen.

 Per això és tant important que els nostres fills aprenguin a resoldre els seus propis problemes.

Si tinguéssim consciència del mal que fem als nostres fills quan els llegim el pensament i satisfem tots els seus capricis, segurament no ho faríem. Però, a vegades, pensem que és el nostre deure. Aquests nens i joves mal acostumats... són pèssims a l’hora de sacrificar-se. I no em refereixo només als grans sacrificis, sinó a una cosa tan senzilla com cedir en la convivència diària. En un matrimoni sempre hi ha prioritats a l’hora de comprar quelcom. De qui serà la prioritat? D’ell? D’ella? Si ningú acostuma a prescindir del que els agrada, com ho faran? Aleshores, què? Arriba el divorci, és clar... per incompatibilitat de caràcters, i ja està. Problema resolt. Potser aprendran a estirar, afluixar i lluitar, abans d’arribar a un acord. Però si l’egoisme ha fet moltes arrels, no hi ha manera. Tot ve de l’egoisme, d’estar acostumat a ser el centre d’atenció, de què tota la vida giri al nostre voltant; i això, ma-lauradament, s’ensenya a casa, on es preparen els matrimonis del futur. Així que, la propera vegada que el teu fill tingui algun problema, ajuda’l si vols, però no li solucionis. No el subestimis. T’asseguro que se’n sortirà.

El bon pare diu sí quan és sí

i no quan es no.

Pares bons n’hi ha molts; bons pares, pocs. No és difícil ser un pare bo, en canvi, no hi ha res més difícil que ser un bon pare. Un cor tou... és suficient per ser un pare bo, però la voluntat més ferma i el cap més clar no són suficients per ser un bon pare.  El bon pare diu sí quan és sí i no quan es no. El pare bo només sap dir... sí. Val la pena pensar-ho uns moments.

Internet, 12 d’octubre del 2014