Xerrada amb cafè: Com gestionar la gelosia entre els germans.

El passat dimecres 18 de gener Montserrat Basseda de l'Equip Psicopedagògic va donar aquestes pautes sobre com gestionar la gelosia entre els germans.

La gelosia  s'inscriu en el camp de l'afectivitat, és una resposta emocional complexa i pertorbadora: el nen expressa la por a ser abandonat o a perdre les figures que fins ara li havien servit pel seu desenvolupament personal i que encara li resulten imprescindibles, bàsicament la mare, degut al naixement d’un nou germà amb el que haurà de compartir la dedicació de la mare. És la sospita o inquietud davant la possibilitat que la persona estimada ens resti atenció en favor d’una altra. Es senten  DESTRONATS i no poden evitar sentir un cert rebuig cap el nou membre de la família.

Tractar d'eliminar la gelosia del tot és com tractar d'evitar que el nen agafi mai més un constipat. La gelosia forma part d'una etapa normal i necessària en el desenvolupament maduratiu del nen. La gelosia no la podem eliminar, només podem intentar que sigui menys dolorosa i no fomentar-la.

El nen no entén perquè ha de compartir amb un altre les coses, quan fins ara TOT era seu.

Tampoc entén que ara els pares tenen menys temps per atendre'l que abans, ja que han d'atendre també  al germà petit.

Els nens es senten menys estimats, menys cuidats, encara que en realitat no sigui així, però són nens i ho hem d'entendre. També és veritat que a vegades no són els pares els que actuen malament amb el nen si no les persones de fora.

I cal afegir que a Infantil, el nen està sumit en una etapa d’egocentrisme que el fa sentir el “CENTRE DE L’UNIVERS”.

Com es manifesta?

Ø  Símptomes físics:

Ø  Mal de panxa.

Ø  Vòmits.

Ø  Alteració de la gana i/o del son.

Ø  Símptomes emocionals:

Ø  Hostilitat cap a la mare: ser desobedients i negatius. Tossudesa.

Ø  Canvis d'humor sense motiu aparent.

Ø  Major agressivitat.

Ø  Plor continuat.

Ø  No voler anar a l'escola.

Ø  Mostrar-se més “mimós” de l'habitual. No apartar-se de les faldilles de la mare.

Ø  Ignorar el bebè, no voler parlar-ne o rivalitat verbal oberta: “ vull que te l’emportis”...

Ø  Crides d'atenció constants a  l'adult.

Ø  Necessitat de companyia per adormir-se...

Ø  Regressió a etapes evolutives ja superades:

Ø  Gairebé sempre es tracta d'un intent d'imitar al bebè per captar l'atenció dels pares: es torna a fer pipí al llit, parla de nen petit, quequeig, vol tornar a prendre el biberó...vol dormir amb els pares...

EDAT D'INICI DE LA GELOSIA.

Ø  No apareix abans dels 18 mesos i dura  tota la primera infància fins al voltant dels 7 anys. L'edat més conflictiva sol estar entre els 3 i els 6, que és quan hi ha més rivalitat. A partir dels 6/7 anys els nens solen tenir una actitud més col·laboradora amb els pares...

Ø  Quan el naixement d'un germà es produeix en una etapa evolutiva en la que el nen és vulnerable, s'ha de tenir molta cura, perquè poden produir-se situacions de gelosia intenses.

Ø  Algunes d'aquestes etapes són: La del control d'esfínters, l’entrada a Preescolar, el canvi a la seva habitació ( diferent a la dels pares)..

ESTRATEGIES PER PREVENIR I RESOLDRE CONFLICTES ENTRE GERMANS.

Què cal evitar:

Ø  Parlar davant del nen de la seva gelosia.

Ø  Enfadar-se massa amb el nen.

Ø  Deixar-lo de banda, sobretot quan anem pel carrer i ens paren per dir coses al germà petit.

Ø  Avançar esdeveniments:  no diguem: “ que bé tindràs un germanet per jugar”...i quan neix el germà, l’únic que veu és que només dorm, menja, plora i, per sobre de tot, li pren la mare.

Ø  Demanar-li al gran que cedeixi davant les exigències del petit: “ Dóna-li la joguina que ell és més  petit que tu, no el facis plorar”...I ens oblidem que aquest nen, segueix sent un nen encara que sigui el gran, per tant, li costarà compartir les coses, perquè l’etapa egocèntrica dura molt temps.

Ø  Fer créixer el nen de cop, perquè ha nascut un germà: treure-li els bolquers d’un dia per l’altre, treure-li la pipa i donar-la al germanet...

Ø  Sobrevalorar la capacitat afectiva del nen per arreglar-se sol: “ Ara ja ets gran i ja ho pots fer tu sòl”...Exigir-li massa.

Ø  Demanar-li al gran que faci de “ model “ pels seus germans: “per ser el gran ha de donar exemple”, i ens tornem a oblidar que encara és un nen. Són els pares els que han de donar exemple.

Ø  Comparar els germans entre si.

Ø  Amagar l’estimació que sentim cap els altres germans.

Ø  Manifestar preferències.

Ø  Intervenir prematurament en les baralles.

Ø  Tolerar comportaments destructius entre els germans.

El que si hem de fer:

Ø  Establir normes clares i concretes per tots.

Ø  Reconèixer el sentiment gelós com un fet natural.

Ø  Ser tolerants amb les regressions.

Ø  Donar-li la oportunitat d’expressar el seu malestar.

Ø  Valorar el nen  molt més que abans, intentant pujar-li l’autoestima.

Ø  Transmetre que se’ls estima molt. El bon clima familiar és el millor antídot.

Ø  Buscar situacions en les que pugui col·laborar a l’hora de canviar al bebè, ajudar, etc...

Ø  Oferir situacions degut al fet de ser gran.

Ø  Afavorir el contacte amb altres nens de la seva edat.

BIBLIOGRAFIA.

“¡Claro, y yo qué!. Los celos infantiles”. Victoria Tabera Galván. Teleno Ediciones, S.L. Madrid.

“El niño celoso” Juan Manuel Ortigosa. Editorial Pirámide.

“Nuestro hijo tiene celos”.Sílvia Càndano. Salvat Editores.

“Soluciones a los celos infantiles”. Elaine Mazlish, y col. Editorial Alfaguara.