Adolescents a casa

El sentiment de fracàs com a pares és molt freqüent en alguns períodes de l'adolescència. En aquesta etapa les confrontacions amb els fills i filles s'intensifiquen o es tornen molt hostils. En moltes ocasions ens trobem amb una adolescent al davant que no compleix amb les expectatives que com a pares havíem anat desenvolupant durant el seu creixement.

En certs moments hi ha una tendència a culpabilitzar a altres quan les relacions amb els fills i filles es tornen complicades (per exemple: aquell amic el porta per un camí no desitjat, és que des de que va amb aquella noia ha canviat...). 

També es donen actituds de "radicalització", és a dir, "aquí mano jo i això s'ha acabat". Aquesta radicalització trenca qualsevol vincle i lligam que puguem tenir amb els adolescents de manera que impedim el diàleg i la presa de decisions comunes.

Els pares també poden sentir-se víctimes quan el seu fill o filla no reconeix l'esforç que ells fan en la tasca educativa, a les seves renúncies o a les raons que els porten a actuar d'una manera determinada. A vegades pensen que el seu fill és un desagraït i egoista. D'aquesta manera el jove adolescent també pot prendre actituds semblants a les de l'adult, sentir-se víctima d'uns pares que no l'entenen, que no són sensibles a les seves necessitats i d'aquesta manera despleguen sentiments de duresa emocional, mal humor i actituds de transgressió de normes.

Els pares poden sentir-se víctimes d’un fill que perceben desagraït i egoista, i el jove adolescent pot sentir-se víctima d’uns pares que senten que no el comprenen.

Cal que la família pugui parlar i escoltar, permetre l'expressió oberta dels sentiments, de l'estimació i del respecte. Obrir aquestes vies de diàleg poden afavorir l'entesa i la bona comunicació i evitar la radicalització de les dues parts. 

És important, doncs, aprendre de les actuacions realitzades amb els nostres adolescents i és important que els nostres adolescents puguin aprendre de les actituds que els pares tenen.