El passat divendres 4 de març va tenir lloc la xerrada amb cafè “Rabietes: saber dir no”, moderada per la psicòloga i logopeda Montserrat Baulenas.
Al llarg de la xerrada es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències al voltant de les rebequeries infantils.
Us compartim la presentació que vam veure.
DESCARREGA AQUÍ LA PRESENTACIÓ
Moltes gràcies a totes les persones que vau assistir!
Parpelleigs, inclinar el cap, arrufar el nas, obrir la boca, petits salts al caminar, moviment d'espatlles... sons com un estossec, una tos, la repetició de síl·labes o de paraules i fins i tot algun insult...
Tots ells són alguns exemples de moviments o sons simples o complexos, que apareixen de forma ràpida, inesperada, repetitiva i no rítmica, als que anomenem tics.
La característica principal dels tics és que són involuntaris. Solen aparèixer al voltant dels sis anys d'edat. Tenen un curs oscil·lant, podent augmentar en situacions d'estrès i disminuir quan el nen està concentrat o adormit. Canvien en tipus i intensitat al llarg de el temps. Són més freqüents en homes que en dones, en una relació 4: 1.
Els tics en la infància són freqüents. Segons estudis, és el trastorn del moviment més freqüent en l'etapa infantil però només una petita part dels nens tindrà tics que durin més d'un any. En aquests casos, podem contemplar un possible diagnòstic de trastorn de tics crònic o síndrome de Tourette.
La diferència entre tots dos és la simultaneïtat en l'aparició dels tics motors i fònics. En el trastorn de tics crònics, no es presenten alhora mentre que en la síndrome de Tourette, poden presentar-se junts (encara que no necessàriament). En tots dos, la persistència dels tics ha de ser superior a un any, començar abans dels divuit anys i que el trastorn no es pugui atribuir als efectes fisiològics d'una substància o a una altra afecció mèdica.
Sovint, el desconeixement condueix a una mala praxi. No tenim massa informació sobre els tics. Per aquest motiu, en moltes ocasions, no actuem de manera adequada davant d'ells.
Quan un nen comença a fer els primers tics, se sent "diferent, estrany i ximple" perquè repeteix una sèrie de moviments o realitza uns sons una vegada darrera l'altre sense el seu control. Durant els primers mesos, els nens no solen compartir aquesta experiència, per vergonya, dubtes i por. El resultat? Tendeixen a dissimular els tics o justificar els seus moviments o vocalitzacions amb diverses excuses (exemple, em piquen els ulls, estic refredat etc.). De vegades, realitzen conductes poc adequades per a "camuflar" els tics com ara, llençar l'estoig a classe (aprofiten el soroll per fer un tic fònic i s'aixequen per fer algun tic motor), aixecar-se contínuament, córrer, lliurar un examen en blanc per sortir ràpid de la classe, demanar repetidament anar a al bany...
Tenir informació és important, però és imprescindible comprendre el trastorn i, per tant, a l'infant. Hem d'aprendre a observar, escoltar i comprendre què fan els nens i per què ho fan.
Davant de qualsevol dubte us recomanem consultar a l'especialista.
Accés a les fonts de consulta:
Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. 5th Edition. American Psychiatric Association (APA). Washington. 2013.
El trastorno de Tourette a lo largo de la historia. C. Carmona Fernández; J. Artigas Pallarés. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq. 2016; 36(130):347-362
Prevalence of tic disorders: a systematic review and meta-analysis. Knight T, Steeves T, Day L, Lowerison M, Jette N, Pringsheim T. Pediatr Neurol 2012; 47: 77-90
FONT ORIGINAL: https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/tics-moviments-estranys-repeteixen-apareixen
"Els infants menors de 3 anys, nascuts el 2020, han viscut des del principi amb la pandèmia i presenten una menor estimulació de la capacitat d'aprenentatge i de neurodesenvolupament". Aquestes són les paraules de Gemma Ochando Perales, membre de la Societat de Psiquiatria Infantil de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que assegura “l'existència d'un augment de trastorns de l'Espectre Autista i del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) ), així com els relacionats amb la parla o llenguatge" com a conseqüència de la pandèmia de Covid-19.
Cada cop són més els estudis que assenyalen que la manca de socialització i la reducció del contacte humà poden afectar el desenvolupament motor dels nens. En aquest sentit, Ochando apunta que "les restriccions a la socialització, tant amb la família com amb els companys i nens de la seva edat, limita el joc imaginatiu i l'aprenentatge per imitació, per exemple".
Ochando també recalca la importància de la detecció precoç d'algunes patologies, com la del Trastorn Espectre Autista, i garanteix que, en aquest cas, "la detecció ha de ser molt primerenca per disposar-ne abans fins i tot de tenir el diagnòstic de confirmació i així poder començar a treballar-ho".
Ochando assevera que "caldria completar molts més estudis per tenir més dades, ja que aquests problemes els estem veient ara. No és el cas dels resultats obtinguts en adolescents, que ja s'han posat de manifest i podem treballar-hi", conclou.
Font: https://www.redaccionmedica.com/secciones/pediatria/mas-problemas-del-habla-tdah-y-autismo-en-ninos-tras-2-anos-de-pandemia-8444
El passat divendres 21 de gener va tenir lloc la xerrada amb cafè “Els videojocs: avantatges i inconvenients”, moderada per la psicòloga i Queralt Burgaya. En aquesta entrada trobareu una llista de contes i pel·lícules que es van recomanar.
Al llarg de la xerrada es va tenir l'oportunitat de compartir experiències i vivències al voltant dels videojocs.
Us compartim la presentació que vam veure, on hi ha algunes de les preguntes que vam respondre i moltes més i on també s'expliquen avantatges i inconvenients que els videojocs poden tenir pels infants i adolescents.
DESCARREGA AQUÍ LA PRESENTACIÓ
També us recomanem aquest document on es donen pautes per ESCOLLIR RECURSOS DIGITALS DE QUALITAT PER ALS INFANTS.
Moltes gràcies a totes les persones que vau assistir!
