Les colònies fan guanyar autonomia i responsabilitat a la canalla.

Enfortir les relacions amb els amics és un altre dels beneficis per als infants que van a convivències.

Aquest mes de maig es concentren la gran majoria de les colònies o convivències escolars. Alguns nens marxen per primera vegada i han d'afrontar la por de passar una o dues nits fora de casa; altres repetiran aquesta experiència amb molta il·lusió. En qualsevol dels casos, es tracta d'un "esdeveniment important" per a tota la família que aporta "beneficis significatius" per al nen, explica la psicòloga Amalia Gordóvil, del centre GRAT. "L'infant guanya autonomia en la cura d'ell mateix i en la gestió de les seves emocions i enforteix vincles amb companys de la seva edat", detalla la també professora col·laboradora de la UOC.

Quan l'infant es troba en un context diferent i més relaxat, com el que brinden les colònies, "mostra altres facetes de la seva manera de ser", alhora que descobreix aspectes nous dels companys d'aula. I així enforteix les relacions amb els amics, gràcies sobretot a les moltes activitats d'equip que comparteixen. "Són dies per enfrontar-se a situacions noves, dies de posar-se límits i de guanyar autonomia", diu Gordóvil. De fet, molts pares tenen la sensació que el fill se'ls ha fet gran en tornar de colònies, comenta aquesta experta.

PARES SEGURS, FILLS AMB MÉS AUTONOMIA

Aventura, descobriment, por, enyor, exaltació, neguit, coneixement dels altres... "Les reaccions són variables, però en general els nens gaudeixen de les colònies, sobretot si van alguns dies a llocs diferents d'on resideixen habitualment", explica el pedagog i professor dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC Segundo Moyano.

Hi ha nens, però, als quals anar a colònies els causa angoixa i por per haver-se de separar dels pares. Una manera de trencar aquests sentiments i que l'infant es mostri més receptiu és fer-li "invitacions progressives" de poder dormir fora de casa durant el curs, a casa de familiars o amics. Per tant, és bàsica l'actuació dels pares: "El secret és normalitzar la por (“entenc que et sentis així”) i oferir seguretat davant la situació (“confio que et sentiràs a gust i ho passaràs bé”)", aconsella Gordóvil. Si el nen veu que els pares estan tristos i angoixats, "no trobarà la seguretat emocional que necessita per fer un pas més cap a la seva autonomia", afegeix aquesta doctora en psicologia clínica.

Moyano recomana que els pares visquin el moment amb normalitat. Per fer-ho només cal que recordin com se sentien ells quan anaven de colònies. A més, "poden aprofitar l'avinentesa per fer activitats que no poden dur a terme amb els nens", afegeix la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació Montserrat Martínez. I si tenen altres fills, aquests dies també són una bona oportunitat per fer "activitats diferents amb ells", diu Gordóvil.

Un cop l'infant superi la frustració inicial i s'adapti a la nova circumstància, els nous sentiments es convertiran en una "injecció per a la seva autoestima" i serviran per enfortir la seva "tolerància a la frustració", comenta Gordóvil.

HI HA UNA EDAT IDEAL PER A COMENÇAR A FER COLÒNIES?

Segons els experts, no es pot parlar "d'edats idònies". "El que s'ha de procurar és que els objectius i els continguts s'adiguin amb les edats dels nens i els seus interessos", explica Moyano. Martínez, però, apunta que els infants poden començar a anar als casals des de tres a quatre anys, perquè això els ajuda a compartir estones d'esbarjo amb companys i companyes de la seva edat. "Anar al casal de l'escola ajudarà un nen de P5 a sentir-se més segur el curs següent, quan comenci primària, ja que es relacionarà amb els nens amb qui es trobarà més endavant", exemplifica Martínez. Pel que fa a les colònies d'estiu, aquesta psicòloga pensa que a cinc o sis anys l'infant pot estar preparat per a anar-hi i dormir fora de casa uns quants dies. "Cada nen, però, és diferent: sempre cal pensar en la maduresa de la criatura", puntualitza.

Font: Ara Critatures.

Jugar... Un assumpte molt seriós! Importància del joc en el desenvolupament infantil

La vida infantil no es pot concebre sense joc. Jugar és la principal activitat de nens i nenes i respon a la seva necessitat de mirar, tocar, tafanejar i experimentar, és aquest impuls primari que ens empeny des del naixement a descobrir, explorar, dominar i estimar el món que ens envolta, possibilitant un sa i harmoniós creixement del cos, la intel·ligència, l'afectivitat i la sociabilitat.

Jugar és una de les fonts més important de progrés i aprenentatge i adquireix en la infància un valor psicopedagògic evident. Per poder jugar, els nens i nenes necessiten disposar d'una sèrie de condicions, sense les quals, el joc no és possible.

Imma Marín Presidenta d'IPA, Associació Internacional pel Desenvolupament dels nens i nenes a jugar a Espanya, Membre de l'Observatori del Joc Infantil i Directora de Marinva, Joc i Educació ens explica en detall en aquest vídeo quins són els beneficis del joc per al desenvolupament infantil del nen i quin és el paper de pares, mares i educadors com a garants i facilitadors del joc dels nens.

Font: faros.hsjdbcn.org

El difícil diàleg amb un adolescent

Conviure amb un adolescent no és una tasca senzilla. Moltes vegades no entenem perquè ens diuen el què ens estan dient o perquè actuen d'aquella manera.

Com pot ser que el nostre fill o la nostra filla comenci a amagar-nos informació i/o a dir mentides? Què li està passant?

Us recomanem la lectura d'aquest article del Diari Ara en el què s'expliquen els canvis que pateixen els adolescents en relació als vincles amb els pares.

El difícil diàleg amb un adolescent

Com escollir un llibre infantil?

www.abacus.coop

5 passos que cal seguir per triar lectures adequades als infants

“Hi havia una vegada…“ Els contes i llibres infantils són eines màgiques amb els quals transmetem valors, coneixements, afavorim la imaginació dels petits i el seu domini del llenguatge; aprenen a escoltar, a esperar encuriosits… Els contes emocionen i desperten sentiments, i per això és tant important que creixin amb ells des de ben petits.

La varietat de possibilitats és immensa, sobretot pels més petits: llibres de plàstic per jugar a la banyera, de cartró resistent, amb sorpreses, sons i textures… T’expliquem quins criteris cal tenir en compte a l’hora de triar les lectures més adequades a cada infant.

EDAT
Quina edat té el nen o la nena?

Des d’Abacus cooperativa us facilitem la cerca dins de les nostres llibreries endreçades per edat i nivell lector.

INTERESSOS
Què li agrada?

És bàsic observar l’infant en el seu dia a dia. Fixar-vos en els seus jocs i el seu imaginari us ajudarà força a descobrir el tipus de lectura que voldrà. Recordeu que també podeu escollir llibres de coneixements.

POSSIBILITATS D’ELECCIÓ
Per on començar?

Roba, bany, vocabularis, contes clàssics, àlbums, novel·les, aventures, clàssics, còmic, coneixements, jocs, cuina, terror, humor… Hi ha tant per triar que sovint es fa difícil. Des d’Abacus cooperativa us recomanem que feu tastar a l’infant des de petit tots els gèneres … Només així el petit lector podrà decidir què li agrada i quin camí voldrà seguir.

ELECCIÓ
Un llibre per a vosaltres o per a l’infant?

Una vegada vistes i valorades les opcions cal escollir. Cal concentrar l’elecció en les preferències del nostre destinatari i oblidar-se una mica dels propis gustos personals.

I DESPRÉS…
Fem una biblioteca a casa?

Crear una biblioteca us ajudarà a fomentar el respecte i la cura dels llibres, alhora que potenciarà que, a poc a poc, l’infant s’informi, llegeixi i vagi formant el seu criteri d’elecció.

Si seguiu aquests passos, creixeran les vostres possibilitats d’encert. I si encara teniu dubtes, els llibreters i llibreteres d’Abacus cooperativa us assessoraran en la vostra elecció.

Eduquem bé les emocions.

Font: Ara Criatures.

L’autoestima, aprendre a gestionar les pròpies emocions de manera equilibrada i tenir unes relacions socials saludables són els eixos bàsics de l’educació emocional

Com tot a la vida, l’educació emocional també es pot entrenar perquè sigui efectiva i ajudi a guanyar benestar personal i equilibri. Un dels grans mestres de la matèria és Rafael Bisquerra, catedràtic d’orientació psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB) i director del postgrau en educació emocional i benestar d’aquest centre, uns estudis pioners al món que van arrencar el 2002.

Bisquerra detalla que l’educació emocional és “un procés que s’aprèn i que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals: ser conscient i saber gestionar les emocions (por, frustració, tristesa, alegria, irritació...). Tot plegat és un pas essencial per establir bones relacions amb altres persones i fer possible la convivència en pau”. A l’escola, l’expert defensa que l’educació emocional ofereix eines i recursos als estudiants per estar més “motivats, més atents i concentrats”. “A més -rebla- el fa respectuós amb el docent. Es redueix la conflictivitat i també el fracàs escolar. I el professorat, si sap gestionar les emocions, redueix l’estrès, manté l’autoritat i empatitza millor”.

L'educació emocional ofereix eines i recursos als estudiants per estar més motivats, més atents i concentrats

Júlia Prunés, formada en el postgrau de la UB, és educadora emocional i imparteix tallers tant per a escoles com per a famílies. Considera que les claus d’una bona educació emocional són, principalment, tres: “La primera és aprendre a gestionar les pròpies emocions de manera saludable i equilibrada, i també acompanyar les dels altres des de l’empatia i el respecte. La segona, i per a mi potser una de les més importants, és l’autoestima, conèixer-se, cultivar-se i estimar-se a un mateix. I, en tercer lloc, tenir cura i gaudir de relacions socials saludables i contribuir a la construcció d’un món millor”.

Prunés també és escriptora i té cinc contes d’educació emocionalprotagonitzats per la Berta i els seus amics (Omnia Books), uns recursos molt útils a les seves classes. “Als tallers que ofereixo treballem les diferents competències emocionals que proposa el model descrit pel GROP (grup de recerca en orientació psicopedagògica) de la UB. Utilitzo molt la metàfora, els contes i els relats, que ens conviden a la reflexió. El joc també és útil per prendre consciència sobre l’empatia, la gestió de conflictes o l’escolta activa, que ens permeten, a través de la interacció, experimentar-ho i viure-ho”.

GANES D’APRENDRE

Prunés constata que en els últims cinc anys s’ha despertat un interès per la intel·ligència i l’educació emocionals en molts centres educatius. “Quan entro a les aules a fer-hi tallers, hi trobo moltes ganes d’aprendre. Són una passada les reflexions que fan els nens i les nenes quan parlem d’emocions, de conflictes, d’empatia… Els interessa molt saber com funcionen per dins, aprendre a regular les seves emocions i millorar la relació amb els altres”. Aquest curs s’ha estrenat amb els adolescents i la resposta l’ha impressionat. “Faig tallers sobre bullying a secundària, i també m’han sorprès. Necessiten ser escoltats, des del respecte i sense judicis. És un tema que els toca molt de prop, volen entendre-ho i ser part de la solució. Aprenc moltíssim de les meves entrades a les aules, tant personalment com professionalment i, sobretot, com a mare de tres fills”.

I respecte al professorat que vol formar-se en educació emocional, tot és admiració: “És complicat acompanyar emocionalment tants alumnes com tenen a l’aula i, amb totes les pressions que suporten, han de gestionar una gran diversitat, dificultats d’aprenentatge, trastorns per a tots els gustos, mancances emocionals i afectives... I, tot i així, molts d’ells ho aconsegueixen”. Prunés explica: “Sovint em diuen que, a part de ser-los útil a l’aula, els tallers també ho són en l’àmbit personal i familiar. És una formació molt necessària que troben a faltar a la carrera de magisteri”. Per a l’educadora emocional, família i escola han d’anar plegades.

A la Fundació Pere Tarrés fa anys que treballen en l’educació emocional. Genoveva Rosa, doctora en pedagogia, coach i vicedegana d’ordenació acadèmica i adjunta al degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull, opina que “és clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància, ja que s’aborda el desenvolupament integral de l’infant des de la seva dimensió personal i relacional”. “En funció de la relació que establim amb nosaltres mateixos i de la interpretació que fem del que ens passa, generem la connexió amb els altres”, diu.

"És clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància"

GENOVEVA ROSA - DOCTORA EN PEDAGOGIA

L’experta argumenta que és “necessari que els infants i joves treballin l’autoconeixement, la identificació de les emocions i la seva regulació perquè desenvolupin un pensament flexible, que els permeti relacionar-se en diferents ambients de manera que puguin acceptar els altres des de l’assertivitat i l’empatia”. D’aquesta manera, podran desenvolupar “l’optimisme i la responsabilitat com una actitud en la vida que els permeti agrair les coses bones que els passen i els portarà a saber enfrontar-se a les dificultats, entenent les errades com un procés més d’aprenentatge i de creixement”. Rosa considera “clau que aprenguin a afrontar les situacions com a protagonistes i no com a víctimes, actuant i no reaccionant, prenent decisions i assumint les conseqüències i, en definitiva, responsabilitzant-se de les seves actuacions”.

EXEMPLES PRÀCTICS

Genoveva Rosa exemplifica com es treballa l’educació emocional a la Pere Tarrés: “Oferim activitats de gestió emocional: amb estratègies pròpies de la programació neurolingüística com la visualització, el reenquadrament i l’ancoratge i també amb estratègies més pròpies del mindfulness per treballar sobre els pensaments recurrents i aprendre a estar presents aquí i ara, tal com autors com Csikszentmihalyi assenyalen amb la seva teoria del flow ”. També es potencia el pensament lateral, l’optimisme, l’autoestima i s’ensenya a reconèixer les pròpies emocions i, evidentment, les dels altres”.

El lleure a la natura, una escola

El lleure a la natura és una escola de vida i d’educació emocional. Genoveva Rosa explica que a la Fundació Pere Tarrés conceben “el temps de lleure com un moment clau perquè els infants i joves assoleixin canvis d’actitud i comportament, mentre creixen tenint al costat altres amics”. Per exemple, anar de colònies comporta estar allunyats de casa durant uns dies a l’aire lliure, gaudint de la natura i acompanyats de monitors, “tots ells elements que creen un clima propici per a l’aprenentatge, per créixer com a persona, fomentar l’esperit d’equip, desenvolupar tècniques i capacitats, l’autosuficiència, el desenvolupament personal, etc”, puntualitza. A més, “aprofitar el contacte amb la natura genera un retrobament amb un mateix, per la qual cosa és bo organitzar activitats que portin els infants i joves a connectar amb la seva essència, generant moments de silenci i solitud en entorns naturals com poden ser la muntanya o el mar”. L’experta apunta que el treball amb animals “genera també una connexió emocional important i reconeguda en espais terapèutics”. “Cuidar els animals pot enfortir l’autoestima i el benestar, tan necessaris per al desenvolupament emocional en aquestes etapes”, afegeix.