XERRADA AMB CAFÈ: Responsabilitat i Autonomia.

“No recull les joguines, a casa no col·labora en res,  té una habitació feta una lleonera...

Aquestes situacions solen ser degudes a que els nostres fills no han tingut la oportunitat d’aprendre actituds de responsabilitat apropiades a la seva edat.

QUÈ ÉS LA RESPONSABILITAT.

La responsabilitat és la capacitat d’assumir les conseqüències de les nostres accions i decisions. Els nens han d’aprendre a acceptar les conseqüències del que fan, perquè NINGÚ NEIX RESPONSABLE. La responsabilitat es va adquirint, bàsicament,  per imitació de l’adult i és un procés llarg i costós que s’inicia a la família i continua més tard a l’escola. TOT s’aprèn amb la pràctica, per tant els hem d’ensenyar a fer i els hem de deixar “practicar”. Els nens obtenen satisfacció quan actuen responsablement i l’aprovació social que reben afavoreix la seva autoestima.

En els primers anys de vida la responsabilitat va lligada al joc i, poc a poc, hi anirem incorporant altres activitats que també li proporcionin satisfacció fins a donar pas a l’obligació.

Els adults ens hem de posar d’acord en quines responsabilitats els hi  exigim. La incoherència entre el que exigeix un i exigeix l’altre, afavoreix l’incompliment de les feines. No els podem exigir allò que no ens exigim a nosaltres.

Ser responsable no és nomes complir allò que ens manen: això seria “obediència”. Ser responsable és saber triar i decidir per un mateix. Cal donar doncs petites oportunitats des de ben petits perquè triïn ( sempre dins d’un ordre) jocs, llibres...Un cop triat hem d’arribar fins el final i no permetre conductes capritxoses. Han d’experimentar les conseqüències d’una tria equivocada ( avorriment, cansament, malestar...). Els servirà de lliçó per un altre dia. Triant s’aprèn a prendre decisions. Els hem d’ensenyar a acceptar la responsabilitat dels resultats.

QUÈ ÉS L’AUTONOMIA.

L’autonomia és la capacitat de prendre decisions sense l’ajuda d’un altre.  Comporta, en certa manera, ser autosuficient i saber defensar-se, i això vol dir tenir seguretat i confiança en un mateix. Aquesta habilitat està directament relacionada amb la responsabilitat, ja que l’autonomia que els nens van aconseguint és necessària per arribar a ser responsable. NO HI HA RESPONSABILITAT SENSE AUTONOMÍA.

L’autonomia es va desenvolupant des de la primera infancia i per afavorir-la els hem de proporcionar moltes oportunitats. En definitiva, es tracta de que els nens sàpiguen què han de fer i com ho han de fer sense buscar excuses i afrontant-se a les conseqüències dels seus actes.

El valor de la RESPONSABILITAT  s’ha d’inculcar des que els nens són petits i no quan comencem  a tenir problemes amb ells perquè no compleixen les obligacions.

COM FOMENTAR LA RESPONSABILITAT.

   Establiu normes i límits que serveixin com a punt de referència.

   Poseu tasques simples per desprès i, a poc a poc, anar demanant      altres de més complexes.

   Exposeu clarament què s’espera d’ells, digueu-los pas a pas què      han de fer.
      Expliqueu les conseqüències de no fer les coses i aplicar el que        s’ha establert.

      Sigueu coherents.

   Ajudeu als nens a prendre decisions. Els nens que han après a ser    responsables prenen millors decisions que els que no han après a      ser-ho.

Cal començar ben aviat a fer-los responsables i autònoms, evitant sobreprotegir-los i fer-los fer les feines que estiguin capacitats fer ells mateixos.

L’Etapa de PRIMÀRIA és el moment idoni per treballar aquests valors. Poden començar a entendre que per aconseguir els objectius, el seu compromís i la seva responsabilitat són imprescindibles i que, per tant, no poden deixar-se portar per allò que els ve de gust en cada moment.

Si la nostra actitud és massa permissiva els nostres fills es convertiran en persones amb poca responsabilitat. Hem de mantenir l’exigència.

Per fomentar el valor de la responsabilitat en aquesta etapa es convenient, per exemple, que s’encarreguin d’alguna tasca dins l’àmbit familiar, valorar l’esforç quan ho aconsegueixin, deixar que siguin ells mateixos els que resolguin les seves dificultats, fer-los reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes, mostrar-nos responsables en les nostres activitats...

ELS PARES TENIM LA RESPONSABILITAT D’EDUCAR EN LA RESPONSABILITAT.