Xerrada P5: El Pas d'Infantil a Primària

El passat dijous 22 de febrer, Montserrat Baulenas Psicòloga i Logopeda de l'escola va oferir una xerrada als pares de P5. Es van donar pautes i accions per dur a terme amb els alumnes que el proper curs faran primer de primària.

A continuació veureu algunes de les pautes que es van donar.

Com ha anat l'escola, avui?

Avui, adjuntem aquest escrit publicat a http://www.fdefifidecocraft.com/?m=1, ja que tots tenim la costum de preguntar als nostres fills quan surten d'escola:  Com ha anat el dia?, Com ha anat l'escola, Què has fet?... en general preguntes avorrides i massa amplies que no conviden a parlar.

Esperem que us serveixi...


Si eres madre o padre, seguro que lo que te voy a contar te va a sonar mucho... Lo has vivido.
Y el post de hoy te va a interesar muchos. 

Todos los días cuando llego a casa, después de un rato, pregunto a los niños:
¿Qué tal en el cole hoy?
 Me suelen contestar: ¡Bien! y poco más...
Sigo... Pero, ¿Qué has hecho?: ¡Nada! Jugar... Pintar... Hacer fichas...
Luego empieza el interrogatorio: 
Pero bueno, algo más has hecho ¿no?

 Empecé hace unas semanas con una preguntar nueva:
¿Qué es lo que más te ha gustado en todo el día?
Esa, ya les gusta más... Piensan antes de contestar y me responden con más detalle.
Por ejemplo, Chloé me estuvo diciendo durante días que le gusta el momento de "relajación". De hecho, ni siquiera me había enterado que hacían "relajación". Algunos días,  por la tarde, la tutora pone música suave, y los niños se tumban en la mesa...Unos se duermen, otros descansan, desconectan un poco. Me parece una muy buena idea para que los niños se estén tranquilos y puedan disfrutar de un rato de silencio. 

Hace poco, leí un artículo en francés. Una madre comentaba que pasaba por lo mismo que yo, y se dio cuenta de que, quizás, la pregunta ¿Qué tal en el cole hoy? era muy amplia de contestar y poco interesante. Pensó en otras preguntas más divertidas yentretenidas, que quiero compartir hoy contigo, juntas con algunas que he añadido yo. 

Tu hijo/a te contestará a estas preguntas: 

1 - ¿Qué has comido a mediodía?  

2 - ¿Has visto alguien meterse los dedos en la nariz?

3 - ¿A qué juego has jugado en el recreo?

4 - ¿Cuál es la cosa más divertida que te ha pasado hoy?

5 - ¿Hay alguien que ha hecho algo bueno para ti o te haya ayudado?

6 - ¿Has ayudado a alguien?

7 - ¿Quién te ha hecho reír hoy?

8 - ¿Qué tutor/a sobreviviría a una ataque zombi? ¿Por qué? 

9 - ¿Has aprendido algo nuevo hoy?

10 - ¿Quién ha llevado el mejor almuerzo? ¿Qué era?

11 - ¿Qué reto has afrontado hoy?

12 - ¿Qué nota le pondrías a tu jornada de hoy, del 1 al 10? ¿Por qué? 

13 - Si fueses tutor/a, ¿qué materia te gustaría enseñar?

14 - ¿Alguien te ha hecho enfadar hoy?

15 - ¿Cuál es la norma más importante de tu tutor/a?

16 - ¿Cuál es la cosa más divertida que puedes hacer durante el recreo?

17 - ¿A quién se parece tu tutor/a? De qué forma?

18 - ¿Cuéntame algo que has aprendido sobre tus amigos hoy?

19 - ¿Qué has hecho hoy que ha sido útil?

20 - ¿Cuándo te has sentido lo más orgulloso hoy?

21 - ¿Cuál ha sido la norma más difícil de respectar hoy?

22 - ¿Cuál es la cosa más importante que te gustaría aprender antes de fin de año?

23 - ¿A qué más te gusta jugar en el recreo?

24 - Si pudieras elegir con quién te sentarías al lado, ¿quién elegirías?

25 - Dime una palabra nueva que has oído/aprendido hoy.

26 - ¿Cuál ha sido la cosa más aburrida que has hecho hoy?

27 - ¿Quién tenía el peinado más bonito?

28 - ¿Con quién te gustaría jugar más?


Estoy seguro de que obtendrás unas respuestas sorprendentes. No hace falta que se las hagas todas, pero por lo menos ya tienes unas cuantas ideas.

Me parece que se puede convertir en un rato divertido para pasar juntos. A veces las prisas del día a día son malas, y hay que sacar tiempo de donde sea para sentarnos con los niños y tener una conversación en familia. Seguro que, con preguntas más concretas, nos enteraremos de más cosas que les pasan en su jornada.

El que ens passa de petits ho arrosseguem de grans?

Integrar les experiències viscudes de manera positiva ens ajuda a créixer.

El nostre patró familiar ens condiciona. La família i els pares són elements socialitzadors, les persones que ens mostren com és la realitat i ens ensenyen a relacionar-nos-hi. És arran d’aquest vincle amb els cuidadors principals que el nen es construeix a si mateix.A partir d’aquesta percepció de nosaltres, del món que ens envolta i del nostre entorn afectiu, aprenem a relacionar-nos amb els altres.

Continuar llegint l'article: aquí

El primer dia d'escola. Curs 2017-18.

Deixem enrrere l’estiu, i això significa que per a molts nens i nenes s’acosta un moment molt important i especial: el primer dia d’escola. En realitat, no solsament és un dia important per a l’infant, sinó també (i potser sobretot!) per als pares i mares. hi ha moltíssimes il·lusions, nervis i expectatives en joc, i sovint també massa pressió (dels pares vers els fills i, en partiuclar, vers ells mateixos): com he de preparar el meu fill per a un dia tan important? Com l’ajudo a acostumar-se a la nova rutina? Què faig si esclata a plorar davant de tots els altres nens i pares? Sense l’ànim de resopondre a totes les preguntes i sabent que mai hi ha una sola resposta correcta, vull compartir petites reflexions i recomanacions que crec poden ajudar a facilitar el procés i, sobretot, abordar-lo amb menys angoixa. Convé recordar que cada infant i familia és un món, de manera que allò que pot servir per a uns pot no servir per a d’altres! Els companys d’escola de la Mafalda són la millor manera d’exemplificar aquesta diversitat:

Com ens preparem per al primer dia d’escola?

Sabent com sabem que el primer dia d’escola comporta un elevat nivell d’estrès als nens i nenes, és important desenvolupar mètodes per fer-los-el el més agradable possible. En primer lloc, hem de deixar de costat les nostres pors i recances per convèncer-nos honestament que començar l’escola és bo per a ells. Organitzar aquell dia sense presses resultarà fonamental per a poder viure’l de manera positiva: deixar-ho tot preparat el dia anterior, fins i tot la roba; anar a dormir aviat, llevar-nos amb temps, disfrutar de l’esmorzar, etc. Però no solsament és important l’anada a l’escola, també o és la sortida: anar-los a recollir a l’escola, sense presses i amb temps, per poder escoltar les seves explicacions i acollir els seus silencis. Si a més aquell primer dia podem fer quelcom extraordinari (como ara sopar junts havent cuinant el seu menú preferit), els regalarem una bona recompensa per a una jornada difícil.

D’altra banda, conèixer l’escola prèviament, inclosa la o el mestre si és possible, aportarà confiança i tranquilitat. Així doncs, si tenim la possibilitat d’entrar a l’escola, o passejar-nos-hi per fora (veient el pati, les finestres…), no ho dubtem. Crearlos unes expectatives sanes i positives resultarà molt beneficiós. Per aconseguir-ho, per exemple, podem aprofitar els preparatius per a explicar-los coses sobre la seva nova activitat principal, i compartir amb ells la nostra il·lusió. Perquè ha de ser per a nosaltres una il·lusió veure crèixer els nostres fills i ajudar-los en la seva autonomia, confiant en les seves capacitats.

En relació al tema dels horaris per anar a dormir i llevar-se, sobra dir que es tracta d’un conjunt de normes i límits que cada familia posseeix per si mateixa. Des del meu punt de vista, la posició dels mares i pares no ha de ser la “d’intentar” que vagin a dormir aviat, sinó “ficar-los al llit” aviat. Hi ha coses que han de ser innegociables, com ara la seva salut. Per a fer-ho de manera positiva, podem associar el moment d’anar a dormir a alguna cosa agradable per a ells: una partida curta d’un joc que els agradi molt (ha de ser un joc tranquil, però!), escoltar la seva cançó preferida, llegir-los un conte al llit, una sorpresa sota el coixí, etc. No em refereixo a res comprat, sinó a petits jocs, com ara descobrir cada dia quin ninot voldrà dormir amb ell. També el moment de llevar-se pot resultar motivador gràcies a petits detalls o sorpreses; per exemple, quin missatge trobarem avui escrit al mirall del lavabo?!

Pel que fa a l’impacte que significa el fet de començar a anar a l’escola sobre la capacitat de l’infant per a evitar fer-se pipí a sobre, sobra dir que es tracta d’un aprenentatge molt difícil que requereix de molt esforç per la seva banda, i de molta paciència i confiança per la nostra. El primer secret és estar convençuts que ho aconseguirà, i el segon és que per assolir l’objectiu sovint cap passar per una etapa durant la qual el pipí… s’escapa! Per tal d’evitar que es posin nerviosos o que puguin controlar la seva vergonya, la millor manera és no posar-nos nerviosos i viure sense vergonya els petits fracassos. Difícilment se supera un repte sense primer cometre errors. Per últim, ajudarà molt vestir-los de manera còmode, amb pantalons sense botons perquè els puguin manipular amb facilitat.

Preparem la motxilla!

En primer lloc, és important decidir quin tipus de motxilla usarà l’infant per anar a l’escola: trolley o de nanses? Jo sóc partidària de les nanses. Cap nen o nena hauria de portar més pes que aquell que la seva esquena pot transportar sense dificultats. Les motxilles amb nanses els permeten tenir les mans lliures i això per a ells és molt important, doncs els dóna autonomia. I una vegada escollida la motxilla, arriba el moment d’omplir-la. Respecte l’esmorzar, sovint les escoles demanen que els nens i nenes portin un entrepanet, el qual prendran durant l’estona de pati. Fins i tot moltes escoles aconsellen als pares sobre quin tipus de menjar és més adecuat segons l’edat de l’infant.

Més enllà de l’esmorzar, però, allò important de veritat per a l’infant és la pregunta següent: puc endur-me a l’escola la meva joguina preferida? Bé, la veritat és que moltes vegades portar un petit objecte els dóna seguretat. Amb ell se senten protegits. Tot i així, han de conèixer les normes de l’escola, ja que la majoria d’elles proposen que aquestes joguines portades de casa es comparteixin amb la resta de companys/es. Els nens/es han d’estar doncs disposats a acceptar “les reglges del joc”. Per a molts infants, però, el simple fet de saber que el seu ninot preferit és amb ells, malgrat no surti de la motxilla, és suficient.

Finalment, un petit consell més: preparar les coses conjuntament els ajudarà a saber què porten i on ho guarden. També els resultarà útil portar les seves coses marcades. Podem utilitzar el seu nom, o també el seu dibuix preferit: un sol, la lluna, una flor, una tortuga, etc. D’altra banda, com més coses portin, més fàcil els serà recordar-les i reconèixer-les.

Ha arribat el dia!

Com hem vist en múltiples ocasions, és molt natural que els infants plorin en haver d’acomiadar-se dels seus pares a la porta de l’escola. Sovint només pensem en com n’és de dur  per a l’infant però… quin moment més difícil per als pares també! El millor truc és mantenir-se serè i no angoixar-nos. Si els nens veuen com ens inquietem, ens posem nerviosos o intueixen que hi ha la possibilitat de negociar… aumentaran el plor de forma quasibé exponencial. Un petó ben tendre, unes paraules carinyoses però segures, mirant-lo als ulls, explicant-los que la mare o el pare han de marxar a treballar però que estem segurs que viurà un bon dia; fer-los saber que poc després de la migdiada els vindrem a buscar, i aleshores escoltarem amb atenció tot allò que vulgui explicar-nos. Fer això, però, no significa que deixi de plorar. Si és així, no ens quedarà més remei que fer el cor fort i marxar, sense allargar massa el moment. El més probable és que després d’una estona (més aviat curta que llarga) ja estigui jugant amb altres infants sense recordar-se massa de nosaltres.

Respecte el tema l’acompanyant del nen/a durant els primers dies o setmanes, la veritat és que qualevol solució serà bona sempre i quan ho visquem positivament. Si el pare o la mare poden acompanyar-lo magnífic, però si no poden i finalment és l’avi qui els porta a l’escola (o la veïna juntament amb els seus propis fills), doncs també estarà molt bé. Solsament hem d’evitar dues coses: per una banda, donar al primer dia excessiva importància, fent per exemple que tota la familia acompanyia el nen/a (pare, mare, avis, tietes, etc); per l’altra, viure amb angoixa el fet de no poder acompanyar-los nosaltres mateixos, si és el cas. Que ens vegin contents i tranquils és el millor regal que podem fer als nostres fills.

Ja per acabar, un darrer tema de vital importància: la possible temptació de “permetre-li” saltar-se l’escola un dia si veiem que li resulta molt dur anar-hi. Des del meu punt de vista, si alguna cosa han de tenir ben clara els pares i mares és que no anar a l’escola no és quelcom “negociable”. Hi ha nens a qui els agradarà anar-hi des del primer dia, i altres que necessitaran més temps per adaptar-se. Per als darrers, és bo que ens vegin del tot convençuts i segurs de la decisió. Permetre que es quedin un dia a casa farà l’adaptació més llarga i difícil, tant per a ells com per a nosaltres. Els infants necessiten límits per crèixer en autonomia, confiança i autoestima. Com més petit és un infant, més difícil li resulta escollir o decidir. Aquesta és la nostra responsabilitat, i no hem de traslladar-los-la. Si l’infant mostra un fort rebuig a anar a l’escola el millor sempre serà parlar amb el/la mestre/a i buscar estratègies comunes.

A mode de conclusió voldria només emfatitzar, com ja he fet al principi d’aquesta reflexió, que cada infant és un món, com ho és també la seva familia. Així doncs tampoc és bo obsessionar-se amb segons quines recomanacions o pautes, ja que no tot servirà igual per a tothom. El més important és sempre demostar als nostres fills que nosaltres, els seus pares, som els primers que estem contents i tranquils en relació a l’inici de la seva etapa escolar, i que els recolzem i estimem per sobre de tot.

Per acabar, només desitjar-vos que disfruteu d’aquesta preciosa etapa que inicieu junt amb el vostre fill. Benvinguts a l’escola!

Font: https://www.immamarin.com/ca/2012/09/el-primer-dia-descola/

Com ajudar els nostres fills en la seva educació psicològica i emocional

Font: Faros. Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona

Des que naixem i durant tota la nostra vida, ens trobem en continu contacte amb les nostres emocions i estat psicològic en general.

Diferents situacions alteren el nostre estat emocional i psicològic:

• Nerviosos davant d'una situació desconeguda.
• Alegres quan vam aconseguir arribar a la meta tan somiada.
• Tristos quan no aconseguim un objectiu, perdem un valor positiu de la nostra vida o el nostre dia a dia no encaixa amb els nostres desitjos.
• ... i un llarg etcètera de situacions que a tots ens provoquen reaccions emocionals i psicològiques més o menys intenses, però emocions, al cap ia la fi.

Costaria imaginar-se un món sense emocions en el que simplement ens guiéssim pels nostres processos més racionals.

Des de fa uns anys les emocions estan adquirint el paper central que els corresponen en la nostra cultura personal, social i en la salut.

Les emocions i la cura de l'estat psicològic, han passat d'evitar-se o bloquejar-se, al seu reconeixement i acceptació social, amb l'objectiu de fer-nos persones més equilibrades, reflexives i segures de nosaltres mateixes. Al cap ia la fi, més adaptatives.

Sabem que les emocions i l'equilibri psicològic, juguen un paper essencial en la nostra vida quotidiana i és possible educar sobre elles.

Cura de l'equilibri psicològic infantil i juvenil

L'educació emocional i cura del nostre equilibri psicològic és un procés continu que es dóna al llarg de la nostra vida i que no finalitza en cap moment.

La cura psicològica i emocional en els primers anys dels nostres fills serà crucial per aconseguir una sèrie de competències com:

• Adquisició de coneixement sobre les pròpies emocions i psicologia.
• Saber identificar les emocions dels altres.
• Denominar el que estic sentint de manera correcta.
• Adquirir habilitats per a regular les emocions i estat psicològic.
• Tenir una major capacitat per tolerar la frustració.
• Disminuir les conseqüències nocives de les emocions desagradables.
• Tenir la capacitat de generar emocions agradables.
• Desenvolupar la capacitat per a automotivar-se.
• Tenir una actitud més positiva davant la vida.

Què podem fer els pares per millorar l'equilibri i control psicològic dels nostres fills?

El primer que hem de saber és que, ja que les emocions són presents en tots els nostres àmbits, aquestes no s'han d'ensenyar simplement en moments puntuals o estar adscrites a entorns controlats com durant un procés terapèutic.

Aquesta educació emocional o psicològica s'ha d'instaurar en la vida del menor i realitzar-la de manera vivencial i continuada, en els entorns on els nens juguen, creixen, es desenvolupen i experimenten. Pel que fa a les orientacions generals per a l'educació podem destacar:

Entendre que som un model pels nostres fills

És innegable que, durant els primers anys de vida, el model d'aprenentatge més important per als nens són els seus pares. Quan un nen no sap com afrontar una situació, busca l'adult de referència per fer-ho de manera similar.

Per tant, hem d'estar més pendents en la forma d'actuar davant de situacions complicades, si les enfrontem de manera poc adaptativa, el nen tendirà a repetir la nostra conducta.

Aprofitar qualsevol moment per atendre a les emocions del nen

Si ens centrem en la seva forma de jugar, en els moments en què es relaciona o com experimenta les situacions noves, adquirirem més capacitat per entendre com està sentint el nostre fill. Totes les emocions, independentment de l'edat o la situació, són importants, encara que per a l'adult pugui ser poc rellevant.

Crear espais per parlar i escoltar de manera activa

Hem de fomentar la comunicació afectiva i la validació emocional i psicològica.

Crear espais allunyats de prejudicis en què el nen se senti comprès i tingui la capacitat per expressar el que sent, sense por de ser jutjat o rebutjat.

Hem de comprendre que l'emoció que experimentem sorgeix d'una interpretació subjectiva i única, per tant, l'essencial és reconèixer i acceptar que se sent d'una manera determinada, per a la posterior regulació.

Treballar amb el menor la diferència entre l'emoció i el comportament

Com explicàvem anteriorment, el primer pas és reconèixer l'emoció i validar-la per a una major adaptació, però també hem de comprendre que el fet que se senti d'una determinada manera, no justifica el seu comportament.

Hem d'ajudar els menors a reconèixer les seves emocions i buscar maneres adequades d'expressar-les i compartir-les.

Pel que fa a les recomanacions exposades, és important entendre que la família és el millor lloc per aprendre des del principi a regular i gestionar de manera més adequades les emocions, ja que és l'entorn principal en el qual es desenvolupa el menor.

Per tant, hem de comprendre que difícilment els nens desenvoluparan una adequada competència emocional si els seus pares no gestionen adequadament els seus conflictes.

Al llarg de tota la seva vida els menors aniran afrontant diverses crisis psicològiques, com baralles a l'escola, males notes, desencontres emocionals, etc.

La manera en què s'enfronten a aquestes situacions vitals i psicològiques, serà un reflex del que la família en el seu conjunt fa amb les seves.

El menor que creix en un entorn emocional sa i psicològicament equilibrat, se sentirà més protegit i segur de si mateix, i això l'ajudarà a afrontar els conflictes de manera més adequada.

És important que els pares, estiguin pendents d'orientar als seus fills en el control dels seu estat psicològic. Per a això seran de gran ajuda les xerrades informals sobre el dia a dia i els diferents problemes i satisfaccions del menor.

Els pares, més experimentats que els fills en afrontar tot tipus de situacions, emocions i vivències psicològiques, podran ajudar el menor a resoldre els contratemps de la seva vida, minimitzant en el possible el desgast psicològic i ajudant-los a trobar les solucions més favorables.

Gràcies al creixement de la cura psicològica en la nostra vida, a dia d'avui, les famílies amb situacions emocionals a resoldre més complexes (depressió, estrès, problemes d'addiccions, bloquejos sexuals, problemes de parella...), poden trobar de forma senzilla suport professional, ja que hi ha molts centres de psicòlegs per a adults, però també molts psicòlegs especialitzats en edats infantils i juvenils (problemes en els estudis, trastorns d'hiperactivitat, pors infantils, rebel·lia, orientació als pares...).

De totes maneres, amb una bona cura a casa es poden resoldre gran part dels contratemps emocionals i psicològics en edat infantil i juvenil. Parlar de forma oberta i relaxada amb els nostres fills, és el primer pas.

Article escrit per:

Juan López Vico

AGS Psicólogos Madrid