Claus per millorar l'autoestima dels teus fills

L'autoestima és com ens percebem i com ens sentim amb nosaltres mateixos, però com formem aquest autoconcepte?  I com podem potenciar-lo en els nostres fills?

Des de petits rebem missatges sobre nosaltres del nostre entorn: pares, professors, amics o companys, veïns, etc. A vegades aquests missatges són explícits "ets tonto", "el meu fill és molt intel·ligent", "L'altre treu millors notes que tu", "ets el més llest de la classe", etc. Altres vegades aquests missatges són implícits, és a dir, a través de comportaments que tenen els altres cap a nosaltres, per exemple, si un pare/mare només està pendent d'un dels seus fills en fer els deures, aquest percebrà que el veuen més incapaç perquè els pares li presten més ajuda que a l'altre.

D'aquesta manera ens anem fent una idea de "com som", però, això no vol dir que siguem així... sinó que els altres ens han destacat certes coses ometent molts altres aspectes que tenim.

Com el nostre entorn modula la nostra autoestima

Per entendre millor com els missatges que rebem del nostre entorn (sobretot els pares) poden influir en la nostra autoestima, posem un exemple pràctic. Tenim a tres nens que són educats de manera diferent:

• Pere: els pares d'en Pere volen que el seu fill s'espavili i aprengui a fer les coses bé, que millori i sigui un adult de profit. Així que li destaquen sovint les coses que fa malament perquè s'adoni i les millori, el comparen amb altres nens que treuen millors notes que ell o són més obedients i de vegades li diuen que sembla ximple i maldestre per motivar-lo a millorar.
• Jesús: els pares de Jesús pensen que el seu fill és el millor del món i l'hi recorden constantment. Quan fa les coses bé ho celebren i quan es comporta malament o s'equivoca en alguna cosa no ho diuen perquè no volen que se senti malament, els sap greu i no volen veure'l patir.
• Joan: els pares d'en Joan li somriuen i feliciten quan fa bé les coses però quan s'equivoca en alguna cosa li rectifiquen i li ensenyen com es fa perquè millori i aprengui.

Conseqüències dels estils d'educació en l'autoestima dels nens

Quin autoconcepte tindrà cada un dels nens ara i en l'edat adulta? Segons l'estil d'educació que adoptem tindrà diferents conseqüències:

• Pere: probablement serà un adolescent o adult amb una baixa autoestima, no confiarà en fer bé les coses, es compararà amb els altres i com li van ensenyar a casa, veurà en ell tot allò que fa malament i els defectes que té; però les seves qualitats no les veurà.
• Jesús: probablement tindrà una autoestima massa alta, podent arribar a ser un adult narcisista que cregui que és millor que els altres, tenint una baixa tolerància a la frustració, incapaç de reconèixer errors i per tant sent incapaç de demanar perdó, afectant així a les seves relacions personals.
• Joan: tal com li van ensenyar, veurà les qualitats que té i intentarà millorar allò que no se li dóna bé. Probablement tindrà una bona autoestima en general. 

Però això de l'autoestima no és tan senzill, encara hi ha més. Parlem de la profecia autocomplerta o de complir amb el paper que ens han adjudicat:

• En Pere, percebent-se a si mateix com a maldestre (com li diuen els seus pares), a classe d'educació física intentarà escaquejar-se i no fer els exercicis o si els fa, no s'ho prendrà gaire seriosament, perquè total, "si sóc maldestre no hi ha molt a fer ", amb la qual cosa, en Pere no treballarà la seva motricitat i per tant no millorarà les habilitats motrius que li permetin desenvolupar millor les activitats físiques, així que al final serà maldestre per a l'esport i els altres també el veuran així i li retornaran aquesta imatge d'ell mateix, amb la qual cosa ... és una roda que es retroalimenta.
• En Jesús, com és un noi que no falla mai i ho fa tot bé, per complir la seva profecia pot escollir entre dues opcions: fer esport com si fos el millor i oferir un bon resultat o "passar" de la classe d'educació física perquè "fan tonteries", "no li agrada" o "el professor és un inútil" (d'aquesta forma és impossible fer-ho malament, perquè no ho fa).
• En canvi, en Joan, a qui l'esport se li dóna igual de bé (o de malament) que a en Pere, com es percep a si mateix com una persona capaç d'aprendre i millorar si s'esforça (com li diuen els seus pares), en educació física fa tots els exercicis, intenta fixar-se en com fer-los millor i s'esforça per aprendre. En percebre's capaç de millorar i aconseguir objectius també ajuda a estar més content amb un mateix.

Claus per potenciar l'autoestima dels teus fills

Com s'ha comentat anteriorment, això de l'autoestima és força més complex, implica moltes més coses, així que si vols ajudar els teus fills a tenir una millor autoestima, aquestes són algunes claus:

• Reconeix-li les seves qualitats.
• Ajuda-li a millorar allò que no se li dóna tan bé.
• Percep-lo capaç de millorar i superar-se, així li ensenyaràs a percebre's a si mateix com una persona capàs de millorar i superar-se.
• No li assenyalis els seus defectes com una cosa pròpia del seu ésser: no ETS maldestre, perquè no ÉS maldestre, sinó que li costen més les habilitats motrius; no ÉS agressiu, sinó que de vegades ACTUA agressivament; no ÉS ximple, sinó que està aprenent a viure, un fet extrany seria que ho sabés tot.
• Quan s'equivoqui en alguna cosa, està bé que sàpiga en què s'ha equivocat, però encara és millor si sap què han de fer en comptes d'això, així que explica-li com es fa!
• Accepta'l amb les seves qualitats i els seus defectes... si no els acceptes ells tampoc s'acceptaran. És impossible ser perfecte i han d'aprendre que això és impossible, en cas contrari seran infeliços buscant la perfecció.
• No pretenguis que siguin com tu vulguis... necessiten ser ells mateixos, trobar la seva pròpia identitat. Ells no han vingut a aquest món per complir les teves expectatives, sinó per fer la seva vida.
• Expressa el teu afecte cap a ells, ja sigui verbalment o mitjançant el llenguatge no verbal (mirades, carícies, abraçades, etc.). Si perceben el teu amor ells també aprendran a estimar-se i a estimar els altres.
• Delega-ls'hi tasques de responsabilitat des de ben petits que siguin adequades a la seva edat. D'aquesta manera sentiran que la seva aportació és important, i per tant, que ells són importants, a més d'aprendre a ser responsables i autònoms.
• Afavoreix la sociabilització dels teus fills amb els companys de classe, amb altres nens al parc, amb activitats extraescolars, etc. D'aquesta manera aprendrà habilitats socials que són molt importants per a les relacions socials i per a l'autoestima.
• Confia en els teus fills, això farà que ells aprenguin a confiar en ells mateixos.

Article escrit per:

Núria Tarifa Garcia. Psicòloga del Centre GRAT

Els perills de les auto-fotos o “selfies”.

Els selfies o auto-fotos, són un tipus d’autoretrat que es relaciona amb el món de les xarxes socials i que s’ha popularitzat entre els adolescents, convertint-se en un fenomen de moda.

És cert que els éssers humans som animals socials predeterminats per connectar-nos els uns amb als altres, però no estarem portant aquesta situació massa lluny?

La realitat és que l’exposició constant de nosaltres mateixos a les xarxes socials, s’està convertint en un perill que no només afecta la nostra autoestima sinó que posa en risc la vida de molts joves, arribant a convertint-se en causa de mort.

L'augment de morts per culpa d’un selfie

La moda de retratar-se en llocs perillosos per aconseguir auto-fotos impossibles, ha fet que el nombre de persones que moren cada any mentre es fan aquesta mena de retrats hagi anat en augment. Un equip d'investigadors dels Estats Units dirigit per l’estudiant de doctorat Hemank Lamba i un equip de la Universitat Carnegie Mellon a Pittsburgh, van trobar que s’havien registrat 127 incidents mortals per auto-fotos a tot el món. 

La causa més probable de les morts han estat caigudes des d'una gran alçada, de gent que busca fotografies extremes penjant d’un balcó o a la punta d’un penya- segat o gratacel, amb l’únic objectiu d’impressionar als seguidors de les seves xarxes socials. 

Per què és perillós un selfie?

La majoria d’auto-fotos són per capturar una experiència que es converteix en un aparador que ens mostra un lloc interessant o especial.Quan fem això els nostres cervells estan molt ocupats. Ens centrem en la imatge, en la lent de la càmera, mentre sentim l’emoció que fa que el moment sigui digne de captura.

La "urgència" d'una auto-foto fugaç, augmenta la nostra concentració de manera que estem, conscient o inconscientment, controlant com ens veiem, si tothom està dins el quadre, i si es captura l'experiència subjectiva. Al mateix temps, els nostres cervells estan projectant el futur, anticipant-nos a imaginar el moment de compartir la imatge i les respostes que n’obtindrem. 

Tota aquesta activitat fa que el nostre cervell estigui molt ocupat, i no pugui veure el que ens envolta. La nostra atenció està hiper-centrada. Els éssers humans tenim atenció selectiva: Quan ens centrem en una sola cosa amb gran intencionalitat, disminueix el nostre coneixement d'altres coses, i això ens fa vulnerables als perills d’una situació que aparentment creiem controlada.

Altres riscos dels selfies

A part dels riscos evidents en els que posem en perill la nostra vida, existeixen altres riscos derivats del fenomen selfie. En el moment que ens fem una auto-foto estem revelant molts detalls de la nostra vida privada, que ens posen en situació de risc. Informació sobre on vivim i amb qui, pot quedar documentada en aquestes fotos que circulen lliurement per la xarxa i que poden esdevenir un problema pels adolescents, que acabaran convertint-se en blanc d'assetjament cibernètic per part d'altres.

Els selfies poden afectar la salut mental d'un nen?

El desig d'explorar i manipular la nostra identitat és un procés normal del desenvolupament d’un nen. Fins fa poc, això es feia davant del mirall, experimentant amb la roba, els pentinats i el maquillatge, però recentment la auto-foto ha començat a exercir aquest paper.

El problema és que al construir aquesta articulació de la pròpia identitat a través de l’auto-foto, fa que el grup de retroalimentació que ens reflecteix com apareixem, hagi augmentat exponencialment, i amb ell la incertesa de com som percebuts i valorats pel altres.

L'altre problema és el fet que els selfies s'utilitzen com a mitjà de comparació. Estar exposat dia rere dia a les imatges idealitzades de la vida dels altres tindria un efecte en qualsevol persona, però en la ment dels joves, pot deixar una impressió més duradora. Quan un s'enfronta a un flux constant d'imatges que mostren cossos perfectes, en llocs perfectes, amb amics perfectes, és difícil evitar un sentiment d'inadequació i la sensació que nosaltres no estem vivint el mateix. Aquests sentiments poden minar l'autoconfiança il'autoestima.

Per tot plegat podem dir que, en major o menor mida, les persones que tenen l’hàbit constant de fer-se selfies i compartir-los, solen ser insegures  i estableixen relacions superficials amb els altres. En alguns casos fins i tot es converteixen en individusnarcissistes que experimenten una mena d’addicció al reconeixement dels altres a través d’internet.

Publicat: http://faros.hsjdbcn.org/

Xerrada amb cafè: Educació emocional a l'escola i a casa.

Inscripcions

Educació Sexual en els adolescents

Quina informació tenen sobre la sexualitat els nostres adolescents? D'on treuen la informació?

L'adolescència és una època de molts canvis i en la què els adolescents van experimentant amb totes aquelles situacions que se'ls plantegen. 

La sexualitat forma part d'aquest període de desenvolupament i cal donar informació als nostres adolescents sobre com viure-la i sobre com afrontar les situacions que van trobant.

Des de l'equip psicopedagògic vam realitzar unes xerrades sobre sexualitat als alumnes de 2n d'ESO. Aquestes xerrades estaven focalitzades en els diversos canvis que van experimentant així com la resolució d'alguns dubtes que anaven sortint. Finalment vam realitzat una enquesta per a conèixer quina és la principal font d'informació i conèixer en quins àmbits es troben els dubtes.

A continuació us ensenyem els resultats.

L'enquesta va estar contestada per 89 alumnes (51.7% són  nois i un 48.3% són noies). Quan preguntem sobre el concepte de sexualitat la majoria dels alumnes relacionen aquesta paraula pròpiament a l'acte sexual (60.2%).

Els adolescents no perceben la sexualitat com un aspecte problemàtic amb la seva vida perquè segons comenten “si la vius com tu vols, no ha de ser un problema”. A  més a més, també valoren la sexualitat com un aspecte important de la vida perquè “els ajuda a relacionar-se amb la resta” i perquè “un dia voldré tenir una família”.

Fent referència als dubtes que tenen els adolescents, un 73% va exposar no presentar cap dubte. Moltes vegades els adolescents no saben què preguntar sobre aquest tema ja que és massa ampli i no saben per on començar.

Un 15.7% dels alumnes tenia dubtes relacionats amb l'afectivitat entre les persones i les emocions que se senten quan comencen a tenir experiències relacionades amb la sexualitat (conèixer persones, canvis personals...). Un 6.7% dels alumnes s'inquieten per les primeres vegades i un 5.6% tenen dubtes relacionats amb les malalties de transmissió sexual.

Finalment, i en diferència al què passava feia uns anys, un 56.5% dels alumnes troba en l'àmbit familiar el lloc on resoldre els dubtes relacionats amb la sexualitat. Seguidament de les amistats (55.3%), germans/es grans (36.5%) i l'escola (35.3%).




Cal seguir educant als nostres adolescents per a què siguin assertius i tinguin una bona autoestima. Aquests dos conceptes els ajudarà a viure la sexualitat de manera positiva. 
A més a més, cal escoltar-los activament davant dels dubtes i dels comentaris ja que es troben en un moment que necessiten que l'adult es prengui seriosament el què ells diuen. 

Beneficis del temps d'oci en el desenvolupament infantil.

La rutina diària deixa poc espai a l’oci. Malgrat tot, durant les vacances o els caps de setmana, els teus fills tenen moments per realitzar les activitats que més els agradin.

Aquestes haurien de ser una bona excusa perquè aprenguin i es diverteixin i tu pots ser la seva millor companyia, tot guiant-los i participant en les diferents activitats.

Vèncer l’avorriment en aquests moment és molt fàcil, ja que el ventall d’activitats a dur a terme és ampli i es pot adaptar als gustos de tots. Algunes idees entre les que es pot triar són:

1. Fomentar la lectura 
2. Realitzar activitats artístiques: com pintar, ballar, tocar un instrument, escoltar música, etc.
3. Anar al cinema, a un concert o al teatre i fins i tot fer teatre
4. Cuinar, decorar i fer dissenys de moda
5. Aprendre un idioma
6. Fer col·leccions de cromos
7. Fer un puzle o maquetes
8. Anar d’excursió: o fer altres plans a l’aire lliure com anar a pescar, fer senderisme, anar a caçar bolets, etc.
9. Jugar a jocs de taula
10. Practicar algun esport en família o en grup
11. Organitzar concursos
12. Fer turisme: ja sigui pels voltants o tot viatjant a un país estranger
13. Veure pel·lícules a casa o jugar a videojocs
14. Participar en plans organitzats per una associació juvenil
15. Quedar amb altres famílies per prendre un aperitiu
16. Organitzar un dinar o sopar a casa d’amics
17. Veure pel·lícules i comentar-les
18. Fer concursos de cuina
19. Participar en activitats de voluntariat
20. Crear un grup de música

Totes aquestes activitats no seran només una manera de passar aquests moments, també enriquiran positivament els petits. De fet, l’oci i el fet de gaudir d’un temps que és lliure de manera conscient té molts beneficis en els nens. Alguns dels principals són els següents:

Beneficis de l'oci en els nens

1. Fa que se sentin feliços: és un temps en què poden escollir què fer, és a dir, practicar la seva llibertat. 
2. Humanitza: les activitats a l’aire lliure són grans ocasions per entrar en contacte amb la natura. Contemplar el paisatge, respirar l’aire pur, escoltar l’aigua del riu, etc. és una trobada amb el medi ambient que humanitza.  
3. Culturitza: als nens ja se’ls inculca des de l’escola i cal un reforç per part de la família, respecte a activitats culturals com visites a museus, teatres, etc. El turisme és també un mètode d’aprenentatge: a més, en ser pràctic, no s’oblida. 
4. Desenvolupa la creativitat: els petits necessiten tenir un espai per ser persones creatives, posar en pràctica les seves idees, escriure algun petit text, fer un dibuix, etc. 
5. Els fa més sociables: tots els moments d’oci que els teus fills realitzen amb la família o amb altres nens fan que coneguin gent nova i participin en jocs en grup que els ajudin a sortir de si mateixos i a obrir-se als altres.

Cal destacar a més, que el teu paper com a pare en aquest temps lliure és també clau, tant en l’organització d’aquest com en la realització d’activitats juntament amb el teu fill. Malgrat això, has de tenir en compte que l’oci dels petits és seu, i que, encara que els ajudis, has de donar-los també un marge de llibertat perquè sentin que poden decidir com utilitzar aquest temps. Així, per no estressar els teus fills en els seus moments d’oci, t’aconsellem que:

1. Respectis el seu temps: no forcis els teus fills a fer alguna activitat que no els agradi o no els interessi. 
2. Els deixis triar les activitats extraescolars que prefereixin: tot tenint en compte la seva edat i les possibilitats econòmiques de la família. Ajuda’ls a prendre una decisió però no els obliguis a realitzar alguna cosa que no vulguin.
3. No els angoixis: molts nens, actualment, pateixen estrès per la rutina a què estan sotmesos, carregada d’activitats. Has d’organitzar el temps dels teus fills tot deixant-los espai perquè puguin llegir, jugar i entretenir-se al seu aire.
4. Dóna als teus fills espai per equivocar-se: encara que la manera d’educar en les tasques que són d’obligació com els deures o l’ordre de l’habitació ha de ser més estricta, durant les estones d’oci la teva preocupació pel bon comportament dels nens ha de ser diferent. Es tracta que tinguin espais per divertir-se i sentir-se més lliures, equivocar-se i aprendre’n. 
5. Ajuda’ls a desenvolupar la seva creativitat: els nens solen estar acostumats a treballar tot seguint moltes indicacions i per això pot costar-los, per exemple, fer un dibuix lliure o bé començar a escriure un text inventat.  
6. Fes que gaudeixin de la lectura: cerca llibres que els puguin atreure i que siguin adequats per a la seva edat, acompanya’ls a la biblioteca i assessora’ls en la selecció d’aquells llibres que a més, els ensenyin valors.
7. Modera’ls les activitats que els consumeixin molt temps i els obliguin a aïllar-se: com veure la televisió o navegar per internet. Selecciona, a més, programes, jocs i pel•lícules adequats a la seva edat.
8. Comparteix aficions amb ells: la clau està en què els teus fills i tu us ho passeu igual de bé. 

En seguir aquests consells, contribuiràs a que el temps d’oci dels teus fills sigui realment d’oci. Aprendran a divertir-se, a gaudir-lo i a treure-li profit. El seu entrenament present serà, a més, la base del seu futur. Així doncs, si saben triar allò que els agrada i amb què realment s’ho passen bé, estaràs contribuint a que siguin més feliços.

Accés als documents originals:

Ocio y tiempo libre. Aprende a vivirlo. Son tus hijos.

Publicat a: http://faros.hsjdbcn.org